XCV. Reg. n. 1898, fol. 124. 25 oct. 1390.

XCV. 

Reg. n. 1898, fol. 124. 25 oct. 1390.

En nom de Deu siaet de la verge nostra donaSancta Mariareginade gloria mare sua. Sapientots presents et sdevenidorsque nosenJohanper la gracia de Deu rey Daragoetc. per tal com procurant lenamichde natura envejosde tota concordia entrelsfeelsnostres los promensquisappellavende mans major mijana et menorde Vilafranchade Panadeses stada discordia suscitada sobrelregiment e eleccio de jurats consellers et altres officialsde consellde la dita vila pretenents losmajors abalguns de la ma mijanaque axien loregiment com en la eleccio dessusdita son empetxatstorbatset agreviatsper losaltres de la ma menor et alguns de la ma mijanaa ells adherents et fortprejudicats contra forma dels privilegis et altres provisions daquenfetes per lo senyor reypare nostrede bona memoriaet per nos en gran dampnatgedel be comu de la dita vila et que enguany en la eleccio derreramentfeta tengrenlosdits menors et altres de ma mijanaa ells adherents fortdesordonadesilliciteset inusitades maneres e tals que la major partida se apoderarenla eleccio esser feta dels mateyset per conseguenttenir loregiment dessusdit e per locontrari losaltres de ma menor et alguns de la ma mijanadiensque lo dan et menyscabamentde la dita vila era esdevengutet sesdeveniaper culpa et mal regiment dels majors quioppremienet subpeditavenlosmenuts tant com podien et axien tallescom exaccionseranfortmal menatset oppresesa ma dels dits majors comunament occupantsa si loregiment de la dita vila: finalment considerantset duptantsque per les dites et altres occasionsquidaçoson sortidesno pervenguessenmajors errors e escandellse desijantssaludablamentobviar a contrasts e perills esdevenidors e proveir specialmenta la utilitat de la dita vila et bon stamentde aquella: sompersonalment vengutsa la dita vila jassiafahentsnostre cami versles parts de regne Daragoe en aquella habem aturatalguns dies per posarla en bon stament.E vists et regonegutsen nostre ple e madur consell losdits privilegis et provisions somnosinformats del us antichsobre açoobservat e oidesplenerament axide paraula com per scritsles dites parts et cascunadaquellese regonegudeset examinades les informacions e rahonsque cascunshan volgudesdarproduir et allegardenantnos a nostre consell e haudsno res menysdiversesparlaments abells separadament et ensempsper gran et evident profit de la cosa publica et bende pau et de concordia et utilitat dels habitants en la dita vila la qual nos amam entre les altres viles insignes de nostra senyoria abolints et totalment irritants et anullants totes et qualsevol ordinacions privilegis e provisions per lo dit senyor rey et per qualsevol altres predecessors nostres et per nosfetes tro al jorn de huy a la universitatde la dita vila et singulars daquella de et sobre la eleccio et regiment damunt dits tant com sien contraris a la nostra present ordinacio: abolints encara tota divisio et denominacio de mans axi que mans noy haja ney siennomenades e reduintsho a unitat: precedent madura et solemnadeliberacio hauda en nostre consell en lo qual havia copia de doctors juristes et altres persones scientifiques et expertes en aytalsaffers: ab tenor del present nostre privilegi durador et servador per deu anys comptadors de la prop vinent vigilia de la festa de Ninou et en apres a beneplacit de la majestat real en la qual temporalitat et beneplacit entenem la concessio de offici de mustaçafdejus scrita: axi com a princep e senyoret encara per lo poder a nos donat per los dessusdits del qual poder apar per carta publica feta en la dita vila a XII del present mes de octobre en poder del feelsecretari nostre en Pere Despont notari publichper tota nostra senyoria fem e stablim de nostra certa sciencia les ordinacions quis seguexen. Primerament ordonam volem et manam que cinquanta dosconsellers et quatre jurats façenconsell en la dita vila daçiavantlos quals sien elegits per la manera seguent: çoes que la vigilia de Ninou pusprop vinent lo nostre batle de la dita vila a instancia dels jurats qui huy son convocats ab veu de crida en lo monastir dels frares menors de la dita vila o si en lo dit monastir bonament fer no ho podien en altre loch on a ell fos vist fahedor les comunitats dels tretze officis daquella vila çoes de homens de plaçade savis de drapers de notaris et scrivansde mercaders de sabaters de ferrers de texidorsde mulaters de lauradors de picapedrers de fusters de carnicers et de corredors per elegir et presentar als dits batle et jurats persones de cascundels dits officis que lany esdevenidor sienconsellers: e cascuna comunitat se apart en qualquecasa o loch del dit monastir o del altre loch on seran et segons Deu et lur bona consciencia sens totafrau et affeccio desordenada aqui nomenen e elegesquensis persones de son offici o daquells quisegons comuna usançaet parlar de la dita vila son compreses en lo dit offici: o si per aventura del dit offici e compreses o enteses en aquell hi havia tan poques persones sufficients a açoque a parer lur o de la major part dells sis bonament non poguessen o deguessen trobar elegir et nomenar puxen elegir et nomenar de qualsevol dels altres oficis dessus dits aquell o aquells quilsdeffalliran: e quan elegit les hauran cascuna de les dites comunitats present los noms dels dits sis per aquella elets al dit batle et jurats aqui presents losquals batle et jurats facen scriure per lescrivadel consell los noms dels dits sis en registre per cessar frau e apres en sis troçetsde paper o pergami cascun nom en son troçet: e cascun dels dits sis troçetsmeten en I rodoli de cera los quals rodolins sien de I pes talla color e fayçoet aquells meten en I baci plen daygua: et apres hagen I infant de VII anys o menor e facenli metra la ma en lo dit baci et remenaro mesclar be los dits sis rodolins et apresque aquells haura remenats e mesclats dins lodit baci facenli traure daquell quatre dels dits rodolins de I en I Ios quals lo dit batleprenga de ma del dit infant et apres II façentraure los altres dos rodolins restants losquals prenga de ma del dit infant lescriva del dit consell los quals dos rodolins lo dit scrivaobre aqui encontinent et public per foragitatsde consellers los noms que trobara scrits en losdits dos rodolins. E apres encontinent lodit batle en presencia dels dits jurats et dels altres alli presents obre los dits quatre rodolins que preses haura de ma del dit infant e aquells los noms dels quals seran trobats scrits dins los dits IIII rodolins queldit infant haura trets sien consellers lanyesdevenidor per aquell offici et publicats per lo dit batle mantinent per consellers: e axis façade cascu dels dits tretze officis de I en I successivament. E quan de cascu dels dits officisseran elegits quatre consellers seran cinquanta dos consellers segons que dit es: declarants que si cars sera que les dites comunitats o alguna daquelles elegissen o nomenassen les dites sis persones en discordia sienreebudes per los dits batle et 

jurats aquelles sis persones que seran eletes per la major part de la comunitat discordant: e si la discordia era egual que tants ne hagues duna part com daltra en aquell cas la eleccio sia dels batle et jurats dessus dits o de la major part dels dits batle et jurats si seran discordants losquals empero hajen elegir dels nomenats a ells en discordia. Segonament ordonam que lendema que sera festa de Ninou lo dit batle instants losdits jurats convoque semblantment ab veu de crida losdits cincuanta dos consellers quel dia passat seran elets al dit monastir o altre loch per ell ordonador per semblant que dessus es stat dit et aqui en presencia de tot lo consell juren cascuen poder del dit batle sobre la creu e los sants IIII evangelis que be e lealment a tota feeltat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila faran la eleccio dels jurats seguent e no resmenys consellaran e se hauran en lo dit ofici tota favor amor oy et rancorforagitada. Terçamentapres que jurat hauran sens divertir a altres actes los dits consellers per officis çoes aquells quatre de o per cascun offici eletslo dia passat se aparten et de quatre en quatre forasi axi que no pusquen elegir dells mateysne encara qui sia dels cincuanta dos consellers elegesquen per esser jurat lany vinent una bona persona del lur ofici: e si en lo dit lur officinols paria que hagues persona sufficient a aço pusquen elegir de qualsevol dels altres officis dessus dits segons que per semblant es dit dessus en la eleccio dels consellers: et seran les dites persones axi eletes tretze çoes una per cascun ofici. Et los dits consellers presenten aqui matex encontinent que elegides les hauran los noms de les dites tretze persones elegides als dits batle et jurats los noms dels quals los dits batle et jurals facen primerament scriure per lodit scriva del consell en registre per esquivar frau et apresen tretze troçetsde paper o pergami çoes cascun nom en I troçet: los quals tretze troçetsde paper o pergami sien mesesen tretze rodolins de cera ço es cascu en sonrodoli los quals rodolins sien de una matexa color de cera talla pes et fayço: et dels dits tretze rodolins sien presesprimerament los tres rodolins en los quals seran meseslos noms dels elets per loffici dels homens de plaça et per loffici dels savis et lofici dels drapers et aquells tres rodolins sien meses en lo baci plendaygua et lo dit infant o altre de semblant edat metala ma en lo dit baci et remen be et mescle losdits III rodolins et apres que aquells haura be remenatse mesclats facenli traure un dels dits tres rodolins lo qual prenga de ma del dit infant lodit batle et apres II facen traure losaltres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lo dit scriva del consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinentet publich per foragitats de jurats los noms que trobara scrits en los prop dits dos rodolins. E apresencontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et altres qui seran obre lo dit rodoli que pres haura de ma del dit infant et publich per jurat aquell lonom del qual trobara scrit en lo troçet del paper o pergami que haura trobat dins lo dit rodoli.E aquell sia jurat de la dita vila lany seguent. E apres sien preses dels deu rodolins restants altres rodolins ço es aquells tres en los quals seran meses los elets per lofici dels notaris o scrivans e per lofici dels mercaders e per lofici dels sastres et aquells sien meses en lo dit baci et remenats et mesclats per lo dit infant et apres ne sia tret I et liuratal dit batle et puys Ios altres dos restants et liurats al dit scriva et uberts et publicats segons dessus: et aquell lo nom del qual sera trobat per lo dit batle en aquell rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat de la dita vila per aquella matexa manera e forma que es dit dessus dels altres tres rodolins. E apres sien preses dels set rodolins restants altres tres rodolins ço es aquells en los quals seran meses los elets per lofici dels mulaterslauradors et per lofici dels sabaters et per lofici dels texidors et sia fet axi matex et per la manera matexa sens mes et sens menys que dit es dels altres tres prop dits: e lo nom daquell que sera trobat per lo dit batle dins lo rodoli quel dit infant II haura datsia altre jurat. E apres sia fet aço matex dels restants quatre rodolins qui seran romases en los quals seran scrits los noms dels elets per lofici dels carnicerset per lofici dels corredors et per lofici dels ferrerset per lofici dels picapedrers et fusters. E los dits quatre axi sortejats dels dits tretze sien jurats del any seguent los quals encontinent com publicats seran per lo dit batle segons dit es juren en poder daquell devant tot lo consell sobre la creu et los sants IIII evangelis de Deu que ells se hauran be et leyalment a fidelitat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila en lo dit offici de juraria et administrenet regesquen aquell any loffici dels jurats et jurariade la dita vila. E per aquesta manera se façacascun any en los dits dies. Entenem pero volem et ordonam que si cas sera que los dits quatre consellers de cascuna comunitat o ofici o de qualsevol daquells elegiran en discordia la dita persona que han a elegir et nomenar en jurat sia reebuda per los dits batle et jurats aquella persona que seria elegida per la major partida dels dits quatre discordants. E si la discordia sera en nombre egual ço es quenhagues dos o I de cada part ladonchs sia la eleccio dels batle el jurats damunt dits o sils dits batle et jurats eren discordants que sia la eleccio de la major partida dellslos quals empero hagen a elegir dels nomenats a ells en discordia. Pero si cas era que lo dit dia de la vigilia de Ninou la eleccio de consellers nos poguesacabar de fer per qualque raho que aquella pusquenet hajen continuar et acabar lendema que sera dia de Niuou: abans pero que proceesquen a la eleccio dels jurats novels com axi necesariament et encara rahonablese deja fer. Inhibim empero et manam que algu lodie de Ninou no vengue als frares menorso altre loch hon et mentre la eleccio dels jurats novells se fara sino aquells als quals la dita eleccio pertanyera sots pena de C morabatins dor a nostre fischaplicadors et havedors daquell qui contrafara sens tota merce: la qual inhibicio ab pena manam cascun any esser publicada en la dita vila ab veu de crida en lo dit temps.
Quartament ordonam que los dits jurats en lo consell no hajen veu durant lur offici per tolre et squivardesagualtat et tot abus que seguir sen pogues.
Cinchanament abolim et tolem tot lo consell general en lo qual tothom de la vila podia entrar et esser e tot lo consell secret çaentrasacustumats de tenir en la dita vila en axi que daciavant noy haja ne puxa haver sino lo consell dels dits cincuanta dos consellers et IIII jurats segons que damunt havem ordonat: loqual consell de cinquanta dos consellers et IIII jurats o la major part de aquells pus totssien convocats segons es acustumat façenet representen universitat et no altre. Per los dits empero aboliment et tolliment de consells no entenem tolre ni vedam que los jurats sindich et scriva de la dita vila nos puxen ajustar et parlar entre si et ab los quels parra dels affers de la juraria et de la dita vila ans ho puxen be fer segons abans havien acustumat et solien fora o sens los dits consells general et secret.
Sisenament ordonam quel batle nostre de Vilafranca o son lochtinent sie e entervengue en los consells que lo consell dessus ordonat tendra et celebrara daçi avant lo qual batle pero no hage veu en lo dit consell: et aximatex sia et entervengua en cascun ajust o consell fahedor per qualsevol dels officis de la dita vila axi que nols sia legutfer algun ajust consell o apartament per via de officisens continua presencia del dit batle o de son lochtinent.
Setenament ordonarn que aquells qui seran stats jurats I any hagen a vagar del dit officide jurat per II anys apres axi que entre lanyque ho seran stats et lany que hi poran tornar et los dits II anys que vagat hauran sien IIII anys: pero puxen esser consellers lany apres que seran stats jurats mas que no administren neregesquen altre offici ni bens de la dita universitat entro que hauran retut compte a la dita universitat de la administracio del dit juradesch et tornat tot çoque per lo dit compte sera trobat legitimament que hajen a tornar a aquella: declarants et ordonants empero que alcudells o altre qui haura hauda administracio en la dita vila no sie o stigue en lo consell ans nehage a exir mentre ques parlara ostractara en lo dit consell dels regiment et affers e comptes de sa administracio per ço que la presencia de aytal persona no tolgue o embarch a algu libraexplicacio de sa intencio en lo dit consell.
Huytenament ordonarn que lo dit consell elegesque daçiavant los baners et guardians de fora los quals banerssien presentats per lo dit consell al batlenostre de la dita vila qui reebut dells sagrament que be et leyalment se hauran en lo dit officiconferm aquells en la dita eleccio: lo qual offici de baner dur sis meses tan solament: declarants que per dues vegades lany se façala dita eleccio de baners es a saber la una eleccio en la festa de madona sancta Maria Canaler prop vinent et laltra en la festa de sant Pere et sent Feliu apres seguent axi que cascuna baneria durper mig any: et axi matex sia fet daliavant cascun any en la forma en lo present capitol tocada.
Novenament abolim et tollem de tot en tot lofici de banersde la vila et en loch del dit offici ordonam et a la dita vila per gracia et privilegi special atorgamoffici de mustaçaf.E que lo dit mustaçafqui exercira lo dit offici haja dins la dita vila et territori de aquella semblant jurediccio que halo mustaçafde la ciutat de Barchinona en la dita ciutat e territori de aquella: lo qual mustaçafelegesque lo dit consell de la vila lo dit jornde Ninou cascun any per aquella manera que loconsell de la dita ciutat de Barchinona pot elegir per concessio nostra et de nostres antecessors lo lurmustaçaf: lo qual com elet sera nos si presents seremen Cathalunya e si serem absents de Cathalunyalo nostre batle general de Cathalunya dejamconfermar per aquella manera que devem confermar lodit mustaçafde Barchinona. Vedants et expressament declarantsque algu simple coronat no puxe esser elet en conseller o jurat ni puxe tenir algun offici del dit consell ni esser reebut en lo dit regiment (falta punto) E si sesdevendra que clerga conjugathi sia elet et en lo dit regiment volracaber ordonam que aquell aytal ans que en lodit regiment sia acullit o admes haja a prestar idonea fidejussoria caucio sots pena de cent morabalins dor que durant lo dit regiment al qual sera elet o apres no allegara directament o indirecta privilegi clerical per alcun acte qui tocho sia vist tocar lo dit regiment et encara que locontrari fos assajat que les dites fermançesles quals de necessitat hagen esser lechs e de for et jurisdiccio nostra encorreguen ipso facto la dita pena de la qual sia feta sens altra solemnitat de juhicontra ells execucio realment et de fet e no res menys les dites fermançestengudes per aquell a tot risch et interes a salvament et indempnitat de la universitat demunt dita. Retinents nosque si per aventura en les damunt o davall scritescoses apparra ara o per avant en tot o en partida res duptoso escur allo puxam declarar et interpretar axiet lla et quan nos sera ben vist fahedor. Part açovolents provehir et posar certa ley et fi a la discordia e debats que son entre les dites parts sobre los pagaments que la dita universitat ha a levar per via de talles et collectes: ordonam que los deu milia solidosperpetuals los quals la dita universitat es tenguda de fer et fa per questa real cascun any sienexigits et collits per via de talla segons la valor dels bens de cascun singular a sou et a lliuraet eguals e ço que la dita universitat haura a pagar per dons o profertes de corts o parlaments siaexhigit et dels singulars de la dita universitat per aquella manera que per la cort o parlament qui aquell do o profertahaura fet sera ordonat collir en cascuna universitat: e si ordonat no era estat o no aparia o nos sabra quenfos la donchs sia exigit e levat per aquella manera que les ciutats e viles reyals de Cathalunyao la major partida de aquelles exegiran entre si aquell doo proferta. Totes les altres quantitats que la dita universitat haura necessaries a exegir o levar sienlevades daçiavant per via de talla a sou et lliura desegualsper la manera seguent: ço es saber que aquell o aquella que haura valent D solidos: (dos puntos en el original) o menys façauna lliura de XXV solidos: et per tolredesagualtat qui en altra manera se seguiriaordonam que aquell qui haura valent de D solidos tro en DC solidos inclusive pachaytant sens mes o sens menys com aquell de D solidos: e qui haura valent de DC solidos tro a mil solidosinclusive façalliura de XXX solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de M solidos tro a MCLV solidos inclusive pach aytant matexcom aquell de M solidos: e qui haura valent de mil CLV solidos troa dos mil façalliura de XXXV solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de dos mil solidos troen dos mil CCLXXX solidos inclusive pach aytant com aquell dels dos mil solidos: e qui haura valent de dos mil CCLXXX solidos tro a tres mil inclusive façalliura de XL solidos: e axi matex qui haura valent de tres mil solidos tro a tres mil CCCLXXV inclusive pachaytant com aquell dels tres mil solidos: e qui haura valent de tres mil CCCLXXV solidos tro a cuatre mil D solidos inclusivefaçalliura de XLV solidos: e aquell que haura valent de cuatremil D solidos tro a cinch mil inclusive pach aytant com aquell dels cuatre mil D solidos: e qui haura valent de cinchmil solidos tro a sis mil DCCL solidos inclusive faça lliura de L solidos: aquell qui haura valent de sis mil DCCL solidos tro a set mil CCCCXXV solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels sis mil DCCL solidos: et qui haura de valent set mil CCCXCXV solidos tro a deu mil CXXV solidos inclusive faça lliura de LV solidos: e aquell qui haura valent de deu mil CXXV solidos tro a onse mil XLV solidos inclusive pach aytant com aquell dels deu mil CXXV solidos: e qui haura valent de oncemil XLV solidos fins a quince mil CC solidos inclusive faça lliura de LX solidos: e aquell qui haura valent de quince mil CC solidos tro a setse mil CCCCLXV solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens menys com aquell de quince mil CC solidos: et qui haura valent de setse mil CCCCLXV solidos fins a vint y dos mil DCCC solidos inclusive faça lliura de LXV solidos: e aquell qui haura valent de vint y dos mil DCCC solidos tro en vint y cuatre mil CCCC solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens meyns com aquell de vint y dos mil DCCC solidos: e qui haura valent de vint y cuatremil CCCC solidos tro a trenta cuatre mil CC solidos inclusive faça Iliura de LXX solidos: e aquell qui haura valent de trenta cuatre mil CC solidos tro a trenta sis mil DCXL solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels trenta cuatre mil CC solidos: e qui haura valent de trenta sis mil DCXL solidos tro a cinquanta un mil CCC solidos inclusive faça lliura de LXXV solidos: et qui haura valent de cinquanta un mil CCC solidos tro en cinquanta cuatre mil DCCXX solidos inclusive pach aytant mateixcom aquell dels cinquanta un mil CCC solidos: et qui haura valent de cinquanta cuatre mil DCCXX solidos tro a setantasis mil DCCCCL solidos inclusive et daqui amunt faça lliura de LXXX solidos. Les quals lliures sien fetes de la justa vera et comuna extimacio o valor dels bens de cascun axi mobles com seens segons lomanifest ja fet et segons los manifests faedors en esdevenidor en la dita vila los quals per la manera quesfan en la dita vila confermam loam et aprovam et volem que sien fets daçiavant. Aço entes et declarat que si alcu scientmentcelara o jaquira manifestar alcun siti o renda o altre cosa inmoble en los manifests esdevenidors que aquella haja perduda et sia confiscada et adquirida la meytat a nostre fisch et laltra meytata la universitat de la dita vila. Volem axi matex que la tallamoneda o collecta ques haura levar per via de solidos et lliuras enla dita vila segons dessus es dit sia imposada egualment en et per las ditas lliuras jassiadesaguals ço es que no sia imposat nepach pus per la lliura pus grossa o de mes quantitat que per la pus pocha o de menys quantitat com per algunes justes rahons axi o hajamordonat eu provehim per la present. E com locompertiment de les pagues o collectes pogues esser inutil si lo compte et administracio daquellas no era retut et reebut diligentment: per tal ordonamque cascun any la primera setmana de queresma sieneletes per tot lo dit consell o major part daquellquatre persones qui oyen loscomptes (todo junto) dels jurats clavari collectors et altres qui hauran administrades monedes de la dita vila lany passat et hauran retre compte los quals quatre axi eletsapres que hauran fet solempne sagrament segons et semblant que dessus oyen los dits comptes et impugnacions daquells et diffenesquen segons lusparra encarragant sobre aço lursconsciencies: et la diffinicio lur o de la major part dells o en lur egual discordia la diffiniciodaquell o daquells axi egualmentdiscordants ab qui lo batle et jurats o la major partida dells sacordara vala et sia fermasens tota appellacio reclamacio o recors et senfaçaencontinent per lo dit batle realexecucio axi com de sentencia passada en cosa jutjada. E per ço que alcu dels retents o ointslos dits comptes no puxa aquells dilatar ordonamque cascu qui hage retre compte en la dita manera sietengut metre sos comptes en poder de les dites quatre persones dins tres jorns apres que per loconsell seran elegides sots pena de cent morabatinsdels quals encontinent se façaexecucio dels no complints et dalli avant no puxen als dits comptes enadir o tolra alguna cosa. E per çoque a les dites quatre persones lur offici no sia dampnosordonam que cascun haja per salari dels dits comptes cinquanta solidos per los quals sientenguts de esser cascun jorn en Ios dits comptes tro a la diffinicio daquells la qual haja essor feta per ells en la dita manera per tota la quaresma dins la qual seran estats elets sots pena de cent morabatins dor pagadors per cascun daquells per qui estara.Et les dites coses totes et sengles manam et volem esser tengudese servades per la dita universitat et singulars de aquella presents et esdevenidors sots pena de D florins dor Daragohabedors de qualsevol contrafahent aytantes vegades com fara tractara o tentara de fer lo contrari et guanyadors al nostre fisch sens alguna merce. Manants per la present carta nostra espressament et de certa sciencia et deliberadament sots la dita pena encorredora sens tota merce et dels contrafahentshabedora a tots et sengles habitants et habitadors de la dita vila presents et esdevenidorsde qualque ley estament et condicio sienet encara a tots la universitat de la dita vila que la present nostra ordinacio et totes et sengles coses en aquella contengudes observen a la letra sensalgun mudament et contra noy venguen directament ni indirecta tacitament ni expressa en o per alguna causa manera o raho: la qual pena volem que aytantes veguadesquantes comesa sera lo batlede la dita vila o qualsevol de nostres officials qui per part de la nostra cort requesit ne sera exegesca et per aquella façaexecucio yverçosarealment et de fet tota excepcio opposicio solemnitat contradiccio et remissio foragitada. En testimoni de la qual cosa manam esser feta la present carta nostra et segellada abnostre segell pendent feta e dada e publicada depuys e lesta de manament del dit senyor rey per mi secretari et notari davall scrit en lasgleya del loch dezVenrell a XXV dies de octubre en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents noranta presents en Johan Amigo savi en dret et en Pere çesIlles (çes Illes: Balears) jurats et missatgers et en Pere de Comalongalochtinent de escriva del consell de la dita vila presents encara micer Domingo Mascho vicecansellerde regne de Valencia et ara regent la cancellaria en absencia del vicecanceller del principat de Cathalunyaet Nesperendeu Cardona (Sperans in Deo Cardona) savi en dret promovedor dels affers de la cort et per testimonis mossen Johan de Muntbuy mossen Aznar Pardo et mossen Pere Pardo de la Casta uxerde armes consellers en Johan de Muntbuy donzell et en Pere dez Pont secretari del dit senyor rey. - + Dominicus Mascho. - Senyal + de nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc. - Sig+num mei Petri de Beviuresecretarii dicti domini regis ac notarii publici regiaauctoritate per totam terram et dominacionem suam qui promulgacioni et publicationi dicte ordinationis interfui hecque de ipsius domini regis mandato scribi feci et clausi. Corrigitur autem in XXIIII linea cascun dels dits. Et in XXVI dels. Et in XXXI primerament los tres redolins en los quals. Et in XXXVII ço es aquells en. Et in XXXVIIl fet. Et in LII dita univer. - Dominus rex mandavit michi Petro de Beviure. - Vidit eam thesaurarius qui ipsam expediri mandavit. - PetrusMargall.

XCIV. Reg. n 1898, fol. 116. 24 oct. 1390.

XCIV.
Reg. n 1898, fol. 116. 24 oct. 1390.

Nos JahannesDei gratia rex Aragonumetc. considerantes nos in minoribus constitutos vobis juratis et probis hominibus villede Arbucio (Arbucias, Gerona) fecisse concessionem et gratiam sub forma sequenti: - Nos infans Johannesserenissimi domini regisprimogenitusejusque regnorumet terrarum generalis gubernatordux Gerundeet comes Cervariene inter singulares et habitatores villede Arbucioseu aliquos eorundem in congregando consilium nec super modo solvendi in tallis peytis et aliis exaccionibus seu oneribus dicte ville dissensio seu lis modo aliquo oriatur et ut sopiatur ab inde omnis dissensionis materia que occasione premissorum posset contingere inter eos ac etiam ut solide amicicie fedus inter eos dante Domino perseveret: tenore presentis privilegii concedimus vobis juratis et probis hominibus ville jamdicte quod quotienscumque contingat convocari teneri seu celebrari consilium generalequatuor juratiqui quolibet anno eliguntur ad regimen dicte ville cum triginta consiliariispossint consilium celebrare: qui siquidem jurati et consiliarii mutentur de anno in annum servando formam subscriptam videlicet quod prima die januariiin festo circuncisionis Dominiproxime venturo et deinde quolibet anno in loco seu locis in quo seu quibus moris est consilium celebrari et congregari per consiliarios qui ibi erunt eligantur duc bone persone et electe secundum Deum et justiciam ac eorum bonam conscienciam advocent cum eis sex personas dicti consilii et omnes octo ad partem congregate in posse notarii dicte ville ac in presencia bajuli ut est fieri assuetum jurent et jurare habeant ad sancta Dei quatuor evangelia quod ipsi ad eleccionem futuram juratorum quatuor procedent omnibus amore et timore semotis et precibus seu precio non eligent aliquem in juratum sed secundum eorum puram conscienciam videlicet quod sint homines boni justi et legales ipsi quatuor jurati eligendi in quantum ipsi cognoscent seu facere poterunt. Et notarius dicte ville juret similiter in posse aliorum duorum qui primo eligentur quod ipse non faciet nec dicet aliquid prefatis octo electoribus seu qui tunc electi fuerint ad eligendum quatuor juratos quod non eligendus eligatur seu eligendus non eligatur immo in eorum libero arbitrio esse sint et si potest dare bonam informacionem de aliquo quod eam dabit et quod in aliquo non impediet ipsos octo quominus quatuor bone persone eligantur in juratos illius anni. Et incontinenti illis peractu dicti octo trahant se ad partem et Christi nomine invocato de eleccione futurorum juratorum tractare incipiant: et cum concordaverint omnes insimul seu major pars de ipsis quatuor juratis advocent notarium qui secundum quod per ipsos octo seu per illum cui fuerit comissum per alios nominabuntur per ordinem scribat et scriptis omnes insimul octo cum notario accedant ad alios consiliarios et ibi in pleno consilio nomina dictorum quatuor juratorum publicent seu publicari faciant per notarium qui nomina ipsorum tenebit in scriptis. Et illi sic electi et nominati pro juratis illius anni habeantur. Jurati vero electi illa hora si presentes erunt sin autem in crastinum si erunt in villa vel extra cum venerint jurent et jurare habenut in posse bajuli ad sancta Dei quatuor evangelia se bene et legaliter illo anno habere in dicto officio et non recipere servicium ab aliquo illo anno ratione dicti officii: et quod non eligent aliquem in consiliarium propter consanguinitatem vel afinitatem seu amiciciam sed solum ad comodum rei publiceet credunt illum talem esse bonum hominem et zelatorem pro bono publico dicte ville. Quo juramento prestito prefati quatuor noviter electi cum aliis quatuor juratis precedentis anni accedant ad domum consilii seu ad locum in quo consueverint congregari et cum notario ville scribant nomina illorum triginta consiliariorum pro anno illo videlicet in hunc modum quod decem persone de melioribus et majoribus dicte ville scilicet de personis ville qui in dicta vilia vocantur homines de platea qui illo anno in consiliarios eligentur intrent consilium illo anno et decem de manu mediocri ville predicte et residui decem de manu minori ville supradicte et isti triginta numero sic electi sint consiliarii illo anno dicte ville. Caveant tamen sibi et cum diligenda attendant etiam sub virtute per eos prestiti juramenti quod eligant bonas personas et non eligant aliquem infamem nec male condicionis aut modice reputationis sed de quolibet officio eligant meliores et maturiores in consiliis et aliis peragendis cum illi qui ad regimen aliorum eliguntur ceteros precellere debeant discrecionis virtute et comendabili gravitate. Et illi trigintasic electi in consiliarios jurent et jurare habeant in posse notarii dicte ville venire ad consilium illo anno et dare bonum consilium et legale secundum eorum bonam conscienciam et tenere secretum prout negociorum qualitas id exposcet et alia etiam que consiliarii consueverunt jurare et possint officia si que sint eligere et facere prout poterant et debebant alii in majori numero ante concessionem et ordinacionem presentem: providendo tamen quod bajulusdicte ville die circuncisionis Dominidum dictum consilium celebrabitur pro mutandis juratis circum circa locum illum esse habeat cum suis sagionibusad finem ne malum inde vel scandalum possit inibi suscitari et ut jurati cum fuerint electi possint in posse suo jurare. Et quod factum seu decisum in dicto consilio fuerit per dictos juratos cum illis triginta vel cum majori parte eorum habeat et teneat tantam roboris firmitatem quantam et qualem haberet si factum esset concorditer per omnes triginta vel etiam per totum consilium dicte ville generaliter convocatum: ad quod quidem consilium nullus alius preterquam dicti consiliarii venire audeat seu presumat nisi forsan per illos consiliarios causa aliqua racionabili exposcente citatus fuerit et non alias et hoc sub pena centum morabatinorum auria contrafacientibus irremisibiliter exigenda et nostro erario applicanda. Nos enim dictis juratis et consiliariis celebrandi consilia et in eis expediendi quecumque expedienda fuerint pro quibusvis negociis dictam universitatem tangentibus plenam per presentem facultatem et licenciam impertimur eaque robur et firmitatem obtinere volumus ac si per generale consilium tocius universitatis dicte ville esset factum. Intelligimus tamen quod illi qui in eo officio jurarie dicte ville electi et eodem usi fuerint ad officium ipsum per triennium se inmisceri nequeant ullo modo sic quod duo anni sint de torifinito dicto jurarie officio ad futuram eorum eleccionem: revocantes expressius et penitus anullantes ad voluntatem dicti domini genitoris nostri omnes ordinaciones et concessiones ac privilegia seu cartas ad imperpetuum vel ad tempus seu beneplacitum facta et factas super consiliis celebrandis in villa ipsa sive sint de seu super consilio secreto tenendo sive alias cum presentem ordinacionem ad quevis tenenda et celebranda consilia in villa ipsa et ejus negocia pertractanda sufficientem et utilem reputemus. Mandantes serie presentis gerenti vicesnostras in Cathalonianecnon bajuloet universis et singulis hominibus dicte ville ac aliis officialibus domini regisatque nostris vel eorum locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et singula teneant firmiter et observent et faciant ab eis tenaciter observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione cum hec fieri volumus dum de nostro processerit beneplacito voluntatis. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri. Data Barchinonedecima die augusti anno a nativitate Domini millessimo trecentesimo sexagessimo octavo. - Vidit de Ponte. - Sig+num infantis Johannisserenissimi domini regisprimogenitiejusque regnorumet terrarum generalis gubernatorisducis Gerundeet comitis Cervarie. - Testes sunt nobilis Berengarius de Apilia majordomus Luppus de Gorrea camerlengus Ombertus de Fonollario alguatsiriusRodericus Sancii de Calatajubioet Bernardus de Fuxio milites. - Sig+num Bertrandi de Pinos etc. - Tenore presentis cartam preinsertam omniaque et singula in eadem plenissime enarrata laudamus approbamus ratifficamus et confirmamus prout superius plenius continetur: hoc addito et expresse retento quod infallibiliter presenti currente concessione seu etiam perdurante quam suas vires volumus extendero dum de nostre processerit beneplacito voluntatis et non ultra teneri mandamus et etiam observari ut eleccione futura de dictis triginta consiliariismodo et forma predictis facta ex tunc amodo dicti triginta consiliariieligendi ad dictum consiliummodo predicto minime eligantur ex illis qui jam anno transacto electi fuerunt sic quod consiliarii qui uno anno fuerunt alio subsequenti ad consiliarios non eligantur imo eos eligi et minus ad officium dicti consiliariatusadmitti prohibemus ut omnis fraudis suspicio que exinde sequi vel exoriri posset penitus sopiatur. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus quatenus has confirmacionem concessionem et declaracionem vobis dictis juratis et probis hominibus dicte ville teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione dum de nostre processerit beneplacito voluntatis. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo nostro appendicio jussimus comuniri. Data in villa de ArbucioXXIIII die octobris anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagesimoregniquenostri quarto. - Petrus ça Calm. - Dominus rexpresente thesaurariomandavit michi Jacobo Quinta.

Cortes de Monzón 1362

XCIII. Reg.n.1897, fol.231.10 may.1390.

XCIII.

Reg.n.1897, fol.231.10 may.1390.

Pateat universis quod nos Johannesetc. in nostri presencia existentes Johannes Luppi de La Ranvicinus Dazuara(de Azuara) et Michael Royovicinus de la Torre los Negrosnuncii et procuratores comunitatum aldearum civitatis Daroceprout de eorum procuracione constare vidimus per quoddam publicum instrumentum actum i loco de CarinyenaXXIII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXXet clausum per DominicumJohannis Esquierdovicinum loci de Romanosnotarium publicum regia auctoritateper totum regnum Aragonumobtulerunt in scriptis capitula que sequntur.
Los capitulesinfrascriptos presientanal senyor reyJohan Lopez de La RanvezinoDazuarascrivanode la comunidad de las aldeasde Darochae Miguel Royovecinode la Torre los Negros procurador de la comunidad sobreditamensatgerose procuradores de la ditacomunidad segundconsta por carta publica feytaen el lugar de Carinyenaa XXIII dias del mes de marçodel anyode la nativitadde nuestro senyorDios MCCCXCetcerrada por mano de Domingo Johan Squierdovezinode Romanosnotario publico por auctoritaddel senyor rey por todo el regno Aragon: los qualescapitolessupplican por el ditosenyor reyseyerlesprovedidose en privilegio a la dita comunidad atorgados. Primeramentsupplican que el scrivanoprocurador et sesmerosde la ditacomunidad con los nuncios de las ditas aldeas convocados et congregados a plegageneral ditade sant Miguelpresentconsincientauctoridad e decreto prestanto atorgantel procurador general de la illustree magnifficasenyoradonaYolantpor la gracia de Dios reyna Daragonde la qual durant la vida daquellason las rendasespleytoset esdevenimientosde la dita comunidad: e despues fin de la dita senyora present consincient auctoridad et decreto prestant el bayle de Aragongeneralpuedan fazerstatutoset ordinacionesa cierto tiempo o imperpetuue los factoset ordenados revocar segundque a los ditos procurador general de la senyora reynaofficialesprohomense plegasera vistoseyerexpedientet prevechosoa servicio del senyor rey e bien avenir de la dita comunidatde las ditasaldeas: los qualesstatutose ordinacioneshayan tanta firmesae valor como si por el senyor reyeran factoset ordenados. Item que el scrivanoprocurador e sesmerosde las ditasaldeas sin pleganonpuedan fazerni fagande los bienes de la ditacomunidad donomandani otra graciaalguna a prelados nobles cavallerosinfançonesni a otro alguno: e si de feytolo faranque aquello paguen et satisfagan del suyo propriolos ditosofficialescon qualesquieredanyosinteresseseexpensasque a la ditacomunidad coverna (convendría)fazere sostener por la ditarazon. Item que daqui adelantno haya benefficiadoalguno en las ditasaldeas pero que scrivanoprocuradorsesmerose nunciosde los lugares de la comunidad de las ditasaldeas assaberdos hombres de cada una sesmade las ditasaldeas quiseran esleydospor cada una sesmade aquellas quiseran en la plega generalpuedan satisfera los trebellantesquitrebelladohauranperlas ditasditas aldeas todos concordes o la mayor partidaensemblecon el procurador general de la ditasenyora.E los sobreditosscrivanoprocurador sesmerose hombres sleydosdecontinentcomo sera fechala ditaeleccion anteque en cosa alguna procedan juren en poder del ditoprocurador general de la ditasenyorasobre la cruçelos sanctosquatroevangeliosde nuestro senyorJesuchristoante ellos puestos e corporalmente toquadosde bien e leyalmentet justa quantoel conoscimientodaquellosbastara toda parcialitatpostpuesta satisfazera los ditostrebellantesassique por odio nondiminuiranal trebellanto trebellantesaquello que dignamentmoreceran ni por amor ni otra affeccionmandaran mas dar o retribuir a los ditostreballantesde aquello que justamente licita meresceranconsiderando el treballode aquellos. Item que como por evidentnecessidate utilidadde las aldeas sobreditaset del comun daquellasse hajena diputarmensatgeroso nuncios al senyor rey o a la senyora reyna a corteso a otros algunos lugares que no puedan seyeresleydossino en numero de dos companyerose no saquen mas sueldo sino por dos hombres e aquellos sean sleydospor el scrivanoprocurador e sesmerosde las ditasaldeas todos concordes o la majorpartida: etaquellos dictosmandaderosassinesleydossean tenidos de juraren la forma sobreditade bien e lealmenthaberse en la ditamandaduriaen las cosas por las qualesembiadosseran e si el contrariofazianque aquello no haya efficaciaalguna e los ditosmandaderos sean tenidos a todo danyoque por la ditarazon viniesa la ditacomunidad et finquenperjurios e no puedan haverdaquiadelanten las ditasaldeas officio ni benefficio. Pero si el negocio sera tan arduo al qual mas se requieran de dos mandaderos e los ditosmandaderos seran de tal stamientoque en sus propiosnegocios no hayan costumbradocaminar sin companyeroo otrohombre que en los ditoscasos los ditosofficialespuedan esleyretdeputaraquellos mandaderos quiveran seyernecessarioset mandar dar sueldo por dos hombres con sus cavalgaduras a aquellquijuxtasu estamientohauracostumbradolevare levaraconsi un hombre cavelcando: e que los ditosscrivanoprocurador e sesmerosen las ditasmandaduriasno esleyan(elijan)ni puedan sleyr(elegir) de si mismos sino uno tantsolamentaquellquimas querrane los otros hayena sleyrde los otros mas ydeneos(idoneos) e sufficientesde las ditasaldeas segundque la qualidatdel negocio lo requiera. Item que en el tiempo advenideroel libro ordinario eel extraordinario sean factoset ordenados en publico en presencia del procurador general de la dita senyora reynaquiagorayeso por tiempo sera e de losscrivanoprocuradorsesmeroset nunciosde las ditasaldeas que a la dita plega generalembiadosseran todos concordes o la majorpartida con el ditoprocurador general ensembleeque el scrivanoquiagorayeso por tiempo sera sea tenido de dar copia de los ditoslibros ordinario et extraordinario a los sesmerosde las ditasaldeas e a qualquieredellossi la querran a costa e messiode los demandantes. Et que de los sobreditoslibros ordinario e extraordinario e de todas e qualesquieraquantiasque el ditoscrivanopor partde las ditasaldeas recebidoet administrado haurael ditoscrivanosea tenido de dar contoa los ditosprocurador general officialeset nuncios de las ditasaldeas ajustadosensembleen la ditaplega generalcon albaranese apocasen forma publica de todas aquellas quantiasque en los ditoslibros ordinario et extraordinario notadasseran o en otra manera despendidohauranjustamentde quantiade vintsolidos a suso: e si elcontrario factosera nonIIsea recebidoen conto. Et por esta manera se observe e hayan a dar contolos ditosscrivanoe procurador de las ditasaldeas de todas quantiasque espendidashauran en los tiempos advenideros.Item que los officiosde la scrivaniaprocuracion e el alcaydiode Peracençse muden de anyo en anyoe de sesmaen sesmaen tal manera que todas las sesmasde las ditasaldeas echen suertes sobrelofficiode la dita scrivaniae de aquella sesma que cadrala suertsea esleydoscrivanopor el otro scrivanoe procurador los officiosde los qualesdevenespirare por los sesmerosla hora nuevamentesleydose dos hombres de cada una sesmaesleydospor cada una de aquellas con el procurador general de la ditasenyora reynaensemble:los qualesditosscrivanoprocurador sesmerose hombres esleydose diputados anteque en la dita eleccion procedan juren sobre la cruçe los sanctosquatroevangelios en poder del ditoprocurador general e presenttotala plegasobreditade bien e leyalmenthaverse en la ditaeleccion. Item que el ditoscrivanoquiesleydodeuraseyersea hombre letrado quisepa leyrescrivire natural de las ditasaldeas e vezinoestantecasa tenienten la ditasesmaen la qualsea esleydocinquoanyosantepassadoso fijode pecherode aquella misma sesmae natural de las ditasaldeas el padre del qualsea estado casa tenientpor cinquoanyosante passadosen la sesmadosera esleydo: e que la sesmaque el ditoofficiode la scrivaniahaurapor vigor de la ditasuertno pueda echar ni eche suert en el dittoofficioentro atanto que todas las otras sesmassean agualadaspor suertes del dittoofficioe agualadasprincipien segundditoyestodas las ditassesmasen la forma sobreditainperpetuum.E semblantmentsea fechode los ditosofficiosde procuracion e alcaydiodel castiello de Perasenç. Et que la sesmaen la qualel officiode la ditascrivaniapor suertcadranonpueda echar neeche suertpor el officiode la procuracion nepor el ditoalcaydioaquellanyonec e converso. E que los dittosofficialesyesassaberscrivanoe procurador hayande salario cada uno delloscada un anyoque los ditosofficiosregiran cada seyscientossolidos jaqueses. Et el alcaydedel ditocastiellohayamil solidos jaquesestan solamentfincadolos hervatgesdel ditocastielloe Dalmohajaa volundadde la ditacomunidad. Et quelprocurador de las ditasaldeas quiagorayese por tiempo sera stecassa tinentdurantel tiempo de suoofficioen una de las ditasaldeas yes assaberdentro quatroleyguasde la ciudad de Darochaet el scrivanotenga la taulaasi mismo dentro quatroleyguasde la ditaciudad esassaberdel rio de Exilota(Jiloca ?) encala partida de la ciudad de Saragoça: et que den fiançasabonadas los sobreditosscrivanoprocurador e alcaydepor razon de los ditosofficiosen la ditapleguageneralcon aquellas obligaciones et renunciaciones que a los sobreditosprocurador general et hombres buenos a la plegaajustadosbien visto sera. Item que los sesmerosde las ditasaldeas sean esleydospor los de cada una sesmayes assaberuno de cada una sesmade los mas abtose sufficientesde las ditassesmaset de anyoen anyoe hayansu pension segundcostumbradoyes: es assabercada dozientossolidos jaqueses: e los ditossesmerossean vezinoset casa tenientesen cada una de las ditas sesmaset que faganresidencia continua e personal en aquelllugar de la ditasesmadoseran vezinos.Et en caso que alguna sesmanonconcuerde en la eleccion de su sesmerofazederaque en aquellcaso el procurador general de la ditasenyora reyna e los otros officialesde la ditacomunidad o la mayor partidade aquellos ensemblecon el ditoprocurador eslian(elijan, de esleir: elegir) sesmerode la ditasesmade los mas idoneos etsufficientes.Item quel castiellode Muntrealsea acomendadopor los ditosprocurador general scrivanoprocurador e sesmerosde la ditacomunidad a un hombre del ditolugar vezinoe peyterode aquellcon pension de cinquantasolidos jaquesespor el tiempo que a los ditosprocurador general scrivanoprocurador esesmerossera visto. Item que si por ventura alguno de los ditosofficialesyes assaberscrivanoprocurador sesmerose alcaydesno usaran bien de los dittosofficiosque aquellquimal usara pueda seyerremovidopor el procurador general e otros officialese hombres buenos de cada una sesmaquisleydosseran por cada una de las ditassesmastoda hora que a ellos bien visto sera: e el ditoofficiopuedan acomiendara otro hombre sufficientde aquella misma sesma.Item que si por aventuraacaeceraque algun hombre vezinode las ditasaldeas o de alguna de aquellas impetrarao faraimpetrardel senyor rey o de la senyora reyna o de qualquieraotro senyorcartas algunas de privilegio o de concessionsiquierede gracia rogariaso mandamiento por haversiquiereobtener officioalguno e alcaydiode la ditacomunidad que aquella gracia siquiereconcessionet privilegio rogariaso mandamiento sean nulloset de nengunavalor et que por virtud de las ditasletrasnonpueda seyerfeytaalguna provision de los ditosofficiosadaquellantes aquellquilas cartas de gracia o concessionsiquiereprivilegio rogariaso mandamiento haurapor si o por otro obtenido encorraen pena de dieçmil solidos jaquesespagaderos sin remedio alguno poralos cofres del senyor rey la meitate la otra meitatporala ditacomunidad: e que dalliadelantperpetualmentsea privado de todo officioet benefficioyes assaberde scrivanoprocurador o sesmeroo de alcaydioalguno de las ditasaldeas siquiera comunidad e sea havidopor infamis. Item que el privilegio clamadode los capitolesque fue dado en BarchinonaXIII die aprilis anno a nativitate Domini MCCCLXXX sextoet el privilegio clamadodel biennioel qualfue dado en SaragoçaXXI die januarii anno a nativitate Domini MCCCLXXX primosean et finquencassadosrevocados et anulladosa todos tiempos. Item que en todos los lugares en doyesespressadodessusoprocurador general de la senyora reynase entiendan durantel tiempo que la senyora reynahaurapor cambrala dita comunidad: et que aprespor aquella misma forma hajaa entreveniren las ditascosas e cada una daquellasel bayle general Daragonquila hora sera. Perlos presentes emperocapitolese cosas contenidas en aquellos no es entencionde las ditasaldeas nehabitantes en aquellas perjudicar a otros privilegios o concessionesatorgadaso fetasa las aldeas desusoditasantes aquellas quieren que finquenen su firmeza e fuerçaet valor exceptoslos dos privilegios de que de partdesusoyesfactamencion los qualesquieren etsuppliquenque sean havidospor revocados cassadoset anullados.
- Supplicantes humiliter nobis ut predicta capitula et contenta in eis concedere statuere providere et ordinare de assueta nostra clemencia dignaremur cum bonum publicum aldearum predictarum concernerent. Cui supplicacioni annuentes tanquam consone rationi et utilitate universitatum locorum predictorum et singularium ex eisdem super hiis prospecta quam propriam reputamus et propter servicia inde per dictas aldeas nobis prestita: tenore presentis capitula inserto desuper et contenta in eisdem concedimus providemus statuimus et ordinamus revocatis duobus privilegiis predictis que hujus serie revocamus cassamus et anullamus. Et ut melius observentur compleantur et teneantur inviolabiliter et ad unguem capitula eadem per nos et successores nostros quoscumque promittimus et in animam nostram per Dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia nostris manibus corporaliter tacta juramus contra predicta vel aliqua de eisdem non venire vel facere quoquo modo quinimo observare et observari facere per quoscumque officiales et domesticos nostros ac personas quascumque. Mandantes universis et singulis officialibus nostris qui nunc sunt et erunt pro tempore ac locatenentibus eorundem quatenus contenta in preinsertis capitulis teneant firmiter et observent et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione: quicumque autem auso temerario ducti aliquid contra predicta attentare presumpserint iram et indignacionem nostram se noverint incurrisse. Datum Perpinianidecima die madii anno a nativitate Domini MCCCLXXXXregniquenostri quarto. - Sig+num Johannisetc. qui predicta concedimus providemus statuimus et ordinamus pariterque juramus et sigillum magestatis nostre in pendenti jussimus apponendum. - Rex Johannes. - Testes sunt inclitus infans Martinusdux MontisalbiGarsias archiepiscopus Cesarauguste Johannes comes Impuriarium Petrus comes Urgelli et nobilis Gilabertus de Crudillis miles. - Sig+num Bernardi de Jonquerio secretarii dicti domini regis qui mandato ejusdem hec scribi fecit cum literis rasis et emendatis in lineis X qui et in XLIII rio ducti aliquid contra predicta et clausit. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio.