viernes, 22 de noviembre de 2019

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 9


Sesión del día 20.

Fue empleada en la lectura de los documentos que siguen:

Núm. 388.Tom, 21. Fol. 1815.

Als molt reverents nobles et honorables senyors del parlament del principat de Cathalunya ajustaten Tortosa. - Molt reverents molt nobles et molt honorables et savis senyors: Sobre lo punt mogut etexquisit per vostres grans reverents nobleses etsavieses en la letra per aquelles a mi tramesa yohe parlat ab lo senyor archabisbe etaltres axi dels nou com altres doctors solemnes als quals rahonablament et honesta semblant dupte se deviacomunicar et tots son de oppinio et pareret yo menor et pus flach abells que moure tal dupte par mes voluntari et curios que necessari ne profitos parlant ab les reverencies ethonor ques pertany com la sola declaracio de nostre reyet princep no par deje esser causa sufficient de fer cessar lo parlament si doncs noysuccehia prohibicio per alguna justa raho o la congregacio se desajustava per si com aquests son dos casos per si et per los quals se disol es separala congregacio o parlament: e ajudan a aço losmotius esplicats en la letra de la convocacio çoes per les urgents necessitats de la terra maxime com no hajamrey etc. aquestes necessitats encara feta la declaracio o donat lo consell sobre lo cas de la successio no cessen totes les necessitats de la terra ne de aço es hom en segur ne es axi clar que cessant la necessitat quidona raho a la convocacio que per axo cessas loparlament com lo dit parlament crega que apparellat o convocat per lo princep ell puxa tractar de ses necessitats a son plaer axi que la causa principiant durant los mitjans çoes necessitats de la terra segons deguda orde bona rao etjusticia no ha del tot libertat de disgregar la congregacio la qual es feta en favor de aquells qui encara no han a totes lurs necessitats provehit. Perque parria a aquests senyors ab los quals yo ne parlat que axi los altres parlaments staran et nosmeten a romiar ni disputar punts qui poden fer mes danque profit que axi dege star ferm aqueixregne sens moura ne fer longuaprorogacio: com encara que fos cert que ipso jurecessas lo parlament en lo cas ço que no es anses pus clar del contrari tal punt nos deu moure ni disputar. E veus açimolt reverents nobles et honorables senyors çoque he pogut sentir sobre lo dit punt sens allegacionsde dret per la cuyta. Mes avant molt reverents nobles ethonorables senyors parria al senyor archabisbe eta micer Bernat de Gualbes com ab micer Guillem no pogues parlar que stara be a aqueix parlament que les sis persones hi sien sens tot fallir per tota la setmana qui ve com almenys lo sent dema de sent Johan tot cert ab la ajuda de Deu les sis persones de Arago hic seran la nit de sent Johan. Etenitsvos per dit que segons yo puix conexerde fet a la jornada ab la gracia de nostre Senyor Deusse publicara la deliberacio del consell sobre lo cas de la successio sens pus prorogar: perque no estaria be al principat que fos dels pus derrers:vostres grans reverencies noblesas et saviesasho entenen mils que yo no sabria dir ni pensar. Emanen a mi tots lurs plaers. Scrita en Caspa XVIII de juny.
- Quis recomana en vostres grans reverencies noblesas et saviesas Bonanat Peremissatger vostre.

Núm. 389. Tom. 21. Fol. 1819.

Als molt reverents egregis nobles honorables et molt savis senyors lo parlament general del principat de Cathalunya resident enla ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables etmolt savis senyors: per diverses et moltes letres havem a vostres reverencies paternitats nobleses honorables et grans saviesas scrits e notifficats los ardits certs que havem de gents darmes qui en gran nombre son ajustades en les partides de la frontera de Françacircumvehines an aquesta terra etassenyaladament de mossen Boucichaut qui es ja dies ha passats en la ciutat de Narbona abmolta gent darmes ab proposit et intencio de intrar an aquesta terra: supplicant etrequirintvos ab ardent affeccio per restauracio de aquesta terra de frontera qui es clau et mur de tot lo principat de Cathalunya vosplagues donar orde et manera que açifos trames algun seccors de gents darmes per les quals lo dit mossen Boucichaut et tots altres volentsintrarhi duptassen et majorment ara an aquests temps que tenim les meses entre les mans les quals sins eren toltes o destrohides çoque no haja Deu ordinat seria no solament dan an aquesta terra mas encara de tot lo principat haudaconsideracio a les flaques meses qui sesperen enArago et en Urgell ne fo ja mes tant de mal vist en aquesta terra com seria aquest com les hajam per gracia divinal molt bones et abundoses; etdaltra part havem vostres molt reverents paternitats nobleses honorables et grans savieses consultades de les menassesa nosaltres trameses literalment tant per la senyora reynadona Yolant quant per los embaxadors de França residents en Barchinona induhintsnosrahonablament a mes duptar la intrada de la dita gent darmes: de la qual consultoria havem cobradavostra resposta la qual decontinent havem executadasegons que per vostres reverencies nobleses honorables etgrans savieses nos es stat scrit: et encara voshavem intimad la cresençaa nosaltres explicada per mossen Guillemes de Seynet per part de la senyora reyna dona Yolant sobre la intradadel dit Bocichaut; sobre que axi mateix havem cobradavostra resposta contentiva en acabament que nosaltres per res no donem assentiment ne encara prestem paciencia a la intrada del dit Boucichaut: la qual cosa molt reverents egregis nobles et honorables senyors et totes altres procehintsde vostra ordinacio et bon conseyll entenem servaret no en res desviar ne torsir de aquellestant com hi bast nostra possibilitat. E per aquesta raho et per satisfer a vostra dita ordinacio vesentsnosaltres que tenim le dit Boucichaut a la porta etque de vosaltres no havem alguna provisio de deffensio segons lo cas requer jatsia de aquella hajam continuament clamat tant per orga de nostres missatgers quant per diverses et multiplicades letres que sobre aço vos havem trameses no volentsnos axilexar pendre ne perir per salvacio etrestauracio de les dites meses en que no va poch no solament a benefici nostre mas encara de tot loprincipat havem de fet a gran instancia et requesta de mossen lo governador feta alguna bestreta de moneda per asoldadar et pagar alguna gent darmes que lodit mossen lo guovernador ab son conseyllha ordinat esser feta an aquesta terra per la fama de la qual en veritat som be et clarament informats que lodit mossen Boucichaut ha duptat et dupta encara de intrar. Donchs molt reverents egregis nobles ethonorables senyors placiaus per deute de gran justicia etraho ordinar provehir et manar que de continent hajam et cobrem dels bens dels generaltot ço etquant haurem bestret per la dita raho et mes avant que sia aci trames tal soccors de gents darmesque ensemps ab aquelles qui ja hic sonpuxen varonivolmenz resistir al dit Boucicaut et a tot altre qui hostilment hicvullen intrar. Lo dit Boucichaut ara novellament ha scrit al dit mossen lo governadoret a mossen lo vescomte Dylla et a nosaltres absa letra trellat de la qual vos trametem per tal que vostres reverents paternitats nobleses honorables etgrans savieses vejen per la tenor de aquella de saintencio ey provehesquen segons requer la gran et tant evident necessitat en tal manera que aquest principat no sia carregat destroyt ni dampnifficat per gents stranyes: sobre la continencia de la qual letraet en tot cas entenem a servar a la unglavostra dita ordinacio. E la Divinitat santa molt reverents egregis nobles et honorables senyors sia tots temps endreç etproteccio vostra. Scrite a Perpenya a XV de juny del any MCCCCXII. - A tota vostra honor et servir prests los consols de la vila de Perpenya.

Núm. 390. Tom. 21. Fol. 1822.

A moult nobles honorables et sages sires et grans amiz le vezcomte Dille et de Canet logouverneur de Rossillon et les consols de la vila de Perpinen. - Molt nobles honorables et sages sires et grans amiz: plaise vous assaver que comme par le comandement du roymon souverain seigneur ja piessa a moy fait dentrer en icelui royaume et seigneurie Daragon pour garder aidier et soustenir la pure et vraye justicie sur le fait de la succession du dit royaume et garder que par forçe impression ne autre maniere illicite icelle seigneurie ne soit occupee et soumisse a tirennie et que la tres haulte et tres puissant princesse la royne de Jerusalem et de Sicilefille du feu roy Johan Daragon de glorieuse memoire ou mosegneur mossen Loys son ayme filz ne soient injurieusement ne par fraude ou impression forgites de la succession de son dit pere ou ayeul et soit ainsi que le roymon souveran seigneur lays signiffie a la tres haulte et puissant princesse la royne Yoland Daragon sa cousine et a ses ambaxadeurs estants pour lours a Barcelone et le dite dame par un des ditz ambaxadeurs vous a fait prier et requerir que vous me voulisses recullir et les gens darmes qui vendroient en ma compaignee pour la cause dessus dite et non pour porter ne fere vilennie ne oultrage a nulli qui soit des dites seigneuries Daragon ainsi comme amiz bien vuallans et celux qui venant pour garder mantenir servir et honnourer ses dites seigneurieset non aututrement offandre et ainsi comme louneur et la haultesse et excellence du seigneur qui menvoye le requeroit et que vous qui estes et avez este jusques ici au dit seigneur voisins et bon amiz monstressiez exemple damour e toute douceur a toz les autres: sur la quelle requeste selon que je suy informe fut par vous moult noble governeur respondu avec deliberacion de voz hounourableset sages consolz et conseillers que vous en rescripriez au parlament de Cathaloigneet que selon que le dit parlement vous en respondroit vous en feries et men respondries: de la quelle responce la dite royne ma tres redubtee dame la quelle vouz a tous diz amez gardez et honnourez et pour houneur delle avez reccuz tant de bienz et de houneurs et prenez encorez de jour en jour a et doit aver este bien petittement: et quant a moy je men merveille moult et encores plusque non obstant les dites gracieuses offers et parolles et autres les quelles continuement vous ent este dites en vostre ville vous ne voulez prandre aucune confiance en dit roy mon souveran seigneur ainçavez fait et fetes gens darmes pour moy resister ce que nous ne autres des dites seigneuries navez encores entreprius ne essaye contre nul des autres competiteurs ja soit ce quilz ayent miz et metent encores gens darmes en les dites seigneuries et y ayent fait et porte grans et irreparables dommages et non obstant que plusere foiz que vous et les autres tant aux parlemenscomme per les notables cites et villes ayez este sommes et requis a grant instançe encores derrerement par le ault et puissant seigneur monsieur le comte de Vendosme de par le dit seigneur que vous voulissiez fere el garder equalite en la poursuite de la dite justice et que toutes gens darmes buidassent et que si vous voulieu aide a les de bouter que vous lauriez prontement aux despens du dit seigneur ou au plus fort que vous souffrisiez que de la part du dit seigneur en fust mis pareilli nombre comme les autres competiteurs desquelz ni a cellui qui de cler droit aultesse puissance ne juste poursuite aye ne doye surmonter le dit seigneur pour quoy vous les devez plus favoriser que le dit seigneur ne moy et les autres qui venons par son commandement: pour quoy moult nobles hounourables et sages siresencores je vous signiffie que mon entencion nest ne na este ne aussi je nay commandement de fere ne porter dommage a nulli subgite ne habitant des dites seigneuries ains vueli et entens avec toute ma compaignee passer en paient mon escot raisonnablament a la fin dessus dite davoir obtenir declaracion de justice et reparacion sur aucune inique et injuste nominacion et eleccion daucunes persounes du dit seigneur et a sa dicte cousine tres suspectes par causes justes vrayes nottories et tres rasounables. Et pour tant moult nobles hounourables et sages sires de par le dit seigneur et aussi de par les tres haulz et puissans princes et dames le roy et roynede Jerusalem et de Sicilie les duc de Guienneet de Bourgoingne et autres seigneurs de son sanch je vous prie et requier tant que je puis que en ma dite entree vous dounez et fetez douner a moy et a ma compaignee viurez logis et autres choses a moy et a ma dite compaignee necesseres conduit conseilli conffort et aidi ainsi que pour le bien de la besoigne verrez et cognoisceres estre expedient et necessere a la fin et intencion dessus dites et ainsi comme les diz seigneurs et dame et moy jusques a ceste foiz en avons eu perfecte confiance et tellement quilz doient demourer contens de vous. Et sur ce moy fere responce de vostre bonne et clere intencion: et si riens voulez que le puisse signiffies le moy quar ainsi comme jusques ici ne vous aye escondit de riens que par nul de celle ville maye este requis je metray poyne de lacomplir. Moult nobles hounourables et sages sires et grans amiz je pri au benoist filz de Dieu que pour sa sancta grace vous doine boune vie et longue. Script a Nerbonne le Xe jour de juny. - Bouciquaut mareschal de France.

jueves, 21 de noviembre de 2019

LA DEFENSA DEL CASTILLO DE BÁGUENA


176. LA DEFENSA DEL CASTILLO DE BÁGUENA (SIGLO XIV. BÁGUENA)

LA DEFENSA DEL CASTILLO DE BÁGUENA (SIGLO XIV. BÁGUENA)


Estamos en 1363, en plena «guerra de los dos Pedros» y las tropas de Pedro I el Cruel, rey de Castilla, acababan de levantar el sitio de Daroca para proseguir su camino hacia Teruel, tratando de encerrar en un círculo las cuatro comunidades aragonesas o buena parte de ellas.

En ese itinerario, la aldea de Báguena contaba entonces con un importante castillo, cuyas ruinas se pueden observar todavía hoy. Y es históricamente cierto que, ante sus muros, el ejército castellano encontró una resistencia numantina que exasperó a los jefes castellanos que vieron entorpecido su triunfal paseo.

Mandaba la defensa del castillo de Báguena su alcaide, Miguel de Bernabé, quien no sólo tuvo que soportar el asedio sino también la flaqueza de algunos de los suyos que le aconsejaban la rendición. Pero lo cierto es que antes de que llegara el enemigo habían hecho acopio de víveres y se aprestaron a defenderse.

Las tropas castellanas —tras no obtener la rendición que esperaban— formalizaron el sitio. Seis días duró el asedio, aunque al final los sitiados prácticamente no daban señales de vida, excepto para lanzar las piedras de sus propias almenas y torreones, las únicas armas que les quedaban. Pedro I el Cruel decidió, por fin, rodear la fortaleza de leña y prenderle fuego. Ardió el castillo y Miguel de Bernabé, con los pocos hombres que le quedaban, se refugió en la torre del homenaje.

Ante la petición de rendición del castellano, el alcaide extendió su brazo, asiendo en su mano las llaves de la fortaleza. Al poco tiempo, murieron todos los defensores abrasados.

Cuando los soldados castellanos entraron, por fin, en lo que había sido un castillo encontraron todo absolutamente calcinado excepto, ahora ya según la leyenda, el brazo y la mano de Miguel de Bernabé que todavía tenía asidas las llaves de la fortaleza.

[Gisbert, Salvador, Glorias de la Provincia. Gil de Bernabé.
Esteban, Rafael, Estudio..., págs. 106-106.
Monterde Juste, Eusebio, La villa de Báguena..., págs. 74-77.]


Báguena es un municipio y población de España, perteneciente a la Comarca del Jiloca, al noroeste de la provincia de Teruel, comunidad autónoma de Aragón a 89,9 km de Teruel, y a una altitud de 793 metros por encima del nivel del mar. Tiene una superficie de 25,17 km² que se reparte en 1.788 hectáreas de superficie cultivada, de las cuales 278 hectáreas son de regadío, 15 hectáreas de prados y 171 hectáreas de superficie forestal. Tiene una población de 442 habitantes (INE 2008) y una densidad de 17,56 hab/km². El código postal es 44320.


En un principio su nombre se escribía con v. Vaguena. Proveniente del adjetivo latino vacuus, vacío, desocupado, desierto, que al castellanizarse perdió la terminación del acusativo del que salieron los nombres y adjetivos, conservando la consonante muda suave inicial, “v,” y la “a” tónica, al tiempo que la consonante muda fuerte “c”, en virtud de la ley de debilitación se cambió en su correspondiente suave “g” al encontrarse entre dos vocales. Así se tendría:

Vacuum > vacu > vagu, más el sufijo “ena”, muy común en Aragón, y de significado desconocido.

En el siglo XVIII, comenzaron las dudas entre las grafías “v” y “b”, hasta que en el XIX se impuso la “b”. Báguena.

Los primeros moradores se establecieron en el tercer cuarto del siglo XII.

En el año 1142, Ramón Berenguer IV, en un nuevo intento de repoblar Daroca y su amplio alfoz le concedió un fuero de población, convirtiéndola en “señora” de todo su término con plenos poderes jurisdiccionales y fiscales sobre él y los núcleos habitados ya existentes.

El concejo de Daroca era quien repartía los lotes de tierra a los que venían a establecerse en tierras vacías de su dominio. Los nuevos asentamientos eran considerados barrios de Daroca, y adscritos a una de sus parroquias.

La primera mención de su nombre se halla, en el año 1205, en el documento en que el obispo de Zaragoza, D. Raimundo de Castrocol, distribuía los diezmos y primicias de los lugares entre las parroquias de Daroca. Báguena lo fue a la de Santa María.


En el año 1248, por privilegio de Jaime I, las villas y lugares se desligaron de la dependencia de Daroca, y se vertebraron en una organización superior con la creación de la Comunidad de Aldeas de Daroca. Pese a llevar su nombre, Daroca no formaba parte de la Comunidad, y ésta celebraba sus plegas sin representantes de ella e, incluso, con la prohibición expresa de celebrarlas allí.

Las villas y lugares que formaron la Comunidad, se agruparon en cinco distritos menores, denominados sesmas, cada una de ellas compuesta por núcleos variables de población. Báguena formaba parte de la Sesma del Campo de Gallocanta, que la componían Anento, Báguena, Balconchán, Bello, Castejón de Tornos, Ferreruela, Gallocanta, Manchones, Murero, Odón, Retascón, San Martín del Río, Santed, Torralba de los Sisones, Used, Val de San Martín, Valdehorna, Villanueva del Jiloca y Vilarroya del Campo.

En un primer momento, los lugares estuvieron regidos por cinco hombres buenos u hombres honrados según disponían las primeras Ordenanzas de la Comunidad. Con el paso del tiempo y la creciente complejidad de los servicios y prestaciones asumidos por la incipiente administración concejil, ésta pasó a estar formada por los Jurados 1.º y 2.º, un procurador, encargado de las finanzas, y un número variable de Oficiales, según su población.

El desempeño de estos cargos estaba limitado a un año. Su renovación tenía lugar el día de San Miguel, el 29 de septiembre. Para su nominación, por insaculación, era preciso estar inscrito, al menos, en la regla de medio postero. Estaban excluidos para el desempeño de estos cargos los pertenecientes al estamento noble y los que ejercieran alguno de los oficios considerados como viles: herrero, zapatero, sastre, tejedor, pelaire, carpintero, tendero, carretero, carnicero, esquilador, hornero, albéitar, mesonero y adulero.


A partir de los Decretos de Nueva Planta, tras la Guerra de Sucesión, el concejo cambió su denominación por la de Ayuntamiento, y a ser regido por el Alcalde, Teniente alcalde, dos Regidores y el Síndico Procurador. En el siglo XIX, pasó a serlo con los cargos y nombres que se conocen hoy: Alcalde, Teniente alcalde y Concejales.

MIGUEL DE BERNABÉ, EN EL SITIO DE DAROCA


175. MIGUEL DE BERNABÉ, EN EL SITIO DE DAROCA (SIGLO XIV. DAROCA)

Los ejércitos castellanos de Pedro el Cruel habían tomado y sobrepasado ya Calatayud y amenazaban toda la ribera del Jiloca. Las tropas aragonesas se veían impotentes y las poblaciones del valle se aprestaron a su defensa, entre ellas Daroca: se abrieron fosos, se repararon muros, se levantaron parapetos... Al anuncio del peligro, muchos fueron los caballeros aragoneses que acudieron al castillo darocense, a cuyo frente está su alcaide, Pedro Gilbert. Destacaba entre todos uno que ocultaba su rostro con la visera y llevaba sobre el casco un águila blanca. Nadie, excepto el alcaide, sabía cómo se llamaba ni quién era.

ocultaba su rostro con la visera y llevaba sobre el casco un águila blanc


Las tropas castellanasavistaban ya Daroca y la lucha fratricida entablada fue cruel como pocas. Los asaltos se sucedían uno tras otro y sólo al caer la noche se detenía la batalla para dar sepultura a los numerosos muertos. Fue entonces cuando, desde el muro darocense, cayó a los pies del rey castellano un cartel retador, en el que un hombre que se firmaba «El Almogávar» retaba al caballero castellano de la pluma verde por llevar el lema «Por encima de Aragón». Aceptó éste el reto y el duelo tuvo lugar. «El Almogávar», que no era otro que el caballero del águila blanca, acabó vencedor y el rey castellano, enfurecido, mandó a sus hombres que lo persiguieran, aunque logró escapar.

Todavía no había amanecido cuando se reinició el ataque castellano con mayor ímpetu. Poco a poco se aproximaban las máquinas con las que irremediablemente se abriría el muro, mas cuando la primera de ellas estuvo próxima, el caballero del águila blanca, descolgándose por el muro con un caldero lleno de materias inflamables, lo vertió sobre la máquina y le prendió fuego. La ciudad estaba salvada.

Ante la imposibilidad de tomar el castillo darocense y vistos los estragos que le ocasionaban sus defensores, Pedro I, muy airado, decidió levantar el cerco e ir a Báguena, donde también se había marchado el caballero del águila blanca.

Ante los muros de Báguena, los esfuerzos del rey castellano fueron denodados, destacando en su defensa su alcaide, Miguel de Bernabé, que no era otro que el caballero del águila blanca. El ataque fue tan duro que, falto de ayuda, el alcaide decidió incendiar el castillo antes que entregar sus llaves, muriendo abrasado con sus defensores.