Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Ley XXXII.

Per quals rahonsdeu perdre lo cavaller la honor et la libertatde cavalleria.

Perdre deuen los cavallers per lur culpa la honor et la libertat de cavalleria e es la major viltat et deshonor que reebre poden: e segons quels antichs ho dixeren per dret aços pot esdevenir en dues maneres: la una es quan los es tolta tansolament orde de cavalleria et nols es dada altra pena en lurs persones e laltra quan fan tals errades per les quals merexen mort corporal: car ladonchs ans los deu esser tolt orde de cavalleria que sien liurats a mort. E les rahons per les quals los pot esser tolt orde de cavalleria son aquestes: axi com quan lo cavaller estan en host o en frontera per manament de son senyor venes o malmeses lo cavall et les armes e les perdes a joc de daus o les donas avolsfembres o les empenyoras en la taverna o emblas o feesemblar a sos companyons les sues e si de certa sciencia fahia cavaller hom qui no ho degues esser e si publicament ell meseix usaba de mercaderia o si obraba de ses mans alcun mester per guaanyar diners no estan pero catiu. E les altres rahons per les quals los deu esser tolt primerament quels ocien per justicia toltorde de cavalleria son aquestes. Quan lo cavaller fuix de la batalla o desampara son senyor o castell o algun altre loch que tingues per manament o comissio daquell ol vees perdre o ociure et no li ajudas o nol defeses o no li donas son cavall sil seu li havien mort o si noltrahien de preso podenho fer per aytantes maneres com fer ho poguessen: car jassia que per justicia los degen pendre per aquestes rahons o per altres qualsevol que tocassen baya o traicio pero ans quel ocien per justicia li deuen tolrela cavalleria. Laltra manera com li deuen tolre cavalleria es aquesta quel rey deu manar a un escuder o fill de cavaller que li calç los esperons et li cinya laspasae que li tall ab un coltell la cinta de la espasa de part .... (1)

(1) En la primera plana de este pequeño códice se lee una nota del archivero Pedro Miguel Carbonell del tenor siguiente: "La present obra es romasa imperfecta per quant lo S. R. en Pere terç de gloriosa recordacio prevengut de la mort no pogue acabar aquella: e contenen les leys qui hi son posades per capitols XXXIII". Y en efecto, del estado en que queda se infiere claramente que aquel monarca no pudo concluirla.

Ley XXXI. Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.

Ley XXXI.

Com loscavallers han apartades honors et libertats mes quelsaltres.

Conegudes et apartades honors han los cavallers sobrels homens no tan solament en les coses que dites havem en la leydavant aquesta mas encara en les altres que açi direm: e es aço que quan lo cavaller haura alcun pleyt del qual espera haver juhi per si o per son procurador que si sesdevenia que hagues a posar alguna excepcio per defendre si meseix de la demanda que seria contra ell posada que jassia que aquesta exepcio no fos posada abans del juhi o de la sentencia que depuys la poria posar apres del juhi o sentencia et provan aquella no li nouria lo juhi sentencia ço que altre hom no poria fer si donchs no era menor de edat de XXV anys. E axi meseix com algun cavaller fos acusat dalcun crim que hagues fet jassia que fossen trobats contra aquell indicis per los quals per semblants crim et indicis altre hom seria posat a turment no deu aquell esser posat a turment: exceptat empero per fet de traicio que tocas lo rey del qual seria natural vassall ol regne en lo qual habitas per raho dalcuna naturalea quey hagues. Encara deim que jassia que fos provat no li deuen dar vil mort axi com roceganlo o penjanlo mas deuenlo escapçar per dret o ociurel a fam quan volguessen mostrar contra aquell tan gran crueltat per alcun mal
que fet hagues: e encara tan tingueren los antichs Despanyaque fahien mal los cavallers de entremetres en emblar o robar les gents o fer baya o traicio les quals son faenes que fan los homens qui les fan vils de cor que fossen espanyats de loch altper ço que tots lurs membres fossen trencats et encara quels negassen en la mar o en altres aygues per tal que no apareguessen sobre terra ols donassen a menjar a besties salvatges. E oltra tot aço han altre privilegi los cavallers que mentre ells fossen en hosts o en missatgeria de rey et per son manament que en tot aquell temps que axi estiguessen fora de lurs cases per alguna daquestes rahons damunt dites ni ells ni lurs mullers no poden res perdre per rahon de passament de temps. E si algu dixes que hagues alcuna cosa guaanyada dells o de lurs mullers per rahon de passament de temps poden aquella demanar per via de restitucio del dia que seran tornats a lurs cases entro a IIII anys: mas si en aquest temps no ho demanaven daqui a avant no porien demanar. Encara deim que han privilegi en altra manera que poden fer testament o lexa en aquella manera que ells voldran jassia que en lo testament o lexa no sien guardades totes aquelles coses que deurien esser meses o guardades en los testaments o lexes dels altres.

Ley XXX. En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Ley XXX. 

En quinyamanera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Honrats deuen esser los cavallers molt e açoper tres rahons: la una per la noblea de lurlinyatge laltra per lur propria bonea la terça per lo profit que ven dells. E per aço los reys los deuen honrar axicom aquells ab qui han a fer sos affers guardanet honran si meseix ab ells et crexenlur profit et lur honor: e tots los altres comunament los deuen honrar per tal com los son axicom a escut et defeniment et san a parar a tots lurs perills que sesdevenen per defendre aquells. Perque axi com ells se meten a perills en moltes maneres per fer totes aquestes coses sobredites axi deuen esser honrats en moltes maneres en guisa que alcu no deu esser davant ells en la esglesia quant fossen a les ores sino tan solament los prelats elsclergues qui les dien els reys ols altres grans senyors a qui ells haguessen a obeir et a servir ni axi meseix alcu no deu anar primerament a pendre panque ells ni a menjar no deuen seure ab ells escuder o doncell ni altre alcu sino cavaller o hom que ho meresques per la honor que hagues o per sa boneane algu nos deu abandonar ni contendre de paraules ab ells qui no fos cavaller o altre hom honrat:axi meseix deuen esser honrats en lurs coses que alcunoy deu fer violencia o força sino per manament del reyo per aquells qui exerxexen justicia per crim que ells haguessen fet. Nils deuen esser penyorats loscavalls ni les armes mentre empero quelspoguessen esser trobats bens mobles o seents en que poguessen esser penyorats e encara que nols trobassen altres bens nols deuen esser penyorats los cavalls de lurspersones ni deuen esser davallats de alcunes altres besties que cavalguen ni deuen entrar a penyorar en lurs cases ells o lurs mullers estants en aquelles. Pero coses hi ha senyalades per les quals los poden dar terme dins lo qual sien exits de lurscases per ço que puga esser feta execucio de aquelles et en aquelles et en ço quey sera trobat. E encara los antichs tant cresqueren la honor dels cavallers que no tan solament dexaven a fer la ponyora la on ells estaven o lurs mullers mas la encara on eren trobats los lurs mantells o lurs escuts. Eoltra aço los fahien altra honor que honse vol quels altres homens los trobaven se humiliaven a ells: e vuy en dia ho han per costuma en Espanya en dir a les persones honrades homiliamosnos. E encara ha altra honor a aquell qui pervea orde de cavalleria que apres que sera cavaller pot venir a honor demperador o de rey ço que no porie fer abans que fos cavaller be axi com alcuno poria pervenir a dignitat de bisbe si primerament no era prevere missa cantant.

ley-xxxi-com-cavallers-apartades-honors-libertats