Nial

Pedro J. Bel Caldú :

Lo “nial” ere un codol blanc o un ou fals fet d’algés, que posavem al ponedor de les gallines de corral per a, com diríe la gent marketing, “ fidelizar al client”. Les gallines, per tendencia natural, ponen dotze o catorce ous al mateix niu. Quan tenen la colecció, se pose lloques, dixen de pondre i se posen a covar hasta que naixen los pollets. Pero porten molt mal les cuentes i, si los vas tren los ous, continúen ponent indefinidament per que no completen mai la colecció. Pero si no lo dixes un ou com a “nial” escomencen la colecció a cuallquere racó amagat del corral o la pallissa Si no els troves l’amagatall, al cap d’un temps apareixen ufanes en un ramat de pollets que han criat clandestinament. Tamé se podíe dixar un ou de verdat com a “nial” pero , si dixaves sempre lo mateix, se fae vell i se podríe, per això ere millor posar-li un “nial” fals.




DCVB NIAL || 1. m. Covador; lloc on les gallines ponen i coven (Ribagorça, Andorra, Pallars, Cast.); cast. ponedero. || 2. m. Ou artificial, generalment de guix, que es posa dins el nieró o covador perquè les gallines hi vagin a pondre (Gir., Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Organyà, Tremp, Balaguer, Ll., Urgell, Priorat, Calasseit, Val., Xàtiva, Benidorm); cast. nidal. || 3. adj. (Ou) que ha estat covat i no ha produït pollet; ou dolent, corromput (Empordà, Penedès, Mall., Men., Eiv.); cast. huero, gárgol. Tots ets altres varen esser nials, Ignor. 56. || 4. adj. (f. NIALA) fig. dial. Buit, mancat de substáncia o de bona gràcia (mall.); cast. huero. Tot axò embrollat dins una forma grossera, niala, buida, Galmés Flor 9. Aquesta virtut no servex més que per fer niales ses altres dues, Roq. 4. || 5. adj., fig. Indispost, mancat de salut completa o de bon humor (mall.); cast. alicaído. Son pare va xerecot i fa dies que no s'és aixecat de sa nitedat que du i de lo nial que va de que li siguem fuites, Alcover Rond. vii, 26. Fon.: niáɫ (or., occ., val., bal.). Etim.: del llatí *nīdāle, ‘niada’, ‘propi del niu’.

Nial

Pedro J. Bel Caldú :

Lo “nial” ere un codol blanc o un ou fals fet d’algés, que posavem al ponedor de les gallines de corral per a, com diríe la gent marketing, “ fidelizar al client”. Les gallines, per tendencia natural, ponen dotze o catorce ous al mateix niu. Quan tenen la colecció, se pose lloques, dixen de pondre i se posen a covar hasta que naixen los pollets. Pero porten molt mal les cuentes i, si los vas tren los ous, continúen ponent indefinidament per que no completen mai la colecció. Pero si no lo dixes un ou com a “nial” escomencen la colecció a cuallquere racó amagat del corral o la pallissa Si no els troves l’amagatall, al cap d’un temps apareixen ufanes en un ramat de pollets que han criat clandestinament. Tamé se podíe dixar un ou de verdat com a “nial” pero , si dixaves sempre lo mateix, se fae vell i se podríe, per això ere millor posar-li un “nial” fals.




DCVBNIAL || 1. m. Covador; lloc on les gallines ponen i coven (Ribagorça, Andorra, Pallars, Cast.); cast. ponedero. || 2. m. Ou artificial, generalment de guix, que es posa dins el nieró o covador perquè les gallines hi vagin a pondre (Gir., Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Organyà, Tremp, Balaguer, Ll., Urgell, Priorat, Calasseit, Val., Xàtiva, Benidorm); cast. nidal. || 3. adj. (Ou) que ha estat covat i no ha produït pollet; ou dolent, corromput (Empordà, Penedès, Mall., Men., Eiv.); cast. huero, gárgol. Tots ets altres varen esser nials, Ignor. 56. || 4. adj. (f. NIALA) fig. dial. Buit, mancat de substáncia o de bona gràcia (mall.); cast. huero. Tot axò embrollat dins una forma grossera, niala, buida, Galmés Flor 9. Aquesta virtut no servex més que per fer niales ses altres dues, Roq. 4. || 5. adj., fig. Indispost, mancat de salut completa o de bon humor (mall.); cast. alicaído. Son pare va xerecot i fa dies que no s'és aixecat de sa nitedat que du i de lo nial que va de que li siguem fuites, Alcover Rond. vii, 26. Fon.: niáɫ (or., occ., val., bal.). Etim.: del llatí *nīdāle, ‘niada’, ‘propi del niu’.

Tratat de Corbeil 1258

"Avui se ha vullgut robá a Aragó, Baleares y Valénsia tot lo protagonisme en aquells siglos per a, michán una história absurda, donáli preponderánsia a una serie de territoris que eren carolingios (sense conexió entre ells), hasta que Jaime I y lo rey de Fransa (Luis IX , lo San) van firmá lo tratat de Corbeil (1258) segóns lo cual, la Marca Hispánica Carolingia (territori del sur dels Pirineos) va passá a integrás a la Corona de Aragó com una regió mes del seu territori."
Gelu Marín González: Atlas de Europa, 2000

La Europa de las lenguas, la Europa de las naciones, es una reflexión en voz alta y un estudio de las manifestaciones muy variadas de la Europa de ayer, de hoy y de la que en un futuro no muy lejano nos espera. En un continente como es Europa, la ausencia y el vacío que existe en bastantes partes geográficas del continente es manifiesta y parca muchas veces en noticias. Este libro confía pues en ser una continuación a otros trabajos, a la vez que pretende llenar el hueco de anteriores obras. procurando un tratamiento integrado y compensado de las evidencias. He aquí un libro total, que enseña a disfrutar, atractivo, interesante, muy útil y extremadamente fiel a los testimonios de las personas que en él han aportado su colaboración.

Tapa blanda: 620 páginas Editor:
ISTMO, S.A.;
Edición: 1 (20 de junio de 2000)
Colección: Fundamentos
Idioma: Español
ISBN-10: 8470903950
ISBN-13: 978-8470903953