LXXXVI. Reg. n. 1892, fol.204.18 abr. 1388.

LXXXVI.
Reg. n. 1892, fol.204.18 abr. 1388.

Nos en Johan etc. Com per vosaltres feels nostres justicia jurats et prohomens de la vila Doriola segons que per vostra exposicio havem entes perque la vila sia puscavallariosa et guardada de messions sie statno ha molt ordonat que alguna dona mullerde qualsevol habitant o habitador en la dita vila de qualsevol condicio o stament sia no presomesque ni puxeportar or ni argent ni perles ni vayrs ni erminisni algunes vestidures o altres ornaments de sa persona si donchs son marit no tindra cavall et armes et la que contrafara encorrega en pena de trenta morabatins dorguanyadors la tercera part a la justicia en nom nostre et la tercera part a la obra dels murs de la dita vila et la restant tercera part al acusador o denunciador: per ço a humil suplicacio per part de vosaltres dits justicia jurats et prohomens a nos feta la demunt dita ordinacio et les coses en aquella contengudes loam aprovam ratifficam et confirmam e volem daqui anantesser tenguda et servada axi que per vosaltres o altres qualsevol officials o comissaris nostres no puxaesser revocada sens nostra special licencia et manament. Manants per la present a nostre general gobernador et a son portant veus en les parts Doriolae a tots altres officials nostres presents et esdevenidors et encara a tots los habitants et habitadors en la dita vila que la dita ordinacio et la nostra present confirmacio tenguen et observen et tenir et observar facen exhigent la dita pena dels contrafahents tantes vegades com sera comesa. En testimoni de la qual cosa havem manada esser feta la present segellada ab nostre segell. Dada en Barchinonaa XVIIII dies dabril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXXVIII. - Franciscus ça Costa. - Bonanatus Egidii ex provisione facta per Franciscum Castella legum doctorem consiliarium et promotorem cui ut dixit fuit commissa.

LXXXV. Reg.n.1892, fol.204. 18 abr. 1388.

LXXXV.
Reg.n.1892, fol.204. 18 abr. 1388.

Nos Johannes etc. a humil suplicacio per part de vosaltres feels nostres justicia jurats et prohomens de la vila Doriola e perque la dita vila sia mils regida e lo consell daquellamils endreçat: per tenor de la present proveim e ordonamet a vosaltres justicia jurats et prohomens presents et esdevenidors atorgam que tots los habitants de la dita vila qui ara son o per temps seran no contrestant que sienclergues pero conjugats qui tenen cavall o armes segons la ordinacio de la dita vila puxen esser elegits et admeses als officis de la dita vila e usar daquellsaxi com si no havien coronaqualsevol ordinacio et prohibicio contraria no contrestant. Volem empero e ab aytal condicio fem la present condicio que cascun clergue conjugat com sera a alcunoffici de la dita vila elegit ans que daquellpuxa usar ne al exercici daquell siaadmes se haja a posar pena de D florins dor Darago a nostres cofres aplicadors et per aquella haja a prestar en poder del scriva de la cort de la justicia de la dita vila cauciobastant ab bones fermançes legues que per qualsevol actes civils et criminals toquants en qualsevol manera lo dit offici et exercici daquell no allegaracorona ne declinara per los dits actes civils et criminals en alguna manera la nostra jurisdiccio. Manant per aquesta matexa a nostre general gobernador et a son portant veus en la partida Doriola et a tots altres officials et sotsmeses nostres presents et esdevenidors que la present nostra concessio duradora a beniplacit e provisio nostra tinguen et observen et contra no fassen per alguna raho:en testimoni de la qual cosa havem manat esser feta la present abnostre pendent segell segellada. - Dada en Barchinonaa XVIII dies abril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXXVIII et del nostre regne segon. - Franciscus ça Costa. - Arnaldus Manyosa ex provisione facta per vicecancellarium in consilio.

LXXXIV. Reg.n°1893, fol. 54.4 nov.1387.

LXXXIV.
Reg.n°1893, fol. 54.4 nov.1387.

Pateat universis quod nos JohannesDei gratia rex Aragonum etc. attendentes vos consuleset probos homines ac singulares officiorum paratorum textorum et tintoriorum
civitatis Barchinone qui nunc estis et fuistis temporibus preteritis fuisse coram nobis delatos et denunciatos per procuratorem fiscalem curie nostre de diversis criminibus et delictis videlicet quod absque nostri et nostrorum officialium licenda et permissu constituistis in civitate predicta quondam domum inibi judicium quasi pretorium faciendo
ibidemque sigilla ordinastis et vectigaliaimposuistis et alia capitula et ordinaciones fecistis et factas per consiliarios dicte civitatis non servastis ignoscentes afligendo et culpabiles relexando ac officio jurisdiccionis quam minime habebatis utendo quodque in dictis officiis plures et diversos fraudes fecistis et comissistis de quibus quidem criminibus et delictis et aliis predictis decentes inquisiciones fieri fecimus per fidelem consiliarium et auditoremcurie nostre Petrum Mercerii jurisperitum cui comissionem fecimus de predictis prout predicta omnia et singula in ipsis inquisicionibus plenius continentur: verum quia in dictis inquisicionibus et deposicionibus testium ac processibus super predictis habitis non videntur judicia que reddant vos seu aliquem ex vobis quoad presens culpabiles de predictis presertim quia dicte domus et vectigal facte seu ordinate extiterant nostra auctoritate precunte et alius quia volumus in hac parte pocius misereri quam ulcisci: idcirco cum presenti carta nostra perpetuo valitura vos dictos consules et probos homines ac singulares dictorum officiorum et cujuslibet eorum presentes et preteritos et quemlibet vestrum et ipsorum in solidum absolvimus ac vobis et eis diffinimus remittimus et totaliter relaxamus omnem actionem questionem peticionem et demandam et omnem penam civilem et criminalem et aliam quamcumque quam contra vos et bona vestra et cujuslibet vestrum possemus facere infligere vel movere ratione predictorum vel alicujus ipsorum nec minus aliorum quorumcumque criminum seu delictorum pretextu dictorum officiorum vel ipsorum alicujus in genere vel specie per vos vel aliquem vestrum usque in presentem diem comissorum: ita quod sive in eisdem culpabiles fueritis sive non et sive de eisdem inquisitum fuerit vel non inquisitum nunquam possitis per nos seu officiales nostros occasione predictorum seu alicujus ipsorum capi detineri impeti demandari nec conveniri in judicio vel extra vel pena aliqua condempnari immo sitis vos et quilibet vestrum in solidum in generali et in speciali ab omni pena civili et criminali ac pecuniaria perpetuo absoluti vobis tamen facientibus de vobis querelantibus justicie complementum. Et nichilominus volentes vos predictos consules et singulares officiorum predictorum ampliori gratia prossequi adhoc ut litigia et dissensiones que a magnis citra temporibus pacis inimico instigante suscitate extiterant inter singulares dictorum officiorum et quod fraudes et plura alia inhonesta et illicita que comittebantur in dictis officiis et unoquoque ipsorum per nonnullos eisdem officiis temere abutentes cessent in posterum et etiam ut status et condicio vestrum in melius reformetur capitula et ordinaciones subdistincta per consiliarios et probos homines dicte civitatis nunc et solemniler ac cum magno consilio et acervo perpendimus factas et ordinatas in quo quidem consilio fuerunt nedum ipsi consiliarii sed etiam quamplures doctores proceres et mercatores ipsius civitatis non modicum notabiles et experti in exercicio dictorum officiorum et unoquoque ipsorum fecimus ad cautelam iterum in nostro consilio legi nedum semel sed pluries ibidemque presentibus sindicis et procuratoribus singularium dictorum officiorum solemniter examinari et discuti: quorum quidem capitulorum et ordinationum tenores dicuntur esse continende subsequentis.
- Ara hojats. Per manament del veguer ordonaren losconsellers e prohomens de la ciutat de Barchinona que tota persona de qualque ley o condicio sia que vena lana levada en la plaça neen altra part de Barchinona si aquella lana sera filada en Barchinona haja a dir veritat a aquell o a aquella que la dita lana comprara o la volra comprar si aquella es de blanqueria o de anyins o de tesorasots pena de XX sous per cascuna vegada. Item que tota filanera o cardedora de stam o de lanaqui per males filadures o per mal cardar haura consumado gastat lestam o la lana qui dat Ii sera a filar o cardar haja a satifer e esmenar a aquell de qui sera ço quen valra menys a coneguda dels consols dels parayrers tintorers e texidors. E que no gos mesclar una lana ab altra anshaja a tornar a cascun la lana que tendradaquell diligentment sots ban daçoquen deu haver del filar o cardar e que Ii hajaesmenar lo dan. Item que tota persona que vendra lanalevada en la ciutat de Barchinona o en les places o fore les places daquela ciutat que la haja a vendre ben levada e axuta e ascardeçada çoes que aquell que la comprara ne pusca ascardaçar una quantitat o sort de la dita lana que comprara e que segons aquella quantitat o sort de lana minvara se haja abatra de la romanent lana levada qui sera comprada segons que minvat haura sots ban de deu sous. Item que alguna persona de qualque ley o condicio sia qui pentin lana e qui cart o fara cardar lana no gos untar ne fer untar la lana ni les pintesni les cardes ab oli sino ab larte ab mantega axi com antigament era acostumat si donchs no era lana tinta o masclats o de cadius o de burells sots ban de VI diners per liura de lana: empero que perçoques pusca fer provisio dels dits lart e mantegaes ordonat que les dites coses se puxen fer ab bon olidaci a la festa de sant Johan de juny prop vinent e no daqui avant. Item que tot hom e tota dona que pintenaralana o cardara haja aquella a pintenar o cardarbe e leyalment: et si contra fara haja esmenar la lanae pagar ço quels consols dels dits officis diran. Item que tot batador daqui avant haja be a batrae mesclar les lanes que batra e seguentment en tal manera que sia be clara e mesclada per tal que los drapssien pus eguals e millors e frau no shi puxefer sots ban de deu sous per cascun jornal. Item que tota persona de qualque condicio o stament siaqui ordesca teles per si o per altre per fer draps de lana haje a tenir los ordidors de XII ramsjusts e en cascun ram haje haver XIII palmsde cana justs per ço que la tela haja en losdits ordidors XIX canes e mija en guisaque con lo drap sera texit haje XVIII canes e mija e no menys e qui contra fara pachper ban XX sous. Item que neguna persona de qualquestament o condicio sia no no gos ordir en negun cap de drap negun scapolo gran ni poch sots ban de deu sous e que perdelascapolo. Item que alguna persona qui ordesca axicom dit es no gos ordir negun scapolo qui haja mes avant de XIIII canes e aço per squivarmolta frau qui fer si poria sots ban de XX sous per cascuna vegada que contra faça. Item que neguncorredor o corredorano gos vendre alguna lana ne stams seus propris ne comprarne per revendre ne per ferne drapse aço per squivar frau qui si pot fer negos fer frau en aquelles vendes que fara e que ans que hajan licenciade vendre lana hajan a jurar en poder del veguer que be e leyalment se hauran en vendre les dites lanessots ban de X sous per cascuna vegada que contra fara. Item que sia entes que tot hom e tota dona de qualque condicio sia haja a donar com vendra lanaa pes de quintar en Barchinona dues liuresde tara per cascun quintar de lana sutzedon que sia e semblant haja a fer del menor pes. Item que drapXVIII senyal no gos haver mes avant de XI palms e III quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quelXVIII terner no gos haver mes avant de XI palms sotsban de X sous e de trencar lo pinte. Item que loXVI senyal no gos haver mes avant de XI palms e mig sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVI terner no gos haver mes avant de X palms e tres quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XIIII terner no gos haver mes avant de deu palms e al quart sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drapqui sia bo e leyal sens algun ban. Item quel XIIII senyal no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item que alguna persona de qualque stament e condicio sie no gos fer ni fer fer negun drap ni drapsni scapolons en Barchinona termens ni territori de aquells de meyns nombre de XIIII ligadures sots ban de L sous e de perdre lo drap o draps o scapolons. Item que tot tixidoro altre qui tixira draps de lanaen Barchinona haje a texir cascun drap be e egualment axi be aquells qui no seran seus com los seus sots ban de V sous e que no gos levar de teles que tixira neguna ligadura o via sots ban de L sous e sie privat det offici. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinonahaja a fer en lo començament del drap que tixira en locap primer e aço con començara a tixir en la faxa un senyal de B per ço que siaconegut en tot loch que es stat tixit enBarchinona e en locap derrer haje o fer son senyal per ço que sia conegut qui lhaura tixit sots ban de X sous per cascuna vegada. Item que neguna persona de qualque ley o condicio sie no gos fer ne contrafer en neguna manera lo senyal del altre texidorsino lo seu ni tixent ni ab agulla ni abaltra cosa e qui contra fara pach per ban cascuna vegada XXV sous per cascun drap. Item que tot drap qui exirade tixidor o del taler haje haver de larch XIIII canes e mige e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra. E si alcundrap sera trobat pus curt quen sien fets trosorsper les tres persones ordonades destar en la casa abconsell de prohomens dels officis si conexeran que siafet per frau e que aytal drap fraudos perdeles capçonades a dempnatge del tixidor o daquell dequi seria la colpa e pach per ban V sous per cascun drap. Item que tot tixidor quitixira drap setze haja afer en cascundrap setze un listo de lana burella o de cotolo qual listo sia fet en la fi de cascundrap ço es de travers de vora a vora e que haje a pesar XLIII liures o de aqui en sus sots ban de V sous: e qui contrafara del dit drap sia levada la B abun trocet de la faxa e lo tixidor sietengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones qui stan en la dita casa dels dits consolsab consell dels dits prohomens dels officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap no gos res sarcir affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui tixiradrap XVIII haje a fer en cascun drap XXIII dos listons losquals sien fets en la fin de cascun drap XXIII de travers de vora a vora: e aço per tal que tot hom conegade quin compte seran e que haje a pesar XLIIII lliures o daquien sus sots ban de X sous. E qui contra fara del dit drap sie levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidorsie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit cap no gos res sarcir ne affegir ne innovar sots pena de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui contra fara senyal de XIX ni de XXI axi que contra faça per frau un compte per altre pac per ban cascuna vegada L sous. Item que tot drap XIIII terner e tot XIIII senyal quis fara en la dita ciutat haja a pesar XLII lliures e daqui en sus sots ban de X sous qui contra fara e del drap sia levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites tres persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap nos gos res sarcir ni affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap: e quel dit drap haja haver al cap primer e al cap derrer un listo qui pas tro al mig loche no mes avant per ço que sie conegut que es XIIII sots ban de X sous per cascun drap. Empero si per ventura alcun drap per raho de les filadures quey hauria molt primes no podie recollir tanta lana com dessus es ordonat que aytal drap pussie be e leyalment e complida texit a coneguda de les dites tres persones ab consell dels dits prohomens dels officis no siepunit ans puxe passar sens pena del texidor que texit lo haura. Item que negun texidor ne altre persona no gos mesclar en draps de lana en lordim o en lo texim lana que sia stadade peçols ni de borra sino en los draps qui son appellats de miga lana o de cadius stretssots ban de L sous: e encara si aytal drap sera trobat axi o en altra manera fraudos que aytal drap sia perdut a aquell de qui sera e que sia feta punicio e execucio del dit drap per aquells qui seran ordonats a la casa del pes dels draps ab consell de prohomens dels dits officis de parayres e texidorssegons los fraus daquells draps: emperoque cascun pusca fer dels dits pessols scapolonsque no sien de VIII canes en sus e quels dits scapolonsno hajen ne puxen haver sino IIII palms dampleaxi que daquells scapolons que seran fets contra la present ordinacio sien punits segons demunt es dit. Item que neguna persona stranya o privada de qualque stament o condicio sia no gos texir ne fer texir fora la ciutat de Barchinona algun drap en que faça o faça fer senyal de B: e si aytal drap sera atrobataxi com a fals sia per los dits consolstrocejat en IIII parts e donat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones de la dita casa ab consell dels dits prohomensdels officis et pach per ban per cascun drap XX sous. E aquesta pena o ban mateix encorrega tot drap qui sera texit en Barchinonaab senyal daltre loch. Item que negunapersona stranya o privada no gos texir ne fer texir dins VI legues entorn de Barchinonaalgun drap qui sie menys de les dites XIV ligadures sots ban de XX sous per cascundrap: e si lo dit drap sera atrobat dins Barchinona quen sien fets III troçes. Item que negun tixidor ni altre persona no gos texir ni fer texir algun drap en la dita ciutat qui no haje compliment del compte de que sera e que haja a esser del pes e sisadessus dits: e si alguna via o fils ne faliranque pach per ban per cascuna puada quin falliraVI diners si donchs no venia per culpa de ordidurao daquell qui hauria ordit: e en aquell cas si per colpadaquell qui lhaura ordit la dita falta sera que la dita persona qui Ihaura ordit haja a dar compliment al dit drap e que haje a pagar lo tixidor pel temps que per aquella raho haura laguiat a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens. Item que neguntixidor ni altre persona no gos tenir drapsen Barchinona si donchs no es tot de una lana: e si cas es que la puxan sia de dues lanes que hajen a duycar les dites lanes axi com es acustumat per ço que tot sia persiguent.E si per ventura a la fi del dit drap mancava alguna quantitat de lana que aquell dequi sera la puxe fer metredaltra lana axi bona o millor poch mes o menys: e si lo contrari sera fet pach per ban lo tixidor X sous per aytal drap qui no sera trobatperseguent ço es qui no sie axi de bona lana en lo mig com en la fi o en altra partida com en lo cap primer exceptada la forma prop dita que siatrocejat lavol del bo e que de lavol sienfets III troces e tornat a aquell de qui sera lo drap e lo bo sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens dels dits officis. Item que tot mestre e scola de tixidorqui prengue soldada ne tixe a jornals deje texirbe e leyalment lo drap o draps qui comenats li seran axi un com altre e si axo no feyen hagena star a talio del dempnatge que hauran datal draps o drap a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens del dit offici: e encara que tot macip o scola hajen a complir la setmana e lo temps a qui paraula hauran donada e si contra faran hajen a satisfer lodempnatge que dat hauran a aquells a qui hauran promes a coneguda de les dites persones. Item que negun texidorne texidora de lana no gos texir de nitssino de la festa de Sant Miguel fins a Carnestoltes e aço en la matinada de la esquela de la seu e qui contra fara pach per ban cascuna vegada V sous e la meytat sia del veguer e laltremeytat dels consols dels tixidors. Item que negun tixidor de drap de lana ne altrepersona no gos texir draps de lana en algun lochamagadament ans hajen a fer star uberts losalberes on texiran o faran texir a diefaener del sol exit tro al sol post en manera quels consols del dit offici hi puxen entrar aytantes vegades com se volran sens embarche contrast per veer e regonexer los draps que si faran en manera que no si puscha fer frau e que neguno gos vedar la entrada als dits consols: e qui contra les dites coses o alguna daquelles fara pagara per ban cascuna vegada V sous qui sien la meytat del veguer e laltra dels consols del dit offici de tixidors. Encare que tot tixidor o altrepersona qui faça o façe fer draps en la dita ciutat dins son alberch en les cases o casa jusana qui obreen la carrera publica que si volen obrar o fer obrar del dit offici que ho dega denanciar als consols del dit offici e quels diga lalberch e lo loch on volrafer fer los dits draps: e qui contra fara pagara per ban cascuna vegada C sous partidors axi com demunt. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que negun tixidor ne tixidora de lana o de cadius no gos obrar ne fer obrar en les festes que seran manades de colre: e qui contra fara que pach per ban cascuna vegada V sous partidors entre lo dit veguer e losdits consols dels tixidors. Item que negun parayrene tixidor ne tintorer no gos emprar Iumdoli obrant de lur offici a obs daquelloffici exceptats draps de cadius e qui contra fara pagara cascuna vegada XII diners partidors entre lo dit veguer e consols. Item que neguna persona no gosprestar diners sobre lana filada o a filar a alguna persona si donchs no Ii era cert que fos daquellapersona sots ban de V sous partidor axicom demunt e que perde ço que prestat hi haura. Item que negun tixidor ni altre persona quitixira draps no gos ruxar nebanyar ab aygue ni ab altres coses encamerar per mes pesar ni lana ni stam que tendra a texir ne lo drap quant lo texira e lo haura texit sia que sia seu o daltree pach per cascun drap XX sous. Item quels draps mesclats burels tints en negre hajen a esser de XXVI ligadures e no de menys e hajen a pesar LII lliures de taula e no menys sots ban de V sous: e si los drapsno havien lo dit compte e pes que del dit drap o draps sialevada tota la faxa e sil drap era beposat e be fet a coneguda de les dites tres persones ordonadesa veure sobre los draps en la casa del pes que aytal drap sie haut per bo ab consell de prohomens de parayres e de tixidors e queldit drap haja haver listo al cap derrer qui pasde ora a ora de coto o de lana daltra color e lo texidor o altre qui haje la colpa pach la menys valença dels dits draps a coneguda dels dessus dits. Item que tot drap hage aver lo senyal de la B al cap primer en la faxa sots ban de V sous. Item que tots los prop dits draps mesclats con exiran de texidor o del taler hajen haver de larch vint canes e no menys mas puscha esser puslarch si ferho volra: e si algun drap sera trobat pus curt que sia ascapçat a cap primer e a cap derrer e qui mal hi marra que stiga a la menys valença a coneguda de les III persones de la dita casa e ab consell de prohomens parayrers e de tixidors e que aquell qui haura la colpa que pach per ban X sous per cascun drap. Item quels dits burells no puxen esser tints ne algun los gos dar tinta de negunes colors qui sien prohibides per capitols de corts generals ço es de aygua de roudorni ab violada ni ab vedriol sotslo ban contengut en los dits capitols de les dites corts: e que aço hajen a conexer los dits III prohomens de la casa ab consell dels dits obrers qui tinyen dels dits burells si hi havia negunafrau de tintes. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que millor les dites ordinacions se tenguen e sobserven que cascuntixidor o altra persona qui texira draps enBarchinona vules que sien seus o daltrespersones que de present que sien levats dels talersper spay de un jorn hajen aquell o aquells a portar enlo loch a aço assignat ço es en lopont den Campdera en la casa qui hi es assignada per regonexer los dits draps per los tres prohomenselets en aquest fet axi com devall se conte sots ban de V sous per cascun drap e que los dits draps sien regonegutsper los dits prohomens si son aquells que esser deuen segons los capitols ordonats e pesats e canatssegons es ordonat e si lo drap o draps han compliment daço que haver deuen que li sia posada en locap primer una bolla de plom (bula, bulla plumbea) pocha ab lo senyal quils es statliurat per los consellers e que aquell de qui sera lo drap haje a pagar per la dita bolla un diner e de les dites coses ha ja concessio la dita ciutat del senyor rey abcarta: e si es cas que en lo dit drap o draps haja falta de algunes de les coses ordonades en los capitols demunt ordonats que no puscha passar a coneguda dels dits tres prohomens elets quel tixidor pachlo ban en que sera cahut e que del dit drap siefet ço que per los dits prohomens sera conegut segons los capitols ordonats e que noy sieposada alguna bolla. Part aço ordonaren losdits consellers e prohomens de la dita ciutat que tot perayrehaja apparellar be e leyalment tots los drapsaxi be los qui Ii seran donats apparellarcom los propris seus: e si y ha defalimentde be apparellar que li sia levada per losdits consols un troç de la faxa e pachper ban X sous e ultra aço sie tengut de pagar lo parayre la menys valença a aquell daqui sera lo dit drap a coneguda dels dits consolsdels dits officis: e en aytal drap a qui sera levada la B ab un troç de la faxa no si gos res sarciraffegir ni innovar sots pena de perdre lo drap. Item que en la ciutat de Barchinona nos gosapparellar algun drap fet o texit en les terres o senyoria del senyor rey que sia de menys de compte de XIIII ligadures e si lo contrari sera fet que lo parayre quil apparellaria pach per ban per cascun drap XX sous e no res menys lo dit drap sietrencat en tres troces si era apparellat o començat de apparallar e que la meytat del dit drap sie datper amor de Deu a coneguda de les dites III persones abprohomens e laltra meytat sia tornada a aquel dequi sera lo drap. Item que negunparayre ne altre persona de qualquestament o condicio sia no gos tirar ni fer tirar negun drap strany ni mes avant en lo tirador de XVII canes e II palms sots ban de XX sous per cascundrap. Item que negun parayre no gos comprar draps que ell haja apparellat vulles drap entegra vullesscapolo sots ban de L sous. Item que negunparayre ni altre persona no gos fer de ample a tiradors a negun drap XIIII senyal ni terner mes avant de VII palms e III quarts sots ban de X sous. Item que negun parayre ne altre persona no do dample a tirador a negun drap seyalne terner XVI mes avant de una cana e un quart de palm sots ban de deu sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer dample a tiradors a negun drap XVIII sayalni terner mes avant de VIII palms e mig sots ban de X sous. Item que negun macip parayre qui prenga soldada ni vaja a jornals que haura guastat o consumit alcundrap o draps sia tengut de esmenar lo dampnatge a coneguda dels consols del dit offici: e si lo macip no basta al ban haja a pagar lo banlo senyor.
Item que negun parayre nemercader ni altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tolre ni scapçar dalgun drap ni daquellres levar: e si lo contrari haura fet que aquell qui aço fara si lo drap sera seu propri que perdelo drap e que aytal drap sia donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols dels dits officise si lo drap no sera seu que pac (pach hasta ahora) aquell de qui sera lo preu del dit drap segons que Ii sera stimat et que sia privat del offici enper tots temps et que aquest aytal drap siaconfiscat e donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols.Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos bollar ne fer bollarnegun drap strany a bolla de Barchinonasots ban de C sous: empero aquell de qui sera lo drap ol fara bollar sia tengut de denunciarho als dits bolladors si lo drap es stranger o no sots lodit ban. Item que tot perayre no gos tornar a casa necosir ne fer cosir algun drap que trench a tiradors trosie regonegut per les dites tres persones eletese aço per squivar frau sots ban de deu solidos. Item que tot drap qui sera trobat canonato ab collades que aytal drap sie trencat per les dites tres persones ab consell de prohomensdaquells officis en tants lochs com seran les dites canonades o collades e que sia tornat a aquell de qui sera lo dit drap e pach aquell de qui sera lo dit drap III sous un per lo saig del veguere dos a les dites tres persones eletes per lurtrebayll. Item que nenguna persona de qualqueley o condicio sie no gos metre enla ciutat de Barchinona negun drap en que siacontrafet lo dit senyal de B ne algunes de les bules dessus dejus contengudes sotsban de perdre lo drap o draps. Item ordonaren que tots draps qui vendran de moli se hajen a tirar de calçir abans quel carden ni Ii donen altre apparell sotsban de V sous per cascun drap: empero que siadada conexensa als prohomens ordonats a la casa del pes dels draps si pora passar sens lodit tirar. Item que negun perayre no gos apparallarnegun drap vulles que sie seu o daltrequis sie texit en Barchinona si donchs noy es posada la bolleta de plom per losdits III prohomens segons que es ordonat sotspena de V sous per cascun drap. Item que negun perayrene altre hom no gos alargar cap de drap a tirador per pendra la barra o la corda ab que lodrap sera estacat si donchs la un o laltre no era seu o lo tirador e qui contra fara pach lodempnatge a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels consols dels parayres e pach per ban XII diners e aytant mateix pach si prenia la yna del tirador que fossen sots clau si donchs la clau no Ii era prestada per aquell de qui sera en altre manera si res hi fallirie que ho pagas a coneguda dels dits consols. Item que negun perayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos traure ni fer traure dels camps dels tiradors negun drap entegra o trencat troque sie vist e regonegut per les III persones dessusdites qui stan en la dita casa si lo dit drap ha soncompliment segons la forma ordonada e fins que siabollat segons devall se conte sots ban de V sous: e si lo dit drap sera ben apparellat de parayre e de moli e de tint e ha son lonch complidament e no li falga res sino les passades de la perxa o de la taula que sia bollat a cap primer per los dit III prohomens apresla faxa de una bolla del plom en tal manera que tot hom conega que per la bolla posada en lo dit loch lo dit drap ha son compliment. E si en lo dit drap haura alguna falta de perayre e de moliner o de tintorer o daltre cosa que aquell dempnatge sia satisfet per aquell o per aquells de qui sera la colpa a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels III prohomens elets: e si en lo dit drap haura tara de I sou que la dita bolla se hage a posar e metreapres la faxa luny un quart de palm: e que si haura de tara mes axi per mal apparellar com per tiratge com per altra raho que per cascun sou que haje de tara dejen posar e metre la dita bolla luny de la faxa un quart de palm: e si en una peça de drap haura de mes de XX sous que en aquella nos deja posar bolla ans dejen lavar daquella un troç de la faxa del cap primer que sie un palm e tornar a aquell de qui sera lo dit drap e ho pach aquell de qui sera la colpaper tal que sia conegut que aytal drap no ha soncompliment. Empero si algun drap haura falta de X sous o de mes de X sous que sie eleccio daquell qui haura a pagar la dita falta si volrapagar la falta o si volra pagar lo preu del drap que aquell drap sie estimat per los dits prohomens elets et pachaquell preu qui sera stimat e lo drap sia seu e que cascuna vegada haja a pagar I diner per posar la bolla del plom: e daço haja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta. Empero si al tixidor exia dupte sobre lo jutgementdels dits draps en alguna cosa que fos scura e que ab aquells qui hi serien nos pogues declarar quels dits prohomens puxen segellar de lur propri segell lo drap on seria lo dit dupte e ferlo venir a la dita casa per appellar major consell e juy de les dites coses. Item ordonaren los dits consellers e prohomens quels dits III prohomens los quals sien consols dels dits officis elets hajen star en la dita casa e hajen per salari lur e per lurs treballs los demunt dits II diners per drap los quals sien tenguts pagar aquells de qui seran los draps per bollarlos de plom: empero que los dits III hajen a pagar del propri les bolesdel dit plom. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que nengun tintorer no gos donar roja ne urxella en negun drap blau si donchs alumenat no es o no era drap blau clar sots ban de X sous. Item que negun tintorer no gos metre roudor ne ayga de roudor en nagunatinta que faça sots ban de XX sous. Item que negun tintorer ne neguna altra persona qui tinye no gos tinyerne emprar en negunes coses que tinyen desmoladane de vedriol ne daltres tintes cauteloses sots ban de CC sous sino en vestedures e robes velles. Item que negun tintorer o altre persona qui tinyira draps no gos mesclar en lo pastell indi ni en tinta que meta e aço per squivar tota frau sots ban de C sous. Item que tot tintorer qui tinye o que face tinyer alguns draps qui sien engaçats en calç ne en recalç sie acabat en tinta nova sots ban de X sous per cascun drap. Item que tot tintorer e altre persona qui tinyira draps que haja aquells a lavar o fer lavar en laygadel rech apres que sera tint ço es losescurament passar per ma e los forts passar e batrebe e diligentment a tot profit del drap en tant que romangue bell e net de roya e de pastellada sots ban per quascun drap de un sou lo qual ban paguen aquells qui lo dit drap hauran lavat del qual ban lo terç sia del veguer e lo terç dels consols e lo terç del acusador. Item ordonaren los dits consellers et prohomens que sobre la dita art de tintoria coneguen los dits tres prohomens ordonats 

a la dita casa del pes ab los dits consols dels dits officis: e si lo drap es tachat si es colpa del tintorer o daltre e per aquell quin haura colpasie esmenat a aquell de qui sera lo drap ço que conexeranlos dits tres prohomens ab consell dels dits consols dels dits tres officis. Item ordonaren quelmaestre moliner degue be guardar que son moli que no puscha picar ne affollar los draps e quey dega donar lo greix que Ii sera donat feelmentet emprada: e siy havia menys falliment per sacolpa quey hagues a fer esmena a aquell qui lodan haura pres a coneguda dels tres prohomens de la dita casa e dels dits consols: e que lo parayre li degadonar una liura de greix per cascun drap complit e segons aço per aquella raho matexa aytantcom pertenyaran als altres no complits e quel moliner no gos adobar los draps o lo drap de negun sens greix. Et que cascun maestremoliner façe sagrament cascun any en poder del veguer que facen be et leyalment les coses demunt dites: et si lo dit moliner adobara drap o draps sens greix aytantcom dessus se determene ques conegues que noyfaes compliment que pach per ban cascuna vegada II sous e lo parayre qui lo drap fara adobar sens lo dit greix altres dos sous los quals sien partits segons que demunt prop es dit. Item que si sesdevenia alguna cosa qui fos frau o mal esser dels dits officis o de la dreperiaa que demunt en les presents ordinacions no fos provehit vullesde draps de la ciutat vulles de draps fets en la senyoria del senyor rey que allo sie regonegut e punite esquivat per los dits tres prohomens ab sabuda e consentiment dels consellers de la dita ciutat et lo veguer hi faça aquella execucio quels consellers li conselleran.Item los prohomens dels dits officis cascun segons que han de custum ab volentat dels consellers elegesquen sinch consols es assaber dos parayres e dos tixidos e un tintorer qui ab diligencia esquiven tots los fraus dels dits officis e en lo començament de lur consolat juren en poder del dit veguer segons que han acustumat que seran feels e leyalsenvers les dites coses guardar e servar e per aquell sagrament ells sien creeguts que en altra guisa nolspuxa esser feta questio o demanda quant al offici de consolate quels consols dessus dits facen lurscerques acustumades e reconeguen los peses de les lanes e ponesquen per aquells peses axiamplament com han guanyat al mostaçaf per sentencia. Item que negun parayre no gos liurar drap tinta aquell de qui sera lo drap tro sien pagades les tinyedures a aquell a qui sien degudes e si ho fahia que ho faes ab licencia: e atresiquel dit parayre no gos pendre lopreu de les tinyidories mes aquell qui les deura pagar les vaja pagar a aquell qui sera degut: e si ell noypodia esser que fos defora esta ciutat e havia comanats los dinersa algun son amich que aquell atresi dejepagar presencialment les dites tinyidories a aquell a qui seran degudes e qui fara contra lo dit ordonament pachper ban per cascuna vegada V sous. Encara ordonaren losdits consellers e prohomens que per ço que totes les dites ordinacions mills sien servades e tengudes que cascun any ço es lo dia de sant Marchcon los dits officis elegen consols
sien elets tres prohomens ço es un mercader qui sia acustumat de fer draps o façadraps en casa sua per los consellers e consols de la mar e per los mercaders e un parayre qui sie elet per los prohomens del offici dels parayrers abvoler e sabuda dels consellers e un tixidor qui sie eletper loffici dels tixidors ab voler e sabuda dels dits consellers e quels dits tres prohomens stiguencontinuament en la dita casa on se deuen bollare regonexer los dits draps. E que abans que usen de luroffici degen fer sagrament en poder del dit veguer presents los consellers de Barchinona o alscuns dellsque ells be e leyalment faran tot lur poder que totes les dites ordinacions sien servades segons demunt son posades e que en los juys que daransobre aço se hauran be e leyalment: pero es intencio dels dits consellers e prohomens dels dits officis de parayrese de tixidors puxen elegir per la dita forma a les dites coses los dos consols de lur offici qui axi mateix hajen a jurar: declarat que un dels dits consols de cascun offici tan solament en lo dit cas stiga a la dita casa e faça les dites coses quisdejen fer per aquells de la casa ensemps ab lodit mercader axi que V personespuxen servir a la dita casa mudant ades un ades altrepus que lo mercader hi sia continuament e lo nombre no sia sino de tres persones de les quals lodit mercader sia una e quel salari o emolument que deurian haber los dits dos prohomens dels dits officis sie partit entre tots aquells consols qui en los affers de la dita casa entendrien segons que savendranlos dits consols. Item cascun dels dits officis qui sera demanat per los elets a la dita casa e per un delIs haja decontinent anar e esser la on Ii sera dit per exercir les coses dessus dites sots ban de V sous qui sien dels dits prohomens de la dita casa: e dels dits bans contenguts en les presents ordinacions puxen fer lexe aquells a quis pertanyeran. Item los dits consellers e prohomens per ço quels dits consols e persones eletes a la dita casa vagen pus clarament en ço que hauran a fer expressament revoquen totes e sengles ordinacions axi antiguescom novelles fetes sobre les dites coses sino aytant com han conformitat ab aquestes car entencio es lurque aquestes e no altres passades se tenguen e que un bon translat de les presents ordinacions stiga en la dita casa del pes ab que se regesquen aquells qui daço hauran affer.Retenense empero los dits consellers e prohomensque si en les dites coses exien o apparien alcunescoses escures o duptoses que aquelles puxencorregir e declarar e enterpretar una vegada e moltes a lurconeguda.
- Cumque in preinsertis capitulis multa salubria contineri noscantur per que vitabuntur imposterum fraudes et alia illicita et plura utilia subsequentur actore Domino non solum vobis sed etiam rei publice dicte civitatis et habitantibus in eadem: eapropter predictis inducti cum hac eadem capitula et ordinaciones preinsertas et earum quamlibet et omnia et singula in eis contenta et specificata tanquam utilia et omnino necessaria statui et condicioni vestrum et dictorum officiorum ac rei publicepredicte civitatis laudamus approbamus et nostre confirmacionis presidio roboramus. Nos enim mandamus presentis serie vobis dictis paratoribus et textoribus ac tintoreriis et cuilibet singularium ex vobis presentibus et futuris et aliis quos predicta tangere modo aliquo videantur quod de cetero predicta capitula et ordinationes et contenta in eisdem sub penis in eisdem appositis et contentis teneatis et teneant firmiter et observetis et contra non veniatis nec veniant quavis causa: et nichilominus generali gubernatori ejusque vicesgerenti in Cataloniaac vicario Barchinone ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus tradimus firmiter in mandatis quatenus predicta omnia et singula grata et rata habeant eaque teneri et observari faciant juxta eorum seriem pleniorem. Est tamen certum quod pro predicta remissione et capitulorum confirmacione dedistis nobis seu nomine nostro fideli consiliarioet thesaurario nostro Petro Marrades quadringentos octuaginta florenos auri de Aragone quitios: in cujus rei testimonium presentem cartam nostram fieri jussimus sigillo pendenti munitam. Data Barchinone quarta die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXX septimo regnique nostri anno primo. - Franciscus ça Costa. - Mateus Ferrandelli mandato regis facto per thesaurarium.