Ley XX.
Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ansque reeba cavalleria.
Nedea fa aparerbelles les coses a aquells qui les veen be axi com la cosa gallarda et bella fa estar gallardament et bella cascunacosa per sa raho: e per aço tengueren per be los antichs que los cavallers fossen fets nedeament: car be axi com la nedeatat deuen haver en si meseix et en lurs bonees et en lurscostumes en la manera que dita havem axi meseix la deuen haver defora en les lurs vestedures et en lursarmes que portaran: car jassia que lur mesteret offici es forts et cruel axi com es de ferir et dociure empero ab tot aço les lurs voluntats no poden oblidar que no sasaltennaturalment de les coses belles et gallardes et majorment daquellesque ells porten: per tal com duna part los donen plaer alegria et conort et daltra part los fan ardiment escometre lurs enemichs en fets darmes per tal com saben que per aquelles seran milsconeguts et que tots se pendran dells milsguarda del be que faran en lo fet de les armes. E per aquesta raho nols embarga la nedeetat ne la gallardia a la fortalea ni a la crueltat que deuen haver contra lurs enemichs. E deim que deuen haver significança segons que damunt havem dit en la obraque par defora aço que han de dins en lursvoluntats: e per ço manaren los antichs quelescuder ol donzell que fos de noble linyatge un dia abans que reeba cavalleria deu fer vigilia et en aquell dia que la tendra de mig dia a avant deuenlo losescuders o donzells banyar et lavar lo cap de lurs mans et gitarlo en lo pus bell litque poran haver e alli han los cavallers a calçaret a vestir les millors vestedures que haura. E apresque axi lauran fet net et bell en lo corsdeuen fer altre tant a la anima menanlo a la esglesiaen la qual ha a començar a reebre treball vellan et demanan merce a nostre Senyor que li perdo sospecats et quel guiy et li faça fer bones obres ab lorde de la cavalleria que deu reebreen manera que puga defendre la sualey et fer les altres coses a serviy de Deu segons quesconve e que Deu li sia guarda et defeniment dellsperills et dels embarchs et coses contraries daquestmon: e deuli venir a memoria que jassia que nostre Senyor Deu es poderos sobre totes les coses et pot mostrar sonpoder en aquelles quan et axi com li plau emperosenyaladament lo mostra en lo fet de cavalleria: caren man sua es de dar la mort et tolrelaet de fer quel flach sia fet forts elforts flach. E quan fara aquesta oracio deu estar ab los genolls en terra e en tot lals de la nit deu estar en peus mentre que soferir ho pora: car la vigiliadels cavallers novells no fo ordenada pera fer jochs ni pera altres coses sino tan solament que ell els altres qui seran ab ell preguen Deu quelguiy el endreç axi com aquell qui entra en carrera de batalles et de mort per serviy de Deu et per defensio de la sancta fe et de la cosa publica.
Ley XIX.
Quals no deuen esser cavallers.
E com aço fer be nos puga es en dues maneres: la una de fet et laltrade raho. E la de fet es quan los homens no han compliment de ço que han mester pera ferles. E çoque ve per raho es con han dret perque les deuen fer. E jassia que aços avenga en totes coses emperosenyaladament sesdeve molt en fet de cavalleria: axicom raho veda que dona no pot fer cavaller ni hom de religio per tal com no han a metre lurs mans en fets de batalles ni aytantpoch pot fer cavaller lom qui es fora de son sen ni aquell qui no ha edat per tal com no han compliment de sen pera entendre ço que fan. E axi meseix veda que no sia fet cavaller hom pobre si donchs aquell qui la a fer cavaller primerament no li dona cosa ab que puga viure et tenir estament de cavalleria: car tengueren et volgren losantichs que no era rahonable cosa que honor de cavalleria que es ordenada pera dar et pera fer be fos posada o dada a hom que hagues a mendicar abaquella ni fer vida deshonrada ni axi meseix que hagues a emblar ni a fer cosa perque meresques soferirpena la qual es ordenada contra vils malfeytors: ni deu esser fet cavaller aquell qui es minvat de sa persona o de sos membres en manera que en guerra nos poguesajudar de les armes: e encara deim que no deu esser cavaller hom qui en sa persona us de mercaderia. E axi meseix no deu esser fet ni deu fer cavaller hom qui manifestament siatraydor o bare o dat per aytal en juhini hom qui sia stat jutjat a mort per erradaque hagues feta si primerament no li era perdonada la pena de la mort et encara la colpa: e no deu esser cavaller aquell qui una vegada hagues reebuda cavalleria per escarn. E aço poria esser en tres maneres: la una que fos fet cavaller per alcu qui no hagues poder de fer cavallers la segona quan aquell qui la reeb no fos hom covinent perareebre cavalleria per alguna de les rahons que damunt havem dites: car jassia que aquell qui la donashagues poder de ferlo cavaller pero aquell no ho poriaesser per tal com reebia cosa que no li era deguda ni legudade reebre: e per ço fo antigament ordenat per dret que aquell qui voldria escarnir tan noble cosa de cavalleria romases escarnit per ella en manera que james haver no la pogues. Axi meseix ordenaren los antichs que alcu no reebes honor de cavalleria per preu de moneda ni daltra cosa ques donas per aquella que aparegue manera de compra: car be axi com linyatge nos pot comprar axi meseix la honorque ve per noblea la persona no la pot haver si donchsno es tal que la meresca per linyatge o per seno per bonea que haja en si.
Ley XVIII.
Qui ha poder de fer cavallers o no.
Loscavallers no poden ni deuen esser fets per man de hom quicavaller no sia: car los savis antichsque totes les coses ordenaren ab raho tenguerenet dixeren que no era
cosa covinent ni quespogues fer de dret que algun donas a altre ço que no hagues: e be axi com los ordens dels oradors o clergues o religioses nols poria alcundar sino aquell quils ha axi mateix no ha poder alcu de fer cavaller sino aquell qui ho es. Pero alcunsforen qui tengueren quel rey o son fill major et hereter jassia que no sien cavallers be ho porien fer per raho del regne per tal com ells son caps de la cavalleria et tot lo poder daquellasenclou en lo lur manament: e per aço ho usaren et ho usen en algunes terres. Mas segons raho vertaderaet dreta alcu no pot esser cavaller per ma daquell qui cavaller no es. E tant tengueren en car et en alt los antichs lorde de la cavalleria que tengueren et dixeren quels emperadors nils reysno deuen esser consagrats ni ordenats fins que fossen cavallers. E encara dixeren mes que alcu no pot fer cavaller si meseix per honrat que sia: e jassia que en alcuns lochs ho fagen los reys emperomes ho fan per costuma que per dret: car los antichstingueren que nos podia: car dignitat ni orde ni regla no pot pendre alcu per si si altri no li ho dona. E per ço ha mester que la cavalleria hajadues persones ço es aquella persona que la dona et aquella que la reeb. Axi meseix tingueren que donaper gran honor que hagues encara que fos emperadriu o reyna per heretament que no porie fer cavaller per ses mans empero poria pregar o manar a alcude sa senyoria ço es aquell o aquells que haguessen dret de fer cavallers. Encara dixeren mes que homdesmemoriat ni aquell qui fos menor de edat de XIIIIanys no deu aço fer: car cavalleria es tan noble et tan honrada cosa que aquell qui la dona deu entendre que es et que fa en dar aquella aquells qui darla poden: car no seria cosa covinent sentremesessen de fet de cavalleria aquells qui no hagueren ni han poder de metrahi lursmans per obrar o usar daquella. Pero si alcu fos cavaller primerament et puys li esdevingues que hagues a esser maestre dorde de cavalleria que mantengues fet darmes no seria a aquest aytal vedat de fer cavallers. E tingueren axi meseix los antichs per be que alcunhom no fes cavallers aquells qui per raho no ho poden ni ho deuen esser segons que avant se mostra en les leysdaquest fet parlans.
