Ley XXIX.
Quinyes coses deuen fer et guardar los cavallers en la guerra en dit et en fet en tot temps.
Fer deuen los cavallers coses senyalades les quals per cosa alguna no deuen lexar a fer. E aquestes son en dues maneres ço es les unes en dit les altres en fet. E les de la paraula son que no sien vils ni desmemoriades ço es impropries en ço que seran dites ni orgulloses sino en aquells lochs on se convendra axicom en fet darmes en lo qual han a esforçar loscors dels homens et darlos voluntat de fer be nomenanlos et aduinlos a memoria que facen be lurs affers et reprenenlos en çoque erren no faen ço que deuen. E encara tengren en be los antichs que a aquells qui havien amigues o enamorades quels en fos feta memoria en les batalles per ço quels en cresquessenmils los coratges et haguessen major vergonya derrar. E axi meseix tingueren en be quesguardassen de mentir en lurs paraules exceptaten aquelles coses en les quals ço en que haguessenmentit sen ho porien tornar axi com es en esquivar dampnatge que poria esdevenir si les paraules nos mudassen e axi meseix dien algunes paraules no veres per amansar algunes persones a fer alcungran mal o meten pau et acort entre aquelles en lurdesamor o en altra cosa que per aquelles paraules no veres tolguessendampnatge et aportassen profit: e axi meseix que les paraules que dixessen juran o faen homanageo promissio de tenir alcuna cosa que les atesessenaxi com havem dit que deuen esser leals et ferms en çoque faran car la lealtat los fara errar de guardar et la fermetat que nos moguen dun en alsque es cosa que no conve als defensors car no son tan dubtats per aquella raho aquells que ho fan. E axi meseix deuen fer que les vestedures et les armes que portaran sienbelles et gallardes a profit de si meseix en manera que sienbe estants et be aparents a aquells qui les veuran et que ells sien coneguts per aquelles. Axi meseix deuen esser de bon tractament: car si no ho eren tot lur fet valdria poch et serien axi segons que ho dixerenlos antichs com arbre sens escorça quitost se seca. E encara deuen punyar aytantcom poden sien suaus et leugers axi com havem dit: e aquestes son dues coses de ques poden ajudar en molts lochs e sobre totes les altres coses han mesterque sien obedients et de bon manament a lursmajors car jassia que totes les altres coses losajuden a esser vencedors apres lo poder de Deu emperola obediencia es molt gran en lo fet de la victoria.
Ley XXVIII.
Quinyescoses son tenguts de guardar los cavallers.
Senyalades coses ordenaren los savis antichs que guardassen loscavallers en manera que no errassen en aquelles et son aquelles que dites havem que juren com reeben orde de cavalleria axi com de no escusarse de pendre mort per sa ley si mester sera ni esser en consell per alcuna manera per minvar aquella mas per crexerlacom mes puga axi meseix que no dubtara de morir per sonsenyor natural no tan solament esquivan son mal et son dan mas crexen saterra et sa honor com mils sabran et porane aço meseix faran per lo profit comu de saterra. E per ço que fossen tenguts de guardar aquestes coses et no errar en aquelles fahienlos antigament dues coses: la una quels senyalaven en los braces drets abferre calent de senyal lo qual alcun altre homnol havia nil devia portar sino los cavallers: e laltra que escrivien lurs noms el linyatgedon venien els lochs don eren naturals en lo libre en lo qual sacostumavendescriure tots los noms dels altres cavallers. E açosfahia per tal que si erraven en les coses sobredites fossenconeguts et nos poguessen escusar de reebre la pena que meresquessen segons la errada que feta haurien: e daço savien a guardar en tal manera que no fossen contra aço en dit ni en fet que dixessenni feessen ni en consell que donassen a altri. Axi meseix acostumaven molt de guardar sagrament ethomenatge que feessen o paraula fermada que promesessena altre de guisa que no la minvassen ni feessenres contra aquella: e guardaven encara al cavaller et a la dona que veessen en affany de pobrea o de tort que haguessen reebut et que non poguessenhaver dret que punyasen ab tot son poder dajudarlos en manera que exissen daquell affany. E moltes vegades entraven en camp de batalla per defendre lo dret daquests aytals. E axi meseix havien a guardar totes aquelles coses que dretament los eren liuradesen comanda defenenles axi com a sues propries. E oltra aço guardaven quels cavalls ni les armes que son coses ques convenen molt als cavallers de menaret portarles ab si tots temps que no les mesessenpenyora ni les malmesessen sens licenciade lurs senyors si donchs no havien tanmanifesta necessitat de la qual altre socors no poguessen haver: e axi meseix que no les jugassen en manera alguna. E tenien encara ques devien guardar de no fer furts ni engans ni consellar a altri que ho fees: e entrels altres furts senyaladament en loscavalls et en les armes de sos companyons com fossen en host.
Ley XXVII.
Com davant loscavallers con mengen deuen esser lestes les istoriesdels grans fets darmes.
Bellament et gallarda tingueren be los antichs que feessen loscavallers aquestes coses que dites havem en la ley davant aquesta: e per ço ordenaren que axi com en temps de guerra aprenien fets darmes juyen e en altra manera que axi meseix en temps de pau o apresessen per oida e per enteniment: e per ço acostumaven los cavallers que quan menjaven quels legissen les istorias dels grans fets darmes quels passats havien fets en lo sen et en lesforç que havien hautsper victories et per acabar ço que volien: e la onno havien aytals istories fahiense retrerals cavallers bons ancians que en aquells bons fets eren estats. E oltra tot aço fahien mes quelsjuglars no dixessen davant ells altres cançons sino de junteset que parlassen de fet darmes: e aço meseixfahien quan no podien dormir cascu en sonalberch se fahien legir et recitar aquestes coses sobredites: e aços fahia per tal que oinhaguessen bon cor et esforçavense a fer be volencomplir ço quels altres havien fet o semblant o passar affany per aquella raho.
ley-xxviii-quinyes-coses-son-tenguts-de-guardar-los-cavallers
