LXXIX.
Reg.n.°1281, fol. 221. 3 feb. 1384.
En Pere etc. al amat conseller nostre mossen Francesch Çagarrigaportant veus de governador general en Mallorquessalut et dileccio. Nos havents clara experiencia del be quisseguex en aquex regne del temps en çaque havem feta la pragmatica sancciosobre la eleccio dels jurats e consellers et sobre altres coses et desijant la utilitat publica de tot lo regne: havem deliberat que alcunes ordinacions les quals nosparen fort justes et rahonables et de les quals vos trametem translat dins les presents enclos sienper vos en nom et en veu nostre exaguides et daquellesfeta pragmatica sanccio ab imposicio de penes per observacio de aquella. Per tant vos dehim comanam et manam que apellatsaquells qui appellar hi fassen et hoydes lursrahons les dites ordinacions de fet metats en execucio et façats aquellas inviolablament observar. Empero si vos qui aqui havets estat per lonchtemps et havets clara noticia et experiencia dels dits affersveurets et trobarets que en les dites ordinacionsse haja os deja per mes be et utilitat daquexregne alguna cosa detraurer o affigir: volem que aço pugats fer axi com a vos sera ben vist fahedor. E daço que farets sia feta pragmatica sanccio axi com dit es qualsevol provisions e ordinacions en contrari fetes o faedores no contrastants. Cometent a vos per les presents en et sobre les dites coses et emergents et dependents de aquellas plenerament nostres veus. Manant expressament et de certa sciencia sots pena de mil morabatins dor et de les penes per vos imposadores en la pragmatica sanccio et sots incorriment de nostra ira et indignacio a totes et sengles persones de qualsevol condicio o estament sien que les dites ordinacions et tot çoet quant per vos en aquelles sera ajustat o de aquelles tret inviolablament tenguen et observen e en alcunacosa noy contrevinguen. Dada en Montsosots nostre sagell secret a III dies de febrer en lanyde la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXXIIII. - Rex Petrus. - Bernardus Michaelis mandato regis facto per nobilem Huguetum de Angularia camerarium et majordomum.
LXXVIII.
Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.
Lo Rey. - Governador: significamvos que en lany prop passat forenaci diverses persones de la illa de Manorcha per missatgeria los uns per la ma major los altres per la ma menor posant a nos los de ma menor diverses clams per los quals affermaven esser venguts a inopiaper les maneres qui eren tengudes vers ells per losde ma major sobre lo regiment de la terra lo qual regiment los demont dits de ma major ocupaven a si mateixs axi en eleccions de consells com en tatxacionscon en altres coses tocants lestament de la terra: losde ma major dient tota hora sobre aço lo contrari. E com sobre aço hagues haut lonch deba(debat) entre ells nos comanam lo dit fet a nostre tresorer per ço con a ell es dat carrechdel nostre patrimoni e que ell ab les mellors vies que pogues convengues los demont dits de tal forma que per avant no haguessen a seguir la nostra cort ne fernelur dampnatge: e lo dit tresorer ab tota diligencia que poch tench tal manera en lo dit fet que ell convench los demunt dits sotscerts capitols qui foren legits en nostreconsell los quals haguem per bons e acceptablese manam sobre aço fer les cartes. E com les dites cartes fossen al registre per dar a aquelles fi e acabament per losde ma major fo tramesa aci letra anBernat March qui aci era per ells que no volien que la dita provisio fos speegada com entesessenaquella esser a ells perjudicial: per la qual rao lo dit sindich empara la dita provisio e posa alcunesfrivoles rahons en nostra audiencia e apres sensaltre determinacio parti per anar a Manorcha de que sesseguit que la dita provisio no hac alcun espeegament.E com ara per semblant forma missatgers sien venguts de la dita ma menor per fer semblant clamor e aximateix sienvenguts de la ma major per escusar lo dit fet los quals son estats presents en la cort e nos vullam de tot en tot provehir que discensio no haja entre losdits pobles com sia destruccio lur que torne en dannostre e no vejam millor manera que aquesta ço es que la convencio qui fo feta ladonchs entre les dites parts sia a vos dit governador tramesa e que vista e regoneguda aquella e oydes les parts de tot quant dir e posar volran si trobats tots los dit capitols esser profitosos a la dita universitat e cosa publica daquellafetslos seguir per cascuna de les parts et si tots nolstrobats profitosos fets seguir aquells que trobarets quesdegen seguir e los altres vagen per nulles: en açous manam que hajats sobirana cura e diligencia de manera que altra vegada per semblant rao no hagen a venir davant nos. Nos empero vos trametem los capitols de la dita convencio dins la present entreclusos. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XVIII dies de maig del any MCCCLXXX. - Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Bisbals et fuit sibi tradita in hac forma. - Dirigitur Raimundo de Ulugiagubernatori Minorice.
- Parria que sobre lodebat que es entre los de la ma major duna part e losde las mans mijana e menor del altra ço es per concordar aquels se degues tenir la forma davall scrita. - Primerament que sobre la eleccio e egualamentdel consell degues esser foregitada de tot en e per tot la forma dels radolins e que los IIII jurats e los X consellers migensant sagrament per via descrutini elegissenset consellers ço es dos de ma major tres de ma mijanae dos de ma menor. E totes aquestes persones qui serien XXI elegissenlos quatre jurats ço es I de la ma dels cavallers e homens de paratge I de ma dels majors I de ma dels pagesese I de ma dels manestrals e homens conversants en mar: e aquests quatre jurats elets juren en poder del governador de be e leyalment gardar la honor del senyor rey e lo be de la cosa publica segons lur bon arbitre. Plau al senyor rey. - E part aço elegissen III consellers del consell veyl ço es I de ma major I de ma mijana e I de ma menor los quals III sien del nombre dels X consellers del any present per tal que pusquenasinistrar losaltres elegits de nou dels affers del consell:
axiempero que en tant com puxen trien que noyelegesquen persones parcials ne de bandos. Idem.
- E si per ventura per lo poch nombre de gents qui es en la illa nos podien trobar persones qui no fossen parcials nede bandos que los dits elegidors elegissen axibe de la una part con de laltra segons lur bon arbitre. Idem.
- Declarants empero que dels VII consellers novellament elets puxen elegir e pendre alcun o alscuns en jurats e en aquell cas sienelet o elets altres consellers aytants com faliran del dit nombre e dels dits set consellers cascundaquell estament que seran aquells jurat o jurats eletsdel dit nombre. Idem.
- Item que aquells jurats qui seran estats en la un any noy puxen esser dins dos anys propseguents per jurats ne los consellers a consellers per I any sino tan solament aquells III consellers qui seran elets quey romasessen del any passat per reduir a memoria los fets del any passat als altres novelament elegits segons que demunt se conte. Plau al senyor rey.
- Item quels jurats faran losnegocis del general ab XX consellers segons forma acustumadaes a saber ab deu de la vila e terme de Ciutadella e ab X consellers dels termens de fora çoes saber IIII de Maho III de Aylor e III del terme del castell de Santa Agata: e per ço cor losquatre consellers de Maho no han altre offici sino de consellar losjurats per egualar lo consell sien eletsper aquesta forma I de ma major II de ma mijana e I de ma menor dels quals sien elets los II de la dita vila o loch de Maho e los altres dos del terme de fora. E si los sindichs de Maho ab lurconseyl conexen e tenen per be que en lo nombre dels IIII consellers haja I menestral quey sia. Quant es dels romanents VI consellers III del mercadal e III de Aylor per ço com han offici altre meyns de consellar los jurats ço es que son sindichscascuns en lur loch sien elets per ells matexs segons que acustumen e han acustumatentro ara e que en la lur creacio ans que usen dels dits officiis facen lo sagrament acustumat. Idem.
- Item que si sesdevenia que alcun dia alcuno alcuns dels consellers del dit consell falien al consell que en loch daquell o aquells que absents serien los jurats ab aquells daquell braç que aquell seria quiy falra puxen altre elegir en loch daquell absent daquell estament que aquell sera quiy falra. Idem.
- Item que en loch de ma major si als jurats e consellers es vist faedor puxenmetre hom de la vila en jurat de ma mijana pushaja trenta milia solidos en sus pero no siapages o menestral o hom conversant en mar com ja dessushi haja jurats en lur stament. Plau al senyor rey.
- Item declaram ma major de sinquanta milia solidose de sinquanta milia solidos en sus ma mijana de sinquanta milia solidos fins en vingtmilia solidos inclusiva ma menor de vingt milia solidos en sus. Idem.
- Item parria que sobre les monedes qui shan a levar cascun any fos ordonatque si per ventura part les imposicions que vuy se levenen aquella manera empero que vuy se leven la dita universitat havia necessariament mes anant a despendreque ço que hauria mester se hagues a levar per sou e per liura ço es de cascun segons que valria ço del seu o en las formas contengudasen los dejus scrits capitols. Idem.
- Item en cas que als jurats e als XX consellers fos vist que per no opembretant les gents fos millor e pus expedient que la moneda se hagues es tragues per via de violaris o censalso per oltra manera pus covinent: que en lo dit cas fossen elets VI bons homens ço es III de la vila e termede Ciutadella e III dels termens de fora e en cascuntern ne haja I de ma major I de mijana e I de menor e si los dits jurats e XX consellers abaquests VI bons homens determenen que per la dita manera o per altre via sia millor e pusexpedient de haver la moneda que per sou e lliura fos a ells legut de trer la moneda per aquella via o manera quels pare ques pus covinent. Plau al senyor rey: pero que non puxe vendre en I any sino per mil solidos. - Item que si determenen que la dita moneda se hage a sou e liura per tal que mils en lo dit sou e liura egualtatse puxa conservar parriaque per los dits jurats e XX consellers sien eletesVI persones ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern de lasdites persones ne haja I de ma major I de ma mijana e I de ma menor axi com demont es dit en loprecedent capitol e aquestes VI persones mijançant sagrament ordonassen la dita talla ço es sabent la veritat del fet ab aquelles millors e pus savies maneres quespuxen saber e fer. Plau al senyor rey.
- Item com comunament tots regidors de universitats vinguen forçats a descarregar aquelles e la universitat de Manorcha siatan carregada de tan importable carrech que nos pot tolerar: es ordonat per lo senyor rey quelsjurats e lo consell de la dita illa reemencascun any M solidos de censal o dos mil de violari a que la dita universitat es obligada tro a tant longament que la universitat sia desobligada. Emperosi en los casos devall scrits ço es per dons que haguessen fets al senyor rey o per males anyades o per guerra de enemichs eren oppremuts en tant que la universitat nou pogues supportar: que en losdits casos e no en altres los dits jurats e XX consellers abVI promens elegidors puxen ordonar e conexersi la dita reempço se pora fer en aquell any o no e en aquell cas e anyada seguesquesen ço que losdessus dits ordonarien o determenarien. Plau al senyor rey.
- Item per tal que la moneda de la dita universitat no puxa esser despesa sino en coses necessaries a aquella es ordonat que lo clavari dels jurats sie tengut de retre compte en poder de VI promenslos quals per los jurats novelIs e consell general sienelets assaber III de la vila e terme de Ciutadellae III dels termens de fora e quen haja en cascun tern I de cascunestament e que los dits promens no prenguen res en compte al dit clavari sino ço que parra quessia convertit necessariament e profitosa en be de la dita universitat e que apparegaque sia fet ab determinacio dels XX consellers qui en lo dit any seran estats en lo regiment de la illae que de les dites distribucions haja apparer per albarans segellats ab lo sagell de la universitat e per apoques daquells quinhauran reebut tro a quantitat de XXX solidos en sus. Aço empero es entes que de quantitat que haja distribuida de XXX solidos en jus no sia tengut de restituir apoca ne albara. Plau al senyor rey.
- Item que com alguns de la ma mijana e menor sienrecorreguts a la cort del senyor rey per obtenir alcunesprovisions e altres coses a ells necessaries e hagen despesesalcunes quantitats de diners qui pugen troa CCCC florins e requiren que aquells los sienrestituits e pagats per tota la universitat: par que dejaesser oyt compte daquells e que sia considerat si axi be e en coses tan raonables son estades despesescom aquellas tan grans quantitats ques dienesser despeses per los jurats presents e prop passats: e que si ho son que la dita universitat pach aquells. E com los jurats diguenque a colpa dels dits menestrals e altres persones dels sindicats han despeses algunes quantitats de diners e que per algunes raons los dels dits sindicats losen son tenguts: per ço lo senyor rey de sonpropri poder e de consentiment den Bernat March e den Bernat Muntaner ho comet largament an Guillem de Parets procurador reyal e an Bernat Dalmau e an Francesch Morell als quals lo senyor rey ne darabastant poder ab letra sua per aquella via e manera que al senyor rey sera vist faedor. Es entes emperoque per la convinença present no sia perjudicat nemillorat lo dret de la una part ne de laltracon toca les messions. Plau al senyor rey.
- Declarant per aquestes ordinacions que no sia en res perjudicat als privilegis e franquises et bons usosque la dita universitat ha sino en tant com fossen vistes derogar aquestes ordinacions e no en altra manera. - E lo senyor rey ara de present proveeix per lany esdevenidor de jurats e de consellers per la forma dejus scrita.
- Primerament jurats per los homens de paratge Bernat March. Item per los de ma major Ferrer de Parets. Item per lospageses Dalmau Bosch. Item per los menestralse homens conversants en mar Bernat Bosch. - Consellers Francesch Morell Bernat Dalmau Francesch Squella fili den Pere Squella Bertran Salamo Simon Pujol Guillem Pinyana Ramon Mercadal lo prom Francesch Castell Guillem QuintanaBernat Molsa texidor de Ciutadella e del terme. - Rex Petrus.
LXXVII.
Reg. n°1437, fol. 129. 19 nov. 1377.
Petrus etc. fideli nostro regenti officium gubernacionis insule Minoricarumet alii cuicumque qui pro tempore dicto preerit officio salutem et gratiam. Dudum provisionem et ordinationem fecimus eum alia litera nostra tenoris sequentis.
- Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. dilecto nostro gerenti vices gubernatoris in insula Minoricarum vel ejus locumtenenti salutem et dilectionem. Fidelis noster Raymundus de Pulcroloco nuncius per universitatemdicte insule ad nos missus ex parte ipsius universitatisexposuit reverenter coram nobis quod anno quolibet in festo sancti Stefani prothomartiris congregantur in ecclesiasancte Marie castri de Maho insule memorate omnes homines dicti castri et ejus termini et ibidem eligunt duos homines in sindicos scilicet unum habitatorem dicti loci de Maho et alterum habitatorem in termino ejusdem extra ipsum locum qui quidem duo sindici tractant et procurant seu tractare et procurare debent bonum reipublice dicti loci. Eligunt etiam in dicta congregacione IIII homines qui illo anno tenentur ire ad villam de Ciutadilla insulesupradicte pro dando consilium juratis ipsius insule quociens ipsi convocant eosdem: in qua quidem eleccione ubi est multitudo hominum loci predicti et ejus termini insurguntur et moventur quolibet anno multe dissensiones adeo quod inde scandalaet dampna inter eos sequi possent. Quare supplicavit nobis dictus nuncius pro parte dicte universitatis ut pro vitandis scandalis et dampnis et pro tranquillostatu dicti loci qui respicit bonum statum tocius dicte insuleprovidere dignaremur et etiam ordinare quod sindici dicti loci cum consilio XVIII consiliariorum qui anno quolibet pro tractando negocio dicti loci eisdem assignati existunt sine multitudine hominum dicti loci eligant annualim in vigilia nativitatis Domini decem probos homines loci ejusdem et ejus termini videlicet quinque habitatores ejusdem loci et alios quinque forenses videlicet termini dicti loci nomina quorum sic electorum binatim videlicet unum hominum habitatorum dicti loci et alterum hominum electorum forensium scripta in singulis membranulis papiri et involutis ipsis membranulisin rodulinis cere et ipsis rodulinis missis in quadam pelvi aque et ibidem revolutis et ab inde extractis per manum unius pueri illi duo qui nominati fuerint in primo rodulinosic extracto per dictum puerum sint sindici dicti loci in illo anno et illi qui nominati fuerint in duobus rodulinisqui postea extrahentur per dictum puerum a dicta pelvi sint consiliarii ipso anno dictorum juratorumet quod anno quolibet similis eleccio fiat. Nos vero supplicacione ipsa audita benigne vobis dicimus et mandamus quatenus habita informacione super predictis si repereritis quod dicta via eleccionis nobis supplicate sit melior quam illa que hodie observatur in dicto loco quod per quinque annos incepturos in festonatalis Domini proxime venienti ipsa eleccione nobis supplicata ut prefertur homines memoratos uti permittatis libere et impune. Data Barchinone IX die aprilis anno a nativitate Domini MCCCLXXIII. - Visa Romeus. - Sane quia tempus dictorum quinque annorum de proximo debent labi moti ex causis predictis et ad humilis supplicationis instanciam per Petrum Solerii sindicum dicte insule inde nobis factam preinsertam provisionem et ordinacionem finitis dictis quinque annis ad alios quinque annos ex tunc proxime et continue secuturos ducimus presentis serie prorrogandam: mandantes vobis quatenus habentes ratam gratam et firmam presentem nostram prorrogacionem sinatis uti durantibus dictis quinque annis hujusmodi prorogacionis predictos homines eleccione jam dicta juxta preinserte litere seriem pleniorem. Data Barchinone XIX die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXX septimo. - RomeusCancellarius. - Franciscus Pellicerii mandato regis facto per Castello de mandato consiliarii et promotoris.
