LXXIV. Perg.n.2575.Pedro III.21 jul.1369.

LXXIV.
Perg.n.2575.Pedro III.21 jul.1369.

Petrus Dei gratia rex Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsicecomesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie fidelibus nostris inquisitoribus qui nunc sunt et pro tempore succesive fuerint tabule quam astricti sunt tenere mostaçafi civitatisBarchinone necnon judici presenti et futuro appellacionum que emiti contigerit a sentenciis ipsorum inquisitorum salutem et graciam. Cum nos cum carta nostra sigillo nostro pendenti sigillata data Valencie XlllI die junii anno presenti declaraverimus voluerimus et ordinaverimus et etiam cum presenti declaramus volumus providemus et ordinamus de certa sciencia sicut in potestate nostra consistit talia ordinare disponere ac etiam providere quod omnes monetariidicte civitatis mercatores revenditores tabernarii carnifices et alii delinquentes in eorum officiis seu in aliis spectantibus ad officium mostaçafi ejusdem subsint foro et sint de foro ipsius mostaçafi ita quod mostaçafi dicte civitatis qui exacto tempore fuerunt et etiam ille qui nunc est et pro tempore successive fuerint possint libere et impune per se et eorum sagioneset nuncios punire dictos monetarios delinquentes in dictis eorum officiis et in aliis omnibus in quibus deliquerunt et deliquerint spectantibus ad officium ipsius mostaçafi et etiam exigere ab eisdem banna que fuerunt et fuerint imposita per proceres dicte civitatis in iliis in quibus in officio dicti mostaçafi deliquerunt et delinquent et pro ipsis bannisexigendis pignerare et facere pignerari per sagioneset nuncios suos monetarios eosdem et auribus nostris insonuerit quod aliqui ex ipsis monetariis et etiam alcaldieorum plures querimonias et peticioncs obtulerunt seu offerunt coram vobis dictis inquisitoribus contra mostaçafos prefatos qui nunc tabulam ipsam tenent et eorum sagiones seu nunciosex causis in processibus inde coram vobis actitatis contentis nosque velimus declarationem et ordinacionem nostram predictam omnino perpetuo servari et eficaciam obtinere: propterea vobis dicimus et mandamus de certa sciencia quatenus contra dictos mostaçafosvel aliquem ex ipsis seu eorum sagiones seu nuntiosprocedere minime curetis vel eos in aliquo condempnare ex eo quia dicti monetarii asserunt seu pretendunt se foro dicti mostaçafi non subesse et per ipsum mostaçafum puniri non debere quia nos contrarium declaravimus et ordinavimus ut prefertur. Sed si ipsi mostaçafi et sagiones seu nuncii eorum qui tabulam tenent et tenebunt in futurum eisdem monetariis in singulari vel in generali alias injuriam sive injustitiam fecerint eosdem mediante justicia puniatis juxta merita processuum seu inquisicionum qui seu que per vos inde facti et facte fuerint qualitate facti attenta. Data Valencie sub nostro sigillo pendenti vicessium prima die julii anno a nativitate Domini millesimo trecentessimo sexagesimo nono regniquenostri tricesimo quarto. - Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa. - P. G. de .... regentem cancellariam. - Non debet fieri hec declaratio non visis privilegiis monetariorum.

LXXIII. Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

LXXIII.
Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

Nos Petrus Dei gratia rex Aragonis Valencie Majorice Sardinie et Corsicecomesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Supplicationibus fidelium nostrorum illorum precipue qui divinum obsequium et salutem respiciunt animarum libenter annuimus et quantum comode possumus opem et operam tribuimus eficacem. Hinc est quod cum vos fideles nostri flaquerii civitatis Barchinone volentes dare operam divino cultui et vestrarum refrigerio animarum super institucione cujusdam confratrie et elemosine perpetue ordinaveritis et nobis humili supplicatione interposita exibueritis certa capitula tenoris sequentis
- En nom de nostre senyor Jesuchrist et de la verge nostra dona sancta Maria e de la verge sancta Eulalia los prohomensflaquers de ciutat de Barchinona offeren si mateys et prometen et fan vot et promissio de fer almoyna de tota lur vida et dels lurs a honor et reverencia de nostre senyor Deus et de madona sancta Maria et de tota la cort celestial e preguen humilment que sia lur advocat lo beneuyrat angel et arcangel sent Miquel. E prometen de tenir de tota lurvida et dels lurs una lanta qui crem a honor de Deu et de la verge nostra dona sancta Maria et de sent Miquel. E prometen de la dita almoyna fer altres coses piadoses les quals meten en escrit axi com davall se segueix a tots aquells del ofici a qui plaura quey sien. E quels placia que tot ho observen et ho complesquensi donchs necessitat no havien per la qual fossenescusats que nou poguessen fer. Et quels placia quey hajen devocio axi com lurs predecessors layhagueren et lay començaren haver. Primerament que tots aquells qui volran esser en la dita almoyna o confrariase meten en scrit ab ço quels plaura de dar en lentrada al servey de la lanta et de les coses piadoses. Item que tots confrares et confraressesqui seran en la dita almoyna o confraria donen tots dissaptes I diner qui sia mes en lalmoyna per complir les coses piadoses e en aço no facen falla per res. Item que tots aquells a qui sera comanat de levar los dits diners quels dejen metre al servey de la dita almoyna et de la lanta. E si per aventura ni haura alcu que fer o nou podra fer que hagues escusa justa que en aquell cas quen haja altre quiufaes per ell ab consell dalcuns amichsdel offici. Item que tots aquells qui levaran los dits diners degen dir als promens de lur quarter si ni ha algu que non vulla pagar per tal com sen haura a retre compte. Item que com se esdevenga que algun confrareo confraresa de la dita almoyna o confraria pasdesta vida que tots los homens hi sien et les dones aquelles qui anar hi poran: e aquells et aquelles qui justa escusa hauran que noy poran anar que sien tenguts de dir per anima del defunt o defunta deu vegades la oratiodel pater noster et X vegades la avemaria: e si hi defallien que donen I diner per anima del defunt o defunta: e aço sia en carrech de lur anima. E que placia a aquells qui iran a la sepultura que encontinenthi sien com lo cors se deja soterrar. Item que tots aquells et aquelles qui iran al dit cors degendir a cascun cors de la dita almoyna X patre nostreset X avemarias per la sua anima. E si ni haviaalgu qui nou volgues fer o nou podia fer que en aquell cas do I diner per la sua anima: e açosia en carrech de lur anima si nou fan. Item que a cascun cors qui sera de la dita almoynasien dites V mises lendema que siasoterrat per la sua anima. E sien dites alli on ell elegira la sua sepultura dels diners de la dita almoynasi donchs embarch noy havia que nospogues fer aquell dia: sin havia ques faes lodia seguent. Item que per cascun qui morra de la dita almoyna sia dat per salut del anima del defunt a menjar o per aquell menjar V diners a V pobres per amor de Deu en memoria de les V plagues que Jesucrist soferi. Item que si algun confrare de la dita confraria venia a fretura que li siadat de la almoyna daquella confraria a coneguda dels prohomens qui aquell any tindran de la dita almoyna. E en cas que passas desta vida et no li bastava çodel seu a fer la sepultura que en aquell cas los prohomens qui aquell any tendran la dita almoyna li degen fer la sepultura segons lur bona conexença de la dita almoyna. Empero en aquest capitol no son entesesalgun flaquer ne flaquera ques abates çoes no salegren de res de la almoyna si donchsnou fahien per lur sepultura a coneguda dels prohomens. Item que cascu se tenga per tengut de fer lexa en son testament a la dita almoynasegons que Deus li metra en son cor e aço no meta algun en oblit. Item que tots aquells de la dita almoynasien lo dia de sent Miquel en aquella esgleyaon per ells sera acordat a la missa e al sermo per fer honor al benuyrat mon senyor sent Miquel. Item que lo dia de sent Miquel se muden los quatre promens qui aquell any hauran tenguda lalmoyna. Item que tots aquells qui levaran la dita almoyna e les altres lexes qui en la dita almoyna se farancascun any complesquen totes les obres damunt dites e reten compte tots anys de ço que hauran reebutet despes be e leyalment a aquells qui vendranapres dells. Item que si alcun qui sera de la dita almoyna sera en qualque part fora la ciutat etmoria que tots sien tenguts de dir les dites oracions per la sua anima e que li siendites les mises a la sua parrochia e siadat a menjar als pobres axi com si finava en la ciutat. Empero que com partira de la ciutat que jaquescamanat al seu alberch que lalmoyna sia dada continuament per ell axi com si ell hi era present. Item quels dits quatre prohomens quels que sien almoynersde la dita almoyna no degen fer algunes messionsne començar obres cumunes exceptat que pusquen fer almoynes a pobres qui sien de lalmoynaaxi com a provehir pobres et malalts e a cobrir morts que venguessen a necessari. E aço puguen fer a lurbona coneguda. Item que si alcun qui sera de la dita confraria moura baralla o haura contesa ab altre que aquells que tendran la dita almoyna tractende fer pau entre aquells qui hauran lo contrast per esquivar major mal. Item que si alcun confrare de la dita confraria morra et nos soterrara aquell dia que morra quel vullen soterrar lendema queu hajen a fer saber lo vespre e si nou fahien saber lo vespre que nos puguasoterrar en lendema entro apres menjar. Item que si alcun se metra en la dita confraria e de la confraria en que sera primer morra alcun confrare e daquesta dels flaquers altre e ques sotarrassenabdos en una hora que aquell que en aquest cas sera en dues confraries sia tengut del primer vot si donchs no pot esser a abdues les sepultures. Empero es entenciotota vegada estada e es dels demunt dits prohomens et dones que siy havia algun capitol qui fos dubtos o escur son aparellats de adobar et mellorar et declarar en be. Item que tota vegada que vullen algunes coses melloraro mudar en be en los capitols damunt dits que ho puxenfer. E suppliquen humilment al molt alt et poderos senyor lo senyor rey que aço vulla confermar et que sia parçoner en tots los bens ques faran per la dita confraria. - Igitur visis et recognitis preinsertis capitulis que et in eis contenta racionabilia et ad divinum obsequium tendencia reputamus ipsa omnia et singula hujus scripti serie laudamus aprobamus el in omnibus et per omnia nostre confirmationis patrocinio roboramus. Mandantes per hanc eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quatenus hujusmodi nostram confirmacionem et approbacionem firmam habeant et observent et in hiis que predicte confratrie seu elemosineutilitatem et observationem concreverint prestent auxilium consilium et favorem si et prout quando et quotiens a procuratoribus seu administratoribus ipsius elemosine fuerint requisiti. in cujus rei testimonium hanc fieri jussimus nostro sigillo appendicio comunitam. Data Barchinone vicesima tercia die junii anno a nativitate Domini MCCCLXVIII regnique nostri XXX tercio. - P. cancellarius - Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa.

LXXII. Reg.n.878, fol.165 ?. 24 jun.1345.

LXXII.
Reg.n.878, fol.165 ?. 24 jun.1345.

Petrus et cetera dilectis et fidelibus universis et singulis officialibus nostris vel eorum loca tenentibus ad quos presentes pervenerint salutem et cetera. Quamquam nos cum privilegio nostro duxerimus concedendum universis et singulis populatoribus popule de Penyas Albas site in monte Tirasone et illis qui inibi venerint populare quod per sex annos a principio dicte popule in antea continue numerandos non teneantur littigare nec eorum debita christianis vel judeis exsolvere quinimo per dictos sex annos elongati inde
existant penis et usuris cessantibus quibuscumque prout hec et alia in privilegio supradicto lacius continentur: vos tamen seu aliqui vestrum recusatis dictum privilegium observare Michaeli Sanccii de Conchiellospopulatori dicte popule et aliis qui ad eandem venerunt postea seu a modico citra tempore populare asserendo seu pretendendo dictum privilegium per nos fuisse concessum dumtaxat primis populatoribus dicte popule et non aliis. Quocirca a nobis super hoc remedio justicie postulato vobis et cuilibet vestrum dicimus et expresse mandamus quatenus prenominato Michaeli Sanccii de Conchiellos et universis et singulis aliis qui ad eandem populam venerunt vel de cetero venerint populare observetis et observari faciatis privilegiumsupradictum quoniam nos declaramus hujus serie intentionis nostro fuisse et esse dictum privilegium debere extendi non solumprimis populatoribus sed aliis etiam qui ad eandem venerunt postea seu venient de cetero populare ita quod per dictos sex annos postquam inibi venerunt seu venerint popularenon teneantur seu constringatur littigare vel eorum debita christianis vel judeis exsolvere ut prefertur nec ratione predicta per vos seu vestrum aliquem capiantur sub pena in dicto privilegio expressata. Datum Perpiniani VII kalendas julii anno Domini MCCCXLV. - a. vicecancellarius. - Guillermus de Moraria mandato regis facto per Blascum Daysa consiliarium.