Dels Escrivans dels oydors.

Dels Escrivans dels oydors.

Per tal quel offici dels oydors per lo qual als clamants justicia promptament es e deu esser exhibida per injuria de ministres triga en lo seu spatxament no reeba: ordonam que dos escrivans aptes e sufficients e experts sien assignats qui per lo mati al loch diputat en lo nostre hostal per la audiencia tenir venguen e aqui presents los damunt dits oydors los dits scrivans un apres altre ligen les peticions que a la dita audiencia seran offertes e sobre aquelles scrisquen les coses per los oydors en aquelles manades e los noms daquells qui les hauran proveydes.Entre les altres coses atenen diligentment que si donchs dos almenys de dits oydors dels quals la un sia cavaller e laltre savi en dret en spatxar les dites supplicacions concordablement no consentien en aquelles coses en les quals serien discordants a negun dells no obeesquen en neguna manera: a ells pero obeyran e seguiran en e per aquelles coses que a la audiencia e al offici dells se esguarden: e les peticions proveydes ells o la un dells segellades pero ab lo sagell del offici dels oydors a la nostra scrivania aporten en la qual entrels scrivans de manament per fer letres de aquelles se deuen devesir. Mes encara scriuran los manaments penals altres los quals per los missatgers de laudiencia a manament dels oydors alcunes persones se faran per tal que si contra aquells fet sera los transgressors puguensegons letres degudament esser punits. E res no menys faran quaern e memorial dels enantaments dels encarcerats qui en la preson real o comuna del loch on nos present serem detenguts seran en quin estament seran lo dia quels oydors aquella segons nostra ordinacio visitada hauran e com e per quinyamanera tro a laltra visitacion enantat hi sera: e quan los dits scrivans engir les damunt dites coses entendre no caldranvolem e a ells expressament manam que ajuden a registrar e espeegarlos affers de la nostra scrivania a la qual cosa siregonegan esser obligats: e obeescan e siansotsmeses en totes coses e per totes al canceller et vicecanceller e prothonotari. E si los damunt dits scrivans seran en les dites coses desobedients o lo servey ab diligencia no faran los dits canceller vicecanceller o lo prothonotari o oydorspusquen aquells punir de la quitacio de un mes o de menys: e sagrament al canceller faran que be e leyalmentles provisions escriuran e lur offici serviran.

porters sotsporters liurats oydors

Dels Oydors.

Dels Oydors.

Laudable es loffici dels oydorsper lo qual les demandes dels supplicants acabaments covinables reeben e axi per ministeri daquell offici alcunes vegades les coses passades per adjutori de justicia son corregides e moltes vegades als dignes gracies son atribuydes. Emperamor daço disposam ab aquest edicte que en nostra cort sientres cavaylers e dos savis esperts en dret civile un altre en dret canonich erudit los quals oydorsvolem esser apellats e a ells sien liurades les supplicacions les quals a la nostra altesa sendreçaran:e tots ensemps daquests alscuns tres o dos ço es un cavaller e laltre clerch o savi en dret hajenespatxar les supplicacions axi con los sotscritsparlaments o testifiquen: e aquelles supplicacions per exercici de justicia dirimidores remeten a aquells qui han per lurs officis conexer de aquelles o cometen a aquells losquals volran axi con a delegats daquellesconexer. Pusquen encara quant que quant a ells sera vist opportu en remeten o cometen ajustar que sumariament o simplament e de pla e sens figura de juhi e cessant plet e escrits sia provehit: mas per un dels escrivans en aquest offici per nos ordenats en les foranesparts de les dites supplicacions scriure facen aquelles coses les quals remeten o cometen hauran ordonades: encara losnoms dels dits oydors. En apres les damunt dites suplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors facen comunir. Sobre aquestes emperosuplicacions closes segons que damunt es dit les quals se cometran a alcuns qui axi com delegats nauran a conexer escriure facen per aquesta manera: A la escrevania. En apres aquelles als supplicants liurarper lo dit escriva facen les quals daqui losdits supplicants als altres escrivans de la nostra escrivania porten per tal que letres de nostre comissio realconseguesquen. Sobre aquelles empero supplicacions closes axi com damunt es dit les quals se remeten a aquells estants en lo loch en lo qual nos lavors serem e en altres lochsno distants oltra tres legues aquells quindeuran per lurs officis conexer los noms daquells escriure manen: e apres aquelles als sopplegants liurar no obliden les quals lossupplicants daqui porten als damunt dits los noms del quals veuran sobrescrits. E sobre les altres supplicacions closes axi con damunt es posat les quals seran remeses a alcuns estants en los lochs distants del loch en lo qual lavors nos serem oltre tres legues losquals ne deuran per lurs officis conexeraquesta paraula: A la escrevania escriure manam e daquials soplegants aquelles liurar facen sens triga les quals daqui los supplicants als dits altres escrivans de la nostra scrivania porten letres de nostra comissio reyal obtenents. Les romanents pero supplicacions a nos cascun dels oydors aport axi que un apres laltre segons orde de seer en loconseyl contingent sia tengut de fer relacion de una tan solament daquelles supplicacions que tendra: e ordonat per nos ço quey manarem allo escriure en les foranes parts de les dites supplicacions e encara aquestes paraules: Per lo reysots escriven per alcun dels nostres secretaris o altre qui ajustar farem. En apres aquelles supplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors sanccim esser sagellades e sobre elles closes per un dels dits escrivans de la audiencia axi com damunt es dit aquesta paraula: A la escrivania: e si a la scrivania remetre no las calra losnoms daquells als quals es remesa escrisquen e als sopplegantssien liurades les quals los dits supplicants als escrivans de la nostra scrivania porten per tal que letres nostres realscontenents les coses damunt dites per nos aordonadesconseguesquen o altres als quals sendrecen porten per tal que expedicio segons les coses per nos aordonades breument conseguesquen.Pero si la scrivania o escrivans de la dita audiencia con hauran scrites les expedicions de les dites supplicacionssegons la volentat dels dits oydors les letres les quals daqui seran faedores de dins o de fora la escrivania scriure o les dites supplicacions espatxadesa la dita scrivania portar volran: aquelles lavorscloir e segellar no veem que cayla coraquesta damunt dita clausura de les damunt dites supplicacionsab lo sagell del offici dels oydors per esquivar despeses dels offerents aquelles per portar la oneren portadores per certes persones no degudes despeses convengasegons que havem entes fer tan solament havem duytaproveedora. Disposam encara un esser sagell del officidels oydors dels quals tres dits cavaylers oydorslo pus antich en loffici tenga e en absencia dell lo segon e axi del altre per aquest orde volem esser tenidor e aquell guarden diligentment. E cascun dells segellar deja segons que la ordinacio de les coses desus dites ho testifica. En apres un cavaller e un clerch o savi en dretoydors almeyns jaer sien tenguts en la ciutat o castell en la qual qualque nit se convendra nos jaer:si empero aqui jaer no poden per la poquea del loch o per fretura embargats lavors en lochdins distancia de una legua posat jaer hagen en qualque manera. En apres nos estants en alcunloch en lo qual exercici de jurediccionalpotestat hajam dos dels oydors damunt dits un dia de cascunasemana al carcer de la nostra cort anar sienestrets: e aqui presents los jutges e els altres presidents a la dita cort e procuradors fiscals e guardes del carcervegen los encarcerats les querimoniesdells ab pasciencia oents: e si deffalliment veen de alscunes coses aquells reprenen segons que es covinent totes les coses a estament degut reduents. E ells sabents tot quant tro en aquell dia sera estat proceit en les causes dels encarcerats diffugis judicials sesforcen de tot en tot esquivar per tal quels encarcerats convictes cascun sa pena sen port o els deliuradors longa custodia carceral no deprema iniquament e injusta. Observaran encara los oydors que sien prop nos estants en los lochs en los quals alscunes supplicacionslurs portants attes a nos haver no poran quant que volran: per tal que axi los dits oydors sienappareylats dels damunt dits les supplicacions reebre.Encara con sesdevendra absents lo canceller e vicecanceller en nostres conseyls supplicacions alscunes espeegarun dels oydors clerch o savi en dret sia tengut de dictar per quals paraulas en les foranes parts daquelles mesexes supplicacions seran escrites aquelles coses que espatxadores seran aordonades. E per tal que profit de nostres sotsmeses negligir no siam vists decernim esser observat que quant que quant a ciutat o castell o vila de Ies terres nostres caminar o en altre manera sesdevendra nos venir e aqui alscuns dies o alcundia o alcuna part de dia romandrem dos dels oydorscavaylers e altre clerch o savi en dret alcunsprohomens aqui domicili havents jurats e conseylerso paers o consols si aqui nha degenappellar ajustants encara lo rector de la esgleyamayor daquell loch si per ventura util cosa sera de pensar e a ells dir no ometen que cogiten si alscunes coses son en aquell loch utils o nocives e si creximent en aquell loch ferse pot en qualquemanera: e aquelles coses que per loffici dels oydorsporan esser espatxades ells aquelles complesquene Ies altres que provision requeren a la real magestat recontaran car som nos cobeejansde fer totes coses que en qualque manera seran opportunes. No resmenys aordonants que tots los damunt dits oydorse cascun dells si els officials nostres de la terra en la qual serem mayorment jurisdiccion exercents sien de sufficiencia premunits entrametensesaber diligentment: e si alcun daquells menys sufficient hauran atrobat nos de continent entroque de sufficient ne hajam provehit sollicitaren nulla manera no ometen. En apres tots losoydors a nos per sagrament prometre sien tenguts que feelmenl son offici exerciran.

Dels escrivans dels oydors

Dels Endreçadors de la conciencia.

Dels Endreçadors de la conciencia. 

Per tal condivinal clemencia ordona cadira la qual nostra reyal majestat obten: digna cosa es que a aquell per lodon del qual sobrepuyam de tot en tot obeescam en bones obres faents e totes aquelles que a dreta conscienciacontrariegen segons divinals ensenyaments esquivants. Perque los endreçadors de nostra consciencia reyalesser dispossam bisbes e altres prelats e maestres en theologia e doctors en decrets e homens religioses conseylers nostres estants aqui altre offici en nostre conseyl no havents losquals savents vertaderament o daltres ausents alscunescoses nos fer en qualque manera o haver fetes o voler fer quant que quant les quals coses segons les divinals regles se cogiten en alcuna manera contrastar a justa consciencia a nos aquelles los altres conseylerspresents o tots absents o alscuns dir o escriure sientenguts per lur arbitre feelment conseylants. E per tal que aquestes coses feelment a nos complesquen a nos sagrament e encara sagrament del conseyl segons nostra ordinacio façen.

dels oydors