viernes, 24 de enero de 2020

Ley XIII. Com los cavallers deuen esser savis et entenents per tal que sapien obrar de lur enteniment.

Ley XIII. 

Com los cavallers deuen esser savis et entenents per tal que sapien obrar de lur enteniment.

E jassia que fossen enteses et savis los cavallersaxi com damunt havem dit en la ley davant aquesta et daço valguessen mes: empero tot aço lus valdria poch si no ho metien en obra: car jassia quel enteniment los mostras que deguessen haver pera saberho fer nols valdria res sino o metien en obra: car la obra aporta al hom acabament de ço que enten e es axi com a espilen ques mostra la sua volentat el seu poder qual es. E per ço conve que los cavallers sien savis et certs pera saber obrar de ço que entenen: car en altra manera non porien esser acabadament bons defensors.

ley-xiv-com-los-cavallers-deuen-esser-be-acostumats

Ley XII. Com los defensors deuen esser persones fort entenents.


Ley XII.

Com los defensors deuen esser persones fort entenents.

Encara hi ha altres bonees oltra les IIII virtuts damunt dites les quals deuen haver en si los cavallers: e aço es que deuen esser entenents et certs car lenteniment es la una cosa del mon que mes endreça lom pera esser acabat en sos affers et que mes lo lunya de les persones ignorans et necies. E per ço loscavallers qui han a defendre segons que damunt havem dit deuen esser entenents et esperts: car si no ho eren errarien en les coses que haguessen a defendre car lo no enteniment losfaria fer que no mostrassen lur poder contra aquells contralsquals lo deguessen mostrar et daltra part que feessenmal a aquells los quals serien tenguts de guardar et de defendre. E axi meseix los faria esser cruus el durs contra les coses vers les quals deurien esser piadoses e esser piadoses contra les coses vers les quals deurien esser forts et cruels. E encara los faria fer altra errada major quels faria tornar en deslealtat: carferlos hia amar aquells a qui deurien voler mal. Encara losfarie esser esforçats la on no ho deurien esser e flachset covarts
la on deurien haver esforç: e cobeejarço que no deurien haver et oblidar ço que deurien cobeejar e per aquesta manera lo no enteniment losfaria errar en totes coses que haguessen a fer.

ley-xiii-com-los-cavallers-deuen-esser-savis-entenents-sapien-obrar-lur-enteniment

Ley XI. Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.


Ley XI.

Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.

Les bones costumes quels homenshan en si son appellades virtuts e entre totes son IIII les majors axi com son saviesa fortalesa temprançaet justicia: e tot hom qui haja voluntat daverperfeccio de bonea deu treballar en haver aquestes IIII virtuts tan be los ordenats de que havem parlat dessuscom los altres qui han a governar les terres per lurslavors et per lurs treballs. E a alcuns no son major obs nis convenen les dites IIII virtuts que als defensors ço son cavallers per tal com ells han a defendre la sancta esglesia els reys et tots losaltres. Car saviesa los dara que ho sapienfer a son profit sens son dan: e la fortalesa que sien ferms en ço que faran et que no sien movibles en lur sen: e la temprançaque façen lurs obres axi com deuen et que no passen mes a avant: e la justicia que façen lursaffers justament reten a cascu ço que es seu. E per aquesta raho los antichs per remembrançadaço feren fer als cavallers armes de IIII maneres: les unes que vesten et calçen e les altres quescinyen e les altres que posen davant si e les altres abque firen. E jassia que aquestes armes sien de moltes maneres pero totes tornen a dues maneres: les unes que son pera defendre lo cors perque son dites armadures:e per ço com los defensors no haurien tots cominalmentaquestes armes et encara que les haguessen no les poriencontinuament portar ab si ordenaren los antichs que fosfeta una arma en ques mostrassentotes aquestes coses per semblança et aço es la espasa: e be axi com en les armes que lom vistpera defendre si meseix mostra saviesa et es ver quesdeu guardar de tots los mals que li porien avenir per sa colpa e axi meseix mostra lo manti de lespasaque hom te clos en lo puny: car aytant com hom axil te es en poder et en voler dom de baxarlespasa o dalçarla o de ferir ab aquella et de dexarla. E axi meseix com en les armes que hom para davant si per defensio demostren fortalesa que es virtut que fa estar lom ferm als perills qui sesdevenen axi en lo pomes fortalesa de la espasa cor en aquell se soferlo manti el arriat el ferre. E be axi com les armes que hom te cenyides son mijanceres entre aquelles que hom se vest et aquelles ab que hom fer:son axi com la virtut de la tempranza entre les coses de les quals se fa massa o poch de ço que fer se deu: be axi es posat larriat entrel manti elferre de la espasa. E be axi com les armes que bom te ablo puny clos pera ferir demostren justicia que han en si dreta e axi matex demostraegualtat lo ferrede la espasa qui es dret tallant et agut ettalla egualment de
cascuna part. E per totes aquestes rahons ordenaren los antichs que la portassenab si tots temps los nobles defensors et que en aquesta reebessen honor de cavalleria el no en altra arma per tal que tots temps los vinguessen a memoria aquestes IlII virtuts les quals deuen haver en si sens les quals no porienmantenir lestament de la defensio per lo qual son ordenats.