Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple

Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple. e de les virtuts que acompanyaren sa senyoria.

(Falte la C) Complits los tres anys anna leua la let a la sua excellent filla. E vehent la maturitat sua e honestissim gest conegue no era digna cosa tal senyora stigues en casa sua ne pratiquas ab les gents del mon: que res no estimen familiar los sia: segons es scrit. ¶ Quot nimia familiaritas parit contemptum. Car molta familiaritat engenra menyspreu. E recordant se la dita Anna del vot que hauia fet ans que la concebes: dellibera offerir la al temple a nostre senyor deu: e que ensemps ab les altres donzelles: fos aqui separada e apartada de la pratica e vista de les gents: e sols occupada en lo seruici diuinal. E de aço Anna parla ab lo seu marit dient li com en lo temps de la sua gran congoixa (com una c al revés y en ganchet + goixa: Ɔgoixa) e psecucio (presecucio, persecucio, prosecucio, prosequcio) ella hauia votat (fet vot): q si nostre senyor deu li donaua fill o filla q aquell donaria al seruici seu: e q nostre senyor p sa clemencia los hauia donat aquella angelical filla: la qual sens hauer ho votat li paria q la habitacio sua no deuia esser sino en la casa de deu: pq li paria q tantost lay deuien portar: car ab tot la edat sua sia tan poca la discrecio sua e prudencia es en sobiran grau. E Ioachim hoynt lo rahonament de sa muller: e conexent era raho se posas en obra: comença a plorar agrament pensant que hauia apartar de la sua vista aquella filla que ell tan carament amaua: e era tota la alegria de la vida sua: E anna quel veu plorar no pogue tenir que lo cor seu no rompes en moltissimes lagrimes. E axi stigueren gran peça que la hu al laltre nos pogueren parlar. E la senyora filla vehent los en aquell piados plor: e sabent la causa (cansa) per que axi eren affligits dix los.
¶ Hec est voluntas dei: vt ego vadam. Volent dir senyor pare e vos senyora mare nous congoxeu: car aquesta es la voluntat de nostre senyor deu que yo vaja him separe de vosaltres: per donar exemple als esdeuenidors qui perfetament volran deu seruir: que de necessitat coneguen ques han a separar e voluntariament apartar de les coses pus cares que en aquesta present vida tendran. E Ioachim: e Anna certificats de la volentat diuina per boca de la sua sancta filla cessaren de plorar: e donaren orde de fer la sua piadosa offerta. E volent exir de casa los dos portant per les manetes la sua gloriosa filla: foren aqui quatre donzelles per nostre senyor deu trameses per acompanyar sa senyoria. E les dos primeres qui hauien nom virginitat: e desig d´solitut prengueren la senyora per lo braç: e parla li virginitat dient: O senyora verge consagrada: vos sou huy constituida capitana e guiadora de totes aquelles que en vera puritat e virginitat volran seruir nostre senyor deu. E perço mana sa magestat que mostreu a les dexebles vostres aquesta liço. ¶ Fugere consorcium hominum: et non concursare per alienas edes: nec demorari in plateis. Car es molt necessari a les dites vergens fugir a tota familiaritat de homens: e no voler molt praticar per cases estranyes: ne esser grans visitadores: ne aturar molt en los lochs hon comunament multitut de gent se aiusta. Perço senyora vos qui sou lo exemplar d´virtuts vos cloureu huy dins lo temple: e aqui stant en solitut pendreu tanta amor ab mi que fareu vot solemne de may perdre la mia companyia. E laltra donzella qui era nomenada amor d´solitut dix a sa senyoria. O ma senyora: a nostre senyor plau que yo sia la companyia vostra en lo temple: car sab sa magestat que qui ama solitut es molt dispost a rebre los seus dons e gracies: e com sa clemencia dellibere comunicar a vostra merce majors secrets e misteris que james a pura creatura haja comunicats: per que dic a vostra senyoria. ¶ Obliuiscere populum tuum: et domum patris tui. Car necessari es als viuints en solitut no solament esser apartats corporalment de les coses mundanes: ans han mester del tot oblidar la generacio sua: e la casa del propri pare. E perço vostra senyoria qui va super semitas justicie fa huy obra de gran exemplar lexant en tan tendra edat la companyia tan amada de la virtuosa mare e pare vostres: e ques (qs) pensa vostra merçe sen seguira d´aço. ¶ Quia concupiuit rex speciem tuam Car lo rey del cel vehent vos axi apartada de les gents enamorarsa de la vostra bellea: e pendraus per sposa. Axi senyora mirau si fareu bon cambi de lexar lo pare e Mare mortals: per hauer lo rey de vida per spos. E les altres dos donzelles qui hauien nom dolçor de contemplacio: e laltra diligencia virtuosa: besaren la ma a la senyora ab molta reuerencia e amor. E dixli dolçor de contemplacio. Excellent senyora nostre senyor deu mana queus porten al temple.
¶ Quia oportet vos semper (semp, p: pre : sempre) orare. Car vos sou la vera contemplatiua que en oracio haueu a occupar tota la vida vostra: e en la dita oracio suplich vostra senyoria no vullan companyia nenguna ans vos deman de merçe que ¶ Cum oraueris intra cubiculus et clauso hostio ora patrem tuum. Co (ço) es que com volreu orar que vostra altesa se retragua en la pus secreta celleta: que trobareu en lo temple: e aqui tancada la porta orareu al pare vostre celestial: qui sol ab vos sola sues amors e dolçors vol comunicar. E laltra donzella nomenada diligencia virtuosa dix a sa merçe. O ma senyora sia certa vostra senyoria. ¶ Non cessat orare: non cessat bene operari. Car no cessa de orar: qui no cessa de be obrar. Aço dic la mia senyora: per que ma germana sols vos ha parlat de oracio: aqueix es son offici: e yo senyora tinch a entendre en tot lo exercici de les virtuts. E la vida de vostra senyoria no solament ha de esser entesa en contemplar: ans encara en les altres obres virtuoses: que en son cars no son de menys merit que la oracio. E lo legir de vostra merçe: e la faena d´mans: e les altres obres tot es vna pura oracio: qui puja dret al cel. ¶ Sicut incensum in conspectu dei. E la senyora rebe les dites donzelles ab molt plaer mostrant esser li molt accepte lo rahonament de cascuna d´elles. E axis posaren en cami anant les dos primeres (pmeres): e les altres dos portant la senyora per lo braç seguint la les altres criades sues que della james se partien. E Ioachim e anna admirats de la gloria e bella companyia d´la sua sancta filla aturaren se vn poch detras (d´tras): e anauen li de prop ab molta reuerencia. E venint al temple foren a q en la entrada: hon hauia vna bella scala de pedra: per hon pujaren a les altees del temple. E aqui la senyora se gira per pendre comiat de son pare e de sa mare e besant los les mans ab molta (malta) amor se despedi dells: los quals (qls) ab grans lagrimes la besaren donant li largament cascu la sua benedictio offerint la ab molta deuocio a nostre senyor deu comanant lay carament.

Capitol. IIII. del singular exercici de virtuts en q la senyora se occupaua.

Capitol. IIII. del singular exercici de virtuts en q la senyora se occupaua. En la tendra edat del seu mamar. E del inestimable goig de sancta anna.

Ia (esta mayúscula me mareje, pareix Ya, o Ja) aquesta gloriosa verge en aquella tan pocha edat tenia la vida axi ordenada: que era vna gran admiracio a qui (fique aquí) la miraua: car certs dies d´la setmana no mamaua sino vna vegada: sabent que la penitencia e dejuni eren vida de la anima: segons es scrit dient. ¶ Ista est salus anime: restauracio virtutum: via iustorum: refectio bonorum. Car la dita penitencia es salut de la anima: restauracio e conseruacio d´les virtuts: cami real dels iusts: refectio e confort de tot be. E per ço la nostra senyora la ha presa e amada en lo començ d´la sua per donar exemple als seruents seus que seguissen la via sua si per venir volran al repos seu. Occupauas la dita senyora en continua oracio: car souint la trobaua la sua mare ab les mans plegades los vlls leuats al cel mostrant en lo seu gest ¶ Quia in domino delectabatur: et angelica fruebatur dulcedine. Car lo seu sperit se adelitaua tot en lo seny o*e asaboria e sentia la dolçor diuina: qui es repos e delit dels sancts angels. En les hores demati e de vespre se exercitaua sa Senyoria en la pus alta contemplacio seguint lo consell del seu deuot aui Dauid que diu. ¶ Ad vesperum demorabitur fletus: et ad matutinum leticia. Car de vespre ella pensaua e contemplaua les miseries e dolors de natura humana e com era cayguda de aquella altea d´gracia e posada en ira del seu creador e quants mals e dans axi corporals com spirituals hauia encorregut per aquesta causa. E E aço turmentaua tant la sua piadosa anima: que habundaua en tanta afluencia de lagremes: que lo seu cor e cap fonia tot demanant misericordia a nostre senyor deu que li plagues remeyar e guarir aquella cruel dolor e malaltia enfectionada deuallant de Adam e comprenent tots los fills seus: la pudor de la qual infectio hauia tancades les portes d´padys (de paradis, preadys): e no si trobaua en la terra qui obrir lals pogues ni lauar lo empaig de aquella si la sua clemencia no aiudaua en esta fahena: car sens la potencia e sauiesa sua res profitos (pfitos, prefitos) a la salut dels homens nos podia fer. E en aquesta caritatiua pregaria (pgaria) staua la senyora la major part de la nit ab continues lagrimes secretes e molt amagades: hauent ferma fe de obtenir lo que demanaua: e aço li feya conuertir les sues lagrimes en grandissim delit e dolçor d´la diuinal bonea. E axi venint la matinada trametia lo seu sperit en aquells delits d´parahis: e aqui contemplaua les excellencies diuinals: e sentia tanta altea de secrets e immensitat d´delits q era forçada de dir. ¶ Parasti michi cenaculum grande stratum: vt faciam apud te pascha. Volent dir: O eternal deu e senyor vos maueu conuidat en aquesta sala del vostre palau arreada de la vostra diuinal presencia: qui glorifica e alegra a tots los mirants e contemplants en vos: e aqui senyor voleu que yo (qyo) faça paschua ab vos comunicant me los vostres delits e dolçors: dels quals senyor partir yo no volria sols vn moment. E pensant q aquell loch de tant sobiran delit era tancat e clos per lo peccat de Adam habundaua en infinides lagrimes suplicant la clemencia diuina donas fi en aquell exili de Adam e dels fills seus els reduhis a la gracia e amor sua. E en aquesta peticio continua la senyora fins mereixque obtenir lo que demanaua. Perque podem dir que nostre senyor deu la ha feta naxer en lo mon per esser aduocada de natura humana e refugi en totes les necessitats sues a la qual cascu dels tribulats pot dir ab gran confiança. ¶ Potens est misericordia tua gratiam desideratam michi prestare. Volent dir: O senyora tanta es la potencia d´la misericordia vostra: que podeu donar a mi la gracia que desige. Car de vostra merçe nengu que se haja no parteix fatigat. E com mes crexia la senyora molt mes augmentaua lo goig de la sua sanctissima mare Anna adelitant se infinidament en mirarla e contemplarla. E com comença sa senyoria anar prenia la per les manetes e aiudauali ab tanta amor e Reuerencia que li paria que en tocar la E mirar la rebia noua gran cascuna vegada: e sentia tan gran delit en seruir la q lo reposar li era pena: e perço tostemps pensaua que li poria fer. E com comença a parlar la dita senyora: Anna fon recomplida de singular goig: e volent fer part al seu marit Ioachim cridal ab gran alegria dient. ¶ Venite: audite: et viuet anima vestra Volent dir veniu senyor Ioachim e hoyreu les rahonetes de la vostra amada filla: e viura la vostra alma (pareix aia, i nassal, seríe aina o aima, viuet anima vestra) ab la consolacio inestimable que pendreu hoyint la paraula sua. E Ioachim venint ab singular goig hoynt que la senyora filla sua lo nomenaua pare ab aquella veu angelica ixque quasi de si mateix per alegria inestimable e corregue la abraçar: e alçant la en alt deya. ¶ Quis ad fontem suauitatis accedens: non modicum suauitatis inde reportat. Volent dir: O la mia senyora e filla y qui es que se acoste a vos: qui sou font d´suauitat e dolçor: que no reporte delit singular en la anima sua: segons yo ara sent en hoyruos e veureus e teniruos en los meus braços. Vos sou la alegria de la mia casa: repos de la mia vellea: ara partire en pau de aquesta mortal vida: puys tan glorios nom reportare de esser pare de vna tant excellent filla. E com la lexaua lo pare prenia la mare e axi salegrauen los dos ab aquella benauenturada filla. O be son dignes de molta veneracio lo pare e mare q tal joya han al mon produyda: e podem dir lohant e magnificant la nostra senyora.
¶ Benedicti sint pater et mater: qui te genuerunt: quorum memoria permanebit in eternum. Volent dir. O senyora y quant es lo mon obligat a beneyr y lohar lo pare vostre: e mare quius han engenrat la memoria d´ls quals immortal restara en totes les generacions presents e esdeuenidores.

Capitol III. natiuitat de la sacratissima verge Maria

Capitol.iii. de la natiuitat de la sacratissima verge Maria: e de les virtuts trameses per nostre senyor al seruici de aquella.

*(Falte la c gran) Complits los nou mesos la gloriosa Anna parí (pareix que la í porte tilde, comparanla en la i de gloriosa) aquella excellent filla de la qual era dit. Orietur stella ex iacob (está mol cla que es una i) Car mostrar sa al mon aquella estela clara mes quel sol: deuallada de la casa de Iacob: alegrant tota creatura. ¶ E com la hagueren faxadeta donarenla en los braços d´la sua mare. La qual veent aquella cara tant desijada: alegras de goig inrecomptable: e besant la ab gran delit dix. O filia mea super solem 7 lunam pulcherrima: gratias ago deo meo: quia te video. Volent dir O filla mia pus bella sens comparatio qll sol ni la luna: graties infinides (infinid´s) faç al meu deu y senyor: com vos he mereixcut veure e tenir en lo meu braç. ¶ E sabuda la noua d´l glorios part: Vicini et cognati eius congratulabantur ei quia magnificauit dominus misericordiam suam cum illa. Alegraren se molt ab ella los vehins y parents (fique pareuts, típic error u-n de tipografía; cognati sone a cunyat, cuñat, cuñado, co+nati, paréns): car conexien que nostre senyor deu hauia exalçada e magnificada la sua misericordia e gratia en ella: mostrant li (il) singular amor: donant li vna tan excellent filla: de la qual li deyen tots los que la visitauen. Erit ribi gaudium 7 exultacio: 7 in natiuitate eius (ei9) multi gaudebunt. Volent dir: O senyora anna gran prou vos faça la santa filla: la qual sera a vos singular goig e alegria e molts en la natiuitat sua se alegraran: sabent singular festa cascun any en semblant iornada. car certament podeu esser certa: Non est ei similis nata in mundo. Car james naixque (si ficarem tildes, seríe: naixqué o naixquè, passat) ne naxera (naxerà o naxerá) semblant a ella: en tot lo vniuersal mon.
¶ Estant sancta anna en sa gran festa e consolatio foren aqui iuntes cinch donzelles per nostre senyor trameses acompanyar e seruir la senyora nouament nada ensemps ab les altres qui iay eren en la seruitut de sa senyoria. E feta gran reuerencia: acostaren se a besar la ma a sa alteza (la z antiga, gótica, es com un 3, alte3a). E dix la primera: benignitat nomenda. O pulcra ad intuendum: amabilis ad contemplandum: delectabilis ad amandum (amá, a nassal, - salte línia – amandum). Volent dir: O senyora quant sou bella e graciosa als vlls quius miren: O quant sou amable als quius contemplen: e sobre tot sou delectable (d´lectable) als quius (qui9) amen. E yo senyora sere ab vostra senyoria endolcint lo vostre real animo fent vos graciosa e affable a tota creatura: que tal manament tinch de nostre senyor deu qui al seruey de vostra merce me ha tramesa. E apres (aps, p en virgulilla, que sol sé: pre) parla la segona: pobretat nomenada: e dix. Tu es gloria (glia) mea tu es vita mea: tu lumen oculorum meorum: 7 tu baculum senectutis mee. Volent dir: O senyora excellent: la magestat de nostre senyor deu ma trames a vos: e yo qui y vinch de molta bona voluntat: car fins a huy (pareix buy, pero la h porte un ganchet a baix) no he (pareix be, lo mateix que en huy, buy) trobat james persona qui de bon cor ne voluntariament maja (me haja, m´haja) receptat sino vostra senyoria: perque puch be dir: que sou la gloria mia: e la mia vida: e lum dels meus vlls: e basto de la mia vellea (vlls, ulls; bastó, baculum senectutis). Car en lo temps esdeuenidor com lo mon se refredara sols per lo exemple vostre sere sostenguda e amada. E perço (pço; per ço) la mia senyora vos do la fe de may partirme de vostra merce en toda la vida vostra. La terça donzella prudencia dix: Conserua me domina: quoniam speraui in te. Volent dir O ma senyora puix a nostre senyor ha plagut que yo sia en la seruitut vostra: suplich vostra senyoria me vulle conseruar en la amor e voluntat de les gents. car pochs son qui me conexen. pra tinch esperança: que per lo mija de la senyoria vostra: yo sere estimada honrada e amada. E venint la quarta donzella paciencia besa la ma a la senyora e dix. ¶ O domina conforta me: non auertas sacrum aspectum tuum ame. Volent dir: O ma senyora (seuyora) quant he yo desijat venir en tan bona posada: vos senyora sereu lo confort e aiuda mia: suplich vostra senyoria no aparteu de mi la vostra sagrada e graciosa presencia. Car lo exercici meu ha de esser entre los affligits e tribulats e defalliria la força mia si per vostra merce no era aiudada. Car vos Senyora sereu la regla e lo exemplar dels pacients e negu seguint a vos no sapartara de mi en les tribulacions sues. E acostant se a la senyora la quinta donzella fermetat besant la ma a sa senyoria e dix. ¶ Ego in altissimis habito: et tronus meus in columpna nubis. Volent dir: yo senyora fins a huy no so deuallada en la terra ans es la habitacio mia en les altees del cel: e la cadira mia se aposenta sobre les nuus. Car en la dita terra noy ha res ferm: tot es sotsmes a gran mutabilitat: seguretat negu pot hauer de son prohisme. Vos ma senyora portareu noua pratica en la terra a exemple dels qui seguir vos volran: car sereu ferma y constant en totes les virtuts e perseuerareu en elles fins a la fi augmentant continuament. E les dites virtuts foren molt be acceptades per la senyora. E sancta Anna sentia continues consolacions en la sua anima tocant e tractant aquella excellent filla: no las volguera may partir dels braços. Com mamaua mirauala tostemps en la cara ab dolçor no recomptable. Com la posaua a dormir en lo lit staua ab vna canella en la ma mirant e contemplant aquella dolçor de cara a ella tan plaent (tá plaét) de veure. E complits los huytanta dies la gloriosa Anna ana al temple portant la sua amada filla al braç per (p) fer gracies a nostre senyor deu q lay hauia donada: e per offerir los sacrificis que la ley manaua. E venint al temple vehent la lo gran sacerdot ixque la a recebir ab gran goig: car sabia lo desig grandissim: que tenia de hauer fills. Car moltes vegades ab ell sen era rahonada comptant li ab moltes lagrimes la sua congoxa demanant li de gracia quen pregas a deu. E lo dit sacerdot acostant se a ella dix li. O Anna (Hosanna!) e gracies infinides sien fetes a nostre senyor deu: qui axius ha volgut aconsolar e complir vostre bon desig. Araus dich. ¶ Or multum valet deprecacio iusti assidua Car en vos veig speriencia certa: que val molt la oracio continua de la persona justa. Vos en la congoxa vostra haueu lexat tots altres remeys: e sols haueu recorregut a aquell: qui aiudar vos podia: ço es nostre senyor deu suplicant lo ab feruent e continua oracio donas remey en vostra dolor: e sa magestat haus tan ben hoyda e aconsolada e contentada la voluntat vostra (que9) queus ha donat vna tan excellent filla. ¶ Que valet ad vos multo magis q (qp, en virgulilla : quem) decem filij. Car mes val a vos sens comparacio aquesta filla q deu fills. Exemple gran lexareu en lo mon (mou) als tribulats que tot lo seu refugi sia en oracio si volen hauer presta y complida consolacio. E Anna molt alegra de les paraules d´l dit sacerdot dins lo seu cor continuament feya gracies a nostre senyor deu de la mia (merçe, merce, gloria, o datra paraula, mia no cuadre) a ella feta. E axi rahonant anaren dauant laltar: e aqui Anna offeri sa offerta ab molta deuocio. E acabat lo sacrifici segons era per la ley manat la gloriosa anna despedida d´l sacerdot torna a la casa sua. E posa la sua dolça filleta en lo breç. per que reposas: e dormis vn poquet. E ella staua li dauant agenollada besant li los peuets e manetes ab goig no recomptable. E la humilissima senyora no podent comportar que la sua mare li fes tals seruirs ab tot no parlas mostraua en la sua careta no li plahyien semblants coses. E la virtuosa mare que en res no pensaua mes sino en complaure aquella excellent filla: conexent la voluntat sua posa fi en lo seu propri plaer per contentar a ella: e daqui auant no li besaua peus ni mans sino solament la boqueta frontet e galtetes ab grandissima amor e reuerencia: car sabia qui era: car molt mes lamaua per les multissimes virtuts sues que per esser li filla.