LXXVIII. Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.

LXXVIII.
Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.

Lo Rey. - Governador: significamvos que en lany prop passat forenaci diverses persones de la illa de Manorcha per missatgeria los uns per la ma major los altres per la ma menor posant a nos los de ma menor diverses clams per los quals affermaven esser venguts a inopiaper les maneres qui eren tengudes vers ells per losde ma major sobre lo regiment de la terra lo qual regiment los demont dits de ma major ocupaven a si mateixs axi en eleccions de consells com en tatxacionscon en altres coses tocants lestament de la terra: losde ma major dient tota hora sobre aço lo contrari. E com sobre aço hagues haut lonch deba(debat) entre ells nos comanam lo dit fet a nostre tresorer per ço con a ell es dat carrechdel nostre patrimoni e que ell ab les mellors vies que pogues convengues los demont dits de tal forma que per avant no haguessen a seguir la nostra cort ne fernelur dampnatge: e lo dit tresorer ab tota diligencia que poch tench tal manera en lo dit fet que ell convench los demunt dits sotscerts capitols qui foren legits en nostreconsell los quals haguem per bons e acceptablese manam sobre aço fer les cartes. E com les dites cartes fossen al registre per dar a aquelles fi e acabament per losde ma major fo tramesa aci letra anBernat March qui aci era per ells que no volien que la dita provisio fos speegada com entesessenaquella esser a ells perjudicial: per la qual rao lo dit sindich empara la dita provisio e posa alcunesfrivoles rahons en nostra audiencia e apres sensaltre determinacio parti per anar a Manorcha de que sesseguit que la dita provisio no hac alcun espeegament.E com ara per semblant forma missatgers sien venguts de la dita ma menor per fer semblant clamor e aximateix sienvenguts de la ma major per escusar lo dit fet los quals son estats presents en la cort e nos vullam de tot en tot provehir que discensio no haja entre losdits pobles com sia destruccio lur que torne en dannostre e no vejam millor manera que aquesta ço es que la convencio qui fo feta ladonchs entre les dites parts sia a vos dit governador tramesa e que vista e regoneguda aquella e oydes les parts de tot quant dir e posar volran si trobats tots los dit capitols esser profitosos a la dita universitat e cosa publica daquellafetslos seguir per cascuna de les parts et si tots nolstrobats profitosos fets seguir aquells que trobarets quesdegen seguir e los altres vagen per nulles: en açous manam que hajats sobirana cura e diligencia de manera que altra vegada per semblant rao no hagen a venir davant nos. Nos empero vos trametem los capitols de la dita convencio dins la present entreclusos. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XVIII dies de maig del any MCCCLXXX. - Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Bisbals et fuit sibi tradita in hac forma. - Dirigitur Raimundo de Ulugiagubernatori Minorice.
- Parria que sobre lodebat que es entre los de la ma major duna part e losde las mans mijana e menor del altra ço es per concordar aquels se degues tenir la forma davall scrita. - Primerament que sobre la eleccio e egualamentdel consell degues esser foregitada de tot en e per tot la forma dels radolins e que los IIII jurats e los X consellers migensant sagrament per via descrutini elegissenset consellers ço es dos de ma major tres de ma mijanae dos de ma menor. E totes aquestes persones qui serien XXI elegissenlos quatre jurats ço es I de la ma dels cavallers e homens de paratge I de ma dels majors I de ma dels pagesese I de ma dels manestrals e homens conversants en mar: e aquests quatre jurats elets juren en poder del governador de be e leyalment gardar la honor del senyor rey e lo be de la cosa publica segons lur bon arbitre. Plau al senyor rey. - E part aço elegissen III consellers del consell veyl ço es I de ma major I de ma mijana e I de ma menor los quals III sien del nombre dels X consellers del any present per tal que pusquenasinistrar losaltres elegits de nou dels affers del consell:
axiempero que en tant com puxen trien que noyelegesquen persones parcials ne de bandos. Idem.
- E si per ventura per lo poch nombre de gents qui es en la illa nos podien trobar persones qui no fossen parcials nede bandos que los dits elegidors elegissen axibe de la una part con de laltra segons lur bon arbitre. Idem.
- Declarants empero que dels VII consellers novellament elets puxen elegir e pendre alcun o alscuns en jurats e en aquell cas sienelet o elets altres consellers aytants com faliran del dit nombre e dels dits set consellers cascundaquell estament que seran aquells jurat o jurats eletsdel dit nombre. Idem.
- Item que aquells jurats qui seran estats en la un any noy puxen esser dins dos anys propseguents per jurats ne los consellers a consellers per I any sino tan solament aquells III consellers qui seran elets quey romasessen del any passat per reduir a memoria los fets del any passat als altres novelament elegits segons que demunt se conte. Plau al senyor rey.
- Item quels jurats faran losnegocis del general ab XX consellers segons forma acustumadaes a saber ab deu de la vila e terme de Ciutadella e ab X consellers dels termens de fora çoes saber IIII de Maho III de Aylor e III del terme del castell de Santa Agata: e per ço cor losquatre consellers de Maho no han altre offici sino de consellar losjurats per egualar lo consell sien eletsper aquesta forma I de ma major II de ma mijana e I de ma menor dels quals sien elets los II de la dita vila o loch de Maho e los altres dos del terme de fora. E si los sindichs de Maho ab lurconseyl conexen e tenen per be que en lo nombre dels IIII consellers haja I menestral quey sia. Quant es dels romanents VI consellers III del mercadal e III de Aylor per ço com han offici altre meyns de consellar los jurats ço es que son sindichscascuns en lur loch sien elets per ells matexs segons que acustumen e han acustumatentro ara e que en la lur creacio ans que usen dels dits officiis facen lo sagrament acustumat. Idem.
- Item que si sesdevenia que alcun dia alcuno alcuns dels consellers del dit consell falien al consell que en loch daquell o aquells que absents serien los jurats ab aquells daquell braç que aquell seria quiy falra puxen altre elegir en loch daquell absent daquell estament que aquell sera quiy falra. Idem.
- Item que en loch de ma major si als jurats e consellers es vist faedor puxenmetre hom de la vila en jurat de ma mijana pushaja trenta milia solidos en sus pero no siapages o menestral o hom conversant en mar com ja dessushi haja jurats en lur stament. Plau al senyor rey.
- Item declaram ma major de sinquanta milia solidose de sinquanta milia solidos en sus ma mijana de sinquanta milia solidos fins en vingtmilia solidos inclusiva ma menor de vingt milia solidos en sus. Idem.
- Item parria que sobre les monedes qui shan a levar cascun any fos ordonatque si per ventura part les imposicions que vuy se levenen aquella manera empero que vuy se leven la dita universitat havia necessariament mes anant a despendreque ço que hauria mester se hagues a levar per sou e per liura ço es de cascun segons que valria ço del seu o en las formas contengudasen los dejus scrits capitols. Idem.
- Item en cas que als jurats e als XX consellers fos vist que per no opembretant les gents fos millor e pus expedient que la moneda se hagues es tragues per via de violaris o censalso per oltra manera pus covinent: que en lo dit cas fossen elets VI bons homens ço es III de la vila e termede Ciutadella e III dels termens de fora e en cascuntern ne haja I de ma major I de mijana e I de menor e si los dits jurats e XX consellers abaquests VI bons homens determenen que per la dita manera o per altre via sia millor e pusexpedient de haver la moneda que per sou e lliura fos a ells legut de trer la moneda per aquella via o manera quels pare ques pus covinent. Plau al senyor rey: pero que non puxe vendre en I any sino per mil solidos. - Item que si determenen que la dita moneda se hage a sou e liura per tal que mils en lo dit sou e liura egualtatse puxa conservar parriaque per los dits jurats e XX consellers sien eletesVI persones ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern de lasdites persones ne haja I de ma major I de ma mijana e I de ma menor axi com demont es dit en loprecedent capitol e aquestes VI persones mijançant sagrament ordonassen la dita talla ço es sabent la veritat del fet ab aquelles millors e pus savies maneres quespuxen saber e fer. Plau al senyor rey.
- Item com comunament tots regidors de universitats vinguen forçats a descarregar aquelles e la universitat de Manorcha siatan carregada de tan importable carrech que nos pot tolerar: es ordonat per lo senyor rey quelsjurats e lo consell de la dita illa reemencascun any M solidos de censal o dos mil de violari a que la dita universitat es obligada tro a tant longament que la universitat sia desobligada. Emperosi en los casos devall scrits ço es per dons que haguessen fets al senyor rey o per males anyades o per guerra de enemichs eren oppremuts en tant que la universitat nou pogues supportar: que en losdits casos e no en altres los dits jurats e XX consellers abVI promens elegidors puxen ordonar e conexersi la dita reempço se pora fer en aquell any o no e en aquell cas e anyada seguesquesen ço que losdessus dits ordonarien o determenarien. Plau al senyor rey.
- Item per tal que la moneda de la dita universitat no puxa esser despesa sino en coses necessaries a aquella es ordonat que lo clavari dels jurats sie tengut de retre compte en poder de VI promenslos quals per los jurats novelIs e consell general sienelets assaber III de la vila e terme de Ciutadellae III dels termens de fora e quen haja en cascun tern I de cascunestament e que los dits promens no prenguen res en compte al dit clavari sino ço que parra quessia convertit necessariament e profitosa en be de la dita universitat e que apparegaque sia fet ab determinacio dels XX consellers qui en lo dit any seran estats en lo regiment de la illae que de les dites distribucions haja apparer per albarans segellats ab lo sagell de la universitat e per apoques daquells quinhauran reebut tro a quantitat de XXX solidos en sus. Aço empero es entes que de quantitat que haja distribuida de XXX solidos en jus no sia tengut de restituir apoca ne albara. Plau al senyor rey.
- Item que com alguns de la ma mijana e menor sienrecorreguts a la cort del senyor rey per obtenir alcunesprovisions e altres coses a ells necessaries e hagen despesesalcunes quantitats de diners qui pugen troa CCCC florins e requiren que aquells los sienrestituits e pagats per tota la universitat: par que dejaesser oyt compte daquells e que sia considerat si axi be e en coses tan raonables son estades despesescom aquellas tan grans quantitats ques dienesser despeses per los jurats presents e prop passats: e que si ho son que la dita universitat pach aquells. E com los jurats diguenque a colpa dels dits menestrals e altres persones dels sindicats han despeses algunes quantitats de diners e que per algunes raons los dels dits sindicats losen son tenguts: per ço lo senyor rey de sonpropri poder e de consentiment den Bernat March e den Bernat Muntaner ho comet largament an Guillem de Parets procurador reyal e an Bernat Dalmau e an Francesch Morell als quals lo senyor rey ne darabastant poder ab letra sua per aquella via e manera que al senyor rey sera vist faedor. Es entes emperoque per la convinença present no sia perjudicat nemillorat lo dret de la una part ne de laltracon toca les messions. Plau al senyor rey.
- Declarant per aquestes ordinacions que no sia en res perjudicat als privilegis e franquises et bons usosque la dita universitat ha sino en tant com fossen vistes derogar aquestes ordinacions e no en altra manera. - E lo senyor rey ara de present proveeix per lany esdevenidor de jurats e de consellers per la forma dejus scrita.
- Primerament jurats per los homens de paratge Bernat March. Item per los de ma major Ferrer de Parets. Item per lospageses Dalmau Bosch. Item per los menestralse homens conversants en mar Bernat Bosch. - Consellers Francesch Morell Bernat Dalmau Francesch Squella fili den Pere Squella Bertran Salamo Simon Pujol Guillem Pinyana Ramon Mercadal lo prom Francesch Castell Guillem QuintanaBernat Molsa texidor de Ciutadella e del terme. - Rex Petrus.

LXXVII. Reg. n°1437, fol. 129. 19 nov. 1377.

LXXVII.
Reg. n°1437, fol. 129. 19 nov. 1377.

Petrus etc. fideli nostro regenti officium gubernacionis insule Minoricarumet alii cuicumque qui pro tempore dicto preerit officio salutem et gratiam. Dudum provisionem et ordinationem fecimus eum alia litera nostra tenoris sequentis.
- Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. dilecto nostro gerenti vices gubernatoris in insula Minoricarum vel ejus locumtenenti salutem et dilectionem. Fidelis noster Raymundus de Pulcroloco nuncius per universitatemdicte insule ad nos missus ex parte ipsius universitatisexposuit reverenter coram nobis quod anno quolibet in festo sancti Stefani prothomartiris congregantur in ecclesiasancte Marie castri de Maho insule memorate omnes homines dicti castri et ejus termini et ibidem eligunt duos homines in sindicos scilicet unum habitatorem dicti loci de Maho et alterum habitatorem in termino ejusdem extra ipsum locum qui quidem duo sindici tractant et procurant seu tractare et procurare debent bonum reipublice dicti loci. Eligunt etiam in dicta congregacione IIII homines qui illo anno tenentur ire ad villam de Ciutadilla insulesupradicte pro dando consilium juratis ipsius insule quociens ipsi convocant eosdem: in qua quidem eleccione ubi est multitudo hominum loci predicti et ejus termini insurguntur et moventur quolibet anno multe dissensiones adeo quod inde scandalaet dampna inter eos sequi possent. Quare supplicavit nobis dictus nuncius pro parte dicte universitatis ut pro vitandis scandalis et dampnis et pro tranquillostatu dicti loci qui respicit bonum statum tocius dicte insuleprovidere dignaremur et etiam ordinare quod sindici dicti loci cum consilio XVIII consiliariorum qui anno quolibet pro tractando negocio dicti loci eisdem assignati existunt sine multitudine hominum dicti loci eligant annualim in vigilia nativitatis Domini decem probos homines loci ejusdem et ejus termini videlicet quinque habitatores ejusdem loci et alios quinque forenses videlicet termini dicti loci nomina quorum sic electorum binatim videlicet unum hominum habitatorum dicti loci et alterum hominum electorum forensium scripta in singulis membranulis papiri et involutis ipsis membranulisin rodulinis cere et ipsis rodulinis missis in quadam pelvi aque et ibidem revolutis et ab inde extractis per manum unius pueri illi duo qui nominati fuerint in primo rodulinosic extracto per dictum puerum sint sindici dicti loci in illo anno et illi qui nominati fuerint in duobus rodulinisqui postea extrahentur per dictum puerum a dicta pelvi sint consiliarii ipso anno dictorum juratorumet quod anno quolibet similis eleccio fiat. Nos vero supplicacione ipsa audita benigne vobis dicimus et mandamus quatenus habita informacione super predictis si repereritis quod dicta via eleccionis nobis supplicate sit melior quam illa que hodie observatur in dicto loco quod per quinque annos incepturos in festonatalis Domini proxime venienti ipsa eleccione nobis supplicata ut prefertur homines memoratos uti permittatis libere et impune. Data Barchinone IX die aprilis anno a nativitate Domini MCCCLXXIII. - Visa Romeus. - Sane quia tempus dictorum quinque annorum de proximo debent labi moti ex causis predictis et ad humilis supplicationis instanciam per Petrum Solerii sindicum dicte insule inde nobis factam preinsertam provisionem et ordinacionem finitis dictis quinque annis ad alios quinque annos ex tunc proxime et continue secuturos ducimus presentis serie prorrogandam: mandantes vobis quatenus habentes ratam gratam et firmam presentem nostram prorrogacionem sinatis uti durantibus dictis quinque annis hujusmodi prorogacionis predictos homines eleccione jam dicta juxta preinserte litere seriem pleniorem. Data Barchinone XIX die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXX septimo. - RomeusCancellarius. - Franciscus Pellicerii mandato regis facto per Castello de mandato consiliarii et promotoris.

LXXVI. Reg. n.1437, fol.**. 8 jul. 1377.

LXXVI.
Reg. n.1437, fol.**. 8 jul. 1377.

Nos Petrus etc. regnorum nostrorum regimini disponente Domino presidentes circa curam ipsorum solercia reddimur indefessa solicili ut juxta debitum regalis officii eorum occurramus dispendiis et profectibus divina cooperante gratia salubriter intendamus. Sane contingit interdum quod sano ducti spiritu aliqua disponimus et providemus credentes ea nostris subditis oportuna que dispendiosa ex post et per consequens in primevum statum reducenda seu comutanda in melius intuemur. Dudum siquidem juratis probis hominibus ac universitati insule Minoricarumconcessionem seu privilegium fecimus subscriptum cum carta hujusmodi seriei.
- Nos Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. recolimus vobis fidelibus juratis et probis hominibus ac universitati insule Minoricarum privilegium seu concessionem fecisse cum carta nostra sigillo majestatis nostre impendenti munito tenoris sequentis.
- Nos Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. subditorum nostrorum utilitatibus insistentes ad illa precipue distrahimur et quadam reddimur specialitate liberaliores que reipublice civitatum villarum et locorum nostrorum salubre concernunt regimen et bonum utique compleetuntur statum quoniam sicut ipse civitates ville et loca conservantur feliciter et continuata suscipiunt incrementa. Sane cum eleccio juratorum que annis singulis fit in insula Minoricarum de quatuor probis hominibus ville Ciutadelle ipsius insule cum de villa ipsa habent et consueverunt esse dicti juratifacta fuerit a diuturno tempore citra et fiat per gubernatoremipsius insule seu ejus locumtenentem ratione cujusdam ordinacionis per quosdam predecessores nostros antiquitus inde facte nuneque pro parte vestri Francisci de Pinna nuncii per universitatem ipsius ville et insule fuerit nobis humiliter supplicatum ut cum eleccio hujusmodi recti disposicione judicii deberet fieri per juratos et concilium dicte ville et non per dictum gubernatorem seu quemvis alium officialem nostrum cum jurarie officium sit officium administracionis et regiminis universitatis et per consequens sit rationi conforme quod eligantur per illos qui eorum administracioni et regimini habent subesse presertim etiam quia in universis civitatibus villis et locis nostris est indeferenter fieri assuetum et de eleccione hujusmodi contentabitur multo magis universitas ipsa ac melius providebitur regimini salubri et administracioni ville et insule predictarum dignaremur super hiis gratiam vobis facere infrascriptam: igitur nos attentis predictis eisque rationabiliter inducti nolentes sicut non decet vos probos homines et universitatem jam dictam fore in faccione eleccionis hujusmodi singulares supplicacione predicta favorabiliter admissa revocantes et anulantes et pro revocata et nulla penitus haberi volentes ordinacionem predictam: tenore presentis pro salubri regimine et bono statu ville et insule predictarum vobis graciose concedimus et sic de certa sciencia statuendum ducimus ac etiam ordinandum videlicet quod ammodo eleccio juratorum fiat et fieri habeat annis singulis per juratos et concilium ordinarium ipsius insule seu majorem partem in ecclesia Beate Marie dicte ville ubi jam alias fieri consuevit quodque in faccione ipsius elcccionis observetur firmiter modus sequens: videlicet quod anno quolibet die vigilie festi nativitatisDomini ipsi jurati et concilium seu major pars ipsorum prestito primitus per ipsos in posse dicti gubernatoris seu ejus locumtenentis juramento ad sancta Dei IIII evangelia quod in eleccione hujusmodi se habebunt legaliter atque bene ad utilitatem reipublice villeet insule predictarum et omni affeccione odio et rancore pospositis per viam veri scrutinii inter vos in dicta ecclesia inde fiendi presente aliquo idoneo notorio qui de hiis publicum conficiat instrumentum eligant secundum eorum bonum arbitrium et sinceram conciendam octo probos homines de gremio universitatis dicte insule quorum duo sint militesseu de genere militari et duo de manu majori et alii duo de manu mediocri et reliqui duo de manu minori videlicet artificum seu ministralium et conversantium in mari quorumque nomina in octo membranulis sive fullolispapireis vel pergameneis videlicet nomen cujuslibet eorum in una membranula involvantur et occultentur sic quod ullo modo videri nequeant in octo radolinis cerevidelicet unaqueque membranula in uno redolino: quo facto mergantur seu ponantur illi redolini presente dicto gubernatore seu ejus locumtenente in quadam pelvi plana et revolutis primitus extrahantur ab ea singulariter per quemdam puerumetatis septem annorum vel infra qui nichil viderit vel sciverit de predictis et illi quatuor qui scripti fuerint in quatuor redolinis a dicta pelvi prius abstractis videlicet unus tantu de quolibet predictorum quatuor brachiorum sive nominum sint illo sequente anno jurati ville et insulepredictarum et faciant ac facere possint omnia illa que per juratosipsarum ville et insule fieri possunt et sunt etiam assueta. Et antequam predicti utantur jurarie officio promittant et jurent ad sancta quatuor Dei evangelia in posse dicti gubernatoris seu ejus locumtenentis quod quantum in eis fuerit servabunt nobis et successoribus nostris fidelitatem et defendent et illesas servabunt regalias et jura nostra et quod ipsis regaliis et juribus nostris semper salvis habebunt se in dicto jurarie officio solicite legaliter atque bene utilia universitati predicte procurando et inutilia pro viribus evitando et quod excucient manus suas ab omni servicio munere seu dono eis impendendis pro aliquibus factis seu negociis que ipsi ratione dicti jurarie officii habeant decernere vel in eis partem facere vel quomodolibet intervenire quodque eligent et assument in consiliarios ipsorum decem probos homines de utilioribus et sufficientibus dicte ville juxta eorum sincerum arbitrium et puram conscienciam. Qui quidem consiliarii a simili promittant medio juramento in posse ipsorum juratorum presente ipso gubernatore seu ejus locumtenente prestando quod in dicto consiliariatus officio se habebunt solicite legaliter atque bene et facient omnia illa que ad eorum spectent officium queque per consiliarios juratorum dicte insule fieri debent et est hactenus assuetum. Et predicta omnia statuimus et ordinamus ac fieri volumus de certa scienda et consulte pro salubri regimine et bono statu dicte universitatis per modum superius declaratum. In aliis autem ad predicta jurarie et consiliariatus officia pertinentibus seu spectantibus formam et modum antiquitus et hactenus observatos volumus penitus observari prout melius ad utilitatem dicte universitatis fuit hactenus assuetum et observatum: volentes etiam ipsos juratos habere de seu pro predicto jurarie officio salaria inde dari seu tribui assueta. Mandamus itaque per eandem de certa sciencia et expresse gubernatori nostro generali ejusque vices gerenti in dicta insulaceterisque officialibus et subditis nostris ipsius insule et dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris quatenus concessionem statutum et ordinacionem nostras hujusmodi de nostri beneplacito duraturas ratas et firmas habeant et observent observarique faciant inconcusso et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione ordinatione quavis per dictos predecessores nostros antiquitus in contrarium facta ut prefertur quam hujus serie tollimus et carere volumus viribus et effectu nullatenus obsistente. in cujus rei testimonium presentem cartam fieri et sigillo magestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data Barchinone XVIII die augusti anno a nativitate Domini MCCCLXX regnique nostri XXXV. - Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rosilionis et Ceritanie.
- Testes sunt Johannes comes Impuriarum miles Petrus comes Urgelli et vicecomes Agerensis domicellus Andreas vicecomes insule et de Caneto nobilis Petrus Galcerandi de Pinosio Raimundus Alamanni de Cervilione milites. - Sig+num Galcerandi Oliverii dicti domini regis scriptoris qui de mandato ipsius domini regis hec scribi fecit et clausit cum raso in XII linea ubi dicitur .... et in XVIII linea cernere vel in eis. - Et quia nunc est pro vestra parte nobis humiliter supplicatum ut cum dictis ex causis sit utilius bono statui et regimini ejusdem insuleet ipsius reipublice numerum illorum octo qui anno quolibet nominari debebant in juratis in duplum augeri dignaremur super hoc de nostra solita clemencia providere: nos vero huic vestre supplicacioni annuentes benigne vobis concedimus quod anno quolibet de cetero nominentur cum juratis per juratos et concilium Ciutadelle XVI boni homines de universitate dicte insule ad dictum jurarie officium videlicet quatuor de hominibus de paraticoet quatuor de ditioribus hominibus dicte ville qui non sunt de paratico et alii quatuor de rusticis seu pagesiis et alii quatuor de ministralibus et hominibus maris quorum XVI nomina in XVI scribantur membranulis in rotuliniscereis absque fraude involutis pelvi pleno aque mergantur et inde quatuor videlicet de quolibet quaterno predictorum XVI nominatorum unus per dictum puerum non ultra septennemextrahantur: quibus quatuor a dicta pelvi extractis per hunc modum sors cadat illo futuro anno juratie officium exercendi et sic fiat nimis singulis tamen quamdiu de nostre voluntatis beneplacito processerit et non ultra. in ceteris autem preinsertum privilegium et contenta in eo volumus observari cui privilegio nullum per hanc provisionem nostram prejudicium fieri volumus imo ipsum hujus serie confirmamus. Adjicimus tamen quod illi quatuor qui erunt juratiin sequentibus duobus annis jurati minime possint esse. Mandamus itaque per hanc cartam nostram gerenti vices gubernatoris ceterisque officialibus et subditis nostris ipsius insule ut hanc provisionem et confirmacionem nostram firmas habeant teneant et observent et contra non veniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. in cujus rei testimonium presentem cartam nostram fieri jussimus sigillo nostro pendenti munitam. Data DertuseXVII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXX primoregnique nostri XXXVI. - Petrus cancellarius. - Rex Petrus. - Et preinserto privilegio usi fuerunt hucusque dicti jurati probi homines et universitas in eleccionibus dictorum juratorum et consiliariorum utiliter atque bene: postea vero cum carta sigillo majestatis nostre in pendenti munita data Barchinone quarta die januarii proxime lapsi ad importunitatem et instanciam quorundam singularium dicte insule ordinavimus et providimus inter alia quod eleccio dictorum juratorum fieret ex tunc annis singulisgeneraliter per omnes et singulos habitantes in dicta insuin cujuscumque status et condicionis existerent convocandos ad vocempreconis in vigilia nativitatis Domini et congregandos pro dicta eleccione fienda in ecclesiafratrum minorum ville Ciutadelle insule jamdicte prout hec et plura alia capitula diversa continencia et ad diversos effectus tendencia in carta ipsa lacius explicantur. Verum cum nunc diligenti previo examine compererimus modum seu viam electionis dictorum juratorum contentam in carta inde novissime facta esse reipublice dicte insule inutilem et dampnosamsequeretur namque exinde verisimiliter sicuti plerumque contingit in pluribus locis ubi juratorum eleciones per eandem viam fiunt quod habitantes in dicta insula sic generaliter congregati non possent super dicta eleccione faciliter concordare imo ex eorum discordia remaneret eleccio ipsa pluries indecissa quin ubi est personarum pluritas ibi est animorum diversitas que discordiam sepe parit et per consequens sit dificile eos ad concordiam revocare ex quibus possent magna inter eos scandala rancores et odia suscitari est quippe facilius et abilius quod certe persone dicte universitatis sicut est in preinserto privilegio seu concessione ipsos juratos concorditer eligant quam si omnes de dicta universitate que in decenti singularium existit numero haberent eidem eleccioni universaliter interesse juxta illud vulgare ubi est multitudo ibi est confusio et similis modus eleccionis contentus in privilegio preinserto tenetur et servatur in civitatibus et villis insignioribus regni nostri: idcirco promissis omnibus tam eleccionem dictorum juratorumquam alia quecumque tangentibus in examen debite consideracionis adductis et attento quod predicta ultima concessio seu ordinatio facta non fuit ad postulacionem vel supplicationem tocius consilii dicte insule ut decuisset sed personarum singularium ut per eorum sindicatus coram nobis extensos et exhibitos clare liquet: tenore presentis ad humilem supplicacionem juratorum et proborum hominum et universitatis insulesupradicte pleno maturo et digesto super his habito concilio volentes utilitatem et bonum statum dicte insule prosequi ut tenemur ac revocantes et anulantes et pro revocatis et nullis habentes omnino ex rationis et justicie debito ultimam provisionem seu ordinacionem nostram predictam habentem inter alia quod eleccio dictorum juratorum fiat generaliter per omnes habitantes in dicta insulaut prefertur necnon cartam inde factam et omnia et singula tam tangentia dictam eleccionem quam alia quocumque in ea contenta quantacumque sint verborum firmitate concepta et omnes alias literas et provisiones factas in prejudicium et derogationem seu lesionem concessionis seu privilegii preinserti: ordinamus statuimus providimus et hac inviolabili lege cunctis temporibus valitura jubemus quod elecciones ipse dictorum juratorum et eorum consiliariorum necnon omnia alia et singula in carta dicte ultime concessionis seu provisionis contenta fiant et fieri habeant de cetero ad imperpetuum annis singulis diebus et locis solitis et alias per modum viam et formam preinserti privilegii ac usuum hactenus servatorum: ad quos siquidem modum formam et usus elecciones easdem et omnia alia supradicta omnino reducimus et tornamus disponentes eos incommutabiliter subsistere ac teneri et servari debere et habere prout servatum fuit ante ultimam ordinacionem predictam. Adjicimus tamen quod in eleccione predicta non possint absentes a dicta insula poni seu cadere ullo modo: et quia in dicta ultima concessione agitur de talliis fiendis in dicta insulavolumus providimus statuimus et ordinamus ad imperpetuum quod querumque tallie fiende amodot quavis ratione seu causa in dicta insula et ejus villis et locis fiant et fieri habeant amodo sub modis et formis quibus fiunt et fient deinde in civitate et regno Majoricarum: ita quod de cetero super dictis fiendis et aliis utatur in dicta insula et ejus locis sicut et quemadmodum in dictis civitate et regno Majoricarum utitur et utetur. Mandamus itaque de certa sciencia et expresse gubernatori et ejus locumtenenti juratis consiliariis probis hominibus ac universitati et singularibus personis dicte insule Minoricarumpresentibus et futuris sub pena mille morabatinorum auri a quolibet contrafaciente irremissibiliter habendorum et nostre gracie et mercedis quatenus privilegium seu concessionem preinsertam ac provisionem et ordinacionem nostras hujusmodi que in nostra bona fide regia promittimus et juramus per dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia nostris manibus tacta tenere et servare perpetuo et inviolabiliter teneant et observent firmiter et ad unguem absque impugnacione interpretacione et calumpnia aliqua et contra non veniant quavis causa. Et si forsan immemores presentis privilegii seu per inadvertenciam vel importunitatem aut sugestionem quorumcumque contingeret nos deinceps aliqua concedere vel facere contraria preinserto privilegio et presenti seu in prejudicium et derogacionem eorundem: statuimus providemus et volumus ea tanquam facta contra utilitatem comunem et bonum statum dicte insule ac mentem et proprium juramentum nostri nullius existere eficacie seu momenti imo haberi penitus pro non factis. Decernentes dictum nostrum privilegium ac presens juxta sui seriem legis perpetue habere vigorem ac robur obtinere incommutabilis firmitatis non obstantibus quibusvis juribus statutis ordinacionibus aut aliis que ad hec possent obici vel opponi quoniam ea etiam tollimus et revocamus et carere volumus omni efectu quatenus hiis repugnare vel obsistere videntur: dispensantes super hoc ex nostre regie potestatis plenitudine ac suplentes etiam omnem defectum si quis in premissis posset quomodolibet reperiri. In cujus rei testimonium hanc cartam fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data Barchinone VIII die julii anno a nativitate Domini millessimo CCCLXX septimo regniquenostri quadragesimo secundo. - Decanus Urgelli. - Sig+num Petri Dei gratia regis Aragonum etc. - Rex Petrus. - Testes sunt infans Martinus comes de Exericha et de Luna miles Lupus archiepiscopus Cesarauguste cancellarius Romeus llerdensis episcopus Johannes Impuriarum Hugo Cardone comites milites. - Fuit clausum per Berengarium Vallosserra scriptorem domini regis. - Dominus rexmandavit michi Berengario Vallosserra.