CII, reg 1081, fol, 1, 2 diciembre 1368

CII.

Reg. N° 1081. fol. 1. 2 dic. 1368.

Noverint universi quod nos Petrus et nos Alienora Dei gratia rex et regina Aragonum Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comesque et comitissa Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Visis intellectis et recognitis capitulis infrascriptis et responsionibus per nos factis eisdem capitulis quorum tenores sic se habent.
Lo senyor rey e la senyora reynacomanen an G. Carbonell maestre de cases ciutada de Barchinona lo palau de la dita senyoraque ha en la dita ciutat ensemps ab les cases quiforen del Temple les quals lo senyor reynovellament ha comprades del bisbe de Vich e aquelles ha ajustades e unides al dit palau e encara ensemps ob los alberchs quiforen dena Sunyola e den Rovira e altres diverses alberchs quel dit senyor ha comprats e aquells ha units e ajustats al dit palau axi quel dit G. sia guardia de tot lodit palau e estiga continuament en aquell en lo qual haja sa habitacio en aquell loch o cases que per los dits senyor e senyora li seran assignades. Eaço aytant com al senyor rey e a la senyora reyna plaura e no mes avant. PIau al senyor rey et a la senyora reyna. Item lo dit senyor dara al dit G. Carbonell cascun any per son salari CCC solidos barchinonenses los quals de present li assigna sobre aquells CCC solidos que reeb e reebre deu cascunany per cena sobre lo loch de Tarraça en manera que cascun any lo dit G. mentre tenra lodit palau puxa haver aquells franchament e quitiae sens tot embarch: e mana lo dit senyor als homens del dit loch que daquells li responguenlo primer dia de janer primer vinent e daquiavant cascun any en lo dit terme mentre que tinra lo dit palau e daço li sia feta letra per lo dit senyor als dits homens comanane manan an P. Ferrer porter de la senyora reynaquels ne forç els ne destrengasi mester hi sera. PIau als dits senyor e senyora. Item lo dit G. tenga en condretlo dit palau ço es que recorrega losterrats et les taulades en guisa que per plugesnos puxa consumar ne venir a menys en alguna part et que de present lo dit G. prenga et estoig en algun loch del dit palau totes aquelles teules qui huy hi son qui son romases dels alberchsquel senyor rey ha comprats los quals son estats enderrocats axi per rao del pati del dit palau com per rao del ort o verger daquell. E encara prenga e estoig lo dit G. en lodit loch totes aquelles teules qui son de present en lopalau reyal de Barchinona et encara totes altres teules qui per avant seran en lo dit palau de la senyora reynaper semblant rao ço es de diverses cases et alberchsquel senyor rey et la senyora reyna hi entenen a comprar per ço que ara et per avant con mester hi sera totes les dites teules servesquen a recorrer et adobar les dites teulades. PIau al senyor rey et a la senyora reyna.
Item los dits senyor et senyora comanen al dit G. Carbonell lort o verger del dit palau axi la partida que ja hi era con la senyora reyna compra lodit palau com aquella altra partida quel senyor rey hi ha fetafer unir et ajustar de diverses alberchsquey ha fets comprar et enderrocar: axi que dit G. siaguardia de tot lo dit ort o verger e tengaet aministre aquell ensemps ab lo dit palau de la senyora reyna e les dites cases et alberchs per losenyor rey comprats e a aquell palau units e ajustats axi com damunt se conte mentra que als dits senyor et senyora plaura. Plau al senyor rey et a la senyora reyna. Item lo dit G. faça cavar regar et conrear lo dit ort el tots los arbres ceps e tries et tots altres fruyters qui son o seran dins lo dit orten son temps covinent et segons que al dit ortet als dits fruyters ceps et altres arbres sera necessari: et tenga endreçats los dits arbres ceps et trieset altres fruyters axi aquells qui huy hi son com aquells qui seran en landador lo qual se fara de present en torn dins lort et encara tots altres quey seran de pertxes et de canyes de jonchs el de totes altres coses quiy sien necessaries a propries messions del dit G. Mas empero com en loentriament faedor en lo dit andador siennecessaries algunes treveses de roure o daltrefusta fort et durable de pilar a pilar les quals es ops que sien empaguntades: quen pusca pendre lodit G. de la Draçana del senyor rey si ni ha et si no ni ha que la senyora reyna haja a pagar çoque costaran les dites traveses. Et si los dits senyor et senyora volran fer metre fruyters o altres arbres en lo dit ort o verger quels dits senyor et senyora paguen ço que costaran de compra e de port et lo dit G. hajals hi a fer metre et plantar a ses propries messions. Plau als dits senyor et senyora. Item la dita senyora fara dar al dit G. Carbonell cascunany per son salari de tenir aministrar et conrear lodit ort quinquaginta solidos barchinonenses. Empero per ço com en lany primer haura a fer majors messions de pertxes et de canyes haura lodit G. per lo dit primer any centum solidos barchinonenses et los altres seguents haura losdits L solidos cascun any. Plau als dits senyor et senyora. Item que tota la ortaliça et tots los fruytsdel dit verger o ort sien del dit G. Carbonell sino aytants com los dits senyor et senyora ne volran. Plau al senyor rey et a la senyora reyna. Eadem capitula cum dictis ad ea factis responsionibus ac omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ratificamus et confirmamus eaque tenere et observare promittimus inconcusse et in aliquo non contrafacere vel venire aliqua ratione. Mandantes hujus serie universis et singulis oficialibus nostris et eorum locatenentibus quod predicta omnia et singula teneant et observent et in aliquo non contrafaciant vel veniant quavis causa. Ad hec ego Guillelmus Carbonellipredictus gratis et ex certa scientia predictis omnibus et singulis expresse consentiens convenio et promitto vobis dictis illustrissimis domino regi et domine regine quod predicta omnia et singula que per me attendenda et complenda sint juxta series et tenores capitulorum predictorum tenebo et observabo attendam et complebo bene et legaliter et in aliquo non contrafaciam vel veniam aliqua ratione sub bonorum meorum obligacione. In cujus rei testimonium nos dicti rex et regina duo consimilia instrumenta de predictis fieri jussimus unum tradendum nobis et alterum vobis dicto Guillelmo Carbonelli nostris sigillis pendentibus comunita. Quod est actum et datum Barchinonevidelicet in dicto palacio domine regine secunda die decembris anno a nativitate Domini MCCCLXVIII nostrique dicti regisregni XXX tercio. - Petrus cancellarius. - Sig+num Petri Dei gratia regis Aragonum etc. qui hec concedimus et firmamus. - Sig+num Alienore Dei gratia regine Aragonum etc. qui hec concedimus et firmamus. - Sig+num Guillelmi Carbonelli qui hec laudo concedo et firmo. - Testes hujus rei sunt Johannes Berengariide Rajadello majordomus et Raimundus Berengarii de Monte Olivo (Montoliu ?) camerlengus dicte domine regine milites. - Dominus rex et domina reginamandaverunt michi Guillermo Oliverii in cujus posse ipse et dictus Guillermus Carbonelli firmarunt.

ciii-reg-1081-fol-20-2-abril-1369

CI, legajo cartas reales, 89, 12 junio 1359

CI. 

Leg. de cartas reales. Núm. 89. 12 jun. 1359.

(Nota: Aragon aparece sin tilde, como todas las demás palabras del texto, lo dejo como Aragón con tilde).

Don Pedro por la gracia de Dios rey de Castiella de Toledo de Leon de Gallisia de Sevilla de Murcia de Jahendel Algarbe de Algecira e senyor de Molina. A todos los conceios alcailles jurados juesesjusticias meerinos alguaciles et otros oficiales de todas las çibdades et villas et lugares de mios regnosasi a los que agora son como a los que serandaqui adelante o a qualquier oa qualesquier de vos que esta mi carta fueremostrada o el traslado della signado de escrivano publico sacado con autoridad o de juez de alcaillesalud et gracia. Sepades que en las posturas o avenencias que fueron fechas entre mi et el rey de Aragon que se firmaron en quatro dias del mes de octubre que agora paso de la era de mill ettrescientos et noventa annos se contiene que yo ni elnon consintiesemos dende adelante acoger ni mantener en los nuestros regnos et senyorios ninguno que dendeadelante fuese dado por alguno de nos por traidor o por alevoso o por fechor de algun maleficio e si alguno lo tomase que lo mandase prender et entregar al rey que lo desepor traydor o por alevoso o por fechor de maleficio seyendo dello segurado. Otrosi que nonconsintiese acoger ni mantener el rey de Aragón en sus regnoset senyorio ninguno ni ningunos de los que yo havia dado fastaaqui por traidores que eran en el mio senyorio o en otra parte fuera del regno de Aragón et en qualquier otro regno o tierra que fuesen et si entrase de aqui adelante en Aragón que los mandase prender el rey de Aragón et entregarlos a mi seyendo dello segurado. Otrosique yo non consintiese acoger ni mantener en los mios regnos et senyorio a ninguno ni ningunos de los que fueran dados fasta el dicho dia por traidores por el rey de Aragón que eran en el senyorio del rey de Aragón o en otra parte del regno de Castiella o en qualquier otro regno o tierra que fuese: et si y entrasendende adelante que los mandase prender et entregar al rey de Aragón enviandome requerir dello segunt que mas cumplido uviere e en las dichas posturas et avenenciasse contiene. Et agora el dicho rey de Aragónenviome rogar quel mandase dar mis cartas para vos en esta razon salvo contra aquellos que estavan al dicho tiempo en que se firmaron las dichas avenencias o estuvieron despues o estan con la reyna donna Leonor mi tia o con los infantes sus fios o con alguno dellos fuera del senyorio de Aragón o con ellos o sin ellos en Albarrazin o en Orihuela o en Alacante o en Guardamar o en Elche o en Crevillen o en Valdaiosa o en qualquier lugar que los dichos infantes o alguno dellos an de Sexona adelante contra el regno de Murcia o en sus terminos de cada uno destoslugares. Et yo por guardar la amistat et las posturas et avenencias que se fizieron entre mi et el dicho rey en esta razon tengolo por bien. Porque vos mando vista esta mi carta o el traslado della signado como dicho es a cada uno de vos que cada que fueredes requeridos de parte del dicho rey de Aragón o de sus oficiales en razon de los quel dicho rey dio desdel dicho dia que fueron firmadas las dichas avenencias o diere por traidores o alevosos o por malfechor por si o por sus oficiales de algun maleficioo malfectura segunt que en las dichas posturas et avenencias se contiene como dicho es que los dedes et entreguedes luego a quien el dicho rey de Aragón o sus oficiales vos enbien requerir sobresta razon et non gelos enbarguedes ni comtralledes. E otrosisi alguno o algunos de los que el dicho rey de Aragón dio por traidores ante del dicho dia que se firmaron las dichas avenencias et a ese tiempo non eran en el mi senyorio et agora estan y et fueredesrequeridos como dicho es: mandovos que gelosentreguedes pero que non entreguedes alguno ni algunos de los que estavan en el dicho tiempo que se firmaron las dichas avenencias o estuvieron despues o estan con la dicha regnadonna Leonor o con los infantes sus fijos fuera del senyorio de Aragón o con ellos o sin ellos en los dichos lugares et en sus terminos como dicho es. E si los que esto ovierende veer por el dicho rey de Aragón o por sus officiales que vos vinieren requerir sobresta razon vos dixieren que era mester conpanyias de pie o de cavallo para que vayan con ellos et con los que levarenpara que los pongan en salvo de un logar en otro fastaen el senyorio del dicho rey de Aragón: que les dedescompanyias de pie o de cavallo las que ovierenmester para que vayan con ellos de un lugar a otro et los pongan en salvo en el senyorio del dicho rey de Aragoncomo dicho es dando ellos a los que para esto les daredes la costa ajustada: et non fagades endeal por ninguna manera so pena de la mi merced et de seiscientos maravediz d .... a cada uno de vos. Et de como esta mi carta vos fuere mostrada et la cumplieredes mando a qualquier escrivan publico que por esto fuerellamado que de ende al que vos la mostrare testifique signandocon su signo para que yo sepa en como conplidesnuestro mandado et non faga ende al sola dicha pena la carta leyda .... Dada en Valladolitdose dias de junyo era de mill et trescientos et noventa et VII. - Yo Diego Ferrandez la fiz escrivirpor mandado del rey. - Alvar Ferrandez. - Esta signaday sellada en su dorso con las armas de Leon y Castilla.

cii-reg-1081-fol-1-2-diciembre-1368

Capitols quel senyor rey mana e vol que sien observats ...

CAPITOLS QUEL SENYOR REY MANA E VOL QUE SIEN OBSERVATS PER LOS SCRIVANS DE LES TAULES REYALS DACORDARDEÇA E DELLA MAR FETS E ORDONATS ENBARCELONA A X DIES DE MAIG EN LANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR MCCCL NOU. 

Quels scrivans de les taules façen II libres de lur administracio.

Los scrivans de les taules de les armades sientenguts de fer II libres de cascuna armada siapocha o gran en la I dels quals sien scrites les reebudes e los noms de almirall capita visalmiralls patrons alguatzirs comitssotacomits scrivans notxers ballestersprohers cruislers aliers espalters remerssimples juglars metges e barbers e totes altres persones que seran acordades de la dita armada els salaris quilsseran promeses els senyals e pagues quelsseran dats e fetes per aquell o per aquels qui seran deputats acordar en les dites taules: e en altre libresien per los dits scrivans scrites e contengudes les messions que han a fer per rahode les taules.

Quels scrivans de les taules facen les pagues als acordats.

Item quels dits scrivans de les taules reeben la moneda a obsdel acordament quis deura fer per raho de les dites armades en façen apoches a aquells de qui la reebran: de la qual moneda los dits scrivanspaguen los senyals els salaris a almirall capita visalmiralls e a totes altres persones que seran acordades e fer altres messions ordinaries de les taules.

Quels scrivans de les taules reyals paguen los acordadors.

Item sien tenguts de pagar los salaris e drets dels acordadors de les taules reyals segons e en aquella forma quel senyor rey de paraula o per sesletres volra e manara.

Quels scrivansde les taules reeben sagrament dels acordats.

Item quels dits scrivans reeben sagrament daquellsqui sacordaran que be e leyalment servescan lo senyor rey en les armades de que seran acordats e que estaran a comandament e obediencia del almirall o capita o visalmirall o daquell qui sera president daquellaarmada e que cascu metra en forniments segons que a avant se conte.

Quels scrivans de les taules reeben fermançes dels acordats.

Item quels dits scrivans sien tenguts de demanar a almirall o capita o visalmirall o a aquell o aquells qui seran deputats a acordar que cascun axi com sera acordat don fermança del senyal e de la paga e quels dits scrivans sien creeguts daço com axi sia estat acustumat tots temps.

Quels dits scrivans facen fer crida que tot hom acordat se reculla per fer la cercha.

Item quels dits scrivans per manament del almirall o capita visalmirall o altre president de la armadacon les galees e altres vaxells seran speegatse aparellats de partir façen fer una crida que tot hom qui sia acordat e haja presa paga sia recullit dins cert temps per tal con la cercha se fara aytaldia: en altra manera que seria dat per fuit.

Quels scrivans de les taules reyals facen fer les cerquesdels acordats.

Item quels dits scrivans con la paga sera feta e les gents seran recullides ab I notari o jurat daquell ab alcun dels acordadors o daltre per ells deputat sien tenguts de entrar o fer entrar alscuns a messio de la cort en les galees e ultres vaxells lo dia que hauran saludat o anans a fer les cerques dels acordats e scriure leyalment tots aquells qui lavors seran trobats en les dites galees e altres vaxells: e quel dit notari sia tengut de dar translat de les dites cerques als dits scrivans a messio de la cort lo qual translat sia partit per A B C per squivartota frau. Empero si per fortuna o per qualque altra raho los dits scrivans e notari e acordadors no podien intraren los dits vaxells per fer les dites cerques en aquell cas lo patro e comit e scriva de cascuna galea e altre vaxell sia tengut de fer la cercha en la sua galea e vexell be e leyalment e closa e segurada que la trameta anansque partesqua als dits scrivans e quels dits scrivans hauran certificacio o carta testimonial con per les dites rahons no son puguts entrar en los dits vaxells per fer les dites cerques e quel dit patro comit o scriva no gos par .... que la dita cercha sia feta en la una de les dites maneres en tal guisa quels scrivans de les taules hajen totes les dites cerques.E sils dits patrons comits o scrivans de les galeesfahien lo contrari pus que siencertificats de la present ordinacio que sien encorregutsen pena de cinquanta dobles dor guanyadora la meytat al almirall o capita daquella armada e laltra meytat al senyor rey.

Quels patrons comits e scrivans de cascuna galea façen tots meses en lursgalees una cercha.

Item quels dits patrons comits e scrivans de cascuna galea ultra la dita cerchaapres que seran partits façen tots meses cercade tots los acordats de lurs galees be e diligentment. E con tornaran del viatge que sientenguts de donar les dites cerques als dits scrivans de les taules en cas que en la dita armada no hagues scrivareyal per tal que la cort pusque saber qui sera fuitde la armada e en quiny temps. En cas empero que scriva reyal vaje en la armada la dita cercha quis deu fer de mes en mes siafeta per lo dit scriva reyal.

Quels fugitius e morts de les armades sien preses en compte.

Item que tots los fugitius e morts de les armades axi absenyals com ab pagues sien preses en compte als scrivans de les taules pus que ells mostren per lurslibres quels senyals los son estats donats e les pagues fetes a manament e ordinacio daquell o daquellsquel senyor rey hi haura deputats per acordadorssegons que damunt es dit.

Quels scrivans de les taules retencompte de lurs administracions.

Item con les gales e altres vaxells seran partits e partides encontinent los dits scrivans de les taules ordonen lurs comptes e reten compte de çoque hauran reebut e administrat e que proven e combaten les cerques que hauran haudes de les galees e altres vaxells ab los libres dels acordaments: e aquells que trobaran que sien fuyts ab senyal o ab paga sien scrits en I quern de paper ab los noms de les fermançes e aquest quernsia dat al distribuidor del offici del conservador de les dreçanes del dit senyor o a soslochstinents qui faça la execucio axidels principals com de les fermançes com dels senyals e pagues que reebudes hauran com encara de la doblasegons ordinacio del senyor rey feta ja en son officisobre aço.

Que en cascuna armada vajaun scriva reyal.

Item per tal com los scrivansde les taules han a retre compte de grans quantitats e seria dampnatge de la cort del senyor rey sils dits comptes nos retien e la exequcio nosfahia dels fugitius: per ço sia ordonatI scriva per lo scriva major de les dites taules quivaja en aquella armada e portsen translats dels noms de tots los acordats de les dites taules e de lursfermançes e faça letres e cartes requestes e protestacions inventaris e totes altres scriptures a comandament del almirall o capita de la armada o daquell o daquells quel senyor rey volrae ordonara e faça les pagues si mester sera en la dita armada segons e en aquella forma quel almirallo capita o aquell qui sera president a la dita armada volra e ordonara. E quel dit scriva sia creegutde les dites pagues e altres scriptures per sos libres.

Quels scrivans de les taules reyalsreeben e distribuesquen los drets de les taules.

Item quels dits scrivans con la paga de les armades sien poques o grans se farase retenguen de la paga ques fara a cascunacordat exceptats del almirall e capita e visalmirall e dels patrons e comits a IIII mesesquatuor solidos et quatuor denariosbarchinonenses los quals lo dit scrivapartescha per aquesta forma ço es quen doal almirall o capita o a qualque sia cap o president de la armada major decem et octo denariose al visalmirall sex denarios e a aquell o aquells qui seran deputats a acordar en les taules reyals duodecimdenarios e al alguatzir de la armada tres denarios e a aquell qui crida los homens a la paga I denarium e quel dit scriva se retenga losduodecim denarios romanents. E si la armada sera a major o a menor temps quels dits drets de IIII solidosIIII denarios se partesquen entrels damunt (parece dumunt) dits a la dita raho: les quals quantitats han e son acustumades de haver les dites persones acordades ultra los salaris acustumats que reeben de la cort per carrech de lurs treballs. 

Quel cot del senyor rey sia observat.

Item per tal quels acordadors e scrivans de les taules puxenmills seguir les ordinacions e cot del senyor reysien açi posats e escrits los salaris del almirall o capita e daltres persones necessaries a les sues armades a IIII meses e ço que son tenguts de portar e metre en galea.

Almirall o capita.

Almirall o capita ha de salari cascundia del dia que la taula sera posada e durant lacordament de la armada e stant en la armada quarantasolidos barchinonenses: si empero ell va personalment en la dita armada: e es tengut de metre sesarmes e ses companyies segons son stamente sa honor.

Visalmirall.

Visalmirall ha de salari a IIII meses CL libras barchinonenses si personalment va en la armada e deu metre sesarmes e ses companyies segons son estament.

Patro. (Patró, patrón)

Patro I per galea:deu metre a sa messio II scuders aptes e sufficients ab sengles ballestes e crochse cuyraçes fornides e CC viratons cascuC de prova e C de matzem e ha de salari a IIII mesesL libras.

Scriva qui vaja enla armada.

Scriva qui vaja enla armada ab almirall o capita per fer letrescartes protestacions requestes inventaris e altres scripturesa comandament del almirall o capita e paguessi sen hi fan ha de selari a IIII meses XXV libras barchinonenses e que sia tengut de metrecuyraces e capellinae ballesta e croch e CC viratons de prova.

Alguazir de la armada.

Alguazirqui vage en la armada deu metreses armes e so quis pertany en son officie ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Comit.

Comit I per galea:deu metre I infant a messio sua e del sotacomit e cuyraces fornides e altres armes: hade salari a IIII meses XXXIIII libras barcliinonenses.

Sotacomit.

Sotacomit I per galea: deu haver entrel comit e ell I infant a lurmessio e servey e deu metre cuyraçesfornides e altres armes: ha de salari a IIII mesesXVI libras barchinonenses.

Notxers.

NotxersVIII per galea dels quals la I sia scriva de la galea: e ha mes quels altres per carrechde la scrivania una libra: deu metre cascuncuyraces fornides e I paves e una ballestae un croch e C viratons: ha de salari a IIII meses XII libras barchinonenses. Empero losmaestres daxa et maestres calaffats e remolars qui van en cascuna galea van per notxers e han mes avant una libra cascu per avantatge de lurs ferramentes.

Ballesters.

Ballesters XL per galea grossa e XXX per galeasotil: deu metre cascun cuyraçesfornides II ballestes e II crochs o I croch ab II mans e CC viratons C de prova e C de matzem e ha cascu de salari a IIII meses X libras barchinonenses.

Prohers.

Prohers VIII per galea: deu metre cascun cuyraçesfornides e I paves e ha de salari cascuna IIII meses deu libras barchinonenses.

Aliers.

Aliers VI per galea: deu metre cascuncuyraces fornides et I paves e ha de salari cascun a IIII meses X libras barchinonenseset X solidos per provisio.

Cruillers.

CruillersIIII per galea: deu metre cuyraçesfornides e I paves e ha de salari a IIII mesesVIII libras barchinonenses.

Spatlers.

SpatlersVI per galea: deu metre cascu cuyraçesfornides e I paves e ha de salari cascu a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Remers simples.

Remers simples CLIIII e II palomers e I senescal per galea: deu metre cascuspaa scrop e puntapeu e ha de salari cascua IIII meses VI libras barchinonenses. Elspalomers han de provisio cascun en cas que no menjen vianda de cort una libra. Empero si la galeaes de XXIX banchs ha mester CXLVIII remers.

Trompeta.

Trompeta I per galea: deu metre spahae cuyraces fornides e ha de salari a IIII mesesXV libras barchinonenses.

Metge o barber.

Metge o barber l per galea: deu metre forniment de son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Juglars de la armada.

Juglarsqui tocaran a la taula a metre e a levar çoes dos trompadors una trompeta una cornamusa e un tabaler han cascu XII denarios barchinonenses mentre seran en terra e serviran a la dita taula en la dita forma. E apres del dia que les galeessaludaran a avant si van en lo viatge han de salari cascu a IIII meses XV libras barchinonensese ultra açohan cascun per vestir IIII libras barchinonensese de provisio cascun dia I solidum en cas que no mengen en cort. Empero es acustumat que si fan crides per les ciutats o lochs per raho de les armades que ultralos dits salaris e drets ha cascu per cascunaII solidos.
Item quels patrons e comits de les dites galees e altres vaxells hajen haver e pendre translats dels capitols damunt dits çoes cascun daquells qui faran per ells per tal que ignorancia no pusquen allegar de les coses pertanyents a ells.

Aquestes son les messions de les taules dacordar lus quals los dits scrivansdeuen fer e pagar e les quals les deuen esser preses en compte sensaltres manaments empero que reeben apoches de çoqui pujara de XX solidos en sus.

Primerament los dits scrivans de la moneda de la taula deuen fer endreçar e adobar e enjontar la taula dacordar. - Item deuen fer e comprar I tapit nou ab senyals reyals.
- Item una caxa per tenir la moneda els libres e comptes de la taula.
- Item paper tinta cera libres de paper I sagell e uns Evangelis qui estien en la taula.
- Item stendarts e senyeres una ballesta e un croch una destra e una maça que servesquena la taula. - Item deuen pagar los salaris dels juglars de la taula. - Item deuen pagar aquella moneda quel senyor reyo almirall o capita lança com los laus son dits. - Item les punyades de diners quel senyor rey o almirall o capita dona a aquells qui criden los laus e als comit e sotacomit de la galea del senyor reyo del almirall o capita. - Item deuen pagar tots los juglars qui aquell dia con la taula se posara hauran servit e hauran tocat axi al estendart a benehircom a posar la taula e fer la crida de la taula segons quelalmirall o capita ordenara e manara axi mateix losalari daquell qui fara la crida de la dita taula e losaltres quis hauran a fer per raho de la taula o dels acordats.
- Item deuen pagar les messions daquellsqui faran justicia dalscuns dels acordats per lursdemerits. - Item lo salari daquell qui portara la caxa a la taula e la tornara a casa dels scrivans e metra la taula el estendart e les senyeres. - Item los salaris dels acordadors de la taula segons quelssera tatxat per lo senyor rey. - Item deuen pagar nolits de lenys e de barques e de lahuts e salaris de porters e de correus e daltres persones questrametran per raho de la armada e dels acordats daquella. - Item totes altres messions menudes quesconvendra de fer per raho de la taula e dels acordats de aquella. E altres messions no son acustumades de pagar per los dits scrivans per raho de la taula sens special manament del senyor rey o del capita o cap de la armada. - Item que de totes les ordinacionsdamunt dites sien fets trellats e tramesesclosos e segellats a Barcelona a Valenciaa Mallorcha en Serdenya e a Cobliureper tal que ignorarancia (ignorancia) daqui avant no pusquen allegar sobre les dites coses.
En Pereetc. Al feel en Ferrer de Magarola scrivanostre e de les taules dacordar de nostra senyoria salut e gracia. Dehimvos eus manam que de la peccunia de les dites taules façats fer un libre de pergamide les ordinacions de la mar e del sou e cot que la nostra cort dona als acordats de les nostres armades loqual estia continuament en la taula dacordar de Barcelona. E no res menys fets fer translats de les dites ordinacions e segellats ab nostre segell trametetslos en aquells locs de nostra senyoria on se fan armades car nos manam al racional de la mar o a tot altri qui de vos oyran compte que vos restituent a ell la present e apoches tot ço que hajatsdespes e pagat per les dites rahons reebe en compte vostre. Data Barchinone a XI dies de Maig en lanyde la nativitat de nostre senyor MCCCLIX. - Dominus rexmandavit Matheo Adriani.

ci-legajo-cartas-reales-89-12-junio-1359