CXVI. Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

CXVI.
Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque SicilieHierusalem Portugallie Ungarie DalmatieCroatie Navarre Granate Toleti ValentieGalletie Majoricarum Hispalis SardinieCordube Corsice Murtie Giennis AlgarbiAlgezire Gibraltaris insularum Canarie necnon indiarium orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Hapspurgi (Habsburgo)Flandrie Tirolis Barchinone Rossilioniset Ceritanie marchio Oristanni et comes Goceani. Quia regalis favor tunc debet esse propensior et amplior cum justis populorum supplicationibus imploratur his precipue que ipsorum populorum commodum et utilitatem respiciunt: hinc est quod per fideles nostros Hieronymum Calaph utriusque juris doctorem et Hieronymum Roig notarium syndicos civitatis nostre Illerde fuerunt coram magestate nostra reverenter oblata et presentata in viam supplicationis capitula quedam quorum tenores unus post alium seriatim sic sequntur.
- Sacra catolicareal magestat: com en la ciutat de Leydahi haje pare de orphens lo qual te a son carrech purgar la dita ciutat de belitres y vagabundose altra gent perduda qui sonseminari de lladres y lo dit exercici y ministeri nos puga ben fer per no tenir lo exercici y forsas prou bastants lo que es causa que dita suaciutat de Leyda esta plena de gent odiosa qui devasten les heretats y territori: per facilitar la repulsio de semblant gent suppliquen a vostra magestat miser Hieronym Calaph y Hieronym Roig syndics de la dita ciutat de Leyda tramesos a les corts que vostra magestat mane celebrar en la present ciutat de Barcelona sie de son real serveyconcedir a la dita ciutat de Leyda y pare de orphensde aquella lo mateix exercici y jurisdiccio que per privilegi us e costum te lo pare de orphens de la ciutat de Çaragossa. Plau a sa magestat que lo syndicdone primer informacio sobre quina es la jurisdiccio del pare de orphens de Çaragossa. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndics sie de son real servey per conservacio de la dita ciutat que los pahersque vuy son y per temps seran que per privilegis realsson ja executors dels deutes de la dita ciutat tinguen en la exacciode aquells la matexa jurisdiccio que en semblants te lo clavari de la ciutat de Barcelona per privilegis o altrament e que se puga procehir contra losdebitors y hereus de aquells e sos successors de la manera que dit clavari ha acostumat procehir en la ciutat de Barcelona per recuperacio dels deutes de aquella volent los deutes a la ciutat de Leyda deguts y devedors sien axi privilegiats tam in exequendo quam alias in omnibus et per omnia com ho son losde la dita ciutat de Barcelona concedint a la dita ciutat de Leyda pera dit effecte tots losprivilegis a la de Barcelona concedits. Plau a sa magestatconcedir lo contengut en lo present capitol peralsdebits que seran de assi al davant tant solament y que en los deguts se serve lo acostumat. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndichssie de son real servey concedir privilegi a la dita ciutat de Leyda de que la prohomenia del morbo(peste mórbida) de dita ciutat de Leyda en temps de pesta (la peste) o guarda della tant com durara dita guarda puga la dita prohomenia ensemps ab lospahers crear morbers com acostume als portals y camins los quals puguen portar insignia e durant dita guarda puguen crear un morber o mes segons la necessitat ocorrera y que puguen portar insignia per la ciutat y attendrer a la custodia del morbo e executar loque dita prohomenia ordenara e deliberara concernent la custodia y guarda del morbo e que la matexa prohomeniaqui ha acostumat y acostuma ordenar y provehir les coses conferents a dita guarda y custodia del morbo conegay puga conexer dels que a sos ordenaments y statuts contravindran. Plau a sa magestat concedir a la ciutat de Leyda lo mateix privilegi que te la ciutat de Barcelona per raho del morbo servant en tot la mateixa forma y exequcio. Item per quant al present hi ha moltes cases derrocades en la dita ciutat e de cadaldia se enderrocan e los amos de aquelles tant per restar impossibilitats com per haverhi en elles carregats censos y censals no reedifiquen en gran dany de la cosa publica de la dita ciutat e diformitat de aquella e faent manament la dita ciutat als amos peraque obren y en renitencia dells als qui tenen censosy censals sobre dites cases pera que les obren loque axi los uns com los altres han sempre recusat fer e en fer diligencies la ciutat per trobar persones a effecte per establir los patis pera reedificarles cases non ha pogut trobar nin trobe per temor de les molesties comminen los senyors directes e losqui tenen dits censals pretenent que lo sollos resta sempre obligat lo que es causa de que dita ciutat se vaje derruint y depopulant la conservacio de la qual conve al be publich: per çosuppliquen a vostra magestat los dits syndichsque per lo be public sie servit concedir a la dita ciutat que sempre y quant se derrocaran algunes cases e encara tinga lloch en les que ja vuy son derrocadesque los pahers de dita ciutat de Leyda que vuyson o per temps seran ab veu de publica crida manen y amonesten als amos de aquelles pera que dins lotermini de vint dies per dits paers prefigidors posen ma y ab effecte donen orde en reedificar dites cases e reparar aquelles certificantlos que si dins aquell seran negligents en comensar y apres prosseguir se dara llissencia als senyors directes si ni haurao als qui tindran censals o altres hypothecas perareedificar dites cases e dits amos restaran privats dellas: e si passat dit termini no hauran obehit a la dita crida sienencontinent privats de sos drets: y ab altre crida publica sie lo mateix manat y amonestat als qui tindran censos o censals o altres hypotecas sobre dites cases que dins consemblant termini facen lomateix ab comminacio que en sa negligencia seran privats de sos drets censos censals e hypotecas e seran stablides a altres persones als quals se donarallicencia de reedificarles: y passats dits terminis puguen liberament los dits paers stablirles cases derrocades o patis delles a qualsevol persones liberament a obs de reedificarles y que ex tunc ipso jure de facto sien privats axi losamos com los senyors directes de censos censals e hipothecas donant per asso tota facultat jurisdiccio a dits paers e que no obstant appellacio ni inhibiciose pugue procehir al sobredit e a la reedificaciode dites cases sens incorriment de pena alguna prohibint que semblants causes per ninguna qualitat puguen esser evocades a la real audiencia com concernesca molt lo be public y conservacio de dita ciutat patrimoni de vostra magestate que los que hauran reedificat dites cases no puguen esser molestats per dita raho en ningun temps. Plau a sa magestatconcedir lo contengut en dit capitol abla forma seguent: çoes que haventhi algunes cases enderrocades puguenlos paers amonestar als senyors utils y possessorsdelles que dins sis mesos comensen la reedificaciode aquelles y ab tot effecte continuen la reedificaciofins a degut compliment y que passats los dits mesos desdeldia de la notificacio de dita monicio legitimament faedorapuguen los dits paers procehir a adjudicacio del sol o pati y aquell se puguen applicar pagant al senyor del pati lo valor de aquell conforme per experts sera extimat sens empero prejudici dels drets dominicals als senyors directes competents tant per lodret de amortitzacio (recuerden la desamortización de Mendizábal) com per los censos y luysme.Item attes la dita ciutat de Leyda de llarchtemps en sa fa y acostuma fer pujeses quatre de les quals fan un diner y es moneda inutil per al corrent temps y en moltes ciutats y viles del present principatbaten menuts los quals la dita ciutat de Leydadesije poder fer y batre per la comoditat se lin spera resultar ab la qual y altres moltes sumes de diners que ha menester desija acudir a reedificar lopont major se li es derrocat y reparacio de les muralles les quals estan arruinades: supplicanper ço los dits syndics a vostra magestatsie de son real servey concedir licencia permis y facultat a la dita ciutat de fer y batrer menuts que sien de lliga ab les armes de la ciutat y correguen per ella y per las veguerias de LleydaTarraga Cervera Balaguer y Agramunt. Plau a sa magestat que essent la lliga bona y conduent sels concedira ab que sols valeguenen la vegueria de Leyda.
- Supplicando nobis humiliter ut predicta omnia et singula in supra insertis capitulis et quolibet eorum contenta vobis dictis syndicis et civitati et singularibus dicte civitatis nostre presentibus et futuris concedere et impartiri dignaremur. Nos itaque animadvertentes preinserta capitula que visa et recognita fuerunt per magnificum et dilectum consiliorum nostrum Hieronymum Sen Just utriusque juris nostre regie audientie doctorem ex cujus relatione nobis constitit et constat pro bono regimine dicte civitatis nostre Ilerde et illius singularium expedire: hujus supplicationibus inclinati omnia et singula in preinsertis capitulis et quolibet eorum contenta juxta decretationes et responsiones in calce preinsertorum capitulorum dicte civitati et ejus singularibus presentibus et futuris concedere decrevimus prout per presentem de nostra certa scientia deliberate et consulto concedimus laudamus et approbamus ac nostre regie concessionis munimine et presidio roboramus auctoritatemque nostram regiam interponimus pariter et decretum. Quocirca illustribus propterea spectabilibus venerabilibus nobilibus et magnificis dilectis consiliariis nostris quibuscumque locatenentibuset capitaneis generalibusnostris in dictis nostris regnis Aragonum et Valentie et principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellariam doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis gubernatoris et gerentibus vices ejusdem bajulis generalibus et procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis virgariis portariis ac ceteris officialibus nostris constitutis seu constituendis ac eorum locatenentibus seu officia ipsa regentibus presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonummille nostris inferendorum erariis quatenus hujusmodi nostram confirmationem et omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant per quos deceat cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione seu causa si dicti officiales et subditi preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur impendenti munitam quiain promptu non est sigillum regium comune nostrum.
Data in nostra civitate Barchinone die ultimo mensis junii anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo nonagesimo nono regnorumque nostrorum anno secundo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi donPetro Franquesa visa per Covarrubias vicecancellarium Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali thesaurario et me conservatorem generalem. - Vuestra magestadhace merced a la ciudad de Lerida de los capitulosen forma de suplicacion suso insertados.

CXV. Reg. 4312, fol. 230. 27 may. 1587.

CXV.
Reg. 4312, fol. 230. 27 may. 1587.

Nos PhilippusDei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugallie Ungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon lndiarium orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Bravantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Habsburgii (Habsburgo) Flandrie (Flandes) Tirolis Barcinone Rossilioniset Ceritanie marchio Oristanni et Goceanni. Inter alia que in supplicatione pro parte fidelium nostrorum consiliariorum concilii universitatis el proborum hominum prefate nostre civitatis Barcinonenobis nuper exhibita continentur fuit oblatum capitulumquoddam quod decretari jussimus et mandavimus prout in calce ejusdem continetur quod est tenoris sequentis.
- Item per quant alguns anys se sdeve que per voluntat de nostre senyor Deu se moren algu o alguns dels dits consellers de la dita ciutat y poria seguirse que morissen dos o tres o mes y segons la disposicio del privilegi realdisposant sobre la extraccio de consellers no se acostumen traure altres consellers en loch dels morts per ço que en dit privilegi esta disposat se traguenlo dia de sanct Andreu y axi se es observaty per dita causa la ciutat resta ab un o dos consellers com se es vist lo que porta algun inconvenient per moltes causes y rahons: supplica per ço la dita ciutat a vostra magestat sia servit ab son real privilegi statuir y ordenar que semprey quant se seguira cas que muyren o stiguenimpedits alguns de dits consellers de la ciutat de Barcelona o sia un o dos o mes en tal cassian trets altre o altres consellers de la bossa y del stament que eran los morts o impedits losquals sian trets en presencia del consell de cent quant mes prest sia possible al qual o als quals siadonat per vestirse y fer les gramalles necessaries axicom als altres se acostuma de donar integrament: y lotal o tals extrets apres hajan de vagarcom si haguessen tengut la conselleria tot lo anypuix auran rebut tot lo salari y que lostals extrets sian obligats de acceptar sotspena de ser inhabils de tots officis y beneficis de la ciutat pera sempre. Plau a sa magestat en cas de mort tant solament y que resten per lo menys quatre mesos de administracio.
- Fueritque pro parte dictorum consiliariorum consilii universitatis et proborum hominum dicte civitatis Barcinonehumiliter supplicatum ut de predictis privilegium in forma sibi expediri mandare dignaremur. Nos vero eorum votis benigne annuentes tenore presentis carte cunctis futuris temporibus valiture de nostra certa scientia et regia aucthoritate deliberate et consulto omnia et singula in preinserto capitulo contenta juxta decretationis et responsionis in fine ejusdem apposite tenorem dictis consiliariis consilio universitati et probis hominibus nostre civitatis Barcinoneconcedimus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboramus et validamus aucthoritatemque nostram eisdem interponimus pariter et decretum: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debeat dictis consiliariis consilio universitati et probis hominibus dicte nostre civitatis Barcinone modo quo supra stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra sentiat diminutionis objectum deffectus incomodum aut noxe alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippoprincipi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrieet Montisalbi filio primogenito nostro charissimo et post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi et legittimo successoriintentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustri vero venerabili nobilibus magnificis et dilectis consiliariis et fidelibus nostris locumtenenti et capitaneo generali nostro in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie audientie gerenti vices nostri generalis gubernatoris magistro rationali bajulo generali vicariis bajulis subvicariis subbajulis algutziriis quoque virgariis et portariis necnon consiliariis consilio et universitati dicte nostre civitatis Barcinone ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus in dictis principatu et comitatibus constitutis et constituendis dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum millenostris regiis inferendorum erariis quatenus presentem nostram concessionem et gratiam et omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiter observari faciant per quoscumque contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri autem officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent et preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo in pendenti munitam. Data in domo de Aranjuez die vigesimo septimo mensis mayianno a nativitate Domini millessimo quingentessimo octuagessimo septimo regnorumque nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem trigesimo quarto Castelle autem Aragonumulterioris Sicilie et aliorum trigesimo secundo Portugallie tamen octavo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Hieronimo Gassol visa per Frigola vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Sapena Campi TerçaMarcilla et Quintana regentes cancellariam. - Concede vuestra magestad a la ciudad de Barcelona que en caso que muera alguno de los conselleres della dentro del anyo de su cargo puedan sacar otro en su lugar con que le queden por lo menos quatro meses de administracion. - Consultado.

CXIV. Reg. n. 4314, fol. 104. 4 dic. 1585.

CXIV.
Reg. n. 4314, fol. 104. 4 dic. 1585.

Nos Philippus etc. Dum subditorum et fidelium nostrorum suplices peticiones ad gratiam exauditionis benigne admitimus eos ad observantiam fidelitatis nostre validioribus nexibus adaugemus. Sane per dilectos nostros Ludovicum Ferrera Hieronimum Baldo et Antonium Joli sindicos per consules probos homines et universitatem nostre fidelissime ville Perpiniani ad nos missos ad interessendum curiis generalibus quas in presentiarum vasallishorum nostrorum regnorum corone Aragoniscelebramus exhibita et presentata fuerunt quedum capitula bonum dicte ville et habitatorum in ea regimen tranquilumque statum respicientia que sunt tenoris sequentis.
- Sacra catolicaregia magestat: Los sindichs de la vila de Perpinya que al present intervenen en las corts que vostra magestatcelebra als catalans en esta vila confiats que vostra magestatconsiderada la innata y molt gran fidelitat que tots temps lospoblats en dita vila han guardat no sols a vostra magestat pero encara a tots sos predecessors de inmortal memoria los fara tota merce majorment vista la molta necessitat que al present aquella vila passa y lomolt que es agraviada axi per tenir tan prop de si losherejes del regne de Françaque molt la molesten fins a capturar los poblats en dita vila y aportarlos en Fransa y ferlos rescatar com si fossen detinguts per catius en terra de moroscom per las bandositats que hian en aquelles parts les quals son causa que molts lladres delats y altres criminosos tenen tot aquell comptat de Rossellooprimit com es notori: supliquen humilment a vostra magestat que continuant les merces que sempre han hautde vostra magestat y dels altres reys de Arago de gloriosa memoria los concedesca per lo bon gobern y augment de la dita vila per via de privilegi o com a vostra magestat mes servey li sia las cosas seguents: com no sols moltas sienutils mes encara necessaries pera que aquella vila fidelissimaa la corona real y a tot lo comptat de Rossello stigaab lorde y bon govern que conve. Primerament jatsia que per la constitucio del rey en Pere segoncomençan:Item atorgam ctc. confirmada y ampliada ab altra constituciodel rey en Jacme segon començan:Item statuhim que lo capitol de la dita cortetc. posades en lo titol de vectigals y per altres moltes constitucions sia prohibida tota novedat y totes exaccions de lleudas y se hajen y deuen deduhir al stament primer antich y axi be sia prohibida exaccio de lleuda de blat ab la constitucio del rey en Jaume segon començant:Item que al capitol etc. collocada en lo mateix titol: no res manco lo procurador real dels comptats de Rossello y Cerdanya de poch temps ensa ha introduyda eo los arrendadors de la lleudareal en los portals de la vila de Perpinya senspermissio della han introduyda nova exacciode dret de lleuda del blat que pagesos y altres de fora Perpinya que forsats per guerres o per temor de ellas y altres vegades per edictes y crides realsposen dins la vila de Perpinya los dits blats y apres los ne trauen per la lursustentacio: cosa verament contraria a ditasconstitucions y a altres drets de la patria y al dret comu per quant les coses que deuen de dret de ixida si per compulsio forzosa entren en lo lleudarisegons bona justicia no sien tingudes al dit dret de exida:per tant suplica la dita vila de Perpinya li siade gracia y merce concedirlos per via de privilegi o com millor parega que de forments o altres grans o vitualles que seran posades dins la vila de Perpinyalo procurador real o altre official ni arrendador alguno exigesca ne pugue exigir en ninguna manera dret de lleuda de les persones habitants en lo comptat de Rossello. Plau a sa magestat. Item suppliquen a vostra magestat nos fassa merce de concedir a dita vila de Perpinya que fill de frances que no sia nat dins de la dita vila de Perpinya o comptat de Rossello no puga esser consolmostassaf ni altre offici del regiment de dita vila. Plau a sa magestat. Item per quant de la taula comuna y assegurada de la dita vila de Perpinya la qual se te quiscundia no feriat ne resultara molt gran be als poblatsen dita vila y a tots los habitants en lo comptat de Rossello y a altres moltes persones universitats collegisy assenyaladament a les isglesies a les viudespupills e altres com tinguenalli lurs pecunies y joyes secures: per tant supplica dita vila a vostra magestat sia de son real servey confirmar tots y qualsevol privilegis reals usos y consuetuts fins assiper vostra magestat y sos predecessors per lo comte de Modena llur loctinent generalen lo principat de Cathalunya ycomptats de Rosello y Cerdanya en favor de dita taula atorgats y de nou sens perjudici dels concedits provehir y concedir a dita vila que les partides quesfan y faran en dita taula sien hagudes per verdaderesy real paga y solucio intimades sien a la part en favor de la qual se faran dites partides y asso sensprejudici dels privilegis a dita vila y taula concedits. Plau a sa magestat per als habitants de Rossello y Cerdanya. Item diuen que ab providencia molt singular y ab gran raho los reys de Arago dignes de inmortal recordacio y la Santa Sede apostolica illuminada del Sperit santpresidins en ella los sants pares Clement yNicolau quart fundaren en la vila de Perpinyauniversitat de studi general en lo qual se interpretessen is legissen publicament canonsleys theologia medicina y tots artsliberals y totes bones divines y humanes lletrescomençant dels primers rudiments de la gramatica per lo que dita vila es insigne y es situada en lo principi y en lo capde Spanya la qual desde el imperi de los godoscompeteix a França en armas y en cienciesde lliberals disciplines y senyaladamenten les divines lletres per les quals lo nom de la vera llum es iluminat en les tenebres e ignoranciesy los erros son esclusos: y la dita universitat dits princeps ecclesiastichs y seculars dotaren y decoraren de moltes gracies y prerogatives y de molts grans privilegis a la par e igualment del estudi general de la ciutat de Lleyda y del studi general de la antiquisima universitat que llavors floriade Mompeller en lo regne de Fransa: y per losinmensos traballs y multiplicats infortunis de guerres y de altres coses adversaries sobrevingudes de molts anys ensaa la dita vila se sien tant atenuades les facultats de aquella que no han bastat ni basten per pagar los salaris condignesals catedratics professors mestres doctors y rectors en dits studis de que se es seguit que los lectors de les dites ciencies han cessat en la terra en la qual son mes necessaris que no en tot lo restant de Spanya soes en Perpinya frontera de Françapoblada de molts hereges polluta ab diversitat de heregies contaminada de varietat de sectes: y jatsiaque per instaurar dits studis per la gran e inestimable utilitat que en tota Spanya resultara de la restauracio y reformacio de aquells de poc temps ensa se son fundades en dits studis dues lectures o cathedresde theologia empero ab dotacio tan exiguaçoes de vint y cinc ducats per quiscuna que no se oferexen doctors ni lectors tan celebres quant importa al benefici de la republica christiana: y com en losant concili tridenti sia statuit y ordenat ab special decret que en cada hu dels bisbats per suppresio de dignitats o beneficis ecclesiastichsy per applicacio de les rendes de aquells sia erigit y fundat seminari qui sia planter de persones utils e de servey de les esglesies y per exaltacio de la Santa Fe catholica y dit studi general en dita vila de Perpinya sia lo propri y verdader seminari ordenat per la Santa Sede apostolica y per dit decret statuit:per tant la dita vila de Perpinya supplica a vostra magestat sia de son real serveymanar a son embaxador residint en la cort romana que sien per sa Santitat applicadesrendes ecclesiastiches fins en soma (suma, summa) y cantitat de mil ducats per la sustentacio del dit studi general de Perpinya per suppresions y aplicacions de rendas de las dignitats y beneficis regulars y seculars que a sa Santitat seran nominats y designats que no siende patronat real. Sa magestat manara scriureren son cas a son embaxador sobre asso explicat e que haja respostes de que asso se podra fer. Item per quant lo offici de sindic y procurador de la universitat de Perpinya es necessari y util a la republicay segons los molts negocis de dita universitat conve que siapersona apta habil y suficient y de bons costums y havent vacat lo dit offici fou feta per los consols y consell general de dita universitat als vint y setde febrer de mil cincents vuytanta y quatre eleccio de la persona de Antoni Joli notari publich y collegiatde Perpinya en lo qual concorren les qualitats necessaries pera dit offici lo qual acceptay ha servit y serviria aquell ab tota fidelitat y utilitat de dita universitat y per quant lo salari ordinari de aquell era molt pobre ço es de trenta lliures ha paregut convenient a dita universitat augmentarli lo dit salari fins en sexanta liures moneda de Perpinya quiscun any pagadores de pecunies de dita universitat del compte de salaris: supplicaper tant dita universitat a vostra magestat li placia aprobar dita eleccio ab la taxacio de dit salari de sixanta lliures quiscun any feta y com a cosa convenient y util a dita universitat statuir y ordonar que la creacio y constitucio de dit syndic tots temps que vagara saygede fer per eleccio secreta fahedora per los consols y consell general de Perpinyacom esta apuntat en la eleccio de scriva major y no per extraccio de bolsas com antiguament se feya. Plau a sa magestat que la extraccio se fassa de assial devant tots temps que vagara per mort com fins assise esta costumat. Item per quant lo offici de secretari y scriva major de la casa del consolat de Perpinya es lo mes principal trevallos y ponderos y al bon regiment de dita universitat conve que tal carrec estiga en persona habil y suficient y de bonas practicas y costums lo qual tinga inteligenciade tots los privilegis y ordinacions de dita casa a fi que puga instruir los nous officials que de quiscundia entran en aquella lo qual offici fins al present sera donat per extraccio de bolsa y no per eleccio del que podrian venir alguns inconvenientsa la republica y que havent vacat lo dit officien lo any mil cincents setanta vuyt fonc feta la eleccio per los consols de Perpinya que a les hores eren de la persona de Juan Francesch Arles y Carreranotari publich collegiat de Perpinya en loqual concorren las qualitats requisides per dit officilo qual de les hores ensa ha servit y serveix abtota fidelitat y utilitat de dita universitat: per tant suplicadita universitat que placia a vostra magestat aprobar la eleccio de dit Carrera en secretari y scriva major predita feta y estatuir y ordenar per al devant que la creacio del dit offici de escriva major tot temps que vacara se hage de fer no per extracciode bolsa com antigament se feya sino per elecciodels consols y general de Perpinya abvots secrets ço es escrivint quiscun en un villet lo nom del notari public y collegiatal qual volra donar la veu y apres de posats tots losvillets en una bolsa y trets de aquella e llegitsen lo consell general lo notari qui tindra mes veus sia lo secretari y escriva major de dit consolat pus empero tinga veus que excedexen al nombre de la major part de les persones del consell general de dita vila y desta manera quiscupurgara sa conciencia en fer eleccio de persona tal qual conve peral dit offici. Plau a sa magestatab que la extraccio se fassa de assi al devant tots temps que vagara per mort com fins assi es acostumat. Item suppliquen a vostra magestat siade son real servey statuyr y ordenar que los provincials com son sastres calcetersfusters ferrers revenedors pagesos y altres qualsevols artesansque se assenten y es fan soldats enPerpinya y comptats de Rossello sien en totes coses de la policia y concernents lo governpolitich de la dita vila de Perpinya sumesos al for ordinacionsy estatuts dels consols de dita vila y dels mostasafsde aquella. Plau a sa magestat en lo que toca a sos officis. Item essent prohibit per constitucions de Cathalunya que los officials reals no puguen tenirremades de bestiar sino los alcayds dels castells fins en cincuanta moltons de pochensa alguns officials y llochtinents de capitans generals en Perpinya y frontera han tingut bestiar en gran numero arruinant los fruits dels habitants de Perpinya y del comptat de Rossello y per no pagar los danys y malifetes moltes vegades amenassan de maltractar los sobreposatsde la orta de Perpinya al offici dels quals per reals privilegis specta estimar executary fer pagar les estimes y danys: per tant supplica la dita vila a vostra magestat sia de son realservey ordenar y manarab gravissimes penes que de aqui al devant no puguen dits alcayds del castell de Perpinya ni altres qualsevol officials reals tenir per si ni per altres interposades persones major numero que cincuantamoltons y que si tales odanys alguns faran hagen de pagar aquells conforme per dits sobreposats de la orta seran sobreposades y estimadesy axi be sia de son real serveymanar servar lo que tan justament y sanctamentfou provehit per lo senyor rey en Pere y concedit a dita vila de Perpinya ab son realprivilegi dat en Barcelona als tres de abrilmil trecents sexanta vuytcopia autentica del qual se presenta a vostra magestat. Plau a sa magestat que sia guardat yconfirmat dit privilegi ymana a son lloctinent de la capitania general de Cathalunya que per observançade dit privilegi fassa justicia a la vila ysindichs de Perpinya en cas de contrafaccio de dit privilegi. Item ab la constitucio del any mil cincents sexanta y quatre capitoltrenta nou es estada donada forma de fer les intimescertes e indubitades: y per quant per descuyt dels missatgesopportuns als quals son comanades les dites intimesa effecte de intimar aquelles se son fets molsabusos y sen poden fer si no hi es provehit loque redunda en irreparable dany de les parts llitigantsper no estar continuada en la intima la jornada diey any de la provisio o sentencia de la qual insurgeix dita intima: per tant supplica la vila de Perpinya a vostra magestat sia de son real servey statuiry ordenar que en dita vila de Perpinya y comptats de Rossello y Cerdanya en totes les intimes sia posat y scrit per los notaris en poder dels quals se portaran les lites lo dia y any de qualsevol provisio o sentencies sots pena de cinc lliures moneda de Perpinya per quiscuna vegada que sera trobat fet locontrari per dits notaris aplicadora per la tercera part al officialreal que fara dita execucio y per laltra terçapart a la obra dels murs de Perpinya y ultra que sera benefici publich de dita vila ho tindra a particular merce. Plau a sa magestat. Item per evitar molt grans danys quesson seguits en la vila de Perpinya fent los jutges o comissaris de causes depositar en llur poder lossalaris abans de la prolacio de les sentencies y puixtenien rebut y embolsat lo salari noscuraven de decidir ni declarar en les causes: supplica per tant la vila de Perpinya a vostra magestat siade son real servey statuhir y ordenar que losjutges als quals competira salari de sentencies diffinitiveso interlocutories no puguen rebre salari algu fins a tant hagen proferida o proferides llurssentencies ans be dits salaris hagen de ser deposatsen la taula comuna y assegurada de dita vila y de aquella no sien trets per dits jutges comissaris sino primer feta fe a los taulers de dita taula de la prolacio de la tal sentencia o sentencies: y en cas que los dits jutges o comissaris fessan lo contrari incorregan en pena de perdrer dits salaris y de cent ducats de orapplicadors per la mitat als reals cofres y patrimoni de vostra magestat y per la restant mitat a les obres dels murs de dita vila. Plau a sa magestat. Item per quant losprohomens de Perpinya igualment ab losciutadans de Barcelona per reals privilegis son franchsde drets de lleudes y en tal possessio son de temps inmemorial en sa no res manco los collectorsde la lleuda nomenada de Mediona y de Cadaques y de un dret de Mallorca nomenat dret fort loqual se exigeix dins de Barcelona contravenint als reals privilegis y a diverses constitucions de Cathalunyaexigexen de fet eo mes verament extorquexen dels prohomens de Perpinya per llurs mercaderies lodit dret de Mediona y altres abusant del dit dret: per tant supplica la dita vila de Perpinya a vostra magestatsia de son real servey revocats dits abusos statuiry ordenar que los dits privilegis reals importants franqueses de lleudes (lezda, leuda, lezdas) peralos homens de Perpinya sien igualment servatsen la ciutat de Barcelona y en la dita lleuda de Mediona com foren servats als ciutadans de Barcelona en la vila de Perpinya y que altrament en Perpinyanols competescan als ciutadans de Barcelonafranquesa de lleudes puix que abusan dels privilegis reals ab desigualtat. Plau a sa magestatques fassa la confirmacio de dits privilegis segons estan en possessio.
- Et inde fuerit magestati nostre per supranominatos Ludovicum Terrena (en la parte superior de este texto se lee Ferrera)Hieronimum Baldo et Antonium Joli syndicos nomine dicte universitatis ville Perpiniani humiliter supplicatum ut pro utilitate et observantia commodo ac bono regimine predicte nostre ville Perpiniani preinserta capitula et unumquodque eorum confirmare et seu concedere de nostra solita clementia dignaremur. Nos itaque ejusdem ville merita et innatam fidelitatem erga nos attendentes ipsorum votis tanquam justis benigne ut infra annuendum esse decrevimus. Tenore igitur presentis deque nostris certa scientia et auctoritate deliberate et consulto dicta et preinserta capitula que in dicto nostro S. S. R. consilio prius visa et perlecta fuere necnon omnia et singula in eis contenta juxta decretationes positas in fine uniuscujusque ipsorum predicte universitati dicte ville Perpiniani et singularibus ejusdem presentibus et futuris perpetuo concedimus confirmamus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi confirmationis et concessionis munimine seu presidio roboramus et validamus auctoritatemque nostram eisdem et eorum cuilibet interponimus pariter et decretum: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debeat stabilis realis valida atque firma nulliusque in judicio aut extra sentiat diminutionis objectum defectus incomodum aut noxe cujuslibet alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippoetc. futuro vero locumtenentiet capitaneo generali cancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie audientie gerentibus vices nostri generalis gubernatoris magistro rationali domus et curie nostre et ejus locumtenenti bajulo generali procuratoribus regiis vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguaziriis virgariis portariis ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus in dictis principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie constitutis et constituendis dictorumque officialium locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris regiis inferendorum erariis quod preinserta capitula et unumquodque eorum et omnia et singula in eis contenta juxta formam seriem et tenorem decretationum et responsionum nostrarum in fine cujuslibet predictorum appositarum dicte universitati Perpiniani et singularibus ejusdem ad unguem ut inviolabiliter teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant per quoscumque juxta ipsarum seriem et tenorem pleniores contrariam nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri autem officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in pendenti munitam. Data in loco de Vinofar die quarta mensis decembris anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo octuagessimo quintoregnorumque nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem anno trigessimo secundo Castelle Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigessimo Portugallie tamen sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Joanni Marie Serra visa per Frigola vicecancellarium Varaona pro generali thesaurario Sapena Campi Marzilla et Quintana regentes cancellariam.