Dels Correus.
Com us dels correus sia necessari negunnoy dupte: car cor los princeps a diverses parts del mon hagenlurs letres endreçar e molts negocis nunciarlos quals per aventura celeritat requeren:covinent cosa es que aquells qui corren pusespeegadament quels altres les coses damunt dites degenexplicar. E axi ordenam que correus sienordinariament en nostra cort vint qui les nostres letrestrametedores portar degen: guardantse ben que a aquells als quals seran trameses res no demanen. Deuen encara obeyr a nostres canceller vicecancellerprotonotari e secretaris escrivans.
Del Servidor de la almoyna.
Vincle de necessitat nos estrenyque per aquelles coses les quals per sengles nos poden profitosament complir tals e tants quey basten hi reebammayorment la on de tal esdeveniment es considerat loqual lexat al offici de pietat alcuna lesio portara. Emperamor daço ab aquesta present ordonaciostatuim que daqui avant un servidor sufficient efeel a lalmoyna sia elegit qui de les fracmentes dels menjants en les taules del palau nostre per tal que no peresquen feelment en lo lochdestinat recuylega e axi recuyletes cautament no oblit guardar. E en apres a manament dels almoynersdesus dits devant la porta del nostre alberch les fracmentes damunt dites als dits pobres despuylats dels bens daquest segle ab feel curasestudiu de donar: lo qual apres locanceller als cappellans nostres almoyners damunt dits si sotsmes regonega. E con se esdevendra nos caminar o alloure anar ell en lo loch on serem tots temps present sia per lo damunt dit officidiligentment faedor per tal que per defalliment delllos feels pobres de Crist de lur frevolsolaç no puguen esser defraudats.
Del Escolande la almoyna.
Molt loable e ben encara consonant a caritat adjudicam que aquelles coses les quals en la taula nostra per refeccion axi a nos con als altres en aquella seentsson posades part als molts bons nostres companyons pobres de Crist ans pus vertaderament a ell del qual totes coses reebem donem per tal que no nafrem locomensament de la Sacra Scriptura la qual amonestaaxi que a aquells que non poden appareylar nepugam donar. Emperamor daço per tal que pusleugerament acabament prenen aquelles coses que desijame que la part als pobres de Crist aordonada malvadamentnos puga deperir: ab aquesta nostra ordonacio havem duyt provehidor que un clerguecovinentment jove leuger e apert de vida e de bones costumes ornat als cappellans nostres almoynerse a la nostra almoyna assiste e a ells apres locanceller obesent sia reebut qui les frementestotes de la taula nostra reeba per los almoynersnostres damunt dits primerament recuyletes e en lo locha les coses damunt dites destinat cur reposar cuytosament:e per tal que les damunt dites frementes no peresquencura vigilant procur haver e de la damunt dita almoynacura haura diligent. Ajustam encara quel escolandamunt dit als clergues de la cappella nostra siatengut en les hores e en los altres divinals officis ajudar e lapistola reglarment en la missa nostra cantar quant manat li sera per lo regent la nostra cappella: e con no sera vestit pera que la dita epistolacantar tenga un tortiç quant lo cors de nostre Senyor se elevara e la part dels libres a les hores deydoros o cantadores ensemps ab lescolan de la cappella port en tal manera que la on a nos milsplaura les hores puscam oyr. Si empero per alcuncas sera embargat perque les coses damunt dites no pusca fer son offici totes les coses per ell faedores en absencia sua deja fer lescola de la capella: e volem ells esser sotsmeses al canceller et als monges de la cappella e als cappellans almoyners obeyran.E per tal con per les coses damunt dites clarament se manifesta quals coses ha appareylar e en altra manera sovinerament pertractar les quals assats a la persona nostra son propinques: emperamor daço a prestar sagrament de feeltat e homenatge al canceller sia estretque la salut nostra sana e salva mayorment aytant quant a son offici pertanyer sesguarden per sonpoder conservara e el contrari esquivara segons sonpoder: e noresmenys si aytals coses sabra revelara etque no ha fet ne fara perque les coses
damunt dites no pusca fermament observar.
