LXXXIV. Reg.n°1893, fol. 54.4 nov.1387.

LXXXIV.
Reg.n°1893, fol. 54.4 nov.1387.

Pateat universis quod nos JohannesDei gratia rex Aragonum etc. attendentes vos consuleset probos homines ac singulares officiorum paratorum textorum et tintoriorum
civitatis Barchinone qui nunc estis et fuistis temporibus preteritis fuisse coram nobis delatos et denunciatos per procuratorem fiscalem curie nostre de diversis criminibus et delictis videlicet quod absque nostri et nostrorum officialium licenda et permissu constituistis in civitate predicta quondam domum inibi judicium quasi pretorium faciendo
ibidemque sigilla ordinastis et vectigaliaimposuistis et alia capitula et ordinaciones fecistis et factas per consiliarios dicte civitatis non servastis ignoscentes afligendo et culpabiles relexando ac officio jurisdiccionis quam minime habebatis utendo quodque in dictis officiis plures et diversos fraudes fecistis et comissistis de quibus quidem criminibus et delictis et aliis predictis decentes inquisiciones fieri fecimus per fidelem consiliarium et auditoremcurie nostre Petrum Mercerii jurisperitum cui comissionem fecimus de predictis prout predicta omnia et singula in ipsis inquisicionibus plenius continentur: verum quia in dictis inquisicionibus et deposicionibus testium ac processibus super predictis habitis non videntur judicia que reddant vos seu aliquem ex vobis quoad presens culpabiles de predictis presertim quia dicte domus et vectigal facte seu ordinate extiterant nostra auctoritate precunte et alius quia volumus in hac parte pocius misereri quam ulcisci: idcirco cum presenti carta nostra perpetuo valitura vos dictos consules et probos homines ac singulares dictorum officiorum et cujuslibet eorum presentes et preteritos et quemlibet vestrum et ipsorum in solidum absolvimus ac vobis et eis diffinimus remittimus et totaliter relaxamus omnem actionem questionem peticionem et demandam et omnem penam civilem et criminalem et aliam quamcumque quam contra vos et bona vestra et cujuslibet vestrum possemus facere infligere vel movere ratione predictorum vel alicujus ipsorum nec minus aliorum quorumcumque criminum seu delictorum pretextu dictorum officiorum vel ipsorum alicujus in genere vel specie per vos vel aliquem vestrum usque in presentem diem comissorum: ita quod sive in eisdem culpabiles fueritis sive non et sive de eisdem inquisitum fuerit vel non inquisitum nunquam possitis per nos seu officiales nostros occasione predictorum seu alicujus ipsorum capi detineri impeti demandari nec conveniri in judicio vel extra vel pena aliqua condempnari immo sitis vos et quilibet vestrum in solidum in generali et in speciali ab omni pena civili et criminali ac pecuniaria perpetuo absoluti vobis tamen facientibus de vobis querelantibus justicie complementum. Et nichilominus volentes vos predictos consules et singulares officiorum predictorum ampliori gratia prossequi adhoc ut litigia et dissensiones que a magnis citra temporibus pacis inimico instigante suscitate extiterant inter singulares dictorum officiorum et quod fraudes et plura alia inhonesta et illicita que comittebantur in dictis officiis et unoquoque ipsorum per nonnullos eisdem officiis temere abutentes cessent in posterum et etiam ut status et condicio vestrum in melius reformetur capitula et ordinaciones subdistincta per consiliarios et probos homines dicte civitatis nunc et solemniler ac cum magno consilio et acervo perpendimus factas et ordinatas in quo quidem consilio fuerunt nedum ipsi consiliarii sed etiam quamplures doctores proceres et mercatores ipsius civitatis non modicum notabiles et experti in exercicio dictorum officiorum et unoquoque ipsorum fecimus ad cautelam iterum in nostro consilio legi nedum semel sed pluries ibidemque presentibus sindicis et procuratoribus singularium dictorum officiorum solemniter examinari et discuti: quorum quidem capitulorum et ordinationum tenores dicuntur esse continende subsequentis.
- Ara hojats. Per manament del veguer ordonaren losconsellers e prohomens de la ciutat de Barchinona que tota persona de qualque ley o condicio sia que vena lana levada en la plaça neen altra part de Barchinona si aquella lana sera filada en Barchinona haja a dir veritat a aquell o a aquella que la dita lana comprara o la volra comprar si aquella es de blanqueria o de anyins o de tesorasots pena de XX sous per cascuna vegada. Item que tota filanera o cardedora de stam o de lanaqui per males filadures o per mal cardar haura consumado gastat lestam o la lana qui dat Ii sera a filar o cardar haja a satifer e esmenar a aquell de qui sera ço quen valra menys a coneguda dels consols dels parayrers tintorers e texidors. E que no gos mesclar una lana ab altra anshaja a tornar a cascun la lana que tendradaquell diligentment sots ban daçoquen deu haver del filar o cardar e que Ii hajaesmenar lo dan. Item que tota persona que vendra lanalevada en la ciutat de Barchinona o en les places o fore les places daquela ciutat que la haja a vendre ben levada e axuta e ascardeçada çoes que aquell que la comprara ne pusca ascardaçar una quantitat o sort de la dita lana que comprara e que segons aquella quantitat o sort de lana minvara se haja abatra de la romanent lana levada qui sera comprada segons que minvat haura sots ban de deu sous. Item que alguna persona de qualque ley o condicio sia qui pentin lana e qui cart o fara cardar lana no gos untar ne fer untar la lana ni les pintesni les cardes ab oli sino ab larte ab mantega axi com antigament era acostumat si donchs no era lana tinta o masclats o de cadius o de burells sots ban de VI diners per liura de lana: empero que perçoques pusca fer provisio dels dits lart e mantegaes ordonat que les dites coses se puxen fer ab bon olidaci a la festa de sant Johan de juny prop vinent e no daqui avant. Item que tot hom e tota dona que pintenaralana o cardara haja aquella a pintenar o cardarbe e leyalment: et si contra fara haja esmenar la lanae pagar ço quels consols dels dits officis diran. Item que tot batador daqui avant haja be a batrae mesclar les lanes que batra e seguentment en tal manera que sia be clara e mesclada per tal que los drapssien pus eguals e millors e frau no shi puxefer sots ban de deu sous per cascun jornal. Item que tota persona de qualque condicio o stament siaqui ordesca teles per si o per altre per fer draps de lana haje a tenir los ordidors de XII ramsjusts e en cascun ram haje haver XIII palmsde cana justs per ço que la tela haja en losdits ordidors XIX canes e mija en guisaque con lo drap sera texit haje XVIII canes e mija e no menys e qui contra fara pachper ban XX sous. Item que neguna persona de qualquestament o condicio sia no no gos ordir en negun cap de drap negun scapolo gran ni poch sots ban de deu sous e que perdelascapolo. Item que alguna persona qui ordesca axicom dit es no gos ordir negun scapolo qui haja mes avant de XIIII canes e aço per squivarmolta frau qui fer si poria sots ban de XX sous per cascuna vegada que contra faça. Item que neguncorredor o corredorano gos vendre alguna lana ne stams seus propris ne comprarne per revendre ne per ferne drapse aço per squivar frau qui si pot fer negos fer frau en aquelles vendes que fara e que ans que hajan licenciade vendre lana hajan a jurar en poder del veguer que be e leyalment se hauran en vendre les dites lanessots ban de X sous per cascuna vegada que contra fara. Item que sia entes que tot hom e tota dona de qualque condicio sia haja a donar com vendra lanaa pes de quintar en Barchinona dues liuresde tara per cascun quintar de lana sutzedon que sia e semblant haja a fer del menor pes. Item que drapXVIII senyal no gos haver mes avant de XI palms e III quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quelXVIII terner no gos haver mes avant de XI palms sotsban de X sous e de trencar lo pinte. Item que loXVI senyal no gos haver mes avant de XI palms e mig sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVI terner no gos haver mes avant de X palms e tres quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XIIII terner no gos haver mes avant de deu palms e al quart sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drapqui sia bo e leyal sens algun ban. Item quel XIIII senyal no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item que alguna persona de qualque stament e condicio sie no gos fer ni fer fer negun drap ni drapsni scapolons en Barchinona termens ni territori de aquells de meyns nombre de XIIII ligadures sots ban de L sous e de perdre lo drap o draps o scapolons. Item que tot tixidoro altre qui tixira draps de lanaen Barchinona haje a texir cascun drap be e egualment axi be aquells qui no seran seus com los seus sots ban de V sous e que no gos levar de teles que tixira neguna ligadura o via sots ban de L sous e sie privat det offici. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinonahaja a fer en lo començament del drap que tixira en locap primer e aço con començara a tixir en la faxa un senyal de B per ço que siaconegut en tot loch que es stat tixit enBarchinona e en locap derrer haje o fer son senyal per ço que sia conegut qui lhaura tixit sots ban de X sous per cascuna vegada. Item que neguna persona de qualque ley o condicio sie no gos fer ne contrafer en neguna manera lo senyal del altre texidorsino lo seu ni tixent ni ab agulla ni abaltra cosa e qui contra fara pach per ban cascuna vegada XXV sous per cascun drap. Item que tot drap qui exirade tixidor o del taler haje haver de larch XIIII canes e mige e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra. E si alcundrap sera trobat pus curt quen sien fets trosorsper les tres persones ordonades destar en la casa abconsell de prohomens dels officis si conexeran que siafet per frau e que aytal drap fraudos perdeles capçonades a dempnatge del tixidor o daquell dequi seria la colpa e pach per ban V sous per cascun drap. Item que tot tixidor quitixira drap setze haja afer en cascundrap setze un listo de lana burella o de cotolo qual listo sia fet en la fi de cascundrap ço es de travers de vora a vora e que haje a pesar XLIII liures o de aqui en sus sots ban de V sous: e qui contrafara del dit drap sia levada la B abun trocet de la faxa e lo tixidor sietengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones qui stan en la dita casa dels dits consolsab consell dels dits prohomens dels officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap no gos res sarcir affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui tixiradrap XVIII haje a fer en cascun drap XXIII dos listons losquals sien fets en la fin de cascun drap XXIII de travers de vora a vora: e aço per tal que tot hom conegade quin compte seran e que haje a pesar XLIIII lliures o daquien sus sots ban de X sous. E qui contra fara del dit drap sie levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidorsie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit cap no gos res sarcir ne affegir ne innovar sots pena de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui contra fara senyal de XIX ni de XXI axi que contra faça per frau un compte per altre pac per ban cascuna vegada L sous. Item que tot drap XIIII terner e tot XIIII senyal quis fara en la dita ciutat haja a pesar XLII lliures e daqui en sus sots ban de X sous qui contra fara e del drap sia levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites tres persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap nos gos res sarcir ni affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap: e quel dit drap haja haver al cap primer e al cap derrer un listo qui pas tro al mig loche no mes avant per ço que sie conegut que es XIIII sots ban de X sous per cascun drap. Empero si per ventura alcun drap per raho de les filadures quey hauria molt primes no podie recollir tanta lana com dessus es ordonat que aytal drap pussie be e leyalment e complida texit a coneguda de les dites tres persones ab consell dels dits prohomens dels officis no siepunit ans puxe passar sens pena del texidor que texit lo haura. Item que negun texidor ne altre persona no gos mesclar en draps de lana en lordim o en lo texim lana que sia stadade peçols ni de borra sino en los draps qui son appellats de miga lana o de cadius stretssots ban de L sous: e encara si aytal drap sera trobat axi o en altra manera fraudos que aytal drap sia perdut a aquell de qui sera e que sia feta punicio e execucio del dit drap per aquells qui seran ordonats a la casa del pes dels draps ab consell de prohomens dels dits officis de parayres e texidorssegons los fraus daquells draps: emperoque cascun pusca fer dels dits pessols scapolonsque no sien de VIII canes en sus e quels dits scapolonsno hajen ne puxen haver sino IIII palms dampleaxi que daquells scapolons que seran fets contra la present ordinacio sien punits segons demunt es dit. Item que neguna persona stranya o privada de qualque stament o condicio sia no gos texir ne fer texir fora la ciutat de Barchinona algun drap en que faça o faça fer senyal de B: e si aytal drap sera atrobataxi com a fals sia per los dits consolstrocejat en IIII parts e donat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones de la dita casa ab consell dels dits prohomensdels officis et pach per ban per cascun drap XX sous. E aquesta pena o ban mateix encorrega tot drap qui sera texit en Barchinonaab senyal daltre loch. Item que negunapersona stranya o privada no gos texir ne fer texir dins VI legues entorn de Barchinonaalgun drap qui sie menys de les dites XIV ligadures sots ban de XX sous per cascundrap: e si lo dit drap sera atrobat dins Barchinona quen sien fets III troçes. Item que negun tixidor ni altre persona no gos texir ni fer texir algun drap en la dita ciutat qui no haje compliment del compte de que sera e que haja a esser del pes e sisadessus dits: e si alguna via o fils ne faliranque pach per ban per cascuna puada quin falliraVI diners si donchs no venia per culpa de ordidurao daquell qui hauria ordit: e en aquell cas si per colpadaquell qui lhaura ordit la dita falta sera que la dita persona qui Ihaura ordit haja a dar compliment al dit drap e que haje a pagar lo tixidor pel temps que per aquella raho haura laguiat a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens. Item que neguntixidor ni altre persona no gos tenir drapsen Barchinona si donchs no es tot de una lana: e si cas es que la puxan sia de dues lanes que hajen a duycar les dites lanes axi com es acustumat per ço que tot sia persiguent.E si per ventura a la fi del dit drap mancava alguna quantitat de lana que aquell dequi sera la puxe fer metredaltra lana axi bona o millor poch mes o menys: e si lo contrari sera fet pach per ban lo tixidor X sous per aytal drap qui no sera trobatperseguent ço es qui no sie axi de bona lana en lo mig com en la fi o en altra partida com en lo cap primer exceptada la forma prop dita que siatrocejat lavol del bo e que de lavol sienfets III troces e tornat a aquell de qui sera lo drap e lo bo sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens dels dits officis. Item que tot mestre e scola de tixidorqui prengue soldada ne tixe a jornals deje texirbe e leyalment lo drap o draps qui comenats li seran axi un com altre e si axo no feyen hagena star a talio del dempnatge que hauran datal draps o drap a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens del dit offici: e encara que tot macip o scola hajen a complir la setmana e lo temps a qui paraula hauran donada e si contra faran hajen a satisfer lodempnatge que dat hauran a aquells a qui hauran promes a coneguda de les dites persones. Item que negun texidorne texidora de lana no gos texir de nitssino de la festa de Sant Miguel fins a Carnestoltes e aço en la matinada de la esquela de la seu e qui contra fara pach per ban cascuna vegada V sous e la meytat sia del veguer e laltremeytat dels consols dels tixidors. Item que negun tixidor de drap de lana ne altrepersona no gos texir draps de lana en algun lochamagadament ans hajen a fer star uberts losalberes on texiran o faran texir a diefaener del sol exit tro al sol post en manera quels consols del dit offici hi puxen entrar aytantes vegades com se volran sens embarche contrast per veer e regonexer los draps que si faran en manera que no si puscha fer frau e que neguno gos vedar la entrada als dits consols: e qui contra les dites coses o alguna daquelles fara pagara per ban cascuna vegada V sous qui sien la meytat del veguer e laltra dels consols del dit offici de tixidors. Encare que tot tixidor o altrepersona qui faça o façe fer draps en la dita ciutat dins son alberch en les cases o casa jusana qui obreen la carrera publica que si volen obrar o fer obrar del dit offici que ho dega denanciar als consols del dit offici e quels diga lalberch e lo loch on volrafer fer los dits draps: e qui contra fara pagara per ban cascuna vegada C sous partidors axi com demunt. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que negun tixidor ne tixidora de lana o de cadius no gos obrar ne fer obrar en les festes que seran manades de colre: e qui contra fara que pach per ban cascuna vegada V sous partidors entre lo dit veguer e losdits consols dels tixidors. Item que negun parayrene tixidor ne tintorer no gos emprar Iumdoli obrant de lur offici a obs daquelloffici exceptats draps de cadius e qui contra fara pagara cascuna vegada XII diners partidors entre lo dit veguer e consols. Item que neguna persona no gosprestar diners sobre lana filada o a filar a alguna persona si donchs no Ii era cert que fos daquellapersona sots ban de V sous partidor axicom demunt e que perde ço que prestat hi haura. Item que negun tixidor ni altre persona quitixira draps no gos ruxar nebanyar ab aygue ni ab altres coses encamerar per mes pesar ni lana ni stam que tendra a texir ne lo drap quant lo texira e lo haura texit sia que sia seu o daltree pach per cascun drap XX sous. Item quels draps mesclats burels tints en negre hajen a esser de XXVI ligadures e no de menys e hajen a pesar LII lliures de taula e no menys sots ban de V sous: e si los drapsno havien lo dit compte e pes que del dit drap o draps sialevada tota la faxa e sil drap era beposat e be fet a coneguda de les dites tres persones ordonadesa veure sobre los draps en la casa del pes que aytal drap sie haut per bo ab consell de prohomens de parayres e de tixidors e queldit drap haja haver listo al cap derrer qui pasde ora a ora de coto o de lana daltra color e lo texidor o altre qui haje la colpa pach la menys valença dels dits draps a coneguda dels dessus dits. Item que tot drap hage aver lo senyal de la B al cap primer en la faxa sots ban de V sous. Item que tots los prop dits draps mesclats con exiran de texidor o del taler hajen haver de larch vint canes e no menys mas puscha esser puslarch si ferho volra: e si algun drap sera trobat pus curt que sia ascapçat a cap primer e a cap derrer e qui mal hi marra que stiga a la menys valença a coneguda de les III persones de la dita casa e ab consell de prohomens parayrers e de tixidors e que aquell qui haura la colpa que pach per ban X sous per cascun drap. Item quels dits burells no puxen esser tints ne algun los gos dar tinta de negunes colors qui sien prohibides per capitols de corts generals ço es de aygua de roudorni ab violada ni ab vedriol sotslo ban contengut en los dits capitols de les dites corts: e que aço hajen a conexer los dits III prohomens de la casa ab consell dels dits obrers qui tinyen dels dits burells si hi havia negunafrau de tintes. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que millor les dites ordinacions se tenguen e sobserven que cascuntixidor o altra persona qui texira draps enBarchinona vules que sien seus o daltrespersones que de present que sien levats dels talersper spay de un jorn hajen aquell o aquells a portar enlo loch a aço assignat ço es en lopont den Campdera en la casa qui hi es assignada per regonexer los dits draps per los tres prohomenselets en aquest fet axi com devall se conte sots ban de V sous per cascun drap e que los dits draps sien regonegutsper los dits prohomens si son aquells que esser deuen segons los capitols ordonats e pesats e canatssegons es ordonat e si lo drap o draps han compliment daço que haver deuen que li sia posada en locap primer una bolla de plom (bula, bulla plumbea) pocha ab lo senyal quils es statliurat per los consellers e que aquell de qui sera lo drap haje a pagar per la dita bolla un diner e de les dites coses ha ja concessio la dita ciutat del senyor rey abcarta: e si es cas que en lo dit drap o draps haja falta de algunes de les coses ordonades en los capitols demunt ordonats que no puscha passar a coneguda dels dits tres prohomens elets quel tixidor pachlo ban en que sera cahut e que del dit drap siefet ço que per los dits prohomens sera conegut segons los capitols ordonats e que noy sieposada alguna bolla. Part aço ordonaren losdits consellers e prohomens de la dita ciutat que tot perayrehaja apparellar be e leyalment tots los drapsaxi be los qui Ii seran donats apparellarcom los propris seus: e si y ha defalimentde be apparellar que li sia levada per losdits consols un troç de la faxa e pachper ban X sous e ultra aço sie tengut de pagar lo parayre la menys valença a aquell daqui sera lo dit drap a coneguda dels dits consolsdels dits officis: e en aytal drap a qui sera levada la B ab un troç de la faxa no si gos res sarciraffegir ni innovar sots pena de perdre lo drap. Item que en la ciutat de Barchinona nos gosapparellar algun drap fet o texit en les terres o senyoria del senyor rey que sia de menys de compte de XIIII ligadures e si lo contrari sera fet que lo parayre quil apparellaria pach per ban per cascun drap XX sous e no res menys lo dit drap sietrencat en tres troces si era apparellat o començat de apparallar e que la meytat del dit drap sie datper amor de Deu a coneguda de les dites III persones abprohomens e laltra meytat sia tornada a aquel dequi sera lo drap. Item que negunparayre ne altre persona de qualquestament o condicio sia no gos tirar ni fer tirar negun drap strany ni mes avant en lo tirador de XVII canes e II palms sots ban de XX sous per cascundrap. Item que negun parayre no gos comprar draps que ell haja apparellat vulles drap entegra vullesscapolo sots ban de L sous. Item que negunparayre ni altre persona no gos fer de ample a tiradors a negun drap XIIII senyal ni terner mes avant de VII palms e III quarts sots ban de X sous. Item que negun parayre ne altre persona no do dample a tirador a negun drap seyalne terner XVI mes avant de una cana e un quart de palm sots ban de deu sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer dample a tiradors a negun drap XVIII sayalni terner mes avant de VIII palms e mig sots ban de X sous. Item que negun macip parayre qui prenga soldada ni vaja a jornals que haura guastat o consumit alcundrap o draps sia tengut de esmenar lo dampnatge a coneguda dels consols del dit offici: e si lo macip no basta al ban haja a pagar lo banlo senyor.
Item que negun parayre nemercader ni altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tolre ni scapçar dalgun drap ni daquellres levar: e si lo contrari haura fet que aquell qui aço fara si lo drap sera seu propri que perdelo drap e que aytal drap sia donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols dels dits officise si lo drap no sera seu que pac (pach hasta ahora) aquell de qui sera lo preu del dit drap segons que Ii sera stimat et que sia privat del offici enper tots temps et que aquest aytal drap siaconfiscat e donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols.Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos bollar ne fer bollarnegun drap strany a bolla de Barchinonasots ban de C sous: empero aquell de qui sera lo drap ol fara bollar sia tengut de denunciarho als dits bolladors si lo drap es stranger o no sots lodit ban. Item que tot perayre no gos tornar a casa necosir ne fer cosir algun drap que trench a tiradors trosie regonegut per les dites tres persones eletese aço per squivar frau sots ban de deu solidos. Item que tot drap qui sera trobat canonato ab collades que aytal drap sie trencat per les dites tres persones ab consell de prohomensdaquells officis en tants lochs com seran les dites canonades o collades e que sia tornat a aquell de qui sera lo dit drap e pach aquell de qui sera lo dit drap III sous un per lo saig del veguere dos a les dites tres persones eletes per lurtrebayll. Item que nenguna persona de qualqueley o condicio sie no gos metre enla ciutat de Barchinona negun drap en que siacontrafet lo dit senyal de B ne algunes de les bules dessus dejus contengudes sotsban de perdre lo drap o draps. Item ordonaren que tots draps qui vendran de moli se hajen a tirar de calçir abans quel carden ni Ii donen altre apparell sotsban de V sous per cascun drap: empero que siadada conexensa als prohomens ordonats a la casa del pes dels draps si pora passar sens lodit tirar. Item que negun perayre no gos apparallarnegun drap vulles que sie seu o daltrequis sie texit en Barchinona si donchs noy es posada la bolleta de plom per losdits III prohomens segons que es ordonat sotspena de V sous per cascun drap. Item que negun perayrene altre hom no gos alargar cap de drap a tirador per pendra la barra o la corda ab que lodrap sera estacat si donchs la un o laltre no era seu o lo tirador e qui contra fara pach lodempnatge a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels consols dels parayres e pach per ban XII diners e aytant mateix pach si prenia la yna del tirador que fossen sots clau si donchs la clau no Ii era prestada per aquell de qui sera en altre manera si res hi fallirie que ho pagas a coneguda dels dits consols. Item que negun perayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos traure ni fer traure dels camps dels tiradors negun drap entegra o trencat troque sie vist e regonegut per les III persones dessusdites qui stan en la dita casa si lo dit drap ha soncompliment segons la forma ordonada e fins que siabollat segons devall se conte sots ban de V sous: e si lo dit drap sera ben apparellat de parayre e de moli e de tint e ha son lonch complidament e no li falga res sino les passades de la perxa o de la taula que sia bollat a cap primer per los dit III prohomens apresla faxa de una bolla del plom en tal manera que tot hom conega que per la bolla posada en lo dit loch lo dit drap ha son compliment. E si en lo dit drap haura alguna falta de perayre e de moliner o de tintorer o daltre cosa que aquell dempnatge sia satisfet per aquell o per aquells de qui sera la colpa a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels III prohomens elets: e si en lo dit drap haura tara de I sou que la dita bolla se hage a posar e metreapres la faxa luny un quart de palm: e que si haura de tara mes axi per mal apparellar com per tiratge com per altra raho que per cascun sou que haje de tara dejen posar e metre la dita bolla luny de la faxa un quart de palm: e si en una peça de drap haura de mes de XX sous que en aquella nos deja posar bolla ans dejen lavar daquella un troç de la faxa del cap primer que sie un palm e tornar a aquell de qui sera lo dit drap e ho pach aquell de qui sera la colpaper tal que sia conegut que aytal drap no ha soncompliment. Empero si algun drap haura falta de X sous o de mes de X sous que sie eleccio daquell qui haura a pagar la dita falta si volrapagar la falta o si volra pagar lo preu del drap que aquell drap sie estimat per los dits prohomens elets et pachaquell preu qui sera stimat e lo drap sia seu e que cascuna vegada haja a pagar I diner per posar la bolla del plom: e daço haja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta. Empero si al tixidor exia dupte sobre lo jutgementdels dits draps en alguna cosa que fos scura e que ab aquells qui hi serien nos pogues declarar quels dits prohomens puxen segellar de lur propri segell lo drap on seria lo dit dupte e ferlo venir a la dita casa per appellar major consell e juy de les dites coses. Item ordonaren los dits consellers e prohomens quels dits III prohomens los quals sien consols dels dits officis elets hajen star en la dita casa e hajen per salari lur e per lurs treballs los demunt dits II diners per drap los quals sien tenguts pagar aquells de qui seran los draps per bollarlos de plom: empero que los dits III hajen a pagar del propri les bolesdel dit plom. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que nengun tintorer no gos donar roja ne urxella en negun drap blau si donchs alumenat no es o no era drap blau clar sots ban de X sous. Item que negun tintorer no gos metre roudor ne ayga de roudor en nagunatinta que faça sots ban de XX sous. Item que negun tintorer ne neguna altra persona qui tinye no gos tinyerne emprar en negunes coses que tinyen desmoladane de vedriol ne daltres tintes cauteloses sots ban de CC sous sino en vestedures e robes velles. Item que negun tintorer o altre persona qui tinyira draps no gos mesclar en lo pastell indi ni en tinta que meta e aço per squivar tota frau sots ban de C sous. Item que tot tintorer qui tinye o que face tinyer alguns draps qui sien engaçats en calç ne en recalç sie acabat en tinta nova sots ban de X sous per cascun drap. Item que tot tintorer e altre persona qui tinyira draps que haja aquells a lavar o fer lavar en laygadel rech apres que sera tint ço es losescurament passar per ma e los forts passar e batrebe e diligentment a tot profit del drap en tant que romangue bell e net de roya e de pastellada sots ban per quascun drap de un sou lo qual ban paguen aquells qui lo dit drap hauran lavat del qual ban lo terç sia del veguer e lo terç dels consols e lo terç del acusador. Item ordonaren los dits consellers et prohomens que sobre la dita art de tintoria coneguen los dits tres prohomens ordonats 

a la dita casa del pes ab los dits consols dels dits officis: e si lo drap es tachat si es colpa del tintorer o daltre e per aquell quin haura colpasie esmenat a aquell de qui sera lo drap ço que conexeranlos dits tres prohomens ab consell dels dits consols dels dits tres officis. Item ordonaren quelmaestre moliner degue be guardar que son moli que no puscha picar ne affollar los draps e quey dega donar lo greix que Ii sera donat feelmentet emprada: e siy havia menys falliment per sacolpa quey hagues a fer esmena a aquell qui lodan haura pres a coneguda dels tres prohomens de la dita casa e dels dits consols: e que lo parayre li degadonar una liura de greix per cascun drap complit e segons aço per aquella raho matexa aytantcom pertenyaran als altres no complits e quel moliner no gos adobar los draps o lo drap de negun sens greix. Et que cascun maestremoliner façe sagrament cascun any en poder del veguer que facen be et leyalment les coses demunt dites: et si lo dit moliner adobara drap o draps sens greix aytantcom dessus se determene ques conegues que noyfaes compliment que pach per ban cascuna vegada II sous e lo parayre qui lo drap fara adobar sens lo dit greix altres dos sous los quals sien partits segons que demunt prop es dit. Item que si sesdevenia alguna cosa qui fos frau o mal esser dels dits officis o de la dreperiaa que demunt en les presents ordinacions no fos provehit vullesde draps de la ciutat vulles de draps fets en la senyoria del senyor rey que allo sie regonegut e punite esquivat per los dits tres prohomens ab sabuda e consentiment dels consellers de la dita ciutat et lo veguer hi faça aquella execucio quels consellers li conselleran.Item los prohomens dels dits officis cascun segons que han de custum ab volentat dels consellers elegesquen sinch consols es assaber dos parayres e dos tixidos e un tintorer qui ab diligencia esquiven tots los fraus dels dits officis e en lo començament de lur consolat juren en poder del dit veguer segons que han acustumat que seran feels e leyalsenvers les dites coses guardar e servar e per aquell sagrament ells sien creeguts que en altra guisa nolspuxa esser feta questio o demanda quant al offici de consolate quels consols dessus dits facen lurscerques acustumades e reconeguen los peses de les lanes e ponesquen per aquells peses axiamplament com han guanyat al mostaçaf per sentencia. Item que negun parayre no gos liurar drap tinta aquell de qui sera lo drap tro sien pagades les tinyedures a aquell a qui sien degudes e si ho fahia que ho faes ab licencia: e atresiquel dit parayre no gos pendre lopreu de les tinyidories mes aquell qui les deura pagar les vaja pagar a aquell qui sera degut: e si ell noypodia esser que fos defora esta ciutat e havia comanats los dinersa algun son amich que aquell atresi dejepagar presencialment les dites tinyidories a aquell a qui seran degudes e qui fara contra lo dit ordonament pachper ban per cascuna vegada V sous. Encara ordonaren losdits consellers e prohomens que per ço que totes les dites ordinacions mills sien servades e tengudes que cascun any ço es lo dia de sant Marchcon los dits officis elegen consols
sien elets tres prohomens ço es un mercader qui sia acustumat de fer draps o façadraps en casa sua per los consellers e consols de la mar e per los mercaders e un parayre qui sie elet per los prohomens del offici dels parayrers abvoler e sabuda dels consellers e un tixidor qui sie eletper loffici dels tixidors ab voler e sabuda dels dits consellers e quels dits tres prohomens stiguencontinuament en la dita casa on se deuen bollare regonexer los dits draps. E que abans que usen de luroffici degen fer sagrament en poder del dit veguer presents los consellers de Barchinona o alscuns dellsque ells be e leyalment faran tot lur poder que totes les dites ordinacions sien servades segons demunt son posades e que en los juys que daransobre aço se hauran be e leyalment: pero es intencio dels dits consellers e prohomens dels dits officis de parayrese de tixidors puxen elegir per la dita forma a les dites coses los dos consols de lur offici qui axi mateix hajen a jurar: declarat que un dels dits consols de cascun offici tan solament en lo dit cas stiga a la dita casa e faça les dites coses quisdejen fer per aquells de la casa ensemps ab lodit mercader axi que V personespuxen servir a la dita casa mudant ades un ades altrepus que lo mercader hi sia continuament e lo nombre no sia sino de tres persones de les quals lodit mercader sia una e quel salari o emolument que deurian haber los dits dos prohomens dels dits officis sie partit entre tots aquells consols qui en los affers de la dita casa entendrien segons que savendranlos dits consols. Item cascun dels dits officis qui sera demanat per los elets a la dita casa e per un delIs haja decontinent anar e esser la on Ii sera dit per exercir les coses dessus dites sots ban de V sous qui sien dels dits prohomens de la dita casa: e dels dits bans contenguts en les presents ordinacions puxen fer lexe aquells a quis pertanyeran. Item los dits consellers e prohomens per ço quels dits consols e persones eletes a la dita casa vagen pus clarament en ço que hauran a fer expressament revoquen totes e sengles ordinacions axi antiguescom novelles fetes sobre les dites coses sino aytant com han conformitat ab aquestes car entencio es lurque aquestes e no altres passades se tenguen e que un bon translat de les presents ordinacions stiga en la dita casa del pes ab que se regesquen aquells qui daço hauran affer.Retenense empero los dits consellers e prohomensque si en les dites coses exien o apparien alcunescoses escures o duptoses que aquelles puxencorregir e declarar e enterpretar una vegada e moltes a lurconeguda.
- Cumque in preinsertis capitulis multa salubria contineri noscantur per que vitabuntur imposterum fraudes et alia illicita et plura utilia subsequentur actore Domino non solum vobis sed etiam rei publice dicte civitatis et habitantibus in eadem: eapropter predictis inducti cum hac eadem capitula et ordinaciones preinsertas et earum quamlibet et omnia et singula in eis contenta et specificata tanquam utilia et omnino necessaria statui et condicioni vestrum et dictorum officiorum ac rei publicepredicte civitatis laudamus approbamus et nostre confirmacionis presidio roboramus. Nos enim mandamus presentis serie vobis dictis paratoribus et textoribus ac tintoreriis et cuilibet singularium ex vobis presentibus et futuris et aliis quos predicta tangere modo aliquo videantur quod de cetero predicta capitula et ordinationes et contenta in eisdem sub penis in eisdem appositis et contentis teneatis et teneant firmiter et observetis et contra non veniatis nec veniant quavis causa: et nichilominus generali gubernatori ejusque vicesgerenti in Cataloniaac vicario Barchinone ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus tradimus firmiter in mandatis quatenus predicta omnia et singula grata et rata habeant eaque teneri et observari faciant juxta eorum seriem pleniorem. Est tamen certum quod pro predicta remissione et capitulorum confirmacione dedistis nobis seu nomine nostro fideli consiliarioet thesaurario nostro Petro Marrades quadringentos octuaginta florenos auri de Aragone quitios: in cujus rei testimonium presentem cartam nostram fieri jussimus sigillo pendenti munitam. Data Barchinone quarta die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXX septimo regnique nostri anno primo. - Franciscus ça Costa. - Mateus Ferrandelli mandato regis facto per thesaurarium.

LXXXIII. Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.

LXXXIII.
Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.

Pateat universis presentem seriem inspecturis quod nos Johannes Dei gratia etc. attendentes dilectos et fideles nostros consiliarios et juratos ac probos homines de concilio civitatis Barchinone quamvis haberent nonnulla alia privilegia tam ad certum tempus quam imperpetuum per illustres dominos regespredecessores nostros dicte civitati et civibus ejusdem ab antiquo circa regimen civitatis retroactis temporibus eisdem indulta et concessa nunc in pleno consilio ipsius civitatis omnibus roncordatis in eodem pro utilitate reipublice ejusdem et ut omnis suspicionis et murmuracionis materia in eleccione dictorum consiliariorum juratorum mustaçaforum ac aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitentur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis.
- Per bon stament de la cosa publica et per cessar occasio de murmurar e encara per obviar a avols maneres appar concordablament als consellers et consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona que la dita ciutat deja haver novellament concessio del senyor rey dels capitols seguents. Et primerament en elegir per temps esdevenidor los consellerses stat concordat que lo jorn de sant Andreu ajustat lo consell de C jurats per fer la eleccio dels dits consellers sien eletes Xll persones del dit consell en la forma seguent: ço es que sien fets docents radolins de cera o aytantscom mester sian segons lo nombre de les persones qui seran en lo dit consell et que cascun radoli sia de pes de la quarta part de una onza et que dins XII dels dits radolins sia mes I albaranet de pergamigros en lo qual sia scrit aquest nom eslegidoret tots los altres dits rodolins sien vuytslos quals rodolins vuyts e scrits tingalo scriva del consell dins la casa on lo dit consell de C jurats sera aplegat empero que los XII scrits sien apartats dels altres vuyts et contot hom siura lo dit scriva deja comptar tots losciutadans de la part dreta e prenga III dels dits rodolinsqui seran scrits e facey compliment dels altres vuytstro en nombre quey sia mester dels dits ciutadans e los dits aytals radolins metedins un baci on haja aygua et aquells façabe mesclar e faça cobrir lo dit baci abI drap de Ii e aquell baci axi cubert façaaportar per I verguer de la ciutat al banch on los dits ciutadans siuran e en presencia de tothom façaque un fadrinet de edad de VII anys poch mes o menos meta la ma en lo dit baci cubertet traga I dels dits radolins e aquell docomençant al primer que siura en lo dit banchet aquell a qui al dit radoli sera donat lo haja de continent en presencia del dit notari obrir ans que altre rodoli se do a aquell qui Ii siuraal costat et si lo dit rodoli sera atrobat vuytpas avant lo dit notari tro tant que a algu venga lo dit radoli en que sera scrit lodit nom elegidor et aquell qui haura hagut lo dit radoli ab lo dit nom elegidor sia de continent scrit per lo dit notari en elegidordels dits consellers lo qual prohom en qui sera caygudala dita sort hage de continent fer lo sagrament quels elegidors son tenguts de fer lo cual sagrament sia legit ans quels donen los rodolinspresent tot lo dit consell: et prestat lo dit sagrament lo dit elgidor se haja a levar del banchon siura e shaja apartar en la I cap de la dita casa del consell sens que no parle ab alguna altrepersona e aqui estigue cascun elegidor tro hajencompliment de tots los dits XII: et en apres lodit scriva hage comptar tots los menestrals qui siuranen los banchs devant los dits ciutadans e per semblant forma meta en lo dit baci III dels dits rodolins scrits e aytants dels altres vuytscom mester sera al nombre dels dits menestrals e aquells be mesclats e cuberts lo dit scriva deja fer donar per lo dit fadri a tots los dits menestrals comensant del primer tro al derrerdels dits banchs e que scrive los noms dels III en qui caura la dita sort e aquells faça apartar en la dita casa e jurar en la forma et manera que dessus es expressat: et semblant pratica e forma tinga lo dit scrivaen lo banch de la part esquerra on siuran losmercaders mesclanhi III rodolins dels scrits ab losrodolins vuyts que en lo dit banch se hauran a distribuir: e semblant faça en los banchs quistan devant lo dit banch dels mercaders en losquals aximateix distribuescha los dits tres rodolins scrits qui sobraran e aço en la forma et manera dessus dites. Les quals XII persones axi eletesse hagen totes ensemps a partir de present per fer la eleccio dels consellers e hagen elegir III bones persones de les quals tots o almeyns VIII dells se concordaran e açoper esser conseller en cap en lo dit any de la ciutat: et hagen tres rodolins de cera vermella del dit pes e en cascudaquells rodolins en I pergami grossetscriven lo nom de las dites III persones cascunaen son rodoli. Item façen eleccio de tres bones persones per esser conseller segon e per semblant forma siames lo nom de cascun daquells en I radoli de cera vert los quals sien III rodolins del pes dessus dit. - Item elegescan VIIII persones novicisqui nul temps sian stats consellers e lonom de cascun sia mes en I rodoli de cera grogalos quals rodolins sien del pes ja expressat: los quals elegidors no gosen ne puxenexir de la casa on seran appartats per fer les dites eleccions tro aquelles hagen complides per la forma dessuset dejus contenguda: e los dits rodolins axi concordats en III partidas segons que dessus es expressat tots los dits XII elegidors ab los dits scriba et verguer e fadrinet venguen devant lo dit consell de cent jurats e en lo dit baci cubert facen primerament metre los III rodolins de cera vermeila (vermella) e ben mesclats e cuberts facen que lo dit fadrinettraga I dels dits rodolins e aquell qui sera tret sia de continenmes per lo dit scriva en I boça de cuyr que tengalo dit scriva en la ma devant lo dit consell e los altres dos rodolins vermells sien foragitats et apartats e per semblant forma sien meses en lo dit baci los altres III rodolins verts en sia tret un per lo dit fadri e mes en la dita bossa. Item sien preses e meses en lo dit baci ben cubert tots los dits nou rodolins de cera groga e lo dit fadri si pot haja a traure III rodolins justats del dit baçi o si tots III justats nols pot traure quels traga de I en I et aquells III rodolins axi trets sien meses en la dita bossa: e en la dita forma e maneras hauts et meses losdits V rodolins en la dita boça los dits XII elegidors ensemps ab lo dit scriva se aparten del dit consell e obrenlos dits V rodolins e aquell qui sera trobat scrit dins lo dit rodoli vermell sia en aquell any conseller primer et aquell qui sera scrit dins lo rodoli vert sia conseller segon et los III novicis qui seran trobats en los III rodolins de cera grogasien consellers terç e quart et quint a conaguda dels dits elegidors o de la major partida: et de continen los dits XII elegidors façen per lo dit scriva publicar los noms dels dits V consellers e lo orden de aquells. Item es acordat que daci avant los concellers en cap e segonapres que seran stats consellers no puxenne dejen esser tornats en eleccio de esser consellers fins quatre anys sien passats apres que hauran posada la dita consellaria. Item es stat acordat que daci avant alguna persona no puxe esser electa en los dits III consellers novicis qui dins V anys sien stats consellers tercers quarts o quints axi que hagen a vagar V anys cumplits de la dita consellaria dels novicis: empero si als dits XII elegidors o la major partida daquells era semblant per ben publich que algu o alguns qui dins los V anys fossen stats consellers tercers quarts o quints fos o fossen bons o profitosos a esser conseller o consellers primer o segon que los puxen nomenar e metre en los dits rodolins vermells o verts segons quels sera semblant: empero que los dits novicis qui seran stats consellers tercers quarts o quints no puxen tornar en los dits primers et segons fins IIII anys sien passats apres que hauran posada la conselleria. Item es concordat que los dits XII elegidors complida per ells la dita eleccio dels dits V consellers ans que venguen devant lo dit consell de C jurats elegesquen dues bones persones per esser obres e aço fassen a lur bona coneguda sens rodolins a concordia de tots o de la major partida dells: los quals dos obrers axi eletsdeguen fer publicar con los dits V consellers se publicaran. Item es acordat que daci avant los C juratssien elets en la forma seguent ço es que losdits V consellers apres que seran elegits en la manera dessus dita trametran per cascuns consols de cascuns officis de la ciutat e que los dits consols hagen a portar en scrits als dits consellers migençant sagrament de triar losmillors aquell nombre de persones de llur offici quels sera demanat per los dits consellers considerat lo nombre qui sera en lo dit offici et los dits consellers ensemps ab los dits consols prenguen de cascun offici aquell nombre de persones quels apparraesser sufficient per esser de consell de C mudantni emperocascun any com mes poran ço es que aximateix noy tornen dos anys o mes arreu romanentnicadany alcuns qui sapien la praticadel consell: et alli on no haja consols en loch daquellslos dits consellers hagen alcuns bons prohomensab los quals migençant lo dit sagrament elegesquen aquells quels parra esser sufficientsa consell de C jurats. Empero dels ciutadans et mercaders sien meses per consell de C jurats a arbitre e voler dels dits consellers fet primerament per los dits novells consellers sagrament en poder del escriva de la casa del concell de elegir e triarlos millors de aquells que nomenats o presentats Iusseran per los dessus dits. Item es acordat que la eleccio del mostaçaf e del execudor de la casa del pes se faça daciavant en la forma seguent: ço es quel jorn de sancta Lucia aplegat lo consell de C jurats segons ques acostumat sien eletesVIII persones del dit consell departidas en quatre parts abrodolins en aquella matexa forma e manera que dessuses expressat en los XII elegidors dels V consellers: exceptat que axi com dessus se han a donar III rodolins scrits ab aquest nom elegidoren lo banch dels ciutadans e altres III en cascuna de les altres III partides del dit consell que al present solament sien dats en cascuna de les IIII parts del dit consell dos rodolins ab la dita scriptura e aquells sienmesclats ab los altres vuyts segons la forma de la altre eleccio: et les dites VIII persones axi eletes sens algu dels dits V consellers present lo scriva del consell se deja apartar del dit consell de C jurats e prestat primerament per ells lo sagrament acustumat cascu dels dit VIII elegidors haja en publich solament devant ells mateixs una persona anomenar la cual segons sa consciencia sia bona per esser mostaçaf aquell any e execudorde la casa del pes lo qual nom degue de continent scriure lo dit scriva e lo nom daquell qui Ihaura anomenat: et con cascun dels dits VIII elegidors haura nomenat per si una bona persona ladonchs totes aquelles XIII persones axi anomenades sien de continent meses cascun separadament per son nom en un rodoli de cera groga dins I pergami grosset e los dits Vlll rodolins sien cascun del pes dessus dit et aqui presents los dits VIII elegidors sien meses los dits XIII rodolins e ben mesclats dins un baçi ab aygua lo qual sia cubert ab un drap de Ii e sia haut I fadrinetde la edat dessus dita lo qual haja a traure III dels dits rodolins los quals III rodolins sien de continent uberts e los noms daquells sien scrits per lo dit scrivae aquells III sien hauts per elegits en mostaçafdaquell any pero que aquell qui sera stat eleten mostaçaf e haura obtengut lo dit offici de VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et encontinen dels V rodolins qui romandran en lo dit baci cubert sien per lo dit fadrinet trets dos rodolins e aquells uberts decontinent sien meses en scrit per lo dit scriva e aquestes dues persones sien haudes per elegides en execudor de la dita casa per aquell any pero que aquell qui sera stat elet execudor de la dita casa e haura tengut lo dit offici dels dits VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et les dites tres et dues persones axi electes sien presentades al senyor rey o en absencia sua al seu batle general per fer los dits mostaçaf et execudor los quals elets et creats per lo dit senyor o batle general sien publicats en lo dit consell de C jurats segons forma acustumada. Entes empero e declarat que si per ventura dels dits V rodolins qui romandran en lo dit baci lavatsne los III per fer lo mostaçaf eren III los dits dos rodolins per fer lo dit execudor e en lo un dels dits rodolins o en abduy eren trobades persones scrites qui fossen heretats o haguessen parts en molins que en aquell cas los dits VIII elegidors degen fer traure del dit baci per lo dit fadrinet de aquells tres rodolins qui seran romasos un o dos rodolins per haver compliment als dits dos qui shauran a elegir per execudor: e si era cas que en tots los dits V rodolins restants dels dits VIII o en quatre daquells eren atrobades scrites persones heretades o havent part en molins que ladonchs sien anomenadesaltres V o quatre persones per aquells mateixs dells VIII elegidors qui los dits V o quatre haurien anomenats ço es una persona per cascu dels dits elegidors: e en aquell cas los dits V o quatre rodolins sien meses en lo dit baci cubert e sien trets per lo dit fadrinet dos rodolins o un si laltre sera ja atrobat en quo no hage persona heretada o havent part en molins e aquells aytals dos sien presentats al dit senyor rey o a son batle general et apres publicats segons que dessus es ordonat. Item es acordat que los pesadors del dit mostaçafsien daci avant elets en la forma seguent: çoes que apres aquel dit mostaçaf sera eletet publicat los dits consellers com abans puxen ensempsab los dejus dits XXX prohomens o la partida daquells dejus ordenada degen et hagen elegir los dits pesadors e que en lurs consciencia et carrech de anima migençant sagrament degenelegir en lo dit offici sino aquell o aquelles millors persones que poran atrobar qui sien de condicio de exercir lo dit offici et que lo senyor rey nela senyora reyna ne lo mostaçaf neneguna altra persona no puxen forçarne induir los dits consellers e altres elegidors de elegir en lo dit offici sino aquell e aquells que segons llurbona conciencia Ius parra esser faedor. Losquals pesadors axi elets ans que usen de lluroffici sien tenguts de fer sagrament e homenatge de usar be et Ieyalment en llur offici et no sostenir ni consentir alcuna frau e noresmenys hagen assegurar e darcovinents fermançes de tenir taula e destar a dret als querelants e de fer justicia e esmena de si mateixsen tot ço que seran atrobats delinquidors o malmirents. Item es acordat que tots los altres officis quis solen dar per la ciutat exceptats losdels presents capitols sien fets per los consellers abprohomens en la forma ja acustumada e que aquells se hagen a elegir lo jorn de sant Thomas apostol o altre dia abans del dit jorn passada la dita festa de sancta Luciao abans de la dita festa segons que als dits consellers sera be vist esser fahedor e expedient. Item es acordat que en lochdel consell qui era dit de XXV sien elets per losconsellers cascun any del consell de C jurats CXX persones en nombre de les quals sien les LXXX entre ciutadans et mercaders ço es XL persones de cascuna e les XXXX de les altres condicions o arts daltres persones de la ciutat: les quals CXX persones sien compartides en quatre parts ço es XXX persones ne hage V de cascuna de les condicions dessus dites e los uns XXX qui seran la quarta part dels dits CXX sien triats e elets per servir lo consell quis dehia de XXV per III meses del any e per semblant sien compartits los altres trentanarisde III en III meses lo compartiment dels quals sia fet a coneguda dels dits cosellers per çoque algu no sanuig de continuar lo dit consell e aximateix que al cap del any hi haja cabut gran part et la major del consell de C jurats. Item que los dits consellers hagen et deguen fer los affers de la ciutat ab les dites XXX persones o almenys ab XVIII de aquelles ço es VI de cascuna condicio de les III dessus dites encara que tots losdits XXX no hi venguen. Item que los dites XXX persones se hagen appellar cascuna vegada que mesterles hauran per consell a tenir et aço per los verguersde la dita ciutat. Item que los consellers de Barchinona en locomençament et creacio de llur offici hagen a fer segramentde appellar et fer appellar tota fraucessant los XXX per los dits verguersmissatges per espatxament dels negocis o officis espatxadors per ells ab los dits XXX segons que dessuses dit. Item que Ios dits verguers e missatgeshagen a fer sagrament et homenatge en poder del veguerde Barchinona de appellar los dits XXX tota frau cessant cascuna vegada que per los dits consellers lussera manat: e en cas que los dits verguers e missatgeso I dells fossen empatxats per malaltia o per altre accident que aquells qui en loch dello dells hauran appellar los dits XXX hagena fer semblant segrament et homenatge en la forma dessus dita. Item que les dites XXX persones hagen a venir al dit consell cascuna vegada que appellats hi seran per lo sagrament que fet hauran. Item que los dits consellers hagen a star a consell de les mes veus de la major partida de aquells qui presents hi seran. Item que si algu o alguns de les dites XXX persones eren morta o mortes o absents per longa absencia o en altre manera empatxatde lonch empatxament en aquell cas los dits consellers pusquen e hagen poder de subrogar en loch de aquell o daquells altre o altres qui sien de semblant condicio que seran los demunt dits losquals hagen a fer e esser en los consells en la forma dessus dita. Pero si los affers eren tals e tant grans que ultra les dites XXX persones hi hagues necessitat de mes gens appellar que ladonchs abacord dels dits XXX o de la major partida de aquells qui presents hi seran segons dessus es dit los consellers hagene puxen appellar aquelles persones e en aquell nombre mes abant dels dits XXX que lavors hauran acordat entre tots. Es empero entes que ultra lo dit nombre de XXX los dits consellers tota hora quels apparrapuxen appellar en los consells lo advocat et advocats de la ciutat.
- Necnon supplicasse ut preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta laudare approbare ratificare et confirmare de nostri solita clemencia dignaremur: nosque dictis supplicationibus inclinati benigne visis et in nostro pleno consilio dictis capitulis recognitis et examinatis considerantes ea fore dicte civitati et rei publiceejusdem proficua: idcirco tenore presentis per nos et omnes heredes et nostros succesores quoscumque dicta capitula et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmationis presidio roboramus ac etiam predicta vobis concedimus statuimus et volumus ad imperpetuum vim privilegii omnino obtinere: promittentes per nos et nostros
succesores in bona fideregia vobis dictis consiliariis et juratis civitatis ejusdem presentibus et futuris in posse notarii et secretarii nostri subscripti tanquam publice persone pro vobis et eis recipienti et stipulanti predicta omnia et singula tenere et observare et teneri et observari facere et non contrafacere vel venire jure aliquo causa vel etiam racione. Mandantes per eandem inclito ac magnifico infanti Jacoboprimogenito nostro carissimo et post dies nostros in regnis et terris nostris legitimo succesori nec non procuratori generali et vicesgerenti ejusdem ceterisque officialibus et subditis nostris vel dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et singula vim privilegii perpetui concernencia et denotancia teneant et observent ut desuper continetur. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo majestatis roboratam. Data et acta in monasterio de Valldonzela XXIII die octobris anno a nativitate Domini millesimo CCCLXXXVll regnique nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. qui hec concedimus laudamus et firmamus. - Testes qui presentes fuerunt ad predicta sunt Raymundus vicecomes de Roda Eymericus de Scintillis Petrus Dartes Berengarius Dortafano camerlengi Franciscus Daranda promotor milites Petrus Çacosta bajulus Cathalonie generalisFranciscus Çacosta vicecancellarius in Cathalonia et Bernardus de Ponte legum doctores consiliarii dicti domini regis. - Sig+num mei Galcerandi de Ortigiis dicti domini regisprothonotarii regiaque auctoritate notarii publici qui hanc cartam mandato domini regis propter absentiam discreti Bernardi de Jonquerio ipsius domini regis secretarii in posse cujus fuerat firmata scribi feci et cum raso et correcto in lineis III ubi legitur juratorum mustaçaforum et aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitetur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis et in V ubi corrigitur sia de pes de la quarta part de una onza et in XVI ubi scribitur dells se expedivi et clausi. Constat etiam de supraposito in hac mea clausura presentasse. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio in cujus posse firmavit.

LXXXII. Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.

LXXXII.
Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.

Nos Johannes Dei gratia &c. viso quodam privilegio facto et concesso universitati Ilerdeper serenissimum dominum Petrum recolende memorie regem Aragonum genitorem nostrum dato et acto BarchinoneXXVII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVI ejusque bulla plumbea impendenti munito continente ordinaciones quas idem genitor noster servari exinde voluit super eleccionibus paciariorum(paheres de Lérida) consiliariorum et aliorum officialium in dicto privilegio contentorum et super convocacione ac celebratione consiliorum generalium et particularium civitatis ipsius: et intellecto quod ipsis ordinacionibus deductis in praticam sequebantur aliqua inconveniencia et specialiter difficultas habendi consilia generalia vel particularia ob que negocia dicte civitatis turbabantur protelabantur nimium et sepissime in devium veniebant: idcirco suplicantibus nobis Dominico de Montsuar et Nicolao Çabaterii nunciis dicte civitatis in nostra curia presentibus habito super hiis maturo et digesto consilio informati ad plenum per fidelem consiliarium et negociorum nostre curie promotorem Andream de Contijoch qui ut locumtenens regni diu fuit et stetit in civitate predicta et semel mandato regio fecit eleccionesconsiliariorum dicte civitatis interfuitque sepissime in ejus consilio in quibus ut dixit nedum expediens imo neccessarium erat provisiones facere infrascriptas correcciones et suplicaciones fecimus que sequntur quas ut ab ipsis consiliariis melius intelligi valeant in vulgari poni fecimus ut sicut alie quas corrigunt et suplent habeant vim robur et firmitatem privilegii cunctis temporibus pereniter valituri.
- Primerament com en la dita ordinacio real entre les altres coses per toldrecas ques poria sdevenir es assaber que per absencia de alguns nos poria tenir consell general si tots los cinquanta consellers qui fan consell general hi havien a esser ni consell particular si tots losXXII consellers qui fan consell particular hi havien a esser sia expressament contengut et ordenat que si alguns dels dits consellers seran absents o empaxats axis com dit es pus quels consellers sien appellatspublicament e axi com es acostumat que almenys XXX prohomens hajen a esser en los consells generals es assaber nou dels quinze de la ma major et nou dels XV de la ma mijana e nou dels XV de la ma menor e tres dels V consellers dels officis axique entre tots sian almeyns XXX e que almenys XV hajen a esser en los consells particulars es assaber V dels consellers de la ma major e V daquells de la ma mijanaet V daquells de la ma menor e si aquell un dels XXII qui fan consell particular qui es dels officis es a compliment dels dits XV que puxaesser: e segons informacio quel senyor rey ne ha haudaaço import en si gran difficultat de haver et tenir consell algu general o particular en la dita ciutat per tal com es leugera cosa de fallir en los consells generals algun conseller dels nou qui de cascuna ma hi ha a esser almenys axi que posat que en los consells generals ne hajenou o X o XV de cascuna de les dues mans et de la tercera ma no ni fall sino un posat quen hi haje per ventura VIII o si nhi fall un dels consellers dels officis qui almenys hi ha a esser nos pot tenir consell general o posat que en los consells particulars ne haje a esser de cascuna de les dues mans si nhi fall un dels V de la tercera ma qui hi han a esser nos pot tenir consell particular de que shan seguits en la dita ciutat segons queldit senyor ha sabut despuys que la dita ordinacio sesfeta grans inconvenients e distrigament et allongamentdel affers de la dita ciutat: corregin en açola dita ordinacio reyal vol ordone e stableixque daqui avant puys quels consells generals sien appellats publicament tota frau cessant abcrida e ab albarans segons que es acostumat loscuals albarans se hajen a fer a tots loscincuanta consellers o a lurs alberchs posat que absens o empatxats sien que almenys XXX consellers dels dits L facen consell general axi com era ja ordonat: mas que daci avant no sia feta differencia de les mans de que devien esser ans basten tots los dits consells generals quey sien XXX consellers o pus tro en nombre de L de mans se vullesien de la dita ciutat e semblant sia en losconsells particulars on hajen a esser almenys quinze: es assaberque pus que tota frau cessant sienfets los dits albarans a tots los XXII consellers qui fan consell particular o a lurs alberchs posat que empatxats o absents sien ey seran almenys XV consellers quels XV facen consell particular no fahen differencia de quals sien e ab aço seran tolts los inconvenients quis seguien conera feta differencia de les dites mans. Item es contengut en la dita ordinacio que en algun consell general o particular o altre de la dita ciutat no gos entrar algu qui no sieconseller exceptats los pahers e algunes persones alli nomenades. E com sie necesari queldit sindich de la dita ciutat sie o puxe entrar en aquells per tal que sie informat dels fets o drets de la dita ciutat per los quals ha a esser e entervenir sovinen les corts et altres lochs: per ço lo dit senyor reysuplin en aço la dita ordinacio ordona e stableix quel sindich de la dita ciutat qui es o sera daquiavant puxe entrar esser e estar en losconsells generals particulars et altres de la dita ciutat tota pena cessant mas que noy haje veu alguna. Mes avant lo dit senyor supplin en aço la dita ordinacio volent provehir a cas ques poria sdevenir es a sabersi per qualque necessari se esdevenia que en la dita ciutat hagues obs consell general o particular con la host es fora de la dita ciutat: vol ordona et stableix que daqui avant per tots temps con la host deura exirde la dita ciutat per host reyal o vicinal o altre qualsevol raho quels quinze consellers de la ma major elegesquen III consellers de si mateixs elsXV consellers de la ma mijana altres tres consellers de si mateixs els XV de la ma menor altres III de si mateixsels V consellers dels officis ne elegesquen un de si mateixs. Guardense pero tots los damunt dits L consellers que elegesquen cascuns de si mateixs aquells que sien pus vells o inhabils a hostejar o qui per altra raho alguna haurien a romanir. E si avenir no sen poden cascuns de sa ma entre si mateixs quelofficial qui traura la dita host ab consell dels paherslos elegesque: los quals deu consellers axielets romanguen en la dita ciutat. E si cas sera que per alguna causa o raho necessaria hauran obs consell general dins la dita ciutat la dita host difora lavors los X consellers elegesquen XX homens los millors o pus enteses daquells qui romasesseran en la dita ciutat ab los quals e ab los dos pahers qui tots temps acostumen romanir absent la dita host facen consell general guardantse que nol tinguensi per gran et fort necessaria causa no sera. Item es contengut en lodit privilegi reyalque si algun clergue ancara conjugat sera elet a conseller daquells VIII consellers qui han a termenarlos bans de la dita ciutat no sia admes a usar del dit offici de conselleria si donchs abans no assegura sufficienment en poder del veguer de Leyda ab pena de M solidos barchinonenses e ab fermances legues que durant lo dit offici de conselleria no allegara coronane haura recors a jutge o cort eclesiastica per algun fet civil o criminal ne per algun ban: e segons que de cert lodit senyor ha sabut algun qui sia estat elet a esser dels dits VIII consellers no haje volguda fer ni donar la dita caucio ans expressament hajen tots dit que no volen esser consellers si a darla han e quels plau molt que noy sienadmeses com sia offici de carrech et destorb de lursaffers e del qual no han algun salari: per ço lo dit senyor hagut per cert que jatsia puxen esser forçats o pendre lo dit offici de conselleria pero no poden ab justicia esser forçats a dar la dita caucio: per ço revoca et tol de tot en tot la dita caucio e vol que siaaxi com si en lo dit provilegi posada no fos. En totes les altres coses vol e ordona lo dit senyor a que stiguen en sa força et valor lo dit privilegi et ordinacio dels consells de la dita ciutat e de les eleccions en aquell ordenades e totes et sengles altres coses contengudesen aquell lo dit senyor confirma loa et approvaaxi com a coses be et rahonablement ordenades.
- Mandantes itaque firmiter et expresse sub pena in dicto privilegio contenta curie et vicario Ilerde vel ejus locumtenenti paciariis et probis hominibusac toti universitati Ilerde et singularibus ejusdem presentibus et futuris quatenus correcciones et suppleciones nostras hujusmodi factas de certa sciencia et consulte teneant firmiter et observent tenerique et observari ab omnibus faciant inconcusse nichil la contrarium tentaturi. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri et sigillo nostro impendenti jussimus comuniri. Data BarchinoneXX die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVII regniquonostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Raimundus vicecomes de Roda Gastonus de Monthecatheno Eymericus de Cintillis et Jacobus Castellarii milites. - Dominus rex presente infante Martino duce Montisalbimandavit michi Bernardo de Jonquerio.