Dels Homens del offici del algotzir.
Per tal que sia obviat a propinquitut sovinerament inherent de fugirals delats per temor de penes emposadores dels crims comeses: per ço en la nostra cort per loscriminoses pendre al offici del algutzir vuit homens destinam los quals volem que sien guardes dels presoners o encarcerats en nostre carcer real per ço que dels criminoseso altres presoners qui en lo nostre carcer seran pugan tenir justicia e fer dret als clamants: los quals homens al algotzir manam esser sotsmeses. No tan solament empero los dits homens a manament del algutzir ans encara a manament dels nostres mayordomensdels camarlenchs del canceller del maestre racionalo de qualsevol daquells o dalcun de nostre conseyldegen pendre e guardar aquelles persones que per qualsevol dels sobredits lus sera manat: pero sens manament del algutzir absolvre alcun daquells no gosen. E que aquells presoners qui per nos o nostre consell sera ordonat punir segons lo delicte en que sera cahut manam ells mateix al loch on la sentencia sera ordonat per dar menar degen abbones presons. Encara los dits homens volem esser diligents que cant nos covendra cavalcar per la ciutat o en altre manera si ja per cami no era los dits homens o dos almenys lo nostre carcer provehirde guardes sufficients davant nos ab verguescongruents vagen. En apres manam quels dits homens del algotzir porten axi con a senyal de lur offici vergues e aquells estiguen a la porta forana de nostre hostal per guardar que si barayla si esdevenia poguessen no esperat manament de negun los barallants pendre. Encara que les besties a la porta forana de nostre hostal tenir no lexenper manera que als entrants e ixents de nostre hostal carrera e entrada fos embargada. Manam encara quels dits homens del algutzir en lo començament de la recepcio de lur offici sagrament ehomenatge facen al algutzir primerament reebuten loffici e en absencia daquell al altra que ben e lialment guardaran los encarceratse que en lur offici frau ne malicia no consintran ne faran ne per aliviament de presons o de carcer alcuna cosa no demanaran ne reebran.
Dels Algutzirs.
Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentatson dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Donjacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pusfort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propincaes guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadoresdemostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectanquen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirsvolem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costumaconcernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la reginaentena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirso a tota franquea o privilegi dalcun locho terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertangajassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexençahagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquellsab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacioprimerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicaciode les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se hajaa fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lodit offici haura aconseguit per aquest certament siafeta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requestaper instancia de actor o accusador qual que qualo quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirssolliciten lo canceller que un dels oydors loqual volra en assessor liure a ells conexentsde poques causes civils o criminals en lo començamentde la causa present esser covenga o en la fi: principi emperode causa no deim esser dentro al actor o accusador loconvengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceytdentro confessions reebudes seran dels dalats:fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lodit assessor manam esser prolada axi que per altre puscaals parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent losobredit assessor sentencies interloqutories sienpronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de luroffici de scriva freturaran un dels escrivansde la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte senpus clar retre cobeejants perque presents losalguatzirs esser deim aquells qui nos seguexenestants en lo loch on nos serem o pertinencies daquella nostres serveys apparellats. No es encara ignoradorque entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de morto abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades:e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcenteslibras barchelonesas o de trecentas librasjaccenses o siscentas libras de mallorquinso dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactorvaler la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres emperocauses civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lopreu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrersupplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirsno promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçadalos alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna.E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen.Volents part aço a perill de fuyta dels criminosesprovehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzirpusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no puscaultra la jurediccio sobreposada en la qual nos covesino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quelsdits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan carlos drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguene facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseylmanarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lursrequerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcersdeguts cascun segons son delicte: volents losdits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furse constitucions dels nostres regnes e terres sienservats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantamentque contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhise sentencies daquells sia. En apres losdits presoners o encarcerats facen punirper penes degudes segons que per nostra provisio o juhi realsera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora çoes de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcunmembre si donchs oreyla no es: decernentsque lo dit offici exercesca lo pusantich en loffici dementre que amdospresents seran en la nostra real cort e lo pus antichabsent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son officisi fallit hauran en lur offici de la quitacio dunmes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processessentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dannostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poranrevelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.
Del Posader.
No tan solament alberchs convinents als grans princeps e grans senyors son assignadors ansencara a tots aquells qui per servir les sues persones per raho de lurs officis les sues corts seguexen es necessari. Per ço ordenam que quan nos caminar sesdevendra un porter lo qual posader sera nomenat ira davant al loch predestinatnos deure anar qui do e assigne dos hostals a nos dels meylors del loch ço es la un per nostre menjar ab nostres domestichs e laltre per nos dormir e reposar e encara entorn de nostres hostalsassignar sie estret de donar hostals convinents als nostres officials e a lurs officis losquals per offici han a regir e servir en nostre palau. En apres a prelats barons consellers cavaylers e altres domestichs nostres e a altres persones generosos qui nostra cort seguiran segons sa condicio esguardada la graneadel loch e la multitut e poquea de les companyes assignar sie tengut. E no resmenys per tal que aquells a qui les posades per ell assignades seran pusquen pustost en cascun loch trobar aço:haja cura diligent que totes les posades que assignades haura e los noms daquells pera qui seran cascundia nos caminan en lo loch en lo qual romandre deurem a la porta de nostre hostal en un paper per escrit pos.Encara en cascuna de les dites posades lo nom de cascu al qual assignada la haura ço es en la porta foranascrisca: e si la posada que a un assignada haura altre per sa temeritat occupara aço dejaencontinent al nostre alguazir denunciar qui sobre açopunesca los contrafaedors per la manera que nos ordenarem: e si lo dit posader en notificar aquestes coses al dit alguazir sera negligent per cascuna vegada sie privat de la quitacio de un dia. Encara volem que lo dit posader jur en poder de nostres camarlenchs o de un daquells que en fer lo dit seu offici be e lialment tota parcialitat foragitadase haura a cascun segons sa condicio e de sonoffici esguardada la granea del loch posada convinent donan.
Dels algutzirs
