CIX. Reg.n.3298, fol. 3. 20 mar. 1415.

CIX.
Reg.n.3298, fol. 3. 20 mar. 1415.

Nos Johannes etc. Caritatis zelus et ingens devocio quos nec sine cordis puritate vigere comprehendimus in vos christianos nigros libertate donatoset qui in civitate Barchinone habitatis instituendi seu faciendi confratriam inter vos et alios christianosex gente vestra nigra libertate donatos et qui in futurum ipsa libertate donabuntur sub invocacione et in ecclesia parrochiali beati Jacobi dicte civitatis Barchinone quo ex cultu ejusdem confratrie discatis dominum Deum et ipsum beatum Jacobum apostolum suum quem maxima devotione colitis et utique ecclesiam sanctam catholicam rectius perfectiusque agnoscere et venerari et inquam valeatis in proximos ejusdem gentis vestre ipsius caritatis et misericordie opera facilius continuare et exercere visitando et juvando infirmos et indigentibus in eorum necessitatibus succurrendo: vos dignos faciunt et benemeritos ut ad ipsam confratriam vobis benigniter concedendam liberali animo accedamus: inest enim in confratriisquoddam latens necessitatis vinculum quo illarum confratres devinciuntur et tenentur sibi ad invicem in operibus caritatis. Oblatis igitur et presentatis magestatinostre pro parte vestri in viam suplicacionis quibusdam capitulis super institucione seu fundacione ejusdem confratrie et alias pro bono et utilitate confratrum ejusdem factis seu conceptis tenoris sequentis:
- Molt alt e molt excellent senyor. Com sia certa cosa que aquell ver Deus omnipotent e creador del cel e de la terra deja esser per tot lo mone especialment per los tals christians honrat e amat e cascun devot christia sia tengut ab totes ses forces amar e servir aquell: on com tots losfranchs negres christians o la major part de aquells residents per ara en la present ciutat de Barchinonaper la special gracia que nostre senyor Deus los ha feta que de catius que eren los ha libertatse per la gran devocio que han en ell e en lo glorios mossenyor sant Jaume apostol seu mijançantlo poder del Altisme vullen e entenen fer una confraria la qual sia a honor e gloria del sant pare poderos e del glorios mossenyer sant Jaume e salut de les lurs animes a perfeccio de la qual son necessaries les coses davall scrites les quals nos poden haver ni fer sensque per vos molt excellent senyor nols siaatorgat: e com sia cosa justa vostra gran exellenciaen consemblants coses signantment axi a Deussaludables consentir e de aquelles liçenciaspecial atorgar: emperamor daçolos dits negres supliquen a vostra magestat li placia atorgarlos e dar licencia de fer e ordenar entre si la dita confraria a honor e gloria del creador de tot lo mone del glorios mossenyor sant Jaume apostol de Jesuchristlo qual per tots temps invoquen e han hagut en devocio. En la qual confraria tots los negres franchs quimetre si volran e encara mullers infantse companyes lurs e totes altres persones de qualsevol ley condicio o stament sian se puixenmetre puix tals persones sien franques e alforres e si no ho eren que no si puixen metresi donchs no ho feyen ab consentiment e voluntat de lurs amos. Item que per ço que de la dita confraria se pusquen dar e fer almoynes e seguir altres bones obres que tot negre o altra persona que en aquella confraria se metra axi hom com dona pacho haja pagar cascuna setmana a la caixa de la dita confraria o als que aquells diners culliran dos diners cascun dissapte. Item que cascu qui en la confraria entrara haja e dega prometre pagar a la dita confraria per la sua fi o a la sua fi alguna cosa: e en fer açoaquell tal sia forçato constret en axi que si no ho fara que los promens de la dita confraria puixen e hajen dels bens de cascun de aquells que axi morran II sous.
Item mes que tot negre o altra qualsevol persona ques metraen la dita confraria haja et sia tenguda a pagar la hora ques metra en aquella III sous e no menys e que apres pusuna vegada si sia mesa que no sen puxaexir ans forçat sie tenguda a soportar los carrechs de la dita confraria segons serie et tenor de aquella e si sen exis que pach per cascuna vegada X sous. Item que si algun de la dita confraria axi hom com dona o altra persona de la qual se faça cors morra que tots los confrareshagen e degen esser al soterrar del confraremort: axi empero que pus lo mort et losenyor de casa hi sia que la dona no sia tenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena pero si losenyor no sera en la ciutat que en aquell cars la muller daquell que sera confrare hi hage a essersi just impediment no haura del qual sien creguts per llursimple sagrament: e si sera albat que en aquell sientenguts anar tots aquells que los prohomens hi demanaran e si algu o alguna de aquells qui seran tenguts de anarhi no seran al soterrar de dit cors pus just impediment no hagen del qual sien creguts segons dit es que pachaquell per cascuna vegada que hi fallira sis diners. Item que cascun confrare o confraressa haja et dega dir et aço prometre com entrara en la dita confraria XXX vegades la oracio del paternoster et altres XXX la oracio de la avemaria per anima dels confrares morts e açosia en carrech de la sua anima: e si dir nols volra o no sabra o no pora que hage a donar dos diners per anima dels morts o aquella almoyna ques volra. tem que dels diners del acapte o de la caxa de la confraria sia dita una missa per anima de cascun defuntde la dita confraria lo dia de la sua mort o lodia que diran les misses de aquell en aquella esglesia on aquell tal cors jaura a la qual missa sienpresents tots aquells qui esser hi poran et losprohomens de la dita confraria hi demanaran. Item siaordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendraa pobresa o fretura per malalties o perdues o en altra qualsevol manera que los prohomens de la dita confraria e caxa de aquella deguen socorrer et ajudar dels diners de la dita caxa segons llur bon vijares a aquell o aquella que la dita fretura sostendra axien provisio de son menjar com en necessitats de metges et de medecines com en totes altres coses a ell o a ella necesaries. Item que si algun confrare morra lo qual siapobre a conexença dels dits prohomens que dels diners de la dita caxa sienpagades messions de la dita sepultura a coneguda de aquells prohomens. Item sien pagats daquells diners ciris lanties draps et altres coses que la dita confraria te o volra tenir o haver o fer fer. Item que per tant que sapien a present quines coses hauran a fer tots anys per la dita confraria et la despesa que sen haura a seguir que siaordinario entre los confrares que tots anys una vegada çoes en la festa del Cors precios de Jhesu-Christ(Corpus) facen XII ciris blanchs de pes cascude cinch o VI liures e un altre ciri gros loqual ja acostumen de fer de pes de XX lliures o mes abllur senyal ab los quals ells tots de la confraria acompanyen et sian tenguts acompanyar lo dit Cors precios de Jhesu-Christ segons que los altres confrares et officis fan o acostumen lo dit dia: e que apres aquells ciris sien posats e stojatsen la esglesia de mossen sent Jaume et que servesquen a totes les festes anyals del any. Item que per bon stament llur axi mateix siaordonat entre ells que si alguna persona de la dita confraria sera opresa o detenguda de malaltia per la qual li convendra combregar axi com cascunchristia es tengut fer e obligat que en aquell carstots aquells de la dita confraria los quals per losdits prohomens hi seran appellats hagen esser al dit combregar al qual servesquen los dits XII ciris: e si per ventura los dits confrares appellats esser no hi volran que en tal cars hagen a pagar e paguen del llur propri per cascuna vegada que contrafaranVI diners a la caxa de la dita confraria aplicadors. E per çoque les coses dessus dites e altres en apres deidoresmils pusquen venir a bon acabament et perfeccio suppliquen los dits negres a ells esser atorgat que cascun any en lo dia de mossen sent Jaume apostoltots los dits negres e altres que sien o seran de la dita confraria se pusquen et hagen aplegar en un lochaquell quis volran e aqui elegesquen et deguenelegir dos homens que sien de la dita confraria los quals sien per tot un any continuu appellatsprohomens los quals tinguen les claus de la dita caxa de la dita confraria et los quals hagen carrech per tot aquell any en dar compliment a totes les coses dessus dites et pertanyents fer a la dita confraria segons serie et forma de la present ordinacio. Item que apresal cap del altre any et axi successivament feta la dita eleccio dels dits prohomens que aquells que seran statsprohomens lany passat hagen e deguen liurarles claus de la dita caxa a aquells que novelamententraran et retre comte a ells daçoque administrat hauran et que sia posat en scrits entre ells tantost com seran elegits. Item que si cars sera que algu dels dits prohomens sera malalt o absento sera mort o abdosos seran morts o malalts que en tals casoso cascun de aquells dins lany sia licit a ells tots de la dita confraria de ajustarse a fer altres dos prohomens o ferne hu lo qual ensemps ablaltre que hi sera regesquen per aquell any en et per absencia o defalliment dels altre o altres prohomensdefuncts. Item que si per ventura en la present confraria haura algun confrare qui sera revolterbandoler e inobedient en seguir les coses rahonablesde la dita confraria que sia licit et permes als dits prohomens de expellir et foragitar aquell tal de la dita confraria en tal manera que la dita confraria no siatenguda a subvenir en aquell tal axi en sanitatcom en malaltia et axi en mort com en vida de ningunescoses de la dita confraria. Item que los dits dos prohomenshagen a collir totes setmanes los deutes del acapteen aquella millor manera que poran en carrech de llurconsciencia de aquells que seran de la dita confraria ço es los dos diners de cascuna setmana. Et si losdits confrares no los volran pagar axi com dit es quel batle o sotsbatle de Barchinonapuxa aquells tota hora que per los prohomens ne serarequest compellir et forçar en pagar los dits diners de cascuna setmana et totes encara les penes en que los dits confrares seriencayguts segons damunt es largament specificat.Entes empero que si algu de la dita confraria sera pobre et miserable et no pora pagar en sa vida los dits dos diners de cascuna setmana que en tal cars aquell tal de tota sa vida no puxa esser constret a pagar aquells: apres empero obit seu los prohomens de la dita confraria compellesquen loshereus de aquell a pagar tot lo que degut hi sera finsa la hora de la sua mort si bens hi haura et si no ni haura que vaja tot per amor de Deu. Item que per çocom moltes vegades per les rahons dessus dites et per moltes altres ques poran esdevenir sera necessari los dits prohomens haver consell dels confrares de la dita confraria: per ço plaçiaa vos senyor que los dits prohomens totes aytantesvegades com a ells sera ben vist fahedor puxen appellarlos confrares de la dita confraria a fer congregacio en aquell bon loch que a ells parra o aquells quels plaura per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per profit de la dita confraria los parra esser tractadores: pero que en la dita congregacio e tractaments haja esser et siapresent un dels notaris o scrivans de la cort del batlede la dita ciutat e que en aquella tan solament se tracteo puxa tractar dels negocis de la dita confraria e no daltrese que cascun appellat hi degua esser la hora assignada e qui noy sera que pach per cascunavegada mija liura de cera o XII diners guanyadors al ciri de la dita confraria o a la dita caxa. Et licet etc. Altissimus etc.
- Fuit eidem majestati nostre dicta pro parte humiliter supplicatum ut capitula ipsa superius inscripta et omnia et singula in eis contenta et expressata vobis laudare approbare ratificare et confirmare de benignitate nostra dignaremur in eisdemque nostram auctoritatem interponere pariter et decretum. Nos vero dictorum capitulorum tenore inspecto que honorem Dei et serenissimi dicti domini regis continere videntur et inquam consideratis ipsis devocione et zelo caritatis vestris et quod licet nigros vos esse voluerit ipse Deus et dominus noster homines tamen nec sue doctrine expertes sed capaces vos creavit et reddidit vosque quoniam vitam in simplicitate ducitis renatique ex aqua et spiritu sancto christianorum nomen colitis debetis in similibus amplecti et benignius coadjuvari: tenore presentis de nostra certa sciencia et consulte ipsa preinserta capitula et omnia et singula in eisdem contenta juxta illorum pleniores seriem et tenorem vobis tam illis scilicet qui novissime confratres ipsius confratrie ex nostro hujusmodi induito seu concessione eritis quam illis qui abinde et seu in futurum confratres ejusdem confratrie fuerint laudamus approbamus ratificamus et confirmamus atque concedimus et indulgemus eisdemque auctoritatem nostram interponimus pariter et decretum. Mandantes serie cum presenti gerenti vices nostri officii generalisgubernatori in Cathalonie principatu vicarioet bajulo Barchinone subvicarioque et subbajuloac capitibus subajuliarum dicte civitatis aliisque universis et singulis officialibus dicti domini regis et nostris tam presentibus quam futuris et illorum locatenentibus sub incursu ire et indignacionis dicti domini regis penaquemille florenorum auri de bonis cujuslibet contrafacientis irremisibiliter exigendorum regioque applicandorumerario quatenus capitula ipsa preinserta et omnia et singula in eis contenta vobis et dicte confratrie perpetuo teneant et inviolabiliter observent et in aliquo non contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua ratione. Pro presenti vero concessione dedistis et solvistis quinquaginta quinque solidos barchinonenses quos recepit dilectus consiliariuset locumtenens thesaurarii generalis dicti domini regis. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio sigilloin pendenti munitam. Data Barchinone vicesima die marcii anno a nativitate Domini MCCCCLV regnique dicti domini regis Sicilie citra farum anno XXI aliorum vero regnorumquadragessimo. - El rey Johan. - Dominus rexlocumtenens mandavit michi Petro Sames visa per Andream Cathala locumtenentem thesaurarii generalis.

CVIII. Reg.n.2593, fol. 18. Set.1419.

CVIII.
Reg.n.2593, fol. 18. Set.1419.

Nos Alfonsus etc. Quia nos ad supplicationem perhumilem parlamentiquod his diebus incolis regni Valentie celebravimus et finivimus volentes utiliter providere indemnitati nostri patrimonii ac totius reipublice regni ejusdem ordinavimus statuimus ac dictis incolis concessimus quod ab hodie in anteain nostre scribania fiant libri seu registra ad partem et separatim qui intitulentur solum pro regno Valentieeodem in quibus omnes carte littere seu provisiones aut negocia que ex nostra curia emanabunt regnum sepedictum tangentia per nostros prothonotarios secretarios et locumtenentes prothonotarii ac scriptores aut alios si qui sint ad quos spectet continuentur et describantur et quod ex post iidem libri seu registra dum completa fuerint ac etiam transumpta omnium aliorum processuum actuum provisionum et negociorum consistencium in dictoarchivo Barchinone dictum regnum Valentietangencia quovis modo prout in dicta nostra provisione seu ordinacione lacius continetur in nostro archivo palacii regalis nostri civitatis Valentie recondantur prout moris est et hactenus fuerunt reconditi in archivo dicti nostri majoris palacii Barchinone: quia etiam opportunum imo necessarium nobis imminet ad dictum archivum custodiendum regendam ac ipsius claves tenendum certam debere deputari personam fidelem expertam atque industrem: tenore presentis confisi ad plenum et cerciorati de fide industria et legalitate vestri fidelis scriptoris nostri Jacobi de Plano notarii civiscivitatis Valentie predicte comittimus sive comendamus vobis ad curriculum vite vestre claves et custodiamdicti archivi volentes et concedentes vobis quod pro vestro salario et labore habeatis et recipiatis quitacionemquatuor solidorum regalium Valentie pro qualibet die et vestitum trecentorum solidorum dicte monete anno quolibet ac etiam alia jura omnia et singula que per tenentem claves dicti nostri archivi Barchinone sunt haberi et recipi consueta: mandantes cum hac eadem scriptori porcionis domus nostre quatenus albarana quitacionis et vestituspredictorum faciat et tradat vobis prout aliis scriptoribus nostris fieri et tradi est consuetum. Preterea jubemus prothonotario nostro qui nunc est et pro tempore fuerit quod de peccuniis juris sigilli scribanie nostre quitacionem et vestitus supradictos vobis tribuat et exsolvat recuperando a vobis albarana jamdicta pro curienostre cautela. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. Datta Valencie .... die septembris anno a nativitate Domini MCCCC decimo nonoregnique nostri quarto. - Rex Alfonsus. - Dominus rex informatus de vita mandavit michi Francisco Darinyo.

CVII. Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.

CVII.
Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte vestri fidelium nostrorum consulum ville Perpinianinomine et pro parte universitatis ipsius ville et singularium ejusdem nobis fuisse humiliter presentata quedam capitulacontinentiesubsequentis:
- Per moderacio del us et exercicidel offici dels sobreposats de la orta de la vila de Perpenya son ordonades les coses seguents. Primerament quels dits sobreposatsappellats de la orta de Perpenya a dicisiret declarar les questions et contrasts de gents sobre taleset dans donats en les possesions de homensde Perpenya et altres coses sien quatre axi com tro ara es acustumat ço es saber aquells dos del mester quels ortolans de la dita vila tots anys han acustumat elegir et aquells dos de la dita vila quels consols daquella tots anys acustumenelegir et que elegexen en la vigilia de la festade sant Johan de juny. Pero si alcun any o anys apparieals consols de la dita vila esser fahedor que daquellsdos quells elegexen ni hagues un dellsforans habitadors de la dita vila que ho puguen fer çoes saber que pusquen elegir un de la dita vila et altre dels dits forans habitadors daquella o sils appariefahedor que abdosos fossen de la dita vila quelspusquen elegir tots anys en la dita vigilia axicom es acustumat: aço retengut et reservat que si era questio o contrast davant los dits sobreposatsde qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts et la una part era ortola de la dita vila mullero fill de ortola et laltre part no era ortolaans fos altre menestral o persona de la dita vila o fora la dita vila que en tal questio o contrast no entervenguen ne hagen entervenir sino tres dels dits sobreposats ço es saber la un daquells dos del mester dels ortolans et los altres dos que no seran del dit mesteret si fahien lo contrari quel juyo declaracio quells farien fos cas et va et no hagues valor. Item que si algun hom de Perpenya haterres o possessions en terme de algun castell o lochde la terra qui faça comu et en les dites terres o possessions o fruyts daquelles li sera datdampnatge o li sera feta tala quel hom de Perpenya sia tengut de denunciar al batle o a un consol jurat o sindich o en absencia lura dues persones del loch on la possessio o possessionsseran en les quals haura pres lo dan o tala et la dita extimacio intimen o denuncien al dit hom de Perpenya et si li plau la extima dins altres dos dies continuament seguents li facen satisfer lextimaque feta hauran: et si nou fan dins lo dit temps queldit hom de Perpenya hi puxa manar lossobreposats de la orta de Perpenya et perseguir la cosa axi com vuy se fa. Et en cas que dins lodit temps lo dit batle o consols fessensatisfer al dit hom de Perpenya si de la extimafeta per lo batle o consols o per los deputatsper ells dels dits lochs lo hom de Perpenyano era o sera content que puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya los quals si per aventura faran semblant extima o menor quelbatle o consols o altres per ells en açodeputats hauran feta quel home de Perpenyaen aquest cas sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats et en aquest cas noy haje apellacio. Et si per ventura los sobreposats la fahien majorquels dits batleo consols o per ells deputats quel hom del castell o comun si de comu se seriaclamat sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats: pero en aquest cas sia legut a cascuna de les parts appellar sils sera vist faedor et perseguir lur fet axi et per la forma et manera que huy se fa: et aquell qui a la fi no obtendra sia tengut de pagar les messions: ço es que si lo hom o comun de fora obten finalment que la extimafeta per los homens del castell era justa o menor de aquella que lo hom de Perpenya pach la anada dels dits sobreposats et totes altres messions et si lo homede Perpenya obten finalment major extima que per los homens del castell no li era stada feta que aquell de quis sera clamat li sia tengut de pagar totes les messions entegrament. Et semblant juysia fet al hom estranger si nos ten per content de la extima dels homens del castell: axi matex per lo contrari si algun hom de Perpenyafa tala a algun estranger ço es que no fos de la dita vila que aquell que haura presa la tala ho denunciu al batle o consol jurats o sindichs o a aquell o aquells qui en aço per ell o ells seran deputats del loch on sera la possessio on la tala sera feta o en absencia lur a dues persones del dit loch les quals dius lo temps dessus dit façenlur extima et la denuncien al hom de Perpenyaquis dira haver feta la tala. Et si dins lotemps dessus expressat lo dit hom de Perpenyahaura satisfet a aquell qui haura presa la tala queypuxa lome del dit castell manarlos sobreposats de Perpenya. Si empero en aquesta denunciacio faedora per lome de Perpenyao altre per ell o contra lom de Perpenya se seguianegacio de part o contradiccio per manera que sen hagues fer juhi: en aytal cas la cosa haja a venir denantlos sobreposats de la orta de Perpenya per çoque en nengun cas o partit lo hom de Perpenya no siatengut de fer juhi fora son ordinari directament o indirecta ne en neguna altra qualsevol manera. Item si algun de Perpenya o altre qui no fos de Perpenyavendra denant los sobreposats requirintlos que vagen extimar en alcun locho lochs alguna tala o dan a aquell donat quelssobreposats lo interroguen si ho ha denunciat al batleo consol jurat o sindich o altres persones del dit loch o lochs axi com dessus es dit on la possessio o possessions seran en que lo malificisera estat fet et si ha servada la forma en losegon capitol dessus contenguda: et si diu que hoc si es hom de Perpenya o estranger que siatengut a son sagrament et pres aquest sagrament per lossobreposats que puxen anar en la manera que poden et han acostumat segons los provilegis de la dita vila us et observancia de aquells. Et en cas quels dits sobreposats anassen menys de la dita interrogacio et informacio prop dita que no pugen forçaralguna de les parts de pagarlos de la anada. - Item que si aprop la extima feta per los dits batle o consols jurats o sindichs altres per ells deputats a açose seguia plet entre les parts et sen fahienappellations que neguna de les parts vulles lom de Perpenya vulles lestranger no puxaallegar la extima feta per los dits homensde castell per sententia com axi com dessus es dit nos sia dada per manera de juhi ansles parts hagen obtenir aytantes sententies com haurien si la dita extima no era feta. Item que de tots altres contrasts et questions ço es de carreres de feudersde margens de agulles de regatius de aygueduts o de altre qualsevol exceptat de les dites tales et dansse hage recors als dits sobreposats los quals puxen aquelles conexer sentenciar determanar et executar en la manera que poden et han acustumat segons los privilegis de la dita vila us et observancies de aquelles les coses contengudes en losdessus dits capitols no contrastans. Item que los dits sobreposats pus que hauran vists a ull los lochsdels contrasts et questions en que seran requests de anar et seran anats vinguen fer les dcclaracions et determinacions que oides les rahons et drets de les parts hauran a fer sobre aquelles et facen dins la dita vila de Perpenya en lochdaquella hon han acustumattenir et fer juhi exceptat daquelles que be nospoden declarar ne determenar sino al loch del contrast vesen a ull. Item que quant los dits sobreposats trametran lur saig o saigs en algun lochfora la vila de Perpenya per citar les parts o per citar testimonis o per fer assignacions o per fer execucio per prenamentde penyores o en altre manera contra aquells qui hauran condempnats los dits saig o saigs lurssien tenguts et hajen primerament requerir lo batledel dit loch o son lochtinent ol saig si ni ha qui facen les dites citacions o assignacions o execucions per prenament de penyores o en altre manera: et si lo dit batle del dit loch o son lochtinent o saigdaquell les dites citacions assignacions o execucions fer no volra o fer allongara en cascun dels dits casoslo dit saig o saigs dels sobreposats en fadiga et falliment del batle del dit loch o de son lochtinent o del seu saig puxe fer o faça les dites assignacions citacions et execucions et prenamentsde penyores axi et per la manera que sera manat per losdits sobreposats et que sobre la dita fadiga en cas que altra prova noy hagues sia donada fe a relacio del dit saig o saigs dels dits sobreposats. Item si per aventura lo dit saig o saigs dels dits sobreposats no trobaven al dit loch lo batle o son lochtinent o saig de aquellque ho hajen intimar et requerir a la casa del dit batle o del dit lochtinent o a la mullercompanyas daquells a fi de que hi trametenmissatge et quels facen venir: et si no venie o venie e no complie les dites coses a que seria request adonchs en fadiga et falliment lur los dits saig o saigsdels dits sobreposats puxen fer facen et complesquenles dites citacions assignacions et execucions et prenamentsde penyores axi com dit es. Item com sia per privilegi quels dits consols poden tots anys elegir un saig de la cort del batle de la dita vila o altre qualsevolra qui façales citacions execucions et altres coses al offici dels dits sobreposats pertanyents et quel dit batle aquell et no altre haja a metre et jurar en poder seu: volem que daquiavant pus que lo saig haura jurat en poder del dit batle no sia tengut de jurar en poder del veguer de Rossello ni de negun altre officialnel dit saig sia tengut de tenir taula axicom ne los dits sobreposats nel dit saig son acustumats la dita taula tenir: pero sia entes que si als consols de la dita vila qui ara son et per temps seran ab lo consell general daquella apparia quant que quant esser pus profitos et plus expedient a la dita vila et singulars habitants daquella usar dels privilegis et ordinacions de la dita vila o algu o alguns daquells en o sobre o contra les dites en coses losdits capitols contengudes en tot o en partida quels dits consols et singulars habitadors de la dita vila els dits sobreposats presents e sdevenidors ho pusquen fer et usarne en tot o en partida totes et aytantes vegades com als dits consols presents et venidors ab lo dit consell sera vist faedor et pus sils volran losdits privilegis et ordinacions et us de aquells en tot o en partida lexar et a les coses dessus en los presents capitols contengudes tornar et daquelles usar en tot o en partida et en açopuguen variar totes et aytantes veus quant que quantlos dits consols ab lo dit consell volran et a ells sera vist fahedor.
- Ad supplicationemperhumilem vestri pro parte dictorum consulum et proborum hominum ville Perpiniani prefate capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ac nostre confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per presentem cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanievicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostras hujusmodi ratas gratas et firmas habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data in villaTurricelle de Montegrino (Torroella de Montgrí) duodecimo die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo. - Vidit Sperendeus. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de Scintillis Eximinus Petri de Arenosio et Hugo de Angularia camerlengi. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Idem.