Del Lochtinent e scrivans del maestre racional.
Per tal con loffici de maestre racional de moltes e diverses expedicions es carregat les quals de necessitat se deuen fer per escriptura per tal que lo dit racional en les dites escriptures massa no sia occupat e que per aço la expedicio nos tart dels negocis: statuim e ordonam que al offici del racional sia un lochtinentsufficient e feel a nostre arbitre elegidor al offici del qual se pertanga fer en absencia del dit maestre racionaltotes aquelles coses les quals lo dit maestre racional es tengut de fer ab comissio per letra nostra feta a ell o per lo dit nostre maestre racional: ajustants al dit offici dotsescrivans per ço que mils sia servit losquals sien tenguts de scriure tots temps comptes e de haver aquells sil dit maestre racional los ho haura manat axi en absencia sua con en presencia: los quals escrivans a ell obeesquen. Sagrament encara lo dit lochtinent a nos sotsaytal forma sots la qual es tengut de jurar lomaestre racional faça: exceptat quel secret del consell servar jurar no es opportu: los altres pero escrivans al racional sagrament e homenatge faran que la quantitat o summa de les nostres rendes anuals a neguna persona no revelaran sino a nos o a aquells los quals per rahon de lur officila dita quantitat saber poden.
ACI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT
Del Maestre racional.
Entre les sollicituts reyals per les quals a la utilitat de la cosa publica es conseylat e honor real es conservada aquelles mes lo cor del princepdeuen estrenyer que la sua casa per totes coses saviament sia disposada. E con la casa realen senyal de preheminencia universes a ella recorrents liberal esser deja e uberta e per aço axi a infinites despeses es posada les quals a envides per humanal enginy se podenmoderar: molt se conve del princep deure guardar quenlo regiment de la casa sua mesura davant totes altres coses sia observada per tal que no sesdevenga çoque sescriu: Envides sens mesura dura la real cura. E per tal con nos pot en les despeses mayormentreals mesura laugerament pendre si donquesal princep no ve en clar quant en suman montenles rendes e obvencions e altres drets fiscalslos quals en son erari cascun any son aportats: emperamor daço necessari esser se mostraque en la casa de cascun princep alcuna persona feel e savia davant posada esser deja al officidel qual se pertany de les rendes e provenimentse drets reals de cascun ayn encercarveritat e de la summa daquell al princep retrerahon. Emperamor daço nos cobeejants la casa nostra reyal e tots los fets nostres ab mesura disposar e manera e via querer ab les quals mesura puscam congruentment observar sabens que per açoa la honor nostra es guardat e al profit dels sotsmeses es provehit: statuim e ordonam quen la nostra cort sia alcun en loffici dels comptesretedors a nos principalment instituit lo qual maestre racional sia nomenat: en lo qual offici tal persona volem esser reebuda que sia feel e avista e encara en comptes e en rahonsaordonadores e en altres coses les quals al officidaquest se pertanyen ben sia sabente esperta axi que algun no deja enganarne per los altres laugerament puga esser enganat. E per tal quel maestre racional per oblivio o per ignorancia alscunes coses daquestesles quals al offici dell se petanyen no puscapretermetre les quals son moltes aquelles ordenadament descriurem. E primerament lo maestre racional sapia a sollicitut de son offici pertanyer que ojacomptes e raho reeba dels camarlenchs de les nostres joyes que ministren: encara reeba compte del protonotari e dels secretaris escrivans et del thesaurer e del escriva de racio e encara del comprador de casa nostra e dels procuradors reyals nostres e batles generals e aministradors de les nostres rendes e veguers justicies e procuradors locals e de quals que quals nostres officials e persones altres per aministracio de lur offici o per altra manera dels drets nostres alcuna cosa reebentso despenents en qualque manera sino daquells que en part o en tot al escrivan de racio retre son estrets. Mas si volra los comptes daquells majorment per causa examinar fer ho pot: e si per aventura trobava que alcun dels officialsdamunt dits apres los comptes retuts als drets de nostra cort sia tengut solicitar aquella persona que nos cascun any li nomenarem que reeba en si totes aquelles quantitats de diners que haura trobats quelsofficials damunt dits degen restituir a la cort. Al qual manam que reebudes en si les dites restes pachprimerament dels dits diners los dits maestre racional lochtinent escrivans e verguer del dit officilur quitacio ordinaria y vestit; e si alguna cosa linromandra dallo respona al nostre tresorer:e a ell manam retre compte de les dites restes que haura reebudes al nostre escriva de racio lo qual hajaa mostrar en retiment de son compte certificacio del maestre racional de les quantitats a les quals muntaran les dites restes: la qual certificacio ensemps ab les cauteles que haura reebudes haja a retre al dit escriva de racio. E donam poder al reebedor de les dites restes de costrenyer e forsar tots losoficials damunt dits qui per raho de lursaministracions hagen alcuna cosa cosa a tornar a la nostra cort: e si ço que deu retre contradira costrenga aquell per capcion de penyores o per altres remeys convinables: e con haura restituit e complit ço que deu lavors lo maestre racional auda certificio per ell que la resta li es pagada faça a ell albaran de compte retut per ell e quel remeta espeegat. Si pero fet compte appar alcuna cosa esser restituydora a aquell compte reten lavors lo maestre racional a ell faça dos albarans un testimonial de compte per ell retut e altre per lo qual sia pagadala quantitat a ell restituydora. En apres esgartseben lo maestre racional que si els officials qui de la sua ministracion ab ell comptaran no mostren o no liuren a ell complidament les cartes o les apoches o els albarans per aquell compte necessaris o al compte espectans o en altra manera defectivamentcomptaran: decontinent lo dit racional los dits defalliments de scriptures e altres en son memorial repos los quals no determen senscompliment de cartes letres apoches e altres cauteles a declaracio dels dits comptes necessaries: e sils retenslos comptes aquelleshaver no poran o altres dupteshi haura per los quals lurs comptes no puxen ser espetxats aquells comptes lo maestre racional no defenesca sens consciencia e volentat nostra e entretant los comptes havens aytals duptes romanguen indifinits: e ultra aço si fet locompte appar ells alcuna cosa deure decontinenta aço restituyr sien costrets. En apreslos batles generals e procuradors reals e ministradors de les rendes nostres de qualsque terres nostres en los comptes lurs los quals retrancascun any per lo dit racional sien costretsmostrar al dit racional apoches e albarans de pagues les quals se deuen fer dany en any per salaris qui als gavernadors nostres e procuradors justiciers qui a jutges o assesors e batles e a veguers a justicies merinose a castellans e a notaris e altres als quals se donencerts salaris o annuals pensions: dels quals salaris o pensions annuals les quantitats escrites tenga lodit racional en lo libre seu de notaments: e escrites encara tenga totes coses les quals los dits procuradors e batles generals e aministradors nostres ordinariament son tenguts de pagar a qualssevol persones cascun any. Sia encara tengut lo racional donar fe als dits nostres procuradors reals e batles generals e ministradors en sos comptes sobre les despeses les quals affermaran si haver fetes per justes coses e rahonables. Sia encara curos lo maestre racional que reebaen escrit de nostres procuradors reals et batlesgenerals et aministradors los preus de qualsque sienrendes nostres encontinent con les dites rendes cascunany seran venudes per los procuradors batles et aministradors damunt dits e apres los dits preus escrisca e repos en son libre: e encara sia curos aytant com pora que sapia la veritat dells de lesfalles les quals se faran axi per nostres domestichs com per altres nostres officials fallesfaents e aquelles a execucio deguda faça menarper ço quels dits domestichs e els altres officials no hagen ocasion de fallar. Regonegaencara el racional que de mig en mig any e tota hora ques volra e obs sera totes les reebudesper los procuradors reyals batles generals e aministradors nostres e les pagues fetes e encara cantsera envers ells en moneda cant sera degut per ells: proveesca encara e als procuradors et batles et aministradors damunt dits sollicit que en lo cap de cascun any complit sien appareylats losdits procuradors batles et aministradors sens defallimentslurs a retrecomptes per tot aquell any complidament. Manam encara quelmaestre racional haja e tenga tres libresordinaris dels quals la un sia appellat libre de notaments comuns en lo qual not e escriscatotes coses les quals regonexera haver reebudes lotesaurer e els altres officials nostres a finque en los comptes ab ells faedors veerpusca el maestre racional aquelles coses les quals donen a ell per reebudes. Axi meteys not en lodit libre totes altres coses les quals fer poguessen a instruccio del dit racional e daquells qui ab ell deuen comptar. Tenga encara segon libre qui siaappellat libre dalbaran dels comptes en lo qual not e escrisca les finances de tots los comptes: retenga encara ab si aquell libre o escriptura ab lo qual lo compte reten haura comptat abell: e encara retenga apoches e albarans ab losquals faran a ell fe de les dades e pagues aquells quiretran lurs comptes. Haja encara lo terçlibre qui sia appellat libre ordinarien lo qual escrisca tota la suma de les reebudesnostres e de les dades de tots los comptes que difinira: lo qual libre tenga lomestre racional o son lochtinent secretament dejusclau e aquell no dege monstrar ne revelar a neguna persona sino a nos con per nos li sera manat. Eres no menys sia tengut de fer enfilar totes les letresnostres de manamens apoches e altres cauteles necessaries
als dits comptes les quals cauteles dege fer scriure e consignar en los margens dels dits comptes que difinira per manera que puxa esser trobat e vist que les dites cauteles sien per ell o per los seus scrivanscobrades daquells qui los dits comptes retranper tal que daqui saber puscam quant crexen o minuen cascun any les rendes de nostre patrimoni e les despeses compensats los carrechs de Ies expedicions nostres les quals segons mes e menys seran esdevangudes e quant sera de resta cascun any. Reeba encara elracional de nostre thesaurer compte de sis en sis mesescascun any e reeba en compte totes les quantitats les quals li dira si haver pagades per dons los quals haurem fets entro a quantitat de cent solidosjacsia que de la quantitat daquella o menor negunalbara no mostre o manament cor a la sola paraula suavolem esser creegut: oltre la quantitat emperodesus dita en altra manera en compte no reeba si donques no mostrava albaran o letra o manament nostre escrit e dels nostres segells comu o secret segellato si donchs lo dit tresorer albara del dit maestre racional o del escriva de racio dalcun deute no mostrava. Retut pero el compte per lo tesaurere finat lo racional sia tengut a ell fer albarantestimonial e complit segons la forma del qual e continencianos pugam fer al tesaurer carta de quitacion e fin de bon e de ver compte retut: lo dit empero mestre racional sia tengut de fer fer notaments al thesaurerde totes quantitats que trobara esser liurades al dit thesaurer per los altres comptes que reebra. Esien monstrats per lo tesaurer tots encara els cambis que contractats e fets haura e dits de consentiment del dit racional o en altra manera de nostre manament haja contractat e fet e servades les coses dessusdites e altres les quals en tan gran compte per verificacio daquellhaura vist servadores. E los officialsqui al regiment del mestre racional son sotsmeses e losquals a ells deu esser el major son aquests tresaurerscrivan de reccio e lurs scrivans e procuradors reyals e batles generals e ministradorsde les rendes nostres. Donam poder de corregir tots e senglesqui a son offici son sotsmeses si excesseshauran comeses e punir de quitacio de un mes o menys exceptat lo tesaurer o escriva de racio procuradors e batles demunt dits los quals no pusca punir sensmanament e licencia nostra. Atorgam encare al mestre racional que si alcun qui compte deja retre no vuylla o retre lo contradiga puscaa ell la quitacio la qual de nos reeb emparar. Haja encara el mestre racional ab si en scrits totes aquelles coses les quals son tenguts de fer per raho de lur offici los demunt dits officials qui a ell son sotsmesos per tal cor si deffallien o erravenen son offici mils ne pora saber veritat e pus covinablement corregir e punir. Faça encare memorial de tots los cambislos quals lo tesaurer fara de consentiment del dit racional e les maneres e ab quals aquells se faranper tal que en lo temps lo qual lo tesaurerretra compte daquelles coses li sia clar plenerament. Sapia encare a son offici pertanyer que tots los falsaris de les monedes nostres e elsdelinquents engir ell faça pendre e aquells liurar al algotzir e els ordinaris dels delinquents a requisicio dell los delinquents sientenguts de pendre. Si empero el delinquent es de companya e de casa nostra lavors lalgotzir a requisicio dell lo delinquent faça pendre e elnostre alguatzir a manament del racional aquell pendre fer siatengut. Mes volem que si lo protonotari e secretaris scrivansen lo compte lur alcuns deutes meten al mestre racional qui a ells per quitacio o vestits ordinaris no seran deguts aquells no reebe lo racional ansromanguen sobre ells: si donchs per ventura aquells deutes no eren manats esser reebuts de nostre special manament. En apres ordonants quel demunt dit mestre racional ans del entrament de la sua aministraciosagrament a nos prestar sia tengut que en son officibe e feelment se haura: jurara encara e a nos homenatge fara que a neguna persona sino a nos e a aquells als quals per occasio e per rahon de lur offici pertanyera no revelara la quantitat annual de nostres rendes e provenimentsne la quantitat del nostre tresor. En apres sera tengut en nostre conseyl promoure les causes e elsdrets de nostre patrimoni e aquelles defendre segons sonpoder: guartse pero en aço que per ell algunacalumpnia noy esdevenga mas allechper lo nostre dret ço que pora justicia en res no offesa. E encara con en nostre conseyl lomaestre racional segons nostra realordinacio dels conseylers sia reebut a nos losagrament per los conseylers expressat en la dita ordinacio faça e fer sia tengut.
lochtinent scrivans maestre racional
Dels Correus.
Com us dels correus sia necessari negunnoy dupte: car cor los princeps a diverses parts del mon hagenlurs letres endreçar e molts negocis nunciarlos quals per aventura celeritat requeren:covinent cosa es que aquells qui corren pusespeegadament quels altres les coses damunt dites degenexplicar. E axi ordenam que correus sienordinariament en nostra cort vint qui les nostres letrestrametedores portar degen: guardantse ben que a aquells als quals seran trameses res no demanen. Deuen encara obeyr a nostres canceller vicecancellerprotonotari e secretaris escrivans.
