CXVIII. Reg.n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618.

CXVIII. 

Reg.n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618.

Nos Philippusetc. fuit nobis nuper pro parte majoralium confratrietextorum lane et lini civitatis Balagariiin nostro principatu Cathalonie exhibita et presentata supplicatio quedam una cum scriptura capitulorum per eos et confratres ejusdem confratrie factorum bonum regimen augmentum conservationem et administrationem concernentia que omnia decretari jussimus prout in eorum calce continetur quorum tenorsequitur et est talis.
- Senyor los mayorales de la cofradia de los texedores del lino y lana de la ciudad de Balaguer dizen que para el buen goviernoaugmento y conservacion della han hecho los capitulosy ordinaciones que presentan supplicando a vuestra magestad que para observancia dellas mande despacharles su real privilegio confirmandoselas y en quanto menester sea concediendoselasde nuevo y poniendo en ellas su real auctoridad y decreto que lo recibiran en singular bien y merced.
- Noverint universi quod anno a nativitate Domini millessimo sexcentesimo decimo septimo die vero lune nona mensis januariiintitulata presente et ad infrascripta vocato rogato et requisito me Vincentio Arias regia auctoritate notario publico cive Balagarii infrascripto scriba ordinario infrascripte confratrie textorum lini et lane dicte civitatis presentibusque Gaspare Padellas et Petro Mosat civibus Balagarii pro testibus etiam ad infrascripta vocatis specialiter et asumptis in intrata domus patiarie prelibate civitatis constituti personaliter honorabiles Antonius Soleret Joannes Garos textorum lini majoralesJoannes Rossell barreterius(barret, barreter. Beret. Gorra, sombrero, sombrerero, sombrerer) Guillermus Soler Damianus Ros Bertrandus Fullerach Raimundus Vilamur Bertrandus Balasch et Martinus Casanoves textores lininominibus propriis ac nomine aliorum magistrorum dictorum officiorum ac confratrum dicte confratrie coram magnificis Joanne Portella bajulo civitatis et termini Balagarii pro sacra catholica et regia majestateFrancisco Batalla et Bartholomeo Salvany patiariisin ordine primus tertius et quartus ejusdem civitatis BalagariiJoanne Folquer notario sindico ordinario prelibate civitatis in intrata domus patiarie ibidem ad effectum infrascriptum congregatorum una cum probis hominibus predictis majorales et alii confratres desuper nominati exposuerunt seu dixerunt sequentia verba in effectu.
- Magnifichs senyors balle (se encuentra más a menudo batle)pahers: ja saben com a honor y gloria de nostre senyor Deu Jesuchrist y de la humil y sempre verge Maria mare suay de la gloriosa y benaventurada sancta Anna mare de aquella per la utilitat y be publich dels poblats en la present ciutat y encara circumvehins haja tant temps que eccedeix la memoria dels homens que per losmestres texidors de lli y de llana de la dita ciutat ab consentiment auctoritat approbacio y decret dels serenissims reys y senyors de la dita ciutat y axi tambe dels reverendissimsbisbes de Urgell y de sos officials y ministres en la iglesia de sent Salvador y vuy en la de santa Maria de la matexa ciutat fonch y es estada fundada una germandat y confraria sotsinvocacio y nom de la dita gloriosa y benaventurada sancta Anna en la capella de la dita sancta: y com per incuriay negligencia dels mestres majorals anteposats y altres confrares la dita institucio y les ordinacions y bons statuts en be de dita confraria fets se sian perduts per lo que y altres causes y rahonsha vingut dita confraria a molt gran ruyna y casi del tot cayguda y destruyda y del tot sespera dins breu spay de temps ha de venir a total destruycio si per aquells a qui incumbeix y se especte no si proveia degudament de remey congruent: per tant nosaltres losmajorals y confrares de dita confraria qui al present som Antoni Soler y Juan Garos majorals texidors de lliJuan Rossell barreter Guillem Soler Damia Ros Beltran Fullerach Ramon Vilamur Bertran Balasch y Marti Casanoves tambe texidors de Ili moguts y instigats per lo divinoSpirit desitjant summament lo reparode la dita confraria y restituirla en son pristinoestat convocats y congregats en la entrada de la paheria y casa de la dita ciutat de Balaguer abauctoritat y voler dels officials ecclesiastichsy de vostres merces senyors balle y pahers de la matexa ciutat per al dit effecte ab intervencio y consentiment de vostres merces sobrenominats balle y pahers que vuy son y se troben per lo be y utilitat de dita confraria avem ordenat y fet les delliberacions capitols statuts y ordinacions seguents les quals tenim asi y a voses mercespresentam y al notari y scriba de dita confraria present donam pera que de paraula a paraula a voses merces ligey aquelles oydes y corregides sien voses mercesservits prestar llur consentiment a fi y effecte de representarles a la magestat del rey nostre senyor y a quant al spiritual al reverendissim bisbe de Urgello son vicari official y obtenir de sa magestat y de dit senyor bisbe en lo spiritualapprobacio confirmacio ratificacio auctorizacio y decretacio y en quant sia menester nova concessio de la instruccio y fundacio de dita confraria y de les ordinacions delliberacionsy capitols davall scrits y fahedors per lobon redres augment y conservacio de dita confraria: - que quidem ordinationes sive capitula materno sermone sunt hujusmodi tenoris.
- Primerament delliberaren statuiren y ordenaren que a la dita germandat y confraria sien agregats acullitsy associats barreters sombrerers abaxadors y perayres de forma y manera que aquells tots axi com dits texidors de Ili y de llana axi mestres com jovensy aprenents de aquells estiguen compresos en la dita confraria y gaudesquen de les gracies y prerrogativesde aquella y a la observança de les ordinacions regles estatuts y capitols privilegis y concessions de aquella sien tinguts y obnoxis de la mateixa manera y modo que dits mestres texidors de lli y de llana per los quals de nou es estada eregida y fundada. Item que ningu puga tenir botiga ni obrador paratni altrament dels dits officis o de algu de aquells per soncompte ni treballar en la dita ciutat ni son terme que primer no sia examinat y passat mestre per losmajorals y examinadors y qui lo contrari fara incorregaen pena de seixanta sous çoes deu per al acusador deu per al official (qui o que) fara la execucio y los restants per augmentde dita confraria: entes empero que lo jove o altre se voldra examinar pague per lo dit examen a la dita confraria cinch lliures barceloneses y un dinarlo qual no excedesca a mes de quatre lliures: si empero lo dit jove examinat sera fill de mestredels dits officis per lo dit examen pague tan solament a dita confraria dos lliures barcelonesesy lo dinar fins en cuatre lliures com esta dit. Item que ningu puga esser en los dits officisni sigue de aquells examinat y passat mestre senspresencia y intervencio del balle y un dels pahers de dita ciutat los quals hi hajen de esser cridats y abvoluntat y consentiment de la major part dels mestres y confrares de dita confraria y juntament ab losmajorals examinadors elegits: y si dits balle o paher cridats no volien o no podien assistir al dit examen que en tal cas baste la intervencio y presencia de la major part dels majorals examinadors y confrares de dita confraria y loqui sera examinat sens la forma referida sie hagutper no examinat y lo examen com si no fos fet. Item que pera dit effecte y altrament per al regiment y govern de las cosas de dita confraria quiscun any en lodia de la vigilia de la festivitat de la gloriosa sancta Ana pusquen fer eleccio y anomenar dos majorals la major y mes sana part dels mestres y confrares que per dit effecte seran congregats losquals majorals elegits lo sendema çoes lo dia de la festivitat de dita sancta Ana puguenaixi (creo que es la primera vez que sale aixi en esta colección, la mayoría de veces se lee axi) com esta dit congregats los mestres y confrares de dita confraria approbary ratificar despres dinar la eleccio y nominacio lo dia ans feta dels majorals y aixi tambe fer nominacio de dos veedors un banderado y dos examinadors. Item que los majorals seran elegits y anomenats veedorsbanderado examinadors ni altre carrech de dita confraria per la major part dels mestres y confrares de aquella sientinguts y obligats a aceptar lo carrech y official qual seran elegits: y si no voldran acceptar y renunciaran paguen de pena sexanta sous los deu al officialfara exaccio y los restants pera dita confraria y al augment de aquella aplicadors. Item que si ningun pinte de ningun mestre texidor de Ili o de llana o altrament en qualsevol botiga y obrador ubert en dita ciutat y terme sera trobat fals de pues es asaber menys de les que solen esser en poder de ningun mestre de dit offici o altrament com esta dit que per la primera pua lo mestre o amo on sera trobat pague dos diners per la segona quatre dinersper la tercera sis diners y de aqui avant fins envint sous aplicadors la tercera part al acusador la altratercera part al official fara la exaccio y lorestant a la dita confraria. Item que la medida sia de la amplaria y sisa de la de Barcelona que es de tres pams y mig ab la qual los majoralsde dit offici puguen anar cada semana en lodia de dissapte o altre per les botigues y obradors de dit offici en dita ciutat y terme a effecte de visurarab ella los pintes y regonexer si son falsoscom esta dit. Item pera que millor dita confraria pugasuportar los carrechs y obligacions y peraaugment de aquella que quiscun jove sera dels dits officis de nou arribat en la present ciutat y termesia obligat de donar y pagar a la dita confraria y per ella als majorals de entrada una vegada tant solamentdos sous y cada dissapte de aqui avant dos dinerssien cobrats y pagats a dita confraria: losmajorals de aquella sien obligats y tinguts quiscundissapte anar a cobrarlos dels jovens dels dits officisper les cases y obradors dels mestres y que dits majorals no puguendifferir lo cobrar dits dos diners de dits jovens que estan obligats a pagar de un dissapte en altrey si lo contrari faran dits majorals hajan de pagar de sos bens propis. Item que ningun mestre texidoro altre dels sobredits foraster no gose trevallarni pendre ninguna faena en dita ciutat y termeque no sia primer examinat per los examinadors y mestre del dit offici o no tingues licenciade dita confraria y si locontrari fara pague per quiscuna vegada sexanta sous ço es deu al acusador deu al officialfara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item per ço que la dita ciutat de Balaguer ha donaday concedida la medida de la cana a la dita confraria que qualsevol persona que comprara mercantivolmentdins dita ciutat o fora della en son terme drap de Ilana a pessas a saber es de tinguda de dotsecanes quiscuna pague y sien tinguts a donar a la dita confraria y per ella a sos majorals çoes lo comprador un sou y lo venedor altre sou per quiscuna peçade la tinguda de dites dotse canes. Item que qualsevol viuda dexada de algun mestre dels dits officisy de algu de aquells puga y li sia licit y permessens incorriment de la pena dalt en laltrecapitol ordenada ni altres per tot lo temps que estara y permanexera en nom de son marit tenir botiga y obrador ubert y jovens del offici y fer treballar de aquell y sia tinguda y tractada com si son marit fos viuy de la manera ell fora tractat per los confrares de dita confraria acudin dita viuda en contribuyr y pagar en dit temps tot lo que los demes confrares seran obligats y los joves tindra del offici tambe en loque han de pagar de entrada y los dos diners cada dissapte conforme esta ja ordenat ab altre capitol. Item que qualsevol mestre dels sobredits que pendra aprenent nolpuga tenir sino per temps de quatre anys y lodit aprenent cumplits los quatre anys haja de pagar a la dita confraria eo per ella a sos majoralscinch sous. Item que qualsevol majoral de dita confraria que sera trobat y convençut haver mal administrat son offici defraudant algunes coses a la dita confraria que puguen y los sia licit als confrares de aquella eo lo capitol o major part de aquell privar al tal majoral pera temps de concorrer a ningun carrechni offici de aquella y ferli restituyr y pagar encontinent allo que degudament constara haber defraudat y que lo balle de dita ciutat request quen siaper la dita confraria o majorals haje de fer de ço que auraconstat a la dita confraria lo tal majoral haver fraudatprompta y rigida execucio en llurs bens si cas era que interpellat de be a be nou volia pagar. Item per conservacio dels emoluments de la dita confraria que si solian perdrer per diferir losmajorals donar comptes del que hauran administrat en son temps y passar de un any en altre per ço ordenam que losmajorals de Ia dita confraria quiscun any lo diumengeprimer despues de la festivitat de la nativitat de nostra Senyora sien tinguts y obligats endonar bons ferms y lleals comptes als qui per dita confraria pera axo seran deputats y altrament sensdifiriro en altre dia sino que per algun just empedimenta la dita confraria no paragues lo contrari. Item que sia licit y permes als mestres y confrares de la dita confraria congregarse y ajuntarse sempre sera menesteren un lloch tantes vegades quantes apparra esser convenient per les coses de la dita confraria y alli poder ordenar delliberar estatuyr y fer qualsevols ordinacions regles estatuts y capitols convenients y tocants a la conservacio y augment de la dita confraria y per lo be de aquella y per observansa de aquells poder imposar pena y molestar als contrafahents per quiscuna vegada fins en sexantasous barcelonesos o mes segons la cosa requirira a conexensadels confrares y capitol de dita confraria ab consentiment del balle de dita ciutat o de algun paer de aquella no essent dites ordinacions statuts regles y capitols contraris a constitucions usatges ni altres leys de Catalunya: de la qual pena lo ters sia del officialfara la execucio y lo restant de dita confraria. Item per quant moltes vegades sesdeve algun mestre del officisostraure y sobornar algun jove del mateix offici estant en casa del altre mestre y portarlosencontra voluntat de son amo a son obrador y botigay se haja seguit y se segueixen entre losmestres y confrares molts odis rancors y inquietutgastant la germandat y confraternitat antigua:perço pera remediar semblant dany ordenen que ningunmestre puga sostraure ni sobornar ningunjove de altre mestre pera portarlosen a sa casa en pena de vint sous per quiscuna vegada aplicadors lo ters al acusador y lo altre tersal official fara la execucio y lo restant a la confraria: y lo tal jove que se exira de la casa de un mestre per soborns de altre mestre y no donara justes causes y rahons a coneixensa dels confrares y capitol de la dita confraria no puga traballar en ninguna botiga de la dita ciutat de quinze dias y ningun mestre del dit offici li puga en sa casa donar durant dit temps fahena del offici ni en altra part dins dita ciutat y terme sots la mateixa pena. Si empero donava causes que apareguessen justes al dit capitol y confrares pugaliberament mudarse de un obrador en altres y qualsevol mestre lo puga pendrer y donar fahena en continent sens vagar un dia y sensincorriment per al tal mestre quel pendra o donara fahena del offici de ninguna pena. Item que si per ventura algun mestre o mestres dels dits officisestava en extrema necessitat malalt o altrament que los majorals de la dita confraria en nom y de diners de aquella lo puguensubvenir (subvenir, subvenció, subvencionar, subvención)y valer en fins en vint sous o mes a coneixensadels mestres de dita confraria o major part de aquells ab que sempre que tingan ho ajen de restituyr ytornar a la dita confraria lo qual aja a prometrerans de donarli dita cantitat y almoyna.Item que si ningun mestre dels dits officis que siapobre y no tinga fahena y voldra treballar lo mestre quen tindra lin haja de donar peraquetreballe y se puga remediar. Item ordenen que a honor y gloria del santissim Sagrament y de la benaventuradasancta Anna en la iglesia de Sancta Maria y en la capella de dita sancta a gastos de dita confraria haja de cremar una llantia la octava del santissim Sacrament y de tots los diumenjes y dies de festa la qual (qnal) vinga a carrech dels majorals de dita confraria. Item que quiscun any en lodia y festa de tots los Sants en la dita capella se haja a dir y celebrar un aniversari ab nocturnode mortuis per be y repos de les animes dels mestres y confrares difunts y vinga a carrech dels majorals lo ferlo celebrar y aixi mateix demanar y cridar losmestres y confrares de dita confraria los quals manats que sien hajen de acudir a la celebracio del dit aniversari en pena de una lliura de cera per dita confraria si ja no tenien algun just impediment. Item que si algun mestre dels dits officisy confrare de la dita confraria estant malalt se li portara y lliurara lo santissim Sacrament tots losdemes mestres dels dits officis y confrares manats que sienper los majorals hajen de assistir pera acompanyar lo santissim Sacrament y si no ho faran paguen quiscunavegada a dita confraria una lliura de cera si ja no tenianalgun legitim impediment. Item que si ningun mestre del dit officiy confrare volentho nostre Senyor sera mort los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats a acompanyarlo a la sepultura y si no ho faran per quiscuna vegada pague quiscua dita confraria una liura de cera si ja no provabaestaba justament impedit. Item que si a algun mestre dels dits officis confrare de dita confraria malalt li sera liuratlo sacrament de la Extrema unccio los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sientinguts y obligats de vellarlo y aconsolarlo fins atant Deu vulla portarlosen al seu sant regnesots la mateixa pena de una lliura de cera per quiscunavegada hi sera per ningun contrafet si ja no estabadegudament impedit. Item que qualsevol mestre dels dits officisy confrare de dita confraria manat que sia per losmajorals o altre dells y no estant impedit tingaobligacio de assistir als enterros dels cossos y albats se enterraran tan de dits mestres y confrares com de altres se moriran en dita ciutat en pena de una lliura de cera exigidora del qui lo contrari fara aplicadora a dita confraria. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrares de dita confraria no res meyns (a veces se encuentra meyns, ayns, la mayoría de veces es menys, anys) manat que sia per los majorals y no estara impedit tinga obligacio en pena de una lliura de cera peradita confraria de assistir als capitols y ajuntaments dels demes confrares alla ahont seran ajuntats tenintnefacultat com esperen obtenir ab la confirmacio y en quant siemenester nova fundacio de dita confraria y capitols desobrenomenats de la magestat del rey nostre senyor vuyfelisment regnant. - En dites ordinacions y capitols dits batlle (primera vez que sale batlle, con tll, en este texto sale balle y en anteriores batle) y pahers consenteny presten son consentiment y suppliquen dit senyor rey sia de sa clemencia vulla consentir y otorgar dit privilegi als texidors de lli y de llana barretersy altres sobrenomenats avuy son y per temps seran.
- Que quidem capitula per me pre et infrascriptum notarium de verbo ad verbum lecta in dicta intrata domus patiarie et per dictos bajulum et patiariossyndicum et alios probos homines correcta illico predicti ac desuper nominati textores line et lane promissis omnibus verbo petierunt et requisiverunt de predictis instrumentum et infrascriptum notarium. Que fuerunt acta in dicta domo patiarie prelibate civitatis Balagarii die mense et anno predictis me dicto notario presente presentibus testibus supradictis ad suprascripta vocatis specialiter et assumptis prout superius continetur.
- Plau a vostra magestat ab que la tercera part de les penes que en virtud dels sobredits capitols y qualsevoldells se executara siaper el jutge que fara la execucio.
- Quibus supplicatione et capitulis exibitis et presentatis et per nos supra expeditis et decretalis fuit nobis pro parte dictorum majoraliumet confratrum humiliter supplicatum ut pro ipsorum observantia de eis privilegium in forma expediri mandare dignaremur. Nos vero habita prius informacione ab illustri duce de Alburquerquelocumtenente et capitaneo generali nostro et regia audientia in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie per quam nobis legitime constitit prefata capitula ut supra decretata utilia fore et esse ad guberniumaugmentum conservationem et bonam administrationem jamdicte confratrie et preter privatam utilitatem ejusdem confratriepublicam etiam respicere votis eorum benigne duximus annuendum. Tenore igitur presentis de nostra certa scientia regiaqueauctoritate deliberate et consulto preinserta capitulaet unumquodque eorum juxta decretationis et responsionis nostre in fine eorum apposite tenorem majoralibus et confratribusconfratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii concedimus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboramus et validamus auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum: volentes et decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debent majoralibusconfratribus et confratrie textorum lane et linidicte civitatis Balagarii stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra sentiat dubietatis objectum defectus incommodum aut noxe cujuslibet alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippoprincipi Asturiarum et Gerunde duciquoCalabrie et Montisalbi filio primogenito nostrocharissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi ac legitimo successori intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustrisimis vero venerabilibus nobilibus magnificis dilectisque consiliariis et fidelibus nostris locumtenenti et capitaneo generali nostro in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellarium et doctoribus nostre regie audientie gerentibus quo vices nostri generalis gubernatoris magistro racionali bajulo generali regenti regiam thesaurariam advocatis et procuratoribus fiscalibus et patrimonialibus vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguaziriis quoque virgariis et portariis ceteiisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus ejusdem principatus et comitatuum constitutis et constituendis eorumque locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis quovis modo presentibus et futuris dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire penequeflorenorum auri Aragonum mille a bonis secus agentis irremisibiliter exigendorum et nostris regiis inferendorum erariis quatenus preinserta capitula et unumquodque ipsorum ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta juxta formam et tenorem decretationis et responsionis nostro in fine ipsorum apposite dictis majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii ad unguem et inviolabiliter teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari faciant per quoscumque juxta ipsorum seriem et tenorem pleniores contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio communi sigillo pendenti munitam. Data in oppido nostro Madriti die decimo quinto mensis julii anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo decimo octavo regonorumque nostrum vigesimo primo. - Yo el rey. - Vidit Roig vicecancelarius. - Vidit Comesthesaurarius generalis. - Vidit Perez Manrrique (con rr) regens. - Vidit Villar regens. - Vidit D. Salvador Fontanetregens. - Vidit Sentis regens. - Vidit D. Franciscus de Castellvi regens. - Vidit Orlandi conservator generalis. - Dominus rex mandavit mihi don Francisco Gassolvisa per Roig vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Fontanet Manrique (con una r) Sentis Villar et Castellvi regentes cancellariam et Orlandi conservatorem generalem.
- Confirma vuestra magestad y en quanto menester sea de nuevo concede a la cofradia de los texedores de la ciudad de Balaguer los capitulos aqui insertos tocantes a su buen gobierno y administracion.

FIN DEL TOMO OCTAVO DE LA COLECCIÓN.

Los tomos 9-10 no los pongo de momento porque está el pdf mal escaneado, hay muchas lagunas, faltan hojas, etc...

Libro disponible en Amazon

CXVII. Reg. n.4879, fol. 119. 13 jul. 1599.

CXVII.
Reg. n.4879, fol. 119. 13 jul. 1599.

Nos PhilipusDei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugalie Hungarie Dalmacie Croacie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon lndiarum orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Oceani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgii (Habsburgo) Flandrie Turolis Barchinone Rossilionis et Ceritaniemarchio Oristani et comes Goseani. Que per serenissimos reges Aragonum predecessores nostros subditis et vassallis suis merito concessa sunt libenti animo approbare et confirmare solemus. Hinc est quod cum per fidelem nostrum Thomam Salanova magistrum sgrime in civitate nostra Barchinonesyndicum et procuratorem confratrie magistrorum armorum sive de mestres de sgrima sub protectione sancti Georgii de cujus potestate plene nobis constitit et constat fuerit coram nobis oblatum et presentatum quoddam originale privilegium per serenissimum Ferdinandum regem Aragonum alte recordationis predecessorem nostrum dicte confratriemagistrorum armorum sive de esgrima concessum cujus tenor sequitur sub his verbis.
- Nos Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Scicilie citra et ultra farumHierusalem Valentie Majoricarum Sardinieet Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie comes Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et Goceani. Que justa sunt libenter exaudire reges et principes decet ea precipue que armorum exercicium concernunt: cumque per fidelem nostrum magistrum Gasparem de Rueda magistrum esgrime la civitatenostra Barchinonecommorantem oblata fuerint capitula per viam capitulationisque per nos decretata fuerunt prout in fine cujuslibet capitulicontinetur que sunt seriei sequentis. 

- Serenissimo ypotentissimo senyor: En los dies passats per vostra magestat et per lo loctinent de aquella enlo principat de Cathalunya es estat donat privilegials mestres de esgrima habitants en lo dit principat e signantment en la ciutat de Barcelona de vostra serenitat dels quals se fa ocular ostensio a la magestat vostra ut ecce. Es empero verillustre senyor que segons experiencia ha mostratno es estat complidament provehit a tot lo menester a be de la confraria per vostra gran excellencia atorgadaals dits mestres de esgrima: e com la dita confrariasenyor illustre sia molt bona e singular cosa axiper la utilitat quen reb la republica per la necessitat que han los homens en esser exercitatsen las armas com altrament: per tant et alias mestre Gaspar de Rueda mestre de esgrima com a procurador eosindich dels confrares de dita confrariarecorrent a la excellencia vostra aquella humilment supplicali sia plasent atorgar havent per confirmats losdalt dit privilegis per vostra illustre senyoriaa ells atorgats ço per son loctinent de anyadir e voler de nou en forsa de privilegiatorgar los capitols seguents majorment com vuy mes que may los homens se exercitenen l ditas armas e lo temps hi convida aquells.
- Placet regie magestati prout dicta capitula et privilegia per suum locumtenentem generalem ut predicitur concessa fuerunt et sunt in possessione.
- E primerament lo dit mestre Gaspar e altres dits mestres de esgrima supplicanla excellencia vostra li placia atorgarlos privilegique de aqui avant qualsevol persona de qualsevol graustament o condicio sie que vulle esser confrare de la llur confraria que aquella puguerebrer hu o molts tants quants en aquella entrar volran: la qual recepcio facen los prohomens que lashoras se trobaran en dita confraria: losquals confrares se puguen alegrar de totes coses a be dels confrares ordenades per la dita confraria axi be com si eren mestres de esgrima no feta diferencia alguna.
- Placet regie magestati. (En el texto original está todo seguido. Yo inserto saltos).
- Item illustre senyor lopredit mestre Gaspar en dit nom e tots losmestres de esgrima residints en dita ciutat de Barcelona suppliquen la gran magestat vostra li placia atorgar en privilegi dels qui entraran en dita llur confraria com es dit de diversos officise ans que de quiscun offici eo art sientots anys en lo termee dia ja statuit del glorios sant Jordi eletsper tots los confrares dos promens de cada officio art ultra los promens que elegir quiscun any se acostumen per dits mestres de esgrima a fi que la dita confraria reba augment la qual vuy sustentar nos pot per la paucitat dels mestres de sgrima que vuyhi son lo que redundara en gran benefici de aquella e encara de la republica.
- Placet regie magestati.
- Item illustre senyor placia a la magestat vostraatorgarlos privilegi que los prohomens aximestres de esgrima com altres que seran segons los arts e officis elets tots plegats puguen abimposicions de penes compellir que los quiexcercitaran et exercitat hauran no sols la dita esgrima meslos altres officis e arts segons daltes dit en lo temps degut ans que mostrar puguen les dites arts e officis se examinen ara en lopresent temps per mestre Marti del Trigo mestre Gaspar Lleo e mestre Gaspar de Rueda e per avant en lotemps hi seran altres en llur lloch per aquells quant a la art de esgrima per ells e altres promens segons dalt es dit en los altres officis e arts: carvuy quant a la dita esgrima se veu que molts ignorants dientse mestres se atrevexen de voler mostrar a molts homens lo que ells mostrarno saben e se segueix que los qui de tals aprenenno saben la veritat del art y axi perillen molt e es fer gran prejudici als verdaders e aptes mestres.
- Placet regie majestati.
- Item illustre senyor suppliquenlos predits a vostra real magestat losplacia atorgar privilegi y gracia que en lasexaccions de les penes imposadores segons dalt es dit en la exaccio de aquelles sia forçat qualsevol official request per los promens de dita confraria eo per la major part de aquells en fer degudament la dita instadora exequcio sens altre examen per dit official o officials faedor:altrament que contra dit official e officials se puga dar protest o protestse que de aquell o aquells se puga obtenir justicia devant vostra magestat eo lochtinent de aquella et altre official.
- Placet regia magestati quod dicti officiales dicta decreta exequantur et fiat ut mandat.
- Item illustre senyor com los mestres de esgrima sienvistes persones honrades perque lo llur exercici es molt noble e ja de temps antich sie vist esser cert acostumen dels reys passats predecessors de vostra excellencia esser honrats e stimats per la qual raho es estat en costum que en temps que per alguns respectes es provehit que ningu en alguna ciutat vila lloch castell no gos portar armes en tot temps sien vists esser exemptsdits mestres e per causa dells los qui abells iran els acompanyaran: que sie plasenta la magestat vostra ordonar privilegi que de aqui avant en tot temps e en altres temps los dits mestres de esgrima cada hu per si e ab si ters tinguen les armes guiades e privilegiades e que aquells per temps algu a ells e a cada hu dells e a dos persones ab cadahudells nols puguen esser llevades per officialalgu de qualsevol condicio ans aquelles no obstantscada hu de dits mestres de esgrima ab si tersaquelles aportar puguen sens empaig si donchsper causa de rixa o brega per ells feta eo de cert faedora no los fos prohibit (se lee fosprohibit junto): e açoillustre senyor perque los homens sien convidats a be exercitarse en las armas.
- Placet regie magestati.
- Item illustre senyor los predits supliquen la magestat vostra atorgarlos privilegi que los que seran aptes en la sgrima mes e en los altrosofficis e arts dels confrares que son e seran per sdevenidoren dita confraria a coneguda dels prohomens damunt dits eode la major part de aquells puguen esser compellits axiper imposicions de penes com alias en examinarse a fi que mes salvament y segura la dita confraria reba augmente honor.
- Placet regie magestati.
- Item senyor illustre com algunes vegades se sie esdevingut que jugant bonament los mestres de esgrima eo mestre de esgrima abalgu altre axi dexeple (deixeble, discípulo) com no dexeple eo los dexeples qui aprenen de esgrima eo ja son aptes ab altres persones per desastre se do algun colp o colps del qual o dels quals a vegades se porien seguir mort o mutilacio de membre que lo quital colp dara no sie tingut al qui aquell rebra eo a la justicia en res pus lo offici e art es tal que de necessitat se haje a jugar ab ferro e se hajen a batre los que aquella exerciten puslos qui juguen o jugaran no tinguen proposit o pensa de matar.
- Placet regie magestati. - Fuitque per eundem Gasparem de Rueda magestati nostre humiliter supplicatum ut preinserta capitula concedere et decretare de nostra solita benignitate dignaremur: atque nos volentes leto fronte dicte supplicationi benigne annuere volentes omne exercitium armorum debitis prossequi favoribus tenore presentis de nostra certa scientia deliberate et consulto preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta juxta decretationes per nos in quolibet dictorum capitulorum factas nostro regio beneplacito perdurante dicto magistro Gaspari et dicte confratrie concedimus et dicta capitula et unumquodque eorum juxta nostras decretationes observari volumus in omnibus et per omnia juxta illorum seriem et tenorem. Serenissime propterea Joanneregine Castelle Legionis Granate etc. principi Gerunde archiducisseque Austrieducisseque Burgundie filie primogenitenostre charissime gubernatricique generali et post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et terrisinmediate heredi et legitime successori intentum nostrum aperientes sub paterne benedictionis nostre obtentu dicimus futuroque locumtenenti generali nostro gerentibus propterea vices nostri generalis gubernatoris in nostro principatu Cathalonieconstitutis dicimus et mandamus pena florennorum auri milleadjecta quatenus hujusmodi nostrum privilegium ceteraque omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari per quos deceat faciant et non contrafacianl vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant ratione aliqua sive rausa si preter ire et indignationis nostre incursum penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam. Data in villa Montissoni die decimo octavo mensis madii anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo decimo regnorumquenostrorum videlicet Sicilie ultra farum anno quadragessimo tercio Aragonum vero et aliorum tricessimo secundo Sicilieautem citra farum et Hierusalem anno octavo. - Yo el rey. - Vidit Augustinus vicecancelarius. - Vidit generalis thesaurarius. - Vidit conservator generalis. - Dominus rexmandavit michi Michaeli Velazquez visa per vicecancelarium thesaurarium et conservatorem generales. - Inh itinerum vicessimo septimo folio centessimo nonagesimo sexto. - Registrata. - Humiliter supplicando ut privilegium preinsertum et omnia et singula in eo contenta laudare approbare et confirmare et si opus est de novo concedere de nostra solita benignitate dignaremur: nos vero predecessorum nostrorum vestigia cupientes imitare thenorehujusmodi carte nostre de nostra certa scientia deliberate et consulto predictum et preinsertum regium privilegium et omnia et singula in eo contenta a prima linea usque ad ultimam ejusdem ac juxta seriem et tenorem illius laudamus approbamus ratificamus et confirmamus prout melius et plenius confratrie predicte magistrorum sgrime et confratribus ejusdem cum dicto regio privilegio sunt concessa si et quatenus sunt in usu et possessione approbationis ratificationis et nove concessionis munimine roboramus et validamus: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi confirmatio seu nova concesio ut prehabetur dicti privilegii regii desuper inserti sit dicte confratrie magistrorum de esgrima et confratribus ejusdem tam in judicio quam extra semper et ubique stabilis realis et firma nullum sentiens diminutionis incommodum impugnationis objectum aut noxe alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat supplentes de eadem certa sciencia regiaque auctoritate omnes et quoscumque deffectus et solemnitatum omissiones siqui vel que in premissis et eorum singulis intervenerint aut annotate fuerint et in similibus requirantur. Illustribus propterea spectabilibus venerabilibus et magnificis dilectis consiliariis nostris quibuscumque locumtenentibus et capitaneis generalibusin principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellariis vicecancellariis regenti cancellariam doctoribus nostre regie audientieregenti officium nostri generalis gubernatoriset gerenti vices ejusdem bajulis generalibus et procuratoribus regiis necnon prothonotarionostro et ejus locumtenenti vicariis bajulissubvicariis subbajulis alguziriis virgariisportariis ac ceteris quibuscumque officialibus nostris constitutis et constituendis et eorum locumtenentibus seu officiaipsa regentibus presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et irepeneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quod preinsertum privilegium ac omnia et singula in eo contenta dicte confratrie magistrorum de esgrimaet ejus confratribus teneant firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant per quos decet cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione sive causa si dicti ofliciales et subditi preter ire et indignationis nostre incursum penampreappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigilloquo nostri locumtenentes et capitanei generalespresentis principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur impendenti munitam quia in promtu non estsigillum regium comune nostrum. Data in nostra civitateBarchinone die decimo tercio mensis julii anno a nativitate Domino millessimo quingentessimo nonagessimo nonoregnorum autem nostrorum anno secundo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit michi domino Petro Franquesaviso per Covarrubias vicecancellarium Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali thesaurario et me conservatorem generalem.
- Confirma vuestra magestad yde nuevo concede a los maestros de armas ciertos capitulos.

CXVI. Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

CXVI.
Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque SicilieHierusalem Portugallie Ungarie DalmatieCroatie Navarre Granate Toleti ValentieGalletie Majoricarum Hispalis SardinieCordube Corsice Murtie Giennis AlgarbiAlgezire Gibraltaris insularum Canarie necnon indiarium orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Hapspurgi (Habsburgo)Flandrie Tirolis Barchinone Rossilioniset Ceritanie marchio Oristanni et comes Goceani. Quia regalis favor tunc debet esse propensior et amplior cum justis populorum supplicationibus imploratur his precipue que ipsorum populorum commodum et utilitatem respiciunt: hinc est quod per fideles nostros Hieronymum Calaph utriusque juris doctorem et Hieronymum Roig notarium syndicos civitatis nostre Illerde fuerunt coram magestate nostra reverenter oblata et presentata in viam supplicationis capitula quedam quorum tenores unus post alium seriatim sic sequntur.
- Sacra catolicareal magestat: com en la ciutat de Leydahi haje pare de orphens lo qual te a son carrech purgar la dita ciutat de belitres y vagabundose altra gent perduda qui sonseminari de lladres y lo dit exercici y ministeri nos puga ben fer per no tenir lo exercici y forsas prou bastants lo que es causa que dita suaciutat de Leyda esta plena de gent odiosa qui devasten les heretats y territori: per facilitar la repulsio de semblant gent suppliquen a vostra magestat miser Hieronym Calaph y Hieronym Roig syndics de la dita ciutat de Leyda tramesos a les corts que vostra magestat mane celebrar en la present ciutat de Barcelona sie de son real serveyconcedir a la dita ciutat de Leyda y pare de orphensde aquella lo mateix exercici y jurisdiccio que per privilegi us e costum te lo pare de orphens de la ciutat de Çaragossa. Plau a sa magestat que lo syndicdone primer informacio sobre quina es la jurisdiccio del pare de orphens de Çaragossa. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndics sie de son real servey per conservacio de la dita ciutat que los pahersque vuy son y per temps seran que per privilegis realsson ja executors dels deutes de la dita ciutat tinguen en la exacciode aquells la matexa jurisdiccio que en semblants te lo clavari de la ciutat de Barcelona per privilegis o altrament e que se puga procehir contra losdebitors y hereus de aquells e sos successors de la manera que dit clavari ha acostumat procehir en la ciutat de Barcelona per recuperacio dels deutes de aquella volent los deutes a la ciutat de Leyda deguts y devedors sien axi privilegiats tam in exequendo quam alias in omnibus et per omnia com ho son losde la dita ciutat de Barcelona concedint a la dita ciutat de Leyda pera dit effecte tots losprivilegis a la de Barcelona concedits. Plau a sa magestatconcedir lo contengut en lo present capitol peralsdebits que seran de assi al davant tant solament y que en los deguts se serve lo acostumat. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndichssie de son real servey concedir privilegi a la dita ciutat de Leyda de que la prohomenia del morbo(peste mórbida) de dita ciutat de Leyda en temps de pesta (la peste) o guarda della tant com durara dita guarda puga la dita prohomenia ensemps ab lospahers crear morbers com acostume als portals y camins los quals puguen portar insignia e durant dita guarda puguen crear un morber o mes segons la necessitat ocorrera y que puguen portar insignia per la ciutat y attendrer a la custodia del morbo e executar loque dita prohomenia ordenara e deliberara concernent la custodia y guarda del morbo e que la matexa prohomeniaqui ha acostumat y acostuma ordenar y provehir les coses conferents a dita guarda y custodia del morbo conegay puga conexer dels que a sos ordenaments y statuts contravindran. Plau a sa magestat concedir a la ciutat de Leyda lo mateix privilegi que te la ciutat de Barcelona per raho del morbo servant en tot la mateixa forma y exequcio. Item per quant al present hi ha moltes cases derrocades en la dita ciutat e de cadaldia se enderrocan e los amos de aquelles tant per restar impossibilitats com per haverhi en elles carregats censos y censals no reedifiquen en gran dany de la cosa publica de la dita ciutat e diformitat de aquella e faent manament la dita ciutat als amos peraque obren y en renitencia dells als qui tenen censosy censals sobre dites cases pera que les obren loque axi los uns com los altres han sempre recusat fer e en fer diligencies la ciutat per trobar persones a effecte per establir los patis pera reedificarles cases non ha pogut trobar nin trobe per temor de les molesties comminen los senyors directes e losqui tenen dits censals pretenent que lo sollos resta sempre obligat lo que es causa de que dita ciutat se vaje derruint y depopulant la conservacio de la qual conve al be publich: per çosuppliquen a vostra magestat los dits syndichsque per lo be public sie servit concedir a la dita ciutat que sempre y quant se derrocaran algunes cases e encara tinga lloch en les que ja vuy son derrocadesque los pahers de dita ciutat de Leyda que vuyson o per temps seran ab veu de publica crida manen y amonesten als amos de aquelles pera que dins lotermini de vint dies per dits paers prefigidors posen ma y ab effecte donen orde en reedificar dites cases e reparar aquelles certificantlos que si dins aquell seran negligents en comensar y apres prosseguir se dara llissencia als senyors directes si ni haurao als qui tindran censals o altres hypothecas perareedificar dites cases e dits amos restaran privats dellas: e si passat dit termini no hauran obehit a la dita crida sienencontinent privats de sos drets: y ab altre crida publica sie lo mateix manat y amonestat als qui tindran censos o censals o altres hypotecas sobre dites cases que dins consemblant termini facen lomateix ab comminacio que en sa negligencia seran privats de sos drets censos censals e hypotecas e seran stablides a altres persones als quals se donarallicencia de reedificarles: y passats dits terminis puguen liberament los dits paers stablirles cases derrocades o patis delles a qualsevol persones liberament a obs de reedificarles y que ex tunc ipso jure de facto sien privats axi losamos com los senyors directes de censos censals e hipothecas donant per asso tota facultat jurisdiccio a dits paers e que no obstant appellacio ni inhibiciose pugue procehir al sobredit e a la reedificaciode dites cases sens incorriment de pena alguna prohibint que semblants causes per ninguna qualitat puguen esser evocades a la real audiencia com concernesca molt lo be public y conservacio de dita ciutat patrimoni de vostra magestate que los que hauran reedificat dites cases no puguen esser molestats per dita raho en ningun temps. Plau a sa magestatconcedir lo contengut en dit capitol abla forma seguent: çoes que haventhi algunes cases enderrocades puguenlos paers amonestar als senyors utils y possessorsdelles que dins sis mesos comensen la reedificaciode aquelles y ab tot effecte continuen la reedificaciofins a degut compliment y que passats los dits mesos desdeldia de la notificacio de dita monicio legitimament faedorapuguen los dits paers procehir a adjudicacio del sol o pati y aquell se puguen applicar pagant al senyor del pati lo valor de aquell conforme per experts sera extimat sens empero prejudici dels drets dominicals als senyors directes competents tant per lodret de amortitzacio (recuerden la desamortización de Mendizábal) com per los censos y luysme.Item attes la dita ciutat de Leyda de llarchtemps en sa fa y acostuma fer pujeses quatre de les quals fan un diner y es moneda inutil per al corrent temps y en moltes ciutats y viles del present principatbaten menuts los quals la dita ciutat de Leydadesije poder fer y batre per la comoditat se lin spera resultar ab la qual y altres moltes sumes de diners que ha menester desija acudir a reedificar lopont major se li es derrocat y reparacio de les muralles les quals estan arruinades: supplicanper ço los dits syndics a vostra magestatsie de son real servey concedir licencia permis y facultat a la dita ciutat de fer y batrer menuts que sien de lliga ab les armes de la ciutat y correguen per ella y per las veguerias de LleydaTarraga Cervera Balaguer y Agramunt. Plau a sa magestat que essent la lliga bona y conduent sels concedira ab que sols valeguenen la vegueria de Leyda.
- Supplicando nobis humiliter ut predicta omnia et singula in supra insertis capitulis et quolibet eorum contenta vobis dictis syndicis et civitati et singularibus dicte civitatis nostre presentibus et futuris concedere et impartiri dignaremur. Nos itaque animadvertentes preinserta capitula que visa et recognita fuerunt per magnificum et dilectum consiliorum nostrum Hieronymum Sen Just utriusque juris nostre regie audientie doctorem ex cujus relatione nobis constitit et constat pro bono regimine dicte civitatis nostre Ilerde et illius singularium expedire: hujus supplicationibus inclinati omnia et singula in preinsertis capitulis et quolibet eorum contenta juxta decretationes et responsiones in calce preinsertorum capitulorum dicte civitati et ejus singularibus presentibus et futuris concedere decrevimus prout per presentem de nostra certa scientia deliberate et consulto concedimus laudamus et approbamus ac nostre regie concessionis munimine et presidio roboramus auctoritatemque nostram regiam interponimus pariter et decretum. Quocirca illustribus propterea spectabilibus venerabilibus nobilibus et magnificis dilectis consiliariis nostris quibuscumque locatenentibuset capitaneis generalibusnostris in dictis nostris regnis Aragonum et Valentie et principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellariam doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis gubernatoris et gerentibus vices ejusdem bajulis generalibus et procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis virgariis portariis ac ceteris officialibus nostris constitutis seu constituendis ac eorum locatenentibus seu officia ipsa regentibus presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonummille nostris inferendorum erariis quatenus hujusmodi nostram confirmationem et omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant per quos deceat cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione seu causa si dicti officiales et subditi preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur impendenti munitam quiain promptu non est sigillum regium comune nostrum.
Data in nostra civitate Barchinone die ultimo mensis junii anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo nonagesimo nono regnorumque nostrorum anno secundo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi donPetro Franquesa visa per Covarrubias vicecancellarium Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali thesaurario et me conservatorem generalem. - Vuestra magestadhace merced a la ciudad de Lerida de los capitulosen forma de suplicacion suso insertados.