Capitol XXV. Com lo missatger gabriel prega e reclama les virtuts...

Capitol XXV. Com lo missatger gabriel prega e reclama les virtuts: induhissen la sanctissima verge al consentiment e la excellent Reyna caritat fon la primera qui ab gran instancia suplica la senyora.

Hauent dit lo missatger totes les sobredites rahons a la senyora: e vehent que sa merce no responia ans staua tota eleuada en contemplacio diuina. giras a les donzelles de sa senyoria: que stauen aqui en seruey de sa altesa e dix los. O donzelles excellents vosaltres qui sou tan acceptes a nostra senyora ajudaume a suplicar sa real clemencia vulla donar conclusio en esta fahena. ¶ Tempus est vt reuertar ad eum qui misit me. Car temps es que yo torne a aquell quim ha trames (misit : misiva : missió; misión). ¶ E leuant se les donzelles molt prest les quals totes guarduauen molta cortesia e reuerencia a la sancta caritat: Car era la pus preminent de totes: e perço ella anant primera totes la seguiren. E venint dauant la senyora feta gran reuerencia e ficant los genolls dauant sa altesa: la dita caritat qui staua primera pres les mans de la Senyoria besant aquelles moltes vegades dient li. O magnanima senyora: y no sou vos la que tant haueu desijat e demanat la redempcio de natura humana: veu que ara sta en vostres mans perque tardau aquella: e no sab vostra senyoria que es scrit. ¶ Ylarem enim datorem diliget deus. Car lo alegre (ylarem: hilaridad) e desempachat donador ama nostre senyor deu. ¶ O senyora y no sab vostra merce que la porta de paradis es tanquada: e que la magestat de nostre senyor deu no delibera donar la clau a nengu sino sols al fill vostre: segons: diu Ysayes parlant en persona del seu diuinal pare lo qual diu. ¶ Dabo clauem domus dauid super humerum eius: et aperiet et non erit qui claudat: claudet et non erit qui aperiat. Volent dir: com lo meu vnigenit fill sera humanat yo li dare (daré; donaré) la clau de la casa de Dauid: la qual portara sobre sos muscles: e obrira e no sera nengu qui puga tanquar: e si ell tanqua nengu no pora obrir. ¶ O ma senyora que aquesta clau me par a mi significa la mort preciosa del fill de deu: Lo qual en quant deu no la pot hauer: car es impassible e inmortal: per vos senyora la te hauer. Car mortal e passible lo haueu a concebre e parir. E sera vberta aquella real casa de Dauid: ço es la gloria de paradis: hon regnara lo dit Senyor fill vostre com a Rey pacifich e infinidament misericordios: e sera cantat a gloria sua. ¶ Rex pacificus magnificatus est: qui aperuit credentibus regna celorum. Volent dir: gloria e magnificencia sia donada al Rey pacifich: qui ab la impreciable clau de la sua mort ha vbert als crehents en ell lo regne del cel. ¶ O senyora sabeu quant se posara lo fill vostre aquesta clau sobre los seus muscles: en lo darrer dia de la vida sua. Car portara la creu en que deu morir publicament sobre les sues spatles per la ciutat de Jherusalem mostrant que ab ella te a obrir parays. ¶ Aquesta clau senyora fins açi es stada molt auorrida (avorrida) e menyspreada plena de rouell (rovell) de peccats. Car no ses acostumat fins a la present jornada posar en creu sino criminosos e peccadors. Ara senyora sera mudada la sort de aquella creu: car per la preciosa mort del senyor fill vostre qui en ella sera celebrada perdra tot rouell e sera molt ben daurada e singularment esmaltada de aquella sanch purissima del vostre fill. E sera per tot lo mon molt exalçada e lohada e digna de esser clau de parays: e per ella sera lome remut (redimit; redimido) e saluat. ¶ E tot aço aconseguira natura humana per lo vostre consentiment no tardeu senyora ¶ Quia occuli hominum in te sperant domina: vt tu des escam illorum in tempore oportuno: Car los vlls de tots los homens en vos senyora miren: e speren suplicant vostra clemencia: los vullau donar lo pa de vida: puix lo temps oportu es vengut: que la pietat diuina ha posat esta fahena tota en poder vostre. E vol sa magestat que aquest pa qui te a fartar la fam insaciable dels homens vos sola lo hajau a pastar dins lo vostre insigne ventre. Car de vostra merce es dit per Salamo. ¶ Facta est quasi nauis de longe portans panem. Volent dir que sou feta axi com a nau portant de molt luny lo pa als famejants Car del cel lo fareu deuallar inuisible e immortal: e pastat per vos visible e palpable e mortal als homens lo comunicareu. E yo senyora lo coure (couré; coceré) en aquella fornal de la creu ab lo ardent foch meu: perque sia pus dolç e pus saboros: e conuidare als homens que vinguen en (y ne) mengen e tasten la suauitat (suavitat) de aquest pa de vida: e dire a ells. ¶ Accipite et manducate hic est panis de celo descendens: si quis ex ipo manducauerit non morietur in eternum Dient los ab gran plaer que prenguen e mengen de aquest pa celestial q es vianda dels benauenturats: e nengu que de ell menjara dignament: no morra eternalment. ¶ O senyora ab quant plaer fare yo aquesta cena o conuit (convit) a tota natura humana. Mes ja sab vostra senyoria que sens vos no puch fer res: vos ma senyora sou la que haueu a rebre lo tresor e apres comunicarleu a mi: e yol despendre largament ab feruor de amor. Sia de vostra merce no tardeu de pendre ço que ab tanta liberalitat vos es offert. E apres que la sancta donzella caritat nomenada hague de tot son poder inflamada la senyora en la amor de natura humana suplicant sa merçe que consentis per la salut e reparo d´aquella: torna a besar les mans de sa senyoria donant fi en son parlar: e apartas per fer loch a les altres nobles donzelles que volien sa merçe de aço mateix supplicar.

Capitol XXIIII. embaxador concebiment Elisabeth induhi sa merçe resposta.

Capitol XXIIII. Com lo embaxador dix a la senyora lo concebiment de Elisabeth: e induhi sa merçe a tornar resposta.

Senyora per que vostra merçe veja es alegre de les marauelloses obres diuines: recomptare a vostra merce vna noua marauella: La qual es aquesta. ¶ Ecce elisabeth cognata tua: et ipsa concepit filium in senectute sua: et hic mensis est sextus illi: que vocatur sterilis: quia non erit impossibile apud deum omne verbum. Car sia certa vostra senyoria: que aquella tan amada cosina germana vostra Elisabeth muller de zacaries: ha concebut vn fill en la antiga edat sua (senectute : senectud, senectut; vellea): e es ja de sis mesos prenyada: aquella que del tot era steril per natura e per edat: Car nenguna cosa no es impossible a nostre senyor deu de quantes dir ni rahonar se poden. ¶ Ara senyora vostra merce ha hoit largament tot lo fet de aquest misteri: e lo modo e la manera. ¶ Jocundare (Iocundare) filia syon: et exulta satis filia iherusalem. &c (7c, c en rayeta damún) quoniam auditui tuo datum est gaudium et leticia. Alegrau vos senyora filla de syon: feu gran festa filla de jerusalem: car a la hoyda vostra es donat gran goig e alegria. E per ço senyora suplicam ara a vostra merçe tota natura angelica e humana dient. ¶ Audiamus et nos a te responsum leticie: quod desideramus: vt iam exultent ossa humiliata. Volent dir: que sia de vostra merce hojam aximateix nosaltres resposta de alegria segons desijam: per ques puguen adelitar e hauer goig los ossos humiliats e aterrats de Adam e dels fills seus: los quals senyor speren ab grandissim desig lo consentiment vostre: e dien. ¶ Expectamus et nos o domina verbum miserationis: quos miserabliter premit sententia dampnationis. Volent dir. O senyora: e nosaltres ab gran fam speram la paraula de clemencia e miseracio: los quals ab tanta miseria som opremuts per sentencia de dampnacio. ¶ Et ecce offertur tibi precium nostre salutis: statim liberabimur si consentis. E veus excellent senyora: que a vos es offert lo preu de nostra salut: acceptau lo senyora per merce: car tantost serem deliures si consentiu. ¶ In sempiterno deu verbo facti sumus omnes: et ecce morimur: in tuo breui responso sumus reficiendi: vt ad vitam reuocemur: Car per la paraula de deu eternal som fets homens: e veu senyora que ara morim: e per la vostra breu resposta serem reforçats: e a vida retornats. ¶ Hec suplicat a te o pia virgo flebilis Adam cum misera sobole sua exul de paradiso. O piadosa verge que de aço suplica a vostra merce lo ploros e dolorat Adam ab tota la miserable generacio sua trobant se exellats de parahis. ¶ Hec abraam hec dauid hec ceteri flagitant sancti patres tui: qui et ipsi habitant in regione vmbre mortis. Car aço senyora demana e desija Abraam e Dauid: e tots los sancts pares vostres: los quals stan e habiten en aquella dolorosa regio apartada de tot delit acompanyada de hombra (ombra; vmbre, umbre; umbría; sombra) de mort. ¶ Hoc totus mundus tuis genibus prouolotus expectat. O senyora excellent que aço spera e demana tot lo mon ab los genolls ficats dauant vostra alta senyoria. E no sens (seus) molta raho. ¶ Quia ex ore tuo pendent consolatio miserorum et salus deniquem vniuersorum filiorum adam totius generis tui. Car en vostra altesa e en la vostra boca graciosa sta e penja la consolacio dels miserables: la salut aximateix vniuersal dels fills de Adam: e de tota la generacio vostra. ¶ Da virgo responsum testinanter: o domina responde verbum: quod terra: quod inferi: quod expectant et superi. O verge senyora donau prest resposta: o excellent senyora placiaus dar paraula: car tota la terra la spera: los que son en los lims de infern infatigablement la demanen e la desijen: e los ciutadans de la sobirana ciutat no ab menys desig la speren. ¶ Ipse quoq3 omnium rex et dominus quantum concupiuit de corem tuum: tantum desiderat et responsionis assensum: in qua nimirum proposuit saluare mundum. Car aquell Rey e senyor de tots: tant com mes ama la bellea de vostra senyoria ab major desig spera la resposta del consentiment vostre. per mija de la qual delibera saluar lo mon ¶ Et cui placuisti in silentio: iam magis placebis ey verbo: cum ipse tibi clamet*e celo. o pulcra inter mulieres fac me audire vocem tuam. Car aquell senyor a qui tant haueu plagut per virtuos silenci: ara senyora li plaureu molt mes ab la dolçor del vostre parlament: car ell mateix a vos senyora crida del cel dient. O bella entre totes les dones feu me hoir la vostra desijada veu. O senyora que sperau. ¶ Responde verbum: et suscipe verbum: profer tuum: et concipe diuinum. Sia de vostra merçe senyora respondre paraula: e rebreu paraula: donau senyora ço que vostre es: e concebreu lo que es diuinal: Emitte transitorium: et amplectere sempiternum. Trameteu senyora e donau ço que es transitori: e abraçareu e pendreu lo que es sens fi. ¶ Aperi virgo beata cor fidei: labia confessioni: viscera creatori. Obriu verge benauenturada lo cor vostre a la fe e crehença de aquest diuinal misteri: la boca vostra confesse e manifeste lo que fermament creheu: les entramenes vostres sien vbertes al creador. ¶ Ecce desideratus cunctis gentibus foris pulsat ad hostium. Veu senyora que lo desijat de totes les gents sta defora e toca a la porta. ¶ O site morante pertransierit: et rursus incipies dolens querere: quem diligit anima tua. ¶ O senyora guardau que si molt lo feu sperar: partirsa de aqui: e lauors començareu a dolorar e congoxar cerquant ab molta ansia: aquell qui ama la vostra anima. ¶ Surge: curre: aperi: surge per fidem: curre per deuotionem: aperi per confessionem: Leuau vos senyora e correu e obriu: lo vostre leuar excellent senyora sera per fe: e lo correr per deuocio: e lauors obrireu per confessio.

Capitol XXIII, missatger, Gabriel, supplica, senyora, consentiment

Capitol XXIII. Com lo missatger Gabriel supplica la senyora per part de natura humana: prestas consentiment. E sa merçe volgue saber com se faria que ella concebes verge.

Vehent lo missatger animos que la senyora no responia dix li. o piadosa senyora no sentiu lo crit de natura humana: hajau los merçe senyora que en vostra ma sta la salut sua ¶ E perço senyora lo vostre pare adam en persona de tots diu a la senyoria vostra ¶ Miserere mei domina et sana infirmitatem meam: tolle dolorem et angustiam cordis mei: conuerte luctum nostrum in gaudium et tribulationem nostram in iubilationem. Suplicant vos senyora hajau merçe d´ell e de la generacio sua: e queus placia guarir la infirmitat e cruel malaltia sua e leuar d´ell la dolor e angustia del seu cor: e conuertir lo dol e tristicia de tots ells en goig e alegria. o senyora vsau de clemencia puix teniu lo poder. E la prudentissima senyora com hague largament escoltat lo missatger diuinal: no duptant en res del que dit li era: volent se informar de la manera: dix al angel. ¶ Quomodo fiet istud quoniam virum non cognosco. Volent dir. o missatger glorios com se fara esta fahena: car yo moguda per diuinal inspiracio he fet vot de virginitat ab volentat deliberada de no hauer james ajustament de hom. ¶ E respos lo missatger ab gran plaer a sa senyoria dient. O purissima senyora siau certa que tal vos vol aquell senyor: que per sposa vos ha elegit: mare sereu senyora del seu fill sens rompre virginitat. ¶ De aquesta singular dignitat vostra merce sola se pot alegrar: car haureu goig inestimable trobant vos mare e verge d´excellent puritat. Car sia certa vostra senyoria. ¶ Qui fecit virgam sine folijs germinare: ipse faciet filiam dauid sine semine generare. Car aquell clement senyor qui ha fet la verga sequa lançar fulles e fruyt: aquell mateix fara que vostra senyoria qui sou la filla de Dauid sens sement engenrareu. Aquesta obra tan excellent senyora nos ha de fer per via humana: ans sabeu com. ¶ Spiritus sanctus superueniet in te: et virtus altissimi hobumbrabit tibi. Car lo sperit sanct sobreuendra en vostra senyoria e la virtut del altisme vos abrigara tota. ¶ Effitieris grauida et eris mater semper intacta. Car restareu prenyada del dit abrigament: e sereu mare del fill de deu sens james perdre vostra excellent virginitat. ¶ Paries quidem filium et virginitatis non patieris detrimentum. Car vostra merce senyora parra fill sens nenguna lesio de la purissima virginitat vostra. ¶ Ut benedicta dicaris inter omnes mulieres. ¶ E perço sereu beneyda e singularment lohada entre totes les dones: e pora dir vostra senyoria. ¶ Ego mater pulcre dilectionis et timoris et magnitudinis et sancte spei: in me omnis spes vite et virtutes. Car vostra altesa sera huy mare de tanta bellea: que egual a vostra merce nos trobara en lo cel ni en la terra. Car sobre vos sol deu es: sots vos senyora son totes les coses creades: sou e sereu la pus amable creatura que deu haja creat: car viuint en la present vida sentireu mes de la amor diuina que tots los serafins. Sereu senyora molt temerosa als diables: car hoint lo vostre excellent nom Maria nomenar tots fugiran: que de vostra senyoria sera dit. ¶ Terribilis vt castrorum acies ordinata. Car axi sereu terrible y espantosa als diables com vna batalla ben guarnida e molt ordenada de valents cauallers: car per lo vostre poder e força seran destroydes totes les guarnicions e forçes sues e li leuareu la presa de les mans: dient a ell ab gran vituperi. ¶ Noli extolli de casu mulieris: quia mulier conteret caput tuum. Volent dir. O diable maluat qui stas amagat en lo boscatge d´aquesta mortal vida per robar e matar los caminants per aquella: not vulles ensupbir de la victoria que haguist de la primera dona: La qual de la gran altea de gracia deroquist: e en lo laç de peccat la catiuist: car per mi qui so dona te sera trencat lo cap e la força: e leuada la tirannica senyoria. ¶ O senyora quant sereu magnanima e gran donadora de gracies als hobedients y deuots a vostra alta senyoria: no sera negu certament freturos de misericordia e gracia: que a vostra merçe se comane. Car mare sereu de sancta sperança: car en vos senyora se trobara tota manera de sperança de vida virtuosa: e poran dir de vostra senyoria totes les gents de la terra. ¶ Ipsa est porta ac semita (senda) salutis 7 via nostre reconciliationis. Car vos sou porta e carrera de la salut humana: e via de la sua reconciliacio. ¶ Ideo quem et qd nascetur ex te sanctum vocabitur filius dei. E perço senyora lo que de vos naxera sera sanct dels sancts nomenat fill de deu: Car aquell mateix qui es fill de deu eternal sera fill vostre natural. ¶ E de aquest senyor parlaua Daniel auisant als juheus del temps del adueniment seu per quel coneguessen e dignament lo rebessen: ço es que ells no faran: ans tot lo contrari: e deyals. ¶ Cum venerit sanctus sanctorum tunch cessabit vnctio vestra. Volent dir: guardau Juheus teniu los vlls vberts quant veureu que Rey vnctat ni de vostra nacio no regnara sobre vosaltres: siau certs que lauors vendra lo sanct dels sancts aquell per lo qual tots los sancts (saucts) son sanctificats. Aquest sera Rey eternal vnctat de la vnctio diuina: car de la magestat sua es dit. ¶ Super solium dauid et super regnum eius sedebit in eternum. Car vos excellent senyora sou la real cadira de la casa de Dauid sobre la qual vol seure e reposar lo Rey eternal: lo qual se adelitara molt de hauer vostra altesa per mare: e vos senyora no menys de hauer sa magestat per fill. E perço ha dit Ysayes. ¶ Preparabitur in misericordia solium et sedebit super eum in veritate. Volent dir que la clemencia diuina quant deliberaria manifestar la misericordia sua als homens prepararia vna cadira de singular excellencia: en la qual mostraria lo seu alt saber e poder: e en aquella seuria en veritat. ¶ Aquesta cadira senyora fou vos car eternalment vos ha sa magestat preparada y elegida per a repos y delit seu: atorgau li senyora la posada: puix sou certa quant la desija. ¶ Quia concupiuit rex speciem tuam. Car lo Rey del cel es tant enamorat de la singular bellea vostra que delibera deuallar en terra e cloures dins lo vostre virginal ventre. ¶ E com aqui sera humanat ab gran plaer dira. ¶ Hec requies mea: hic habitabo quoniam elegi eam. Volent dir: aquest es lo loch del meu repos: açi habitare per spay de nou mesos: car aquest sanct retret he yo per a mi elegit.