LXXX. Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

LXXX.
Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

Com nos per diverses rahons expressades en Ia pragmatica sanccio per nos feta en lany prop passat sobre lo regiment de la ciutat de Mallorques hajam feta la dita pragmatica sanccio de la qual se son seguits molts bens utilitats et profits al dit regne et Deus volent se speren a seguir en sdevenidor e siacosa rahonable que en los sindichs et consellers dels promens de fora jurats et consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora del dit regne siaposada certa forma util et profitosa per la qual foragitadatota parcialitat les dites parroquies sien ben regides et administrades: per tant fem e ordonamles seguents ordinacions les quals volem inviolablamentesser observades.
- Primerament per tolra tota occasio de tot agabalament del sindicat et per minuar lonombre molt excessiu del ajust et consell del dit sindicat con se aplega que son II promens de cascuna parroquia qui son XXXIII paroquies et son LXVl persones et los sindichs qui son X son LXXVI promenset per deduir lur salari qui es rao de VI solidos per cascunet puja molt et per justificar lo fet com no es rahoque axi be hi venguen dos promens de Marratet Calvia (parece çalvia o una mancha) et Puigpuyent et daltres parroquiasfort sotils com de les parroquias de InchaSoller Polença et altres grosses de les quals paga mes una parroquia que XII de las poques en los tallse axi matex per tal com es pus convinent cosa que losindicat haja consell cert et determenat que no incert et a voler daquells qui saproprien lo rogimentcar per ço fo lo consell de la ciutat que era semblantment incert et a voler dels jurats reduhit et tornat a consell cert et a nombre determenat et abreviat per mes be: et majorment se deu abreviar lo consell del dit sindicat per ço com lo consell del sindicat hasalari axi com dit es per la qual cosa lo salari de LXXVI persones que shan ajustar en cascunconsell pren gran summa e per aço lo sindicat es fort carregat e per esta raho es ja estat moltes vegades ordonat en lo consell que per cessar aquests tan grans salaris elegien X promens tan solament ab consell dels quals los sindicstots aquella anyada feyen lurs afers:emperamor daço ordona lo seyor rey que daquianant lo consell dels promens sia cert et determenat ço es assaber entre sindichset consellers lurs XXXVII per aquesta forma: ço es de Incha Pollensa Soller Alcudia Muro Sineu Manachor Luchmajor Selva Rubines que son X parroquies les majors en poblacio et en riquesa hi haja continuament XX consellers ço es assaber II promens de cascuna parroquia. Item de Monthuiri Sentselles Arta Porreres Falanig Compos Sentanyi Campanet Sancta Margarida de Muro Vuyalfas Alaro Petra que son XII parroquies de les mijanes hi hajacontinuadament I prohom de cascuna de aquestes: item de Bunyola Andraig Caluja Puigpuyent Castelig Valldemussa Sancta Maria des Cami Sporles Sent Johan de Sineu Stoicha qui son X parroquies de les menos et de les pus sutils hi hajacontinuadament entre II parroquies I prohom per conseller e seran V ço es a saber la un any de I parroquia et laltreany de la altra parroquia ço es saber entre Bunyola et Valldemussa I e entre Andraig et Caluja I e entre Puigpuyen et Sporles un et entre Sancta Maria des Cami et Stoicha un e entre Castelig et Sent Johan de Sineu un: los noms dels quals consellers son aquests.
- Primo: Incha. Reyal Rotlan Pere Palou.
- Polença. Bernat Catlar Simon Lobera.
- Soller.Johan Lampalles Bernat Miro.
- Manacor e Bellver.Jacme Sena Bernat Ballester.
- Sineu. Pere NadalPere Desuhau (de Suau, comoel brandy).
- Selva. Pere Catlar Pere Paschal.
- Alcudia. Pere Albert Jacme ces Oliveres.
- Luch major. Guillem Ponç Arnau Verdera.
- Muro.Francesch Font Pere Dordis.
- Rubines. Jacme Gilabert Bernat Prohensal.
- Munthuiri. Bernat Virgili.
- Senseles. Arnau Guitart.
- Arta. Pere Pallares.
- Porreres. Pere Orell.
- Falanig. Ramon Comte.
- Campos. Guillem Carbo.
- Alaro. Andreu Palau.
- Petra. Guillem Fabregues.
- Santanyi. Anthoni Bramona.
- Companet (Campanet). Bernat Barnasses.
- Sancta Margarida. Pere de Farnania.
- Vuyalfas.Carbo Famari.
- Bunyola. Jacme Muntaner.
- Valldemussa. Lorenç Claret.
- Andraig. Guillem Coll.
- Caluja. Francesch Tauler.
- PuigpuyentJacme Bonet.
- Sporles. Guillem Tirano.
- Sancta Maria des Cami. Pere Masquero.
- Stoicha. Arnau Bonmacip.
- Sent Joan de Sineu. Thomas Mercer.
- Castalig. Bernat Reus.
- Les quals XXXVII persones damunt anomenades sien ara de present et daquianant consellers del dit sindicat et aquells o la major part facen tracten et ordonen tots los negocis et afers del dit sindicat: et de aquelles XXXVII persones sientrets Ios X sindichs per la forma davall contengudaen axi que romanguen XXVII persones qui sien consellers dels dit X sindichs et de et ab consell de aquells o de la majort part hajan a fer lurs afers e con los sindichs volran tenir consell ne fer alguna cosa que requerra consell general hajen e dejenappelar les dites XXVII persones et no altres ne mes avant. Empero que semblant veu e consell hajen los X sindichs com los XXVII consellers qui romandran e tots XXXVII sien hauts per consellers. - Item per la forma seguensien fets sengles anys los sindichs çoes que XX persones de les X parroquias majors damunt anomenades sien meses cascun nom en un radoli de cera et sien meses en un buçotde cuyr et los noms de les XII persones (pone perones) de les XII parroquies mijanes sien meses en XII radolins e en altre buçot de cuyr et losnoms de les V persones que aquell any vendran a consell en sinch radolins e en altre buçot de cuyr e per un infant pochde VII anys o aquen entorn present lo gobernadoro son lochtinent et en presencia del dit consell dels dits XXXVII sien trets VI radolins del buçot de les XX persones de les X parroquies majors ço es I radoli de cascuna parroquia de aquelles e aquells VI siansindichs aquell any et del altre buçot de les Xll personas de les Xll parroquies mijanes sientrets tres radolins et aquells sien sindichs et de les V persones de les V parroquies de les dites X menors de aquells qui aquell any vendran a consell sia tret un radoliet aquell sia sindich et seran X sindichs. Empero si de una matexa parroquia de les majors exienII radolins arren que sia sindich aqellqui primer sera exit et no laltre que apresexira per manera que de una matexa parroquia noy haja en un any dos sindichs. - Item per ço que lodit sindichat no sia continuat en unes matexespersones ordonam que aquells qui seran estats sindichsun any noy puxen esser sindichs en los dos anys apres seguents. - Item que los dits III buçotsab los dits consellers en los dits radolins sienmeses et tancats en una caxa la cual hajaIII tancadures e tinga la una clau lo gobernador et laltra clau la un sindich e clavari et laltraclau laltre sindich et clavari la cualcaxa sia en la vila Dincha en aquell lochpus apta et convinent et pus segur que logobernador et sindich conexeran e elegiran: la cualcaxa sia cascun any lo jorn de sent Johan uberta per lo gobernador o son lochtinento per aquell a qui ell ho volra cometre e comanarson loc present lo consell et los dits clavaris et sindichs o la major part et de aquells sien trets los dits X radolins per la forma damunt dita et sien sindichs aquell any et aquells X sindichs que axiran aquell any del sindicat tornen aqui matex en altres X radolins per lo dit gobernador et sindichs et sien mesos cascun en son buçot segons lo nombre de que sera e tornats en la dita caxa per ço que romanguen XXVII consellers en los dits buçols et ab los dits X sindichs seran XXXVII en lur consell. - Item que aqui matexencontinen fets los dits X sindichs sienelets de aquells X dues bones persones et si bonament se pot fer que sapian letra per los dits sindichs et lur consell a les mes veus los quals aquell any sien clavaris del dit sindicat. E aqui matexpor los dits sindichs et lur consell sieneletes III bones persones aptes et suficients que sien fora del nombre dels XXXVII per tal que los sindichs del un any no reten compte en poder dels altres car porias seguir que losfavorejassen los altres: et aquelles VII persones hajen et defenesquen los comptes de la administracio del dit sindicat de aquell any e aço hajen a fer et finar dins II meses apres que hi seran elets sots pena de pagar les messions et de no haver salari algun si mes se prolongara et hajen aquell poder de hoir et diffinir los dits comptes que hanlos hoidors de comptes de la ciutat. - Item com rahonablament se degues tocar et minuar lonombre dels sindichs que es massa de X et serien prou de IIII o de VI: empero la present ho relaxam e per obviar a les messions ordonam que en la ciutat tots X sindichsno dejen estar plegats sino lo un clavari et II dels altres sindichs et si gran et alt negoci sera que tots hi venguenet que no hi aturen sino dos jornsromanent ells tres tan solament. - Item que si algun dels dits consellers morra o per algun accident en lo dit consell esser e entervenir en alguna manera no pora que losjurats de aquella parroquia don lo dit conseller defalraelegen IIII bones persones et trameten los noms de aquelles closos et sagellats al gobernador et als sindichs que aquells meten en IIII radolins et sia tret I radoli de aquells et aquell que exira siaconseller et mes en lo buçot on deura entrar segons la parroquia don sera ab los altres. - Item que los ajusts et consells que los sindichs tendran per lursnegocis nos fassen en un loch determenat tota vegada ans se facen en aquella parroquia que ells conexeran et elegiran. - Item que algun que no hajaretut compte al sindicat ni res Ii deya que noy puscha tornar ne tenir o usar de offici de aquell entroque haja finat son compte et restituit ai dit sindicat ço quen tindra. - ltem provehim que los jurats consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora daqui anant se facen per via de radolins ab aquelles formes et maneres que per lo gobernador de Mallorquessera ordonat. E com los jurats del any present sien elets ja en cascuna de les parroquies: volem que logobernador elegesca de present consellers per cascunade les parroquies en cert nombre a sa bona coneguda abconsell dels cuals los jurats qui ara son et per anant seran hajen tractar et fer los fets de les parroquies. E si algu dels dits consellers defalra o per cas accident esser noy pora siay mes I altre per via de radoli axi com dit es. - Item com los sindichsde la universitat dels promens de fora et los jurats de cascuna de les dites parroquies de fora sien ja eletsper lo present: volem que lo dit governador elegescade presen los dits XXXVII consellers ab consell dels cuals los sindichs qui ara son hajenproceir et anantar en tots los fets: et en laynsaguent se façala eleccio per la forma damunt dita et en los precedents capitols expressada. - Rex Petrus.

LXXIX. Reg.n.°1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

LXXIX.
Reg.n.°1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

En Pere etc. al amat conseller nostre mossen Francesch Çagarrigaportant veus de governador general en Mallorquessalut et dileccio. Nos havents clara experiencia del be quisseguex en aquex regne del temps en çaque havem feta la pragmatica sancciosobre la eleccio dels jurats e consellers et sobre altres coses et desijant la utilitat publica de tot lo regne: havem deliberat que alcunes ordinacions les quals nosparen fort justes et rahonables et de les quals vos trametem translat dins les presents enclos sienper vos en nom et en veu nostre exaguides et daquellesfeta pragmatica sanccio ab imposicio de penes per observacio de aquella. Per tant vos dehim comanam et manam que apellatsaquells qui appellar hi fassen et hoydes lursrahons les dites ordinacions de fet metats en execucio et façats aquellas inviolablament observar. Empero si vos qui aqui havets estat per lonchtemps et havets clara noticia et experiencia dels dits affersveurets et trobarets que en les dites ordinacionsse haja os deja per mes be et utilitat daquexregne alguna cosa detraurer o affigir: volem que aço pugats fer axi com a vos sera ben vist fahedor. E daço que farets sia feta pragmatica sanccio axi com dit es qualsevol provisions e ordinacions en contrari fetes o faedores no contrastants. Cometent a vos per les presents en et sobre les dites coses et emergents et dependents de aquellas plenerament nostres veus. Manant expressament et de certa sciencia sots pena de mil morabatins dor et de les penes per vos imposadores en la pragmatica sanccio et sots incorriment de nostra ira et indignacio a totes et sengles persones de qualsevol condicio o estament sien que les dites ordinacions et tot çoet quant per vos en aquelles sera ajustat o de aquelles tret inviolablament tenguen et observen e en alcunacosa noy contrevinguen. Dada en Montsosots nostre sagell secret a III dies de febrer en lanyde la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXXIIII. - Rex Petrus. - Bernardus Michaelis mandato regis facto per nobilem Huguetum de Angularia camerarium et majordomum.

LXXVIII. Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.

LXXVIII.
Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.

Lo Rey. - Governador: significamvos que en lany prop passat forenaci diverses persones de la illa de Manorcha per missatgeria los uns per la ma major los altres per la ma menor posant a nos los de ma menor diverses clams per los quals affermaven esser venguts a inopiaper les maneres qui eren tengudes vers ells per losde ma major sobre lo regiment de la terra lo qual regiment los demont dits de ma major ocupaven a si mateixs axi en eleccions de consells com en tatxacionscon en altres coses tocants lestament de la terra: losde ma major dient tota hora sobre aço lo contrari. E com sobre aço hagues haut lonch deba(debat) entre ells nos comanam lo dit fet a nostre tresorer per ço con a ell es dat carrechdel nostre patrimoni e que ell ab les mellors vies que pogues convengues los demont dits de tal forma que per avant no haguessen a seguir la nostra cort ne fernelur dampnatge: e lo dit tresorer ab tota diligencia que poch tench tal manera en lo dit fet que ell convench los demunt dits sotscerts capitols qui foren legits en nostreconsell los quals haguem per bons e acceptablese manam sobre aço fer les cartes. E com les dites cartes fossen al registre per dar a aquelles fi e acabament per losde ma major fo tramesa aci letra anBernat March qui aci era per ells que no volien que la dita provisio fos speegada com entesessenaquella esser a ells perjudicial: per la qual rao lo dit sindich empara la dita provisio e posa alcunesfrivoles rahons en nostra audiencia e apres sensaltre determinacio parti per anar a Manorcha de que sesseguit que la dita provisio no hac alcun espeegament.E com ara per semblant forma missatgers sien venguts de la dita ma menor per fer semblant clamor e aximateix sienvenguts de la ma major per escusar lo dit fet los quals son estats presents en la cort e nos vullam de tot en tot provehir que discensio no haja entre losdits pobles com sia destruccio lur que torne en dannostre e no vejam millor manera que aquesta ço es que la convencio qui fo feta ladonchs entre les dites parts sia a vos dit governador tramesa e que vista e regoneguda aquella e oydes les parts de tot quant dir e posar volran si trobats tots los dit capitols esser profitosos a la dita universitat e cosa publica daquellafetslos seguir per cascuna de les parts et si tots nolstrobats profitosos fets seguir aquells que trobarets quesdegen seguir e los altres vagen per nulles: en açous manam que hajats sobirana cura e diligencia de manera que altra vegada per semblant rao no hagen a venir davant nos. Nos empero vos trametem los capitols de la dita convencio dins la present entreclusos. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XVIII dies de maig del any MCCCLXXX. - Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Bisbals et fuit sibi tradita in hac forma. - Dirigitur Raimundo de Ulugiagubernatori Minorice.
- Parria que sobre lodebat que es entre los de la ma major duna part e losde las mans mijana e menor del altra ço es per concordar aquels se degues tenir la forma davall scrita. - Primerament que sobre la eleccio e egualamentdel consell degues esser foregitada de tot en e per tot la forma dels radolins e que los IIII jurats e los X consellers migensant sagrament per via descrutini elegissenset consellers ço es dos de ma major tres de ma mijanae dos de ma menor. E totes aquestes persones qui serien XXI elegissenlos quatre jurats ço es I de la ma dels cavallers e homens de paratge I de ma dels majors I de ma dels pagesese I de ma dels manestrals e homens conversants en mar: e aquests quatre jurats elets juren en poder del governador de be e leyalment gardar la honor del senyor rey e lo be de la cosa publica segons lur bon arbitre. Plau al senyor rey. - E part aço elegissen III consellers del consell veyl ço es I de ma major I de ma mijana e I de ma menor los quals III sien del nombre dels X consellers del any present per tal que pusquenasinistrar losaltres elegits de nou dels affers del consell:
axiempero que en tant com puxen trien que noyelegesquen persones parcials ne de bandos. Idem.
- E si per ventura per lo poch nombre de gents qui es en la illa nos podien trobar persones qui no fossen parcials nede bandos que los dits elegidors elegissen axibe de la una part con de laltra segons lur bon arbitre. Idem.
- Declarants empero que dels VII consellers novellament elets puxen elegir e pendre alcun o alscuns en jurats e en aquell cas sienelet o elets altres consellers aytants com faliran del dit nombre e dels dits set consellers cascundaquell estament que seran aquells jurat o jurats eletsdel dit nombre. Idem.
- Item que aquells jurats qui seran estats en la un any noy puxen esser dins dos anys propseguents per jurats ne los consellers a consellers per I any sino tan solament aquells III consellers qui seran elets quey romasessen del any passat per reduir a memoria los fets del any passat als altres novelament elegits segons que demunt se conte. Plau al senyor rey.
- Item quels jurats faran losnegocis del general ab XX consellers segons forma acustumadaes a saber ab deu de la vila e terme de Ciutadella e ab X consellers dels termens de fora çoes saber IIII de Maho III de Aylor e III del terme del castell de Santa Agata: e per ço cor losquatre consellers de Maho no han altre offici sino de consellar losjurats per egualar lo consell sien eletsper aquesta forma I de ma major II de ma mijana e I de ma menor dels quals sien elets los II de la dita vila o loch de Maho e los altres dos del terme de fora. E si los sindichs de Maho ab lurconseyl conexen e tenen per be que en lo nombre dels IIII consellers haja I menestral quey sia. Quant es dels romanents VI consellers III del mercadal e III de Aylor per ço com han offici altre meyns de consellar los jurats ço es que son sindichscascuns en lur loch sien elets per ells matexs segons que acustumen e han acustumatentro ara e que en la lur creacio ans que usen dels dits officiis facen lo sagrament acustumat. Idem.
- Item que si sesdevenia que alcun dia alcuno alcuns dels consellers del dit consell falien al consell que en loch daquell o aquells que absents serien los jurats ab aquells daquell braç que aquell seria quiy falra puxen altre elegir en loch daquell absent daquell estament que aquell sera quiy falra. Idem.
- Item que en loch de ma major si als jurats e consellers es vist faedor puxenmetre hom de la vila en jurat de ma mijana pushaja trenta milia solidos en sus pero no siapages o menestral o hom conversant en mar com ja dessushi haja jurats en lur stament. Plau al senyor rey.
- Item declaram ma major de sinquanta milia solidose de sinquanta milia solidos en sus ma mijana de sinquanta milia solidos fins en vingtmilia solidos inclusiva ma menor de vingt milia solidos en sus. Idem.
- Item parria que sobre les monedes qui shan a levar cascun any fos ordonatque si per ventura part les imposicions que vuy se levenen aquella manera empero que vuy se leven la dita universitat havia necessariament mes anant a despendreque ço que hauria mester se hagues a levar per sou e per liura ço es de cascun segons que valria ço del seu o en las formas contengudasen los dejus scrits capitols. Idem.
- Item en cas que als jurats e als XX consellers fos vist que per no opembretant les gents fos millor e pus expedient que la moneda se hagues es tragues per via de violaris o censalso per oltra manera pus covinent: que en lo dit cas fossen elets VI bons homens ço es III de la vila e termede Ciutadella e III dels termens de fora e en cascuntern ne haja I de ma major I de mijana e I de menor e si los dits jurats e XX consellers abaquests VI bons homens determenen que per la dita manera o per altre via sia millor e pusexpedient de haver la moneda que per sou e lliura fos a ells legut de trer la moneda per aquella via o manera quels pare ques pus covinent. Plau al senyor rey: pero que non puxe vendre en I any sino per mil solidos. - Item que si determenen que la dita moneda se hage a sou e liura per tal que mils en lo dit sou e liura egualtatse puxa conservar parriaque per los dits jurats e XX consellers sien eletesVI persones ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern de lasdites persones ne haja I de ma major I de ma mijana e I de ma menor axi com demont es dit en loprecedent capitol e aquestes VI persones mijançant sagrament ordonassen la dita talla ço es sabent la veritat del fet ab aquelles millors e pus savies maneres quespuxen saber e fer. Plau al senyor rey.
- Item com comunament tots regidors de universitats vinguen forçats a descarregar aquelles e la universitat de Manorcha siatan carregada de tan importable carrech que nos pot tolerar: es ordonat per lo senyor rey quelsjurats e lo consell de la dita illa reemencascun any M solidos de censal o dos mil de violari a que la dita universitat es obligada tro a tant longament que la universitat sia desobligada. Emperosi en los casos devall scrits ço es per dons que haguessen fets al senyor rey o per males anyades o per guerra de enemichs eren oppremuts en tant que la universitat nou pogues supportar: que en losdits casos e no en altres los dits jurats e XX consellers abVI promens elegidors puxen ordonar e conexersi la dita reempço se pora fer en aquell any o no e en aquell cas e anyada seguesquesen ço que losdessus dits ordonarien o determenarien. Plau al senyor rey.
- Item per tal que la moneda de la dita universitat no puxa esser despesa sino en coses necessaries a aquella es ordonat que lo clavari dels jurats sie tengut de retre compte en poder de VI promenslos quals per los jurats novelIs e consell general sienelets assaber III de la vila e terme de Ciutadellae III dels termens de fora e quen haja en cascun tern I de cascunestament e que los dits promens no prenguen res en compte al dit clavari sino ço que parra quessia convertit necessariament e profitosa en be de la dita universitat e que apparegaque sia fet ab determinacio dels XX consellers qui en lo dit any seran estats en lo regiment de la illae que de les dites distribucions haja apparer per albarans segellats ab lo sagell de la universitat e per apoques daquells quinhauran reebut tro a quantitat de XXX solidos en sus. Aço empero es entes que de quantitat que haja distribuida de XXX solidos en jus no sia tengut de restituir apoca ne albara. Plau al senyor rey.
- Item que com alguns de la ma mijana e menor sienrecorreguts a la cort del senyor rey per obtenir alcunesprovisions e altres coses a ells necessaries e hagen despesesalcunes quantitats de diners qui pugen troa CCCC florins e requiren que aquells los sienrestituits e pagats per tota la universitat: par que dejaesser oyt compte daquells e que sia considerat si axi be e en coses tan raonables son estades despesescom aquellas tan grans quantitats ques dienesser despeses per los jurats presents e prop passats: e que si ho son que la dita universitat pach aquells. E com los jurats diguenque a colpa dels dits menestrals e altres persones dels sindicats han despeses algunes quantitats de diners e que per algunes raons los dels dits sindicats losen son tenguts: per ço lo senyor rey de sonpropri poder e de consentiment den Bernat March e den Bernat Muntaner ho comet largament an Guillem de Parets procurador reyal e an Bernat Dalmau e an Francesch Morell als quals lo senyor rey ne darabastant poder ab letra sua per aquella via e manera que al senyor rey sera vist faedor. Es entes emperoque per la convinença present no sia perjudicat nemillorat lo dret de la una part ne de laltracon toca les messions. Plau al senyor rey.
- Declarant per aquestes ordinacions que no sia en res perjudicat als privilegis e franquises et bons usosque la dita universitat ha sino en tant com fossen vistes derogar aquestes ordinacions e no en altra manera. - E lo senyor rey ara de present proveeix per lany esdevenidor de jurats e de consellers per la forma dejus scrita.
- Primerament jurats per los homens de paratge Bernat March. Item per los de ma major Ferrer de Parets. Item per lospageses Dalmau Bosch. Item per los menestralse homens conversants en mar Bernat Bosch. - Consellers Francesch Morell Bernat Dalmau Francesch Squella fili den Pere Squella Bertran Salamo Simon Pujol Guillem Pinyana Ramon Mercadal lo prom Francesch Castell Guillem QuintanaBernat Molsa texidor de Ciutadella e del terme. - Rex Petrus.