Reg. n. 945, fol. 214. 5 may. 1385.
In Dei nomine pateat universis quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes per venerabiles patres nobiles dilectos et fideles nostros Raimundum Elnensem Garciam Vincensem episcopos Berengarium de Angularia electum confirmatum Gerundensisecclesie Galcerandum de Villanova et Michaelem de Sancto Johanne archidiaconos in dicta ecclesia Gerundensinomine capituli ejusdem Guillermum de Fontibus officialem episcopiBarchinone nomine ejusdem episcopi Petrum Vilana archidiaconum majorem Urgellensis ecclesienomine episcopi ipsius fratrem Raimundum de Rajadellonuncium fratris Guillelmi de Guimerano priorisCathalonie Andream vicecomitem Insule et de Caneto Dalmacium de Queralto Guillelmum de Argentona et Guillelmum de Nogaria milites Johannem Serra et Johannem de Vallesicca licenciatum in legibus nuncios BarchinoneMacianum Castilionis legum doctorem et Johannem Gralla nuncioscivitatis Ilerde Vitalem Grimau et Franciscum Castilionislegum doctorem nuncios ville Perpiniani Ludovicum Strucii et Petrum Guillelmi Sunyerii nuncios civitatis Gerundequi cum aliis diversis prelatis ecclesiasticisque personis baronibus militibus civitatibus villis et locis Cathalonie principatusnostri fuerant litteris evocati pro colloquio consilioque habendis cum eis supra quibusdam negociis comodum et honorem nostrum ac reipublice regnorum et terrarum nostrarum potissime principatus jamdicti non parum tangentibus nobis fuisse reverenter oblata capitula subinserta nosque ipsis capitulis responsiones fecisse descriptas in fine cujuslibet eorundem: et demum inter nos et superius nominatos producta fuisse et penitus concordata capitula et responsiones ipsa ut hic per ordinem sunt descripta.
Molt alt e molt excellent princep e senyor com vos ab letres vostres hajatsappellades certes persones de la esgleya e dels barons e cavallers e de les ciutats e viles reyals de Cathalunyaper haver coloqui et consell dells sobre alscunsaffers vostres tocants vos senyor e vostra corona per la qual rao les persones per vos appellades son stadesajustades davant vostra senyoria: e vos senyor hajats fet explicar per micer Guillem de Vallseccavostre vicecanceller que com vos senyor hajats fet convocar lusatge Princeps namque per rao delescompanyes darmes qui de la part de França son entrades en Cathalunya per debellar e dampnificaraquella e per aço sia stada feta una covinençaper molts de pagar lo mes certa quantitat per fochla qual cosa se diu esser importable a la terra: la qual covinença o la rao de pagarho encara dura com les dites gents son encara en la terra dampnificant aquella e vos senyor vullats haver sobre aço colloqui et consell posantvos en tota via raonable et comportable a la terra: per ço les dites persones haut sobre açoconsell e deliberacio vos donen senyor lo consell seguent:
ço es que entenen per foragitarles gents darmes stranyes que huyson en Cathalunya a vos senyor deure bastar de lançesDC e D pillarts e D ballesters: de la qual gent L lances e C pillarts sien en Rosselloper obviar que mes gents darmes no entren enla terra com vos senyor hajats certs ardits que mes nich volen entrar: remetent tot aço a arbitre vostre o del capita: e que alscunes lances les quals sera vist al dit capita correguen la terra on les dites gents darmesse son enfortides e ab tota la romanent gent se pot posar setge en aquell loc o locs que les dites gents darmes tenen dins lo dit comtat et que una galea stiga en la mar per ço que les dites gents darmes vianda o altres secors per la mar no pusquen haver: et que aquesta gent darmes siapagada a II meses qui compten lo primer dia del mes present: et si dins aquets dos meses no haura fi aquella que deu que dur per altre mes apres seguentpagant senyor mig flori lo mes per foch attesala subvencio ja pagada e attesa la pobresa de la terra e la carestia que es en aquella: et passat aquest temps vos senyor e la terra romanga cascun en sondret del dit usatge no contrastants alscunescovinences qui sien per qualsevol paraules neab qui stades fetes ab vos senyor les quals daqui avant no puguen haver loc ans sienhaudes per casses e nulles. Et per çoque totes les dites DC lances de fet servesquen pussen fa la paga: que la mostra se faça en manera que alcu no sen partesca ne una persona o cavall pusquen esser compresses II vegades o mes en la dita mostra et que cessant senyor lo dit usatge la subvenciodamunt dita ces. Plau al senyor rey: axi emperoque si lo dit mig flori no basta a la dita companya queysia fet compliment per los del principat de Cathalunya mas sie entes que I no siaobligat tengut ne executat per altre. Consellen mes senyor que per ço com la terra es fort carregada axiper la gran e importable subvencio que ha fetadel temps passat com encara per aquella queus ha a ferper III meses sdevenidors inclus lopresent mes per occasio de la convocacio del dit usatge: queusplacia senyor de passar e atorgar a aquells qui no han pagat de mijant marz a ença pus prop passat que responguen e paguen segons la subvencio que ara senyor vos enten a fer ço es de mig flori. Plau al senyor rey. Consellen mes senyor que tota la moneda que daço exiraaxi del temps passat com del sdevenidor vinga en ma de persones elegidores per la terra les quals persones hajenla dita moneda a convertir en paga de les coses damunt dites e no en altre en hajen a retre compte a la persona o personasque sobre aço seran assignades per part de la terra: e lo senyor rey enten e vol que la recepcio de tot ço qui es degut per raho del usatge sesguard a les personas qui per los del consell hi seran ordenadasaxi que son tresorer non haja res a reebre:mas que per satisfer a les grans quantitats que ha manlevadesper aquesta raho reeba lo dit tresorer tot çoe quant es degut per lo dit usatge tro per tot lo mes de abril prop passat. E per çocar los del consell dupten que les execucions per aço fahedores nos facen rigorosament et inmoderada lo dit senyor rey vol quel dit tresorer façaaquelles fer per los ordinaris et no per comissari neper porter ne algun altre: e sis fahia que nengun fos tengut a pagar salari ne messions que sen faessen. E encara vol lo dit senyor que per ço que no pogues esser dit quel tresorer faes les execucions dessusdites ans de temps degut quen haja consell de dos persones del dit consell lo qual consell haja tenir e exequir de necessitat: e les dites II persones se hagenelegir per los convocats al dit consell e aquestes lo hajenconsellar lealment e be e daço facen sagrament. E siaentes que de totes les persones tengudes al dit usatge qui pagat no hauran ultra lo temps davall scrit mig flori per foch ço es de XV de mars a ençatro per tot abril prop passat e no mes avant mas del temps abans ço es del dia de la convocacio tro al XV dia de marz haja segons la composicio que feta hauran ço es que paguen segons los altres I floriper foc lo mes. Plau al senyor rey çoquel dit capitol conte del present mes de maig e dels II meses prop vinents. E per ço senyor que en les dites DC lances hajen comtes vescomtese altres grans persones de la terra e que lo foragitarde les dites gents darmes stranyes se faça pusspatxadament consellem que a vos placia senyor descriureal senyor infant prestament e que saperceba abaquella gent darmes que pora e que ab poca gent o molta vinga a la vostra senyoria com pusivarçosament pusca. Plan al senyor rey pero que per la venguda del infant lo fet no sia retardat en res mes hi sia enantat tant com fer se pusca. Consellen mes encara senyor queus placia posar en via raonable et comportabla daquest fet del dit usatge ab lo comte de Cardona Bernat de Pinos et Bernat de Cabrera et ab altres nobles e cavallers qui laltre dia partiren de Gerona: car persones son senyor qui en aquest acte vos serviran notablement per via de consell e ab armes axi com altres vegades han acostumat remetent a ells et a lurs sotsmeses et a tots altres de qualque condicio o stament sien totes penes si en algunes son cayguts per occassio del dit usatge e si los dits barons e cavallers per lur tornada en res vos han agraviat: e que per ço que ells pus coratjosose volenterosos vinguen al vostre servey quelsvos placia guiar: sens los quals e daltrescomtes e barons de Cathalunya no veem senyor que la dita subvencio se pogues pagar per la raho damunt dita ni fer lo dit servey. Lo senyor reyfara la dita remissio los empero quis alegraran daquella faents dins lo temps que haura lochlo servey del dit usatge ço es del temps passat per via de remença e del sdevenidor per remençao per servey personal segons que es convengut. E per çosenyor com si mes gents darmes stranyes entren enCathalunya per dampnificar aquella majorment en gran nombre axi com se diu que saparella et si ho fan Cathalunya no seria bastant a fer tant gran messio e per conseguent sia cosa rahonable que los regnes Darago de Valencia e de Mallorques en aço ajudenaxi com Cathalunya ajuda notablement en la guerra de Castella als dits regnes Darago et de Valenciae per aço lo general de Cathalunya entenaemprar los dits regnes: consellen senyor que a vos placia de dar en aço tota favor e endreçaque puscau com sien affers vostres e tot torn a honor e servey vostre e de la corona. Plau al senyor rey. Et com lo fet del comte Dempuries per la execucio que vos senyor li fets sia feta causa e occasio principal del entrament de les dites gents estranyeslo qual fet si a honor e reverencia vostra senyor e de la corona podia haver fi seria cosa fort expedient per losgrans perills daquestes gents darmes e daltresqui sen porien seguir e com vos senyor dejats anar abvostres sotsmeses ab misericordia e pietat pusse faça e torn a honor et a reverencia vostra etab satisfaccio e esmena condigna tal com a vos pertany de fer e majorment com sia de vostra sanch e losfills del dit comte sien vostres nets: ab humil supplicacio precedent vos consellen senyor que sia vostra merce per reverencia de Deu et intuit de pietat que si lodit comte fa a vos senyor regonexent les errades que ha fetes tota satisfaccio e esmena a vos senyor e a la corona honorable que placia a vos de haverlimisericordia et pietat en sguart special dels dits vostres nets e dar tot loch a vos senyor honorable axicom dit es que la dita subvencio ces de tot. Aquest capitol denega lo senyor rey segons quelha ja denegat de paraula. Consellen a vos senyoria que durant la subvencio del dit usatge vos senyor no puxatsper via dost en general o en special neen altre manera haver trer o fer exir les ostsreyals de Cathalunya en general o en singular vullesper via de consell com en altra manera ne les dites ostso singulars daquelles sien tengudes o tenguts de anarhio exir durant la dita ajuda o subvencio: retinentse senyor les persones per vos appellades que per aquest consell no sia fet prejudici novacio o derogacio als capitolsfets e per vos senyor fermats en et sobre la prorogaciode les corts de Fraga ans aquells e les coses en aquells contengudes romanguen en lur efficacia et virtut e que plaçia a vos senyor de atorgar totes provisions per les coses damunt dites necessaries esser franques de dret de segell. Plau al senyor rey.
Tenore presentis capitula preinserta et unumquodque ipsorum juxta responsiones factas eisdem de certa sciencia acceptamus et grata habemus illaque quatenus nos obligant et astringunt juxta responsiones predictas concedimus et firmamus illis videlicet omnibus ex prelatis personis ecclesiasticis baronibus militibus generosis civitatibus villis et locis principatus jamdicti qui capitula et responsioneseasdem firmaverint legitime cum effectu et non aliis quibuscumque. Et in nostra bona fide regia promittimus et juramus per dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia corporaliter manibus nostris tacta in posse nostri secretarii et notariiinfrascripti tamquam publice persone a nobis hec stipulantis nomine omnium quorum intersit vel possit ac poterit interesse quod dicta capitula et omnia et singula contenta in eis juxta responsiones ipsorum tenebimus servabimus et complebimus cum efectu et teneri servari et compleri incommutabiliter faciemus et contra ea nullatenus veniemus neque sinemus quidquam in contrarium fieri ullo jure ratione vel causa volentes de hiis fieri atque tradi unicuique petenti unum et plura publica instrumenta sigillo nostro pendenti munita. Quod est actum in episcopali palaciocivitatis Gerunde die quinta madii anno a nativitate Domini MCCCLXXX quinto regnique nostri quinquagessimo. - Guillelmus de Vallesica. - Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum etc. qui hec prout continentur superius laudamus concedimus et firmamus. - Testes sunt qui fuerunt ad premissa presentes nobilis Berengarius de Apilia majordomus Bernardus Alamanni Dorriolsalgutzirius milites Guillelmus de Vallesicca vicecancellarius Petrus Ça Calm curie negociorum promotor legum doctores Bartholomeus de Avellaneda secretarius dicti domini regis et nobiles Petrus de Scintillis miles majordomus et Berengarius Vallossera secretarius domine regine. - Sig+num mei Bartholomei Sirvent secretarii domini regispredicti et ejus auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem ejusdem qui premissis interfui eaque de ipsius mandato scribi feci et clausi. - Dominus rex mandavit michi Bartholomeo Sirvent in cujus posse firmavit et juravit.
In Dei nomine pateat universis quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes per venerabiles patres nobiles dilectos et fideles nostros Raimundum Elnensem Garciam Vincensem episcopos Berengarium de Angularia electum confirmatum Gerundensisecclesie Galcerandum de Villanova et Michaelem de Sancto Johanne archidiaconos in dicta ecclesia Gerundensinomine capituli ejusdem Guillermum de Fontibus officialem episcopiBarchinone nomine ejusdem episcopi Petrum Vilana archidiaconum majorem Urgellensis ecclesienomine episcopi ipsius fratrem Raimundum de Rajadellonuncium fratris Guillelmi de Guimerano priorisCathalonie Andream vicecomitem Insule et de Caneto Dalmacium de Queralto Guillelmum de Argentona et Guillelmum de Nogaria milites Johannem Serra et Johannem de Vallesicca licenciatum in legibus nuncios BarchinoneMacianum Castilionis legum doctorem et Johannem Gralla nuncioscivitatis Ilerde Vitalem Grimau et Franciscum Castilionislegum doctorem nuncios ville Perpiniani Ludovicum Strucii et Petrum Guillelmi Sunyerii nuncios civitatis Gerundequi cum aliis diversis prelatis ecclesiasticisque personis baronibus militibus civitatibus villis et locis Cathalonie principatusnostri fuerant litteris evocati pro colloquio consilioque habendis cum eis supra quibusdam negociis comodum et honorem nostrum ac reipublice regnorum et terrarum nostrarum potissime principatus jamdicti non parum tangentibus nobis fuisse reverenter oblata capitula subinserta nosque ipsis capitulis responsiones fecisse descriptas in fine cujuslibet eorundem: et demum inter nos et superius nominatos producta fuisse et penitus concordata capitula et responsiones ipsa ut hic per ordinem sunt descripta.
Molt alt e molt excellent princep e senyor com vos ab letres vostres hajatsappellades certes persones de la esgleya e dels barons e cavallers e de les ciutats e viles reyals de Cathalunyaper haver coloqui et consell dells sobre alscunsaffers vostres tocants vos senyor e vostra corona per la qual rao les persones per vos appellades son stadesajustades davant vostra senyoria: e vos senyor hajats fet explicar per micer Guillem de Vallseccavostre vicecanceller que com vos senyor hajats fet convocar lusatge Princeps namque per rao delescompanyes darmes qui de la part de França son entrades en Cathalunya per debellar e dampnificaraquella e per aço sia stada feta una covinençaper molts de pagar lo mes certa quantitat per fochla qual cosa se diu esser importable a la terra: la qual covinença o la rao de pagarho encara dura com les dites gents son encara en la terra dampnificant aquella e vos senyor vullats haver sobre aço colloqui et consell posantvos en tota via raonable et comportable a la terra: per ço les dites persones haut sobre açoconsell e deliberacio vos donen senyor lo consell seguent:
ço es que entenen per foragitarles gents darmes stranyes que huyson en Cathalunya a vos senyor deure bastar de lançesDC e D pillarts e D ballesters: de la qual gent L lances e C pillarts sien en Rosselloper obviar que mes gents darmes no entren enla terra com vos senyor hajats certs ardits que mes nich volen entrar: remetent tot aço a arbitre vostre o del capita: e que alscunes lances les quals sera vist al dit capita correguen la terra on les dites gents darmesse son enfortides e ab tota la romanent gent se pot posar setge en aquell loc o locs que les dites gents darmes tenen dins lo dit comtat et que una galea stiga en la mar per ço que les dites gents darmes vianda o altres secors per la mar no pusquen haver: et que aquesta gent darmes siapagada a II meses qui compten lo primer dia del mes present: et si dins aquets dos meses no haura fi aquella que deu que dur per altre mes apres seguentpagant senyor mig flori lo mes per foch attesala subvencio ja pagada e attesa la pobresa de la terra e la carestia que es en aquella: et passat aquest temps vos senyor e la terra romanga cascun en sondret del dit usatge no contrastants alscunescovinences qui sien per qualsevol paraules neab qui stades fetes ab vos senyor les quals daqui avant no puguen haver loc ans sienhaudes per casses e nulles. Et per çoque totes les dites DC lances de fet servesquen pussen fa la paga: que la mostra se faça en manera que alcu no sen partesca ne una persona o cavall pusquen esser compresses II vegades o mes en la dita mostra et que cessant senyor lo dit usatge la subvenciodamunt dita ces. Plau al senyor rey: axi emperoque si lo dit mig flori no basta a la dita companya queysia fet compliment per los del principat de Cathalunya mas sie entes que I no siaobligat tengut ne executat per altre. Consellen mes senyor que per ço com la terra es fort carregada axiper la gran e importable subvencio que ha fetadel temps passat com encara per aquella queus ha a ferper III meses sdevenidors inclus lopresent mes per occasio de la convocacio del dit usatge: queusplacia senyor de passar e atorgar a aquells qui no han pagat de mijant marz a ença pus prop passat que responguen e paguen segons la subvencio que ara senyor vos enten a fer ço es de mig flori. Plau al senyor rey. Consellen mes senyor que tota la moneda que daço exiraaxi del temps passat com del sdevenidor vinga en ma de persones elegidores per la terra les quals persones hajenla dita moneda a convertir en paga de les coses damunt dites e no en altre en hajen a retre compte a la persona o personasque sobre aço seran assignades per part de la terra: e lo senyor rey enten e vol que la recepcio de tot ço qui es degut per raho del usatge sesguard a les personas qui per los del consell hi seran ordenadasaxi que son tresorer non haja res a reebre:mas que per satisfer a les grans quantitats que ha manlevadesper aquesta raho reeba lo dit tresorer tot çoe quant es degut per lo dit usatge tro per tot lo mes de abril prop passat. E per çocar los del consell dupten que les execucions per aço fahedores nos facen rigorosament et inmoderada lo dit senyor rey vol quel dit tresorer façaaquelles fer per los ordinaris et no per comissari neper porter ne algun altre: e sis fahia que nengun fos tengut a pagar salari ne messions que sen faessen. E encara vol lo dit senyor que per ço que no pogues esser dit quel tresorer faes les execucions dessusdites ans de temps degut quen haja consell de dos persones del dit consell lo qual consell haja tenir e exequir de necessitat: e les dites II persones se hagenelegir per los convocats al dit consell e aquestes lo hajenconsellar lealment e be e daço facen sagrament. E siaentes que de totes les persones tengudes al dit usatge qui pagat no hauran ultra lo temps davall scrit mig flori per foch ço es de XV de mars a ençatro per tot abril prop passat e no mes avant mas del temps abans ço es del dia de la convocacio tro al XV dia de marz haja segons la composicio que feta hauran ço es que paguen segons los altres I floriper foc lo mes. Plau al senyor rey çoquel dit capitol conte del present mes de maig e dels II meses prop vinents. E per ço senyor que en les dites DC lances hajen comtes vescomtese altres grans persones de la terra e que lo foragitarde les dites gents darmes stranyes se faça pusspatxadament consellem que a vos placia senyor descriureal senyor infant prestament e que saperceba abaquella gent darmes que pora e que ab poca gent o molta vinga a la vostra senyoria com pusivarçosament pusca. Plan al senyor rey pero que per la venguda del infant lo fet no sia retardat en res mes hi sia enantat tant com fer se pusca. Consellen mes encara senyor queus placia posar en via raonable et comportabla daquest fet del dit usatge ab lo comte de Cardona Bernat de Pinos et Bernat de Cabrera et ab altres nobles e cavallers qui laltre dia partiren de Gerona: car persones son senyor qui en aquest acte vos serviran notablement per via de consell e ab armes axi com altres vegades han acostumat remetent a ells et a lurs sotsmeses et a tots altres de qualque condicio o stament sien totes penes si en algunes son cayguts per occassio del dit usatge e si los dits barons e cavallers per lur tornada en res vos han agraviat: e que per ço que ells pus coratjosose volenterosos vinguen al vostre servey quelsvos placia guiar: sens los quals e daltrescomtes e barons de Cathalunya no veem senyor que la dita subvencio se pogues pagar per la raho damunt dita ni fer lo dit servey. Lo senyor reyfara la dita remissio los empero quis alegraran daquella faents dins lo temps que haura lochlo servey del dit usatge ço es del temps passat per via de remença e del sdevenidor per remençao per servey personal segons que es convengut. E per çosenyor com si mes gents darmes stranyes entren enCathalunya per dampnificar aquella majorment en gran nombre axi com se diu que saparella et si ho fan Cathalunya no seria bastant a fer tant gran messio e per conseguent sia cosa rahonable que los regnes Darago de Valencia e de Mallorques en aço ajudenaxi com Cathalunya ajuda notablement en la guerra de Castella als dits regnes Darago et de Valenciae per aço lo general de Cathalunya entenaemprar los dits regnes: consellen senyor que a vos placia de dar en aço tota favor e endreçaque puscau com sien affers vostres e tot torn a honor e servey vostre e de la corona. Plau al senyor rey. Et com lo fet del comte Dempuries per la execucio que vos senyor li fets sia feta causa e occasio principal del entrament de les dites gents estranyeslo qual fet si a honor e reverencia vostra senyor e de la corona podia haver fi seria cosa fort expedient per losgrans perills daquestes gents darmes e daltresqui sen porien seguir e com vos senyor dejats anar abvostres sotsmeses ab misericordia e pietat pusse faça e torn a honor et a reverencia vostra etab satisfaccio e esmena condigna tal com a vos pertany de fer e majorment com sia de vostra sanch e losfills del dit comte sien vostres nets: ab humil supplicacio precedent vos consellen senyor que sia vostra merce per reverencia de Deu et intuit de pietat que si lodit comte fa a vos senyor regonexent les errades que ha fetes tota satisfaccio e esmena a vos senyor e a la corona honorable que placia a vos de haverlimisericordia et pietat en sguart special dels dits vostres nets e dar tot loch a vos senyor honorable axicom dit es que la dita subvencio ces de tot. Aquest capitol denega lo senyor rey segons quelha ja denegat de paraula. Consellen a vos senyoria que durant la subvencio del dit usatge vos senyor no puxatsper via dost en general o en special neen altre manera haver trer o fer exir les ostsreyals de Cathalunya en general o en singular vullesper via de consell com en altra manera ne les dites ostso singulars daquelles sien tengudes o tenguts de anarhio exir durant la dita ajuda o subvencio: retinentse senyor les persones per vos appellades que per aquest consell no sia fet prejudici novacio o derogacio als capitolsfets e per vos senyor fermats en et sobre la prorogaciode les corts de Fraga ans aquells e les coses en aquells contengudes romanguen en lur efficacia et virtut e que plaçia a vos senyor de atorgar totes provisions per les coses damunt dites necessaries esser franques de dret de segell. Plau al senyor rey.
Tenore presentis capitula preinserta et unumquodque ipsorum juxta responsiones factas eisdem de certa sciencia acceptamus et grata habemus illaque quatenus nos obligant et astringunt juxta responsiones predictas concedimus et firmamus illis videlicet omnibus ex prelatis personis ecclesiasticis baronibus militibus generosis civitatibus villis et locis principatus jamdicti qui capitula et responsioneseasdem firmaverint legitime cum effectu et non aliis quibuscumque. Et in nostra bona fide regia promittimus et juramus per dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia corporaliter manibus nostris tacta in posse nostri secretarii et notariiinfrascripti tamquam publice persone a nobis hec stipulantis nomine omnium quorum intersit vel possit ac poterit interesse quod dicta capitula et omnia et singula contenta in eis juxta responsiones ipsorum tenebimus servabimus et complebimus cum efectu et teneri servari et compleri incommutabiliter faciemus et contra ea nullatenus veniemus neque sinemus quidquam in contrarium fieri ullo jure ratione vel causa volentes de hiis fieri atque tradi unicuique petenti unum et plura publica instrumenta sigillo nostro pendenti munita. Quod est actum in episcopali palaciocivitatis Gerunde die quinta madii anno a nativitate Domini MCCCLXXX quinto regnique nostri quinquagessimo. - Guillelmus de Vallesica. - Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum etc. qui hec prout continentur superius laudamus concedimus et firmamus. - Testes sunt qui fuerunt ad premissa presentes nobilis Berengarius de Apilia majordomus Bernardus Alamanni Dorriolsalgutzirius milites Guillelmus de Vallesicca vicecancellarius Petrus Ça Calm curie negociorum promotor legum doctores Bartholomeus de Avellaneda secretarius dicti domini regis et nobiles Petrus de Scintillis miles majordomus et Berengarius Vallossera secretarius domine regine. - Sig+num mei Bartholomei Sirvent secretarii domini regispredicti et ejus auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem ejusdem qui premissis interfui eaque de ipsius mandato scribi feci et clausi. - Dominus rex mandavit michi Bartholomeo Sirvent in cujus posse firmavit et juravit.
