Si als reys en temps de pau ha plagut guardar ordonacio en ses continues despeses no grans molt mes en aquelles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui aquelles han a menjar necessaria cosa es que en distribuyr aquelles orde degut sia servat per ço que aquelles egualment als stipendiarise altres servidors seus sien departides. Emperamor daço un hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure sapia volem esser assignat profitosament proveens lo qual scriva de racio disposam esser nuncupat al offici del qual declaram pertanyer tenir quatre libres ço es lo primer lo qual carta de racio volem esser nomenat en lo qual no haja als escrit sino tan solament los noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts dels quals en special lo nombre de les besties a les quals volrem esser a ells fet compte e de la quantitat de la quitacio axi als de bestia de racio con de bestia de loguer e de peu sia tengut fer expressa mencio: guartse pero que sens nostre special manament en lo dit libre scriure alcun no presumesca. Lo segon libre tendraencara qui libre de notaments sera appellat en lo qual escrisca e not ço es als camarlenchs totes joyes draps daur de seda e altres semblants coses spaes vaxella daurdargent e totes altres joyes e coses que ells per son offici en guarda e custodia tenir son strets: al cappella major los vestiments e perellaments retaules e totes altres joyes daur e dargent e reliquiesde la nostra cappella: als sobrecochs calderes asts ferrese altres ostilles e coses del servey de la cohina:als rebosters largent de que continuament nos e nostres companyes en lo palau nostre menjants usam e tovalles e altres coses al seu offici adjunctes: als cavallericesselles frens sporons: al armador realespaes cuyraces asperchs e elmsguarniments de cors jubets e espatleres e lorigues de cavall e perpuntese altres coses segons que liurades per son offici li seran: al panicer tovalloles e totes altres coses les quals al offici de cascun dells custodir seran liurades:del qual libre a nos un translat ne sie liuratsalvant daquelles coses les quals per continuu servy e us sedeterioren les quals a la almoyna son liuradores axi con son tovalles tovalloles escudelles e talladorsde fust los quals en aquest cas que als almoyners seran liurats als dits officials cancelle desnot. E lo terç libre en lo qual no sescrisca sino la messio de nostra casa real loqual libre de comtes manam esser nomenat e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de ninou. Lo quart libre loqual registre appellat sera volem esser en lo qual losalbarans de quitacio de vestir e de gracia e encara dacurrimentsseran e deuran esser registrats e escrits. Volem encara ell haver cura e diligencia fer seer tots losmenjants en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guardada sa honor segons son estament salvant los menjants en nostra taula los quals perlo nostre majordom volem e manam eser ordonats: e sia tengut de comptar e de saber lo nombre daquellse de guardar que noy menuch alcun sino aquells qui menjar hi deuen segons la nostra ordonacio sobre aço feta: e si alcun hi menjave qui menjar noy deja man als porters que aquell ne giten: e del nombre dels dits menjants en lo libre del compte de la messio de casa faça mencio. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre palau posar façadiligentment e ordonada als portadors daquelles e cura haja que de les dites viandes en lo nostre palau fallimentalcu no sia e que daquelles menjades no sien fora nostre palau: e car rahonablecosa es que si en la messio de nostre palau certa ordonacio feta havem que en temps de host on majors despeses se convea fer façam provisio salutar per la qual les viandes no poques en açonecessaries ab diligencia sien distribuydes e guardades: per ço ordonam que lo dit escriva de racio tots temps que host menarem e viandes als stipendiaris o persones de nostra host per lursou donar ordonarem volem e declaram lo dit scriva de racio haver cura diligent de fer albarans als dits stipendiaris lo qual a aquells qui la farinavin bescuyt cibada e altres viandes nostres en la host tendran man a aquells en paga o acorriment de sa quitacio o sou axidaquells qui servit hauran con daquells qui servir hauran liurar per ço que dallo que servit hauran sien satisfets e del temps que servir deuran hagen paga bastant: axi que guartse lo dit escriva que les dites viandes no sienliurades als dits stipendiaris sino segons la ordinacio que nos sobre aço havem feta. E norresmenysajustam a son offici per albarans de quitacio de tres en tres meses als domestichs nostres del temps que hauran servit segons los gatges als quals en lodit libre de racio seran escrits e albarans de vestir a cascun dels dits nostres domestichscascun any en lo primer dia dabril a cascundells segons sa condicio e grau juxta la nostra ordonacio sobre açofeta: encara albarans dacurriment e de gracia con e quant per nos li sera manat. Empero tota vegada se guart que albara de gracia a alcu no faça oltra cantitatde vint y cinch libres barcheloneses losquals al nostre tresorer seran endreçats axiempero que aquella gracia no sia sino de quitacio o de vestir: e con nos convendrae volrem pagar los nostres soldejats de la hosten diners lo nostre scriva de racio albarans a aquells de mes en mes faça del sou o quitacio que nos en aquella host haurem ordonat e atorgat donador losquals al nostre tresorer sendreçaran e lo dit tresorer a ells pach e reeba mostra ensemps ablalguazir e menescal e altres per nos assignadors dels cavalls e armes dels dits stipendiaris: guartse pero que si daquelles persones de les quals reebuda haura mostra ni ha alguns que sien tenguts anar ab nos en host dels cavalls e armes daquells no façaestima e aquells que estimats hauran en escrit meteper tal que si lestima daquells volrem o deurem esmenar aquella façam segons la estimacio reebuda.Encara dehim al dit escriva de racio pertanyer que totavegada nos hostejants deja assignar e ordonar certes persones axi de cavall con de peu per dies nits e hores segons que per nos li sera manat qui façen la vetla o guaytes e escoltes per la host axi que segons les companyes que abnos en la host seran sia feta la guaytacovinent: esguardants pero que les dites guaytese escoltes sien per tal manera divisides quelcarrech sia entre ells compartit egualment: empero con lo dit escriva de racio la guayta haura ordonada abans que daquella faça manament aquella a nos mostrar deja si nos en aquella volremalcuna cosa mudar. Encara dehim al dit offici del escriva de racio pertanyer reebre e ministrar les cenesque nos reebrem e reebre manarem en presencia e aquelles si seran en viandes de partir e de distribuyr als domestichs de nostra casa: e en lo distribuyrdaquelles viandes seguesca la nostra ordonaciosobre asso feta la qual manam a ell continuament ab si portar per tal que aquella en alcuna cosa no romangaimperfecta ans aquella sia en totes maneres complida e seguida segons que de nostra volentat es ordonadae la qual al profit dels nostres domestichs havem feta. E encara volem al offici dell pertanyer que encontinentfet per nos alcun viatge se enform ab losobrazembler de nostra cort del nombre de les besties les quals haura logades per causa del nostre viatge dessusdit e del loguer e de la messio daquelles reebracompte del dit sobrazembler e de son lochtinente faça pagar en presencia sua als homens de les besties de loguer tot ço que degut les sera per la cort e fassa albara al dit sobrazembler de tot çoque li sera degut per raho del dit viatge e per altres messions. Sia encara tengut lo dit scriva de racio de comptar per cascun dia la messio de casa nostra ab la un dels majordomens si esser hi pora e ab los officials majors e enserch diligentment que en lo dit compte alcunacosa no sia sobremesa: encara enquira que en alcun offici de casa frau alcuna nos façaaytant con en el sera: albaran debitori al comprador de aquelles viandes que haura manlevades a obs de nostra cort per cascun mes faça quenmester sera. E noresmenys dels nostres
cavallerices e del sobrazembler e sartreper cascun mes o de dos en dos mesescomte lo dit escriva de racio reeba de les messions que cascun haura fetes en son offici reebent daquells segons ques conve sagramentque en lo dit compte frau alcuna no es comesa. Encara a manament dels majordomens dels algutzirs del canceller e del maestre racional losquals ells hauran condempnats en la quitacio segons lo poder a ells donat al fer dels albarans deduyr sie tengut: pusca encara lo dit scriva de racio a aquells qui compte retre a ell son tenguts los dits comptesrecusar e contradir. Stablim encara quel dit scrivade racio les condempnacions ques faran per los havents poder a aço de nostres e contra nostres domestichsofficials en lurs quitacions aquells encontinentnot a cascu e en apres dels dits notamentsfaça albara debitori al nostre almoyner e aquells pusca als pobres de Christ larguir e degudament distribuyr. Ajustam encara quel damuntdit scriva de racio a nos que be e feelmentse haura en son offici façasagrament e que res no ha fet nefara perque lo dit sagrament no pusca en totes coses observar.
Nota:vint ycinch libresbarcheloneses: La primera vez que aparece y en este texto, hasta ahora se encuentra e, et. 25 librasbarcelonesas. También vemos escrito libre: libro.
lochtinent scrivans de racio
