Capitol XXIII, missatger, Gabriel, supplica, senyora, consentiment

Capitol XXIII. Com lo missatger Gabriel supplica la senyora per part de natura humana: prestas consentiment. E sa merçe volgue saber com se faria que ella concebes verge.

Vehent lo missatger animos que la senyora no responia dix li. o piadosa senyora no sentiu lo crit de natura humana: hajau los merçe senyora que en vostra ma sta la salut sua ¶ E perço senyora lo vostre pare adam en persona de tots diu a la senyoria vostra ¶ Miserere mei domina et sana infirmitatem meam: tolle dolorem et angustiam cordis mei: conuerte luctum nostrum in gaudium et tribulationem nostram in iubilationem. Suplicant vos senyora hajau merçe d´ell e de la generacio sua: e queus placia guarir la infirmitat e cruel malaltia sua e leuar d´ell la dolor e angustia del seu cor: e conuertir lo dol e tristicia de tots ells en goig e alegria. o senyora vsau de clemencia puix teniu lo poder. E la prudentissima senyora com hague largament escoltat lo missatger diuinal: no duptant en res del que dit li era: volent se informar de la manera: dix al angel. ¶ Quomodo fiet istud quoniam virum non cognosco. Volent dir. o missatger glorios com se fara esta fahena: car yo moguda per diuinal inspiracio he fet vot de virginitat ab volentat deliberada de no hauer james ajustament de hom. ¶ E respos lo missatger ab gran plaer a sa senyoria dient. O purissima senyora siau certa que tal vos vol aquell senyor: que per sposa vos ha elegit: mare sereu senyora del seu fill sens rompre virginitat. ¶ De aquesta singular dignitat vostra merce sola se pot alegrar: car haureu goig inestimable trobant vos mare e verge d´excellent puritat. Car sia certa vostra senyoria. ¶ Qui fecit virgam sine folijs germinare: ipse faciet filiam dauid sine semine generare. Car aquell clement senyor qui ha fet la verga sequa lançar fulles e fruyt: aquell mateix fara que vostra senyoria qui sou la filla de Dauid sens sement engenrareu. Aquesta obra tan excellent senyora nos ha de fer per via humana: ans sabeu com. ¶ Spiritus sanctus superueniet in te: et virtus altissimi hobumbrabit tibi. Car lo sperit sanct sobreuendra en vostra senyoria e la virtut del altisme vos abrigara tota. ¶ Effitieris grauida et eris mater semper intacta. Car restareu prenyada del dit abrigament: e sereu mare del fill de deu sens james perdre vostra excellent virginitat. ¶ Paries quidem filium et virginitatis non patieris detrimentum. Car vostra merce senyora parra fill sens nenguna lesio de la purissima virginitat vostra. ¶ Ut benedicta dicaris inter omnes mulieres. ¶ E perço sereu beneyda e singularment lohada entre totes les dones: e pora dir vostra senyoria. ¶ Ego mater pulcre dilectionis et timoris et magnitudinis et sancte spei: in me omnis spes vite et virtutes. Car vostra altesa sera huy mare de tanta bellea: que egual a vostra merce nos trobara en lo cel ni en la terra. Car sobre vos sol deu es: sots vos senyora son totes les coses creades: sou e sereu la pus amable creatura que deu haja creat: car viuint en la present vida sentireu mes de la amor diuina que tots los serafins. Sereu senyora molt temerosa als diables: car hoint lo vostre excellent nom Maria nomenar tots fugiran: que de vostra senyoria sera dit. ¶ Terribilis vt castrorum acies ordinata. Car axi sereu terrible y espantosa als diables com vna batalla ben guarnida e molt ordenada de valents cauallers: car per lo vostre poder e força seran destroydes totes les guarnicions e forçes sues e li leuareu la presa de les mans: dient a ell ab gran vituperi. ¶ Noli extolli de casu mulieris: quia mulier conteret caput tuum. Volent dir. O diable maluat qui stas amagat en lo boscatge d´aquesta mortal vida per robar e matar los caminants per aquella: not vulles ensupbir de la victoria que haguist de la primera dona: La qual de la gran altea de gracia deroquist: e en lo laç de peccat la catiuist: car per mi qui so dona te sera trencat lo cap e la força: e leuada la tirannica senyoria. ¶ O senyora quant sereu magnanima e gran donadora de gracies als hobedients y deuots a vostra alta senyoria: no sera negu certament freturos de misericordia e gracia: que a vostra merçe se comane. Car mare sereu de sancta sperança: car en vos senyora se trobara tota manera de sperança de vida virtuosa: e poran dir de vostra senyoria totes les gents de la terra. ¶ Ipsa est porta ac semita (senda) salutis 7 via nostre reconciliationis. Car vos sou porta e carrera de la salut humana: e via de la sua reconciliacio. ¶ Ideo quem et qd nascetur ex te sanctum vocabitur filius dei. E perço senyora lo que de vos naxera sera sanct dels sancts nomenat fill de deu: Car aquell mateix qui es fill de deu eternal sera fill vostre natural. ¶ E de aquest senyor parlaua Daniel auisant als juheus del temps del adueniment seu per quel coneguessen e dignament lo rebessen: ço es que ells no faran: ans tot lo contrari: e deyals. ¶ Cum venerit sanctus sanctorum tunch cessabit vnctio vestra. Volent dir: guardau Juheus teniu los vlls vberts quant veureu que Rey vnctat ni de vostra nacio no regnara sobre vosaltres: siau certs que lauors vendra lo sanct dels sancts aquell per lo qual tots los sancts (saucts) son sanctificats. Aquest sera Rey eternal vnctat de la vnctio diuina: car de la magestat sua es dit. ¶ Super solium dauid et super regnum eius sedebit in eternum. Car vos excellent senyora sou la real cadira de la casa de Dauid sobre la qual vol seure e reposar lo Rey eternal: lo qual se adelitara molt de hauer vostra altesa per mare: e vos senyora no menys de hauer sa magestat per fill. E perço ha dit Ysayes. ¶ Preparabitur in misericordia solium et sedebit super eum in veritate. Volent dir que la clemencia diuina quant deliberaria manifestar la misericordia sua als homens prepararia vna cadira de singular excellencia: en la qual mostraria lo seu alt saber e poder: e en aquella seuria en veritat. ¶ Aquesta cadira senyora fou vos car eternalment vos ha sa magestat preparada y elegida per a repos y delit seu: atorgau li senyora la posada: puix sou certa quant la desija. ¶ Quia concupiuit rex speciem tuam. Car lo Rey del cel es tant enamorat de la singular bellea vostra que delibera deuallar en terra e cloures dins lo vostre virginal ventre. ¶ E com aqui sera humanat ab gran plaer dira. ¶ Hec requies mea: hic habitabo quoniam elegi eam. Volent dir: aquest es lo loch del meu repos: açi habitare per spay de nou mesos: car aquest sanct retret he yo per a mi elegit.

Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries

Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries que per la concepcio del fill de deu: hauria en la terra. e finalment en lo cel imperial.

(o la miniatura) Excellent senyora (. o ,) qui pot dir ne estimar quanta sera la alegria e consolacio de vostra senyoria trobant se mare de vn tal fill: car per ell sereu reyna de parays e dispensadora e tresorera dels tresors diuinals. ¶ O magnanima senyora com sera lo vostre cor alegre e content com vos veureu tan richa e tan habundosa de dons e gracies: e poreu distribuir e donar largament als miserables: e lo tresor vostre senyora per molt quen doneu james no minuara: e nengu no partira de vostra merçe sens habundancia de gracies: e poran dir tots aquells que hauran experimentat les misericordies vostres. ¶ Quis sufficiet enarrare opera tua domina: aut quis inuestigabit thesauros misericordie tue. Volent dit: qui sera sufficient senyora a recomptar les piadoses obres vostres: ni qui pora conexer ne cerquar los tresors amagats de la misericordia vostra: La qual exampla e obre lo cor dels peccadors: los quals diran a vostra senyoria. ¶ Cucurri cum dilatasti cor meum. Volent dir cascu dels dits peccadors. O excellent senyora yo he corregut e so vengut a la clemencia vostra per veure e fartarme de la font viua de la vostra dolçor: car la pietat de vostra mercem ha tant examplat lo cor que no dubte obtenir tot lo que a la senyoria vostra demanare ¶ O senyora: inrecomptable sera la alegria e goig de vostra senyoria com veureu lo senyor fill vostre apres de aquella tan dolorosa mort resucitat e glorificat e apartat de tota dolor e pena: e restara algun temps en la terra per consolacio vostra: e apres senyora en presencia vostra e de molts seruents seus sa magestat ab infinida gloria e triumpho pujara a regnar en lo seu celestial regne. ¶ Et dabit illi dominus deus sedem dauid patris eius et regnabit in domo iacob in eternum et regni eius non erit finis. E alli li sera donada per la magestat de nostre senyor deu la cadira triumphal de misericordia com a redemptor glorios de natura humana: la qual cadira justament li sera deguda com a fill de dauid ço es de vostra senyoria qui deuallau de la propria linea del misericordios rey Dauid: e regnara en la casa de Jacob (Iacob) eternalment: ço es en lo regne del seu pare eternal: ab lo qual ell sera egual en potencia e gloria: e sera senyor e regidor sobre tots los elets del regne seu: Lo qual regne james haura fi. E vos senyora aquell dia sereu molt gloriosa e alegra de la inestimable gloria del vostre tan amat fill. E lo senyor volent mes alegrar vostra merçe apres pochs dies del seu pujament trametra lo sanct sperit sobre tots los del vostre collegi: de que vos senyora haureu inestimable goig vehent los dexebles e criats del vostre fill axi plens de la sciencia diuina e de la gracia del sanct sperit. ¶ E apres senyora que sera finit lo temps que la magestat diuina ha constituit vostra merce ature en aquesta mortal vida: pujareu en lo regne del cel ab gloria no recomptable abraçada ab lo vostre excellent fill: qui per vos deuallara ab tota la cort del cel. E sereu altament receptada per tota la sancta trinitat e dignament collocada en aquella cadira real que a mare de deu se pertany. ¶ O senyora alegres vostra merçe car pot esser molt certa: que aquell dia finiran totes les dolors vostres: e hauran complida perfectio los vostres goigs: car eternalment sereu ajustada ab aquell del qual huy sereu mare: e tot lo que huy es promes a vostra altesa aquell dia us (diaus) sera donat. ¶ Perço senyora suplich vostra merce no tema ni se espante de les dolors temporals: puix los goigs seran sens fi. Sia de vostra senyoria no tardeu lo consentiment: car grans e innumerables son los bens que de aquest misteri se han a seguir (aseguir). E vehent gabriel que la senyora verge staua tota pensosa e recollegida dins si mateixa: e conexent que pensaua estretament en lo que ell de part de la diuina magestat li hauia dit: e ja tenia consell ab si mateixa sobre lo delliber de aquest consentiment. ¶ Crida lo dit gabriel hun angell de aquells quil hauien acompanyat e dix li. Cuytau als lims e digau a Adam e als fills seus: que ara es hora de cridar e demanar merçe a aquesta senyora: car la fahena de la sua redempcio sta per cloure. E anant langel molt cuytadament denuncia a Adam lo que manat li era ¶ E hoint la dita missatgeria Adam se prostra ab tots los fills seus: e comença a cridar ab gran fe e deuocio reclamant a la senyora e deya. ¶ In te domina speraui: non confundar in eternum: in tua misericordia libera nos. Volent dir: O senyora e filla mia ja sab vostra merçe que en vos apres deu es tota la sperança mia: no sia yo confus senyora: ne reste eternalment en la dolor que ara so: ans clement vos placia obrir les entramenes de la vostra misericordia e hauer pietat dels dolorats fills meus e de mi e voler nos deliurar de tanta pena per lo vostre gracios consentiment. ¶ E en aquesta pregaria e crit continua Adam els fills seus fins mereixqueren esser hoits.

Capitol XXI. Qui continua lo parlar del embaxador

Capitol XXI. Qui continua lo parlar del embaxador ab la senyora verge denunciant li les sues grans dolors e la causa de aquelles.

Ara senyora vull declarar a vostra merçe la causa de les dolors vostres segons tinch manament de la magestat diuina: perque ab mes esforç les pugau passar quant vendra la jornada: car scrit es. ¶ Minus iacula feriunt q preuidentur. Car les coses preuistes: e ja ans del temps sabudes menys nafra fan en lo cor huma que no aquelles que venen sobtosament. E vol nostre senyor sia vostra merçe largament informada de aquestes coses perque lo consentir de vostra senyoria sia pus excellent e molt pus meritori: puix ensemps ab lo fill accepteu tantes e tan extremes dolors. Car aquest senyor qui sera fill vostre nomena Ysayes en les sues profecies. ¶ Virum dolorum et scientem infirmitatem. Car en lo instant que vostra senyoria haura donat lo consentiment home perfet sera trobat dins les entramenes vostres en forma molt chiqua. ¶ E aquesta es la gran nouitat que jeremies vist hauia quant dix ¶ Creauit dominus nouum super terram femina circundabit virum. E axi tanchat dins vostra senyoria haura perfet saber e sciencia: e dins la sua sanctissima anima veura clarament tots los peccats de natura humana passats presents e esdeuenidors: per los quals ell te a satisfer largament per infinides dolors quel turmentaran tan agudament dins la sua sanctissima anima e defora en lo seu delicatissim cors: que pot creure vostra merce que ja dins lo vostre ventre sera crucificat per continues dolors: entant ques pot dir: que ans sera crucificat que nat. E axi sera abeurat en dolors que be sera dit home dolorat: sentint en sa persona largament les infirmitats humanes aquelles que sens peccat se poden sentir: Car peccat ni culpa a sa magestat acostar nos poran: ans per destrohir los peccats dels homens dara si mateix a mort. ¶ En aquestes dolors senyora lo acompanyareu vos continuament: e tant com pus alegra sereu sentint dins vos deu humanat: tant coltell de dolor trauessara la anima de vostra piadosa senyoria sentint lo vostre fill axi de dolors acompanyat: les quals continuaran e augmentaran crexent la edat sua. ¶ Car naxent del vostre ventre e venint en lo miserable mon sera tant poch conegut ni estimat que posada ni loch de repos no trobara. Les creatures sues lo perseguiran continuament: e com mes se manifestara e majors miracles e gracies als homens comunicara: mes sera per ells desconegut e perseguit. Afegint li penes a penes e turments a turments fins que porten a fi la vida sua: La qual termenara en la edat de trenta y tres anys e tres mesos comptant de la natiuitat sua fins al vltim dia en lo qual vostra senyoria veura complida aquella prophecia de Esdras: qui diu parlant en persona del pare eternal. ¶ Post annos hos morietur filius meus ihesus et conuertetur seculum. Car apres de aquests anys que dit he a vostra senyoria morra lo fill de deu e fill vostre nomenat Jesus: e sera conuertit e saluat lo vniuersal mon. ¶ La manera de aquesta mort senyora es tan agra e tan fort de hoir que no la recitare a vostra senyoria estesament: car aquesta dolor sobrepujara a totes altres que dir ni estimar se puguen. E ara senyora les entramenes de vostra altesa stan tendres e no acostumades en dolors: e perço no porien hoir tan cruels penes sens gran perill de la delicada persona vostra. ¶ Veritat es senyora que de aço sera vostra merçe molt largament informada per lo mateix senyor fill vostre: car en tota la vida sua moltes e diuerses vegades parlareu e praticareu los dos de aquella vltima e dolorosa jornada: e de les penes dolors e turments que vostra merce te a veure e contemplar en aquella persona sua a vos tan cara y tan amada ¶ Ara senyora basta al present a vostra senyoria saber que tot lo curs de la vida del senyor fill vostre ha esser en moltes dolors e penes en les quals vos participareu molt largament: e la mort sua he de esser infinidament penosa e vituperosa e de tota specia de penes acompanyada: e per vos senyora molt dolguda e plorada ¶ E hauent hoit la gloriosa verge lo parlar de gabriel que li denunciaua com aquell excellent fill que ella hauia a concebre e parir hauia a sotsmetre la persona sua a tantes penes e dolors: alteras tota e muda de color: axi com aquella que jal amaua de cor ans quel hagues concebut. E perço es dit de sa mere. ¶ Prius concepit mente qp corpore Car primer lo concebe en la pensa per feruent amor: que no en lo corporal ventre. E gabriel qui ab singular deuocio staua contemplant lo humil e virginal gest de la senyora vehent la alteracio e mudament de la sua cara e les lagrimes habundoses que regauen aquella: dix a sa altesa ab molta reuerencia. ¶ O excellent senyora no sia desmayar car ab tot que d´aquest fill vostra merce haja de veure tantes dolors com dit vos he: infinits seran los goigs que de sa clemencia haureu: e sia certa vostra senyoria: que les dites dolors finiran algun temps: e los goigs james no hauran fi.