Ley XXX.
En quinyamanera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.
Honrats deuen esser los cavallers molt e açoper tres rahons: la una per la noblea de lurlinyatge laltra per lur propria bonea la terça per lo profit que ven dells. E per aço los reys los deuen honrar axicom aquells ab qui han a fer sos affers guardanet honran si meseix ab ells et crexenlur profit et lur honor: e tots los altres comunament los deuen honrar per tal com los son axicom a escut et defeniment et san a parar a tots lurs perills que sesdevenen per defendre aquells. Perque axi com ells se meten a perills en moltes maneres per fer totes aquestes coses sobredites axi deuen esser honrats en moltes maneres en guisa que alcu no deu esser davant ells en la esglesia quant fossen a les ores sino tan solament los prelats elsclergues qui les dien els reys ols altres grans senyors a qui ells haguessen a obeir et a servir ni axi meseix alcu no deu anar primerament a pendre panque ells ni a menjar no deuen seure ab ells escuder o doncell ni altre alcu sino cavaller o hom que ho meresques per la honor que hagues o per sa boneane algu nos deu abandonar ni contendre de paraules ab ells qui no fos cavaller o altre hom honrat:axi meseix deuen esser honrats en lurs coses que alcunoy deu fer violencia o força sino per manament del reyo per aquells qui exerxexen justicia per crim que ells haguessen fet. Nils deuen esser penyorats loscavalls ni les armes mentre empero quelspoguessen esser trobats bens mobles o seents en que poguessen esser penyorats e encara que nols trobassen altres bens nols deuen esser penyorats los cavalls de lurspersones ni deuen esser davallats de alcunes altres besties que cavalguen ni deuen entrar a penyorar en lurs cases ells o lurs mullers estants en aquelles. Pero coses hi ha senyalades per les quals los poden dar terme dins lo qual sien exits de lurscases per ço que puga esser feta execucio de aquelles et en aquelles et en ço quey sera trobat. E encara los antichs tant cresqueren la honor dels cavallers que no tan solament dexaven a fer la ponyora la on ells estaven o lurs mullers mas la encara on eren trobats los lurs mantells o lurs escuts. Eoltra aço los fahien altra honor que honse vol quels altres homens los trobaven se humiliaven a ells: e vuy en dia ho han per costuma en Espanya en dir a les persones honrades homiliamosnos. E encara ha altra honor a aquell qui pervea orde de cavalleria que apres que sera cavaller pot venir a honor demperador o de rey ço que no porie fer abans que fos cavaller be axi com alcuno poria pervenir a dignitat de bisbe si primerament no era prevere missa cantant.
Ley XXIX.
Quinyes coses deuen fer et guardar los cavallers en la guerra en dit et en fet en tot temps.
Fer deuen los cavallers coses senyalades les quals per cosa alguna no deuen lexar a fer. E aquestes son en dues maneres ço es les unes en dit les altres en fet. E les de la paraula son que no sien vils ni desmemoriades ço es impropries en ço que seran dites ni orgulloses sino en aquells lochs on se convendra axicom en fet darmes en lo qual han a esforçar loscors dels homens et darlos voluntat de fer be nomenanlos et aduinlos a memoria que facen be lurs affers et reprenenlos en çoque erren no faen ço que deuen. E encara tengren en be los antichs que a aquells qui havien amigues o enamorades quels en fos feta memoria en les batalles per ço quels en cresquessenmils los coratges et haguessen major vergonya derrar. E axi meseix tingueren en be quesguardassen de mentir en lurs paraules exceptaten aquelles coses en les quals ço en que haguessenmentit sen ho porien tornar axi com es en esquivar dampnatge que poria esdevenir si les paraules nos mudassen e axi meseix dien algunes paraules no veres per amansar algunes persones a fer alcungran mal o meten pau et acort entre aquelles en lurdesamor o en altra cosa que per aquelles paraules no veres tolguessendampnatge et aportassen profit: e axi meseix que les paraules que dixessen juran o faen homanageo promissio de tenir alcuna cosa que les atesessenaxi com havem dit que deuen esser leals et ferms en çoque faran car la lealtat los fara errar de guardar et la fermetat que nos moguen dun en alsque es cosa que no conve als defensors car no son tan dubtats per aquella raho aquells que ho fan. E axi meseix deuen fer que les vestedures et les armes que portaran sienbelles et gallardes a profit de si meseix en manera que sienbe estants et be aparents a aquells qui les veuran et que ells sien coneguts per aquelles. Axi meseix deuen esser de bon tractament: car si no ho eren tot lur fet valdria poch et serien axi segons que ho dixerenlos antichs com arbre sens escorça quitost se seca. E encara deuen punyar aytantcom poden sien suaus et leugers axi com havem dit: e aquestes son dues coses de ques poden ajudar en molts lochs e sobre totes les altres coses han mesterque sien obedients et de bon manament a lursmajors car jassia que totes les altres coses losajuden a esser vencedors apres lo poder de Deu emperola obediencia es molt gran en lo fet de la victoria.
Ley XXVIII.
Quinyescoses son tenguts de guardar los cavallers.
Senyalades coses ordenaren los savis antichs que guardassen loscavallers en manera que no errassen en aquelles et son aquelles que dites havem que juren com reeben orde de cavalleria axi com de no escusarse de pendre mort per sa ley si mester sera ni esser en consell per alcuna manera per minvar aquella mas per crexerlacom mes puga axi meseix que no dubtara de morir per sonsenyor natural no tan solament esquivan son mal et son dan mas crexen saterra et sa honor com mils sabran et porane aço meseix faran per lo profit comu de saterra. E per ço que fossen tenguts de guardar aquestes coses et no errar en aquelles fahienlos antigament dues coses: la una quels senyalaven en los braces drets abferre calent de senyal lo qual alcun altre homnol havia nil devia portar sino los cavallers: e laltra que escrivien lurs noms el linyatgedon venien els lochs don eren naturals en lo libre en lo qual sacostumavendescriure tots los noms dels altres cavallers. E açosfahia per tal que si erraven en les coses sobredites fossenconeguts et nos poguessen escusar de reebre la pena que meresquessen segons la errada que feta haurien: e daço savien a guardar en tal manera que no fossen contra aço en dit ni en fet que dixessenni feessen ni en consell que donassen a altri. Axi meseix acostumaven molt de guardar sagrament ethomenatge que feessen o paraula fermada que promesessena altre de guisa que no la minvassen ni feessenres contra aquella: e guardaven encara al cavaller et a la dona que veessen en affany de pobrea o de tort que haguessen reebut et que non poguessenhaver dret que punyasen ab tot son poder dajudarlos en manera que exissen daquell affany. E moltes vegades entraven en camp de batalla per defendre lo dret daquests aytals. E axi meseix havien a guardar totes aquelles coses que dretament los eren liuradesen comanda defenenles axi com a sues propries. E oltra aço guardaven quels cavalls ni les armes que son coses ques convenen molt als cavallers de menaret portarles ab si tots temps que no les mesessenpenyora ni les malmesessen sens licenciade lurs senyors si donchs no havien tanmanifesta necessitat de la qual altre socors no poguessen haver: e axi meseix que no les jugassen en manera alguna. E tenien encara ques devien guardar de no fer furts ni engans ni consellar a altri que ho fees: e entrels altres furts senyaladament en loscavalls et en les armes de sos companyons com fossen en host.
