Capitol XXVI. magnanimes senyores misericordia pietat suplicaren senyora prestas consentiment

Capitol XXVI. Com les magnanimes senyores misericordia e pietat suplicaren la senyora prestas consentiment per amor de natura humana.

Venint les dos amables germanes qui separar nos poden les quals son nomenades misericordia e pietat: e les dos ensemps prostrades als peus de la senyora besant aquells ab profunda humilitat e dreçant se abduy parla misericordia e dix. O ma senyora e no sab vostra merce que apres d´aquella cayguda dolorosa de Adam trobant se lançat de parays en ira (jra) de son creador: perseguit per totes les creatures: fora del tot perit: si ma germana pietat e yo nol haguessem emparat: e ab la sperança mia passa tota la dolorosa vida sua: e mori ab aquesta sperança. E en los lims hon ara es james la ha perduda perque yo senyora de aquell temps ença so stada procuradora e aduocada de natura humana. E sabent que per dona hauia a començar la reparacio sua so stada molt familiar a les dones. E venint vostra altesa en lo mon tantost en la marauellosa e singular concepcio vostra conegui que vos ereu aquella: qui tots sperauem: e ab gran goig digui. ¶ Tu es illa promissa: illa expectata: illa desiderata. Volent dir: vos senyora sou aquella: que la clemencia diuina ha promes al hom per reparacio y delit seu: vos sou aquella que tots desijam: e speram ¶ E en lo instant senyora queus hagui coneguda me doni al seruir vostre: e de vostra merce james me so partida. E com vostra senyoria es stada de edat de matremoni: al cel so pujada per inclinar la magestat diuina que volgues pendre vostra altesa per sposa. E ab los crits e suplicacions mies venci lo inuencible: e fon content de deuallar en terra e fer lo dit matremoni ab vostra merce: dient que eternalment vos hauia elegida per a celebrar aquest misteri dins les entramenes vostres de la vnio diuina e humana: e ara senyora tardau de acceptar ço queus es offert. ¶ Guardau senyora que aquest infinit tresor nengu nol pot rebre: sino sola vos. ¶ O senyora alegrau vos d´aquella dignitat tant immensa: que sola meritau rebre aquest impreciable tresor: vostra merce sera la dispensera e comunicarleu a natura humana. E en la distribucio de aquest infinit yo sere ab vostra senyoria tostemps. Vos senyora ma fillareu (me afillareu): e per vostra merce sere amada e coneguda e estimada per les gents: e vostra altesa sera intitulada mare de misericordia: e diran a vostra senyoria tots los homens justs e peccadors ¶ O maria mater gratie mater misericordie: de tuo vtero misericordia est nata: in tuo vtero fuit plantata: ideo merito mater misericordie es nuncupata. Volent dir: O maria senyora vos sou mare de gracia: car per vos la hauem rebuda: E mare de misericordia: car per lo mija vostre la hauem vista e coneguda: del vostre ventre purissim misericordia es nada: dins ell es stada plantada: e perço dignament sou mare de misericordia nomenada ¶ O la mia senyora que aço nos pora dir fins hajau concebut e parit: no tardeu vida mia: puix me sou mare nom façau penar: contentau prestament lo meu desig. ¶ In hac sola re ne timeas prudens virgo presumptionem: quia et signata in silentio vere cum dia: magis tamen (tamé; de ahont ix la b de “també”? Del mateix loch que al castellá también; pot sé “tam bene”) nunc in verbo pietas necessaria. Car en aquesta cosa nous cal tembre de presumpcio verge prudentissima: que molt largament haueu mostrada la vostra humil vergonya ab lo callar que fins açi haueu fet: ara senyora es molt mes necessari que mostreu pietat en vostra paraula ¶ O ma senyora socorreu a la necessitat mia car sens vos yo reste pobra: e no tinch que donar. E ja sab vostra senyoria quant so yo animosa e larga de cor desijosa de tostemps donar: e ara no tinch ni puch donar sino bens temporals: e aço senyora no farta ni contenta la voluntat mia: bens infinits he mester senyora: perque puga destribuir sens cessar: Los quals en lo mon nos troben: del cel han a deuallar obriu senyora la vostra boca: e sera vbert lo cel. Aparellau les entramenes vostres: e rebreu lo fill de deu. Car aquest es lo tresor que yo cerque e demane del començament del mon ença: e no he trobat james quil maja donat: perque ara suplique vostra merce quel prengau ell me doneu. Car yo senyora tinch a destribuir aquest fill vostre: e dire a vostra altesa com la sanch sua dare tota per la redempcio de natura humana. La anima sua fare partir del cors per mort e trametre la als lims per deliurar los catius que aqui son. Lo seu cors glorios e inmortal apres la sua mort fare que reste en lo mon sagramentalment en refectio e vianda de les animes deuotes perque rebent a ell e sentint la dolçor sua hajen molta raho de dir. ¶ Vere tu es dilectus meus electus ex milibus: in quo complacuit anime mee habitare omnibus diebus vite sue. Volent dir: verdaderament senyor vos sou lo meu amat elegit entre mil ço es entre tots los creats: en lo qual se adelitara la anima mia tots los dies de la vida sua. Los merits infinits de aquest senyor fill vostre dare als freturosos: e axi enriquire los pobres: fartare los famejants: a tots dare vianda: nengu que a mi reclame nos partira sens gracia: puix lo tresor es habundos: e so certa que per molt que done nunqua minuara ¶ O senyora y aqui tal riquea spera: tota tarda li es pena: sia de vostra merce desempachau la resposta: car la clemencia diuina es presta de contentar mon desig donant se als homens: vnintse (o vnint se) ab la sua natura si vostra senyoria consent: perque yo per ells sia coneguda lohada e magnificada. Perque la mia germana pietat e yo suplicam vostra senyoria dient. ¶ Aperiantur nobis ianue sempiterne: vt enarreus in eternum mirabilia tua. Volent dir que sia de vostra merce obrir a nosaltres la porta de la vostra deliberada volentat e rebrem aquell qui es deu eternal: perque recomptem eternalment les marauelles e gracies vostres.

Capitol XXV. Com lo missatger gabriel prega e reclama les virtuts...

Capitol XXV. Com lo missatger gabriel prega e reclama les virtuts: induhissen la sanctissima verge al consentiment e la excellent Reyna caritat fon la primera qui ab gran instancia suplica la senyora.

Hauent dit lo missatger totes les sobredites rahons a la senyora: e vehent que sa merce no responia ans staua tota eleuada en contemplacio diuina. giras a les donzelles de sa senyoria: que stauen aqui en seruey de sa altesa e dix los. O donzelles excellents vosaltres qui sou tan acceptes a nostra senyora ajudaume a suplicar sa real clemencia vulla donar conclusio en esta fahena. ¶ Tempus est vt reuertar ad eum qui misit me. Car temps es que yo torne a aquell quim ha trames (misit : misiva : missió; misión). ¶ E leuant se les donzelles molt prest les quals totes guarduauen molta cortesia e reuerencia a la sancta caritat: Car era la pus preminent de totes: e perço ella anant primera totes la seguiren. E venint dauant la senyora feta gran reuerencia e ficant los genolls dauant sa altesa: la dita caritat qui staua primera pres les mans de la Senyoria besant aquelles moltes vegades dient li. O magnanima senyora: y no sou vos la que tant haueu desijat e demanat la redempcio de natura humana: veu que ara sta en vostres mans perque tardau aquella: e no sab vostra senyoria que es scrit. ¶ Ylarem enim datorem diliget deus. Car lo alegre (ylarem: hilaridad) e desempachat donador ama nostre senyor deu. ¶ O senyora y no sab vostra merce que la porta de paradis es tanquada: e que la magestat de nostre senyor deu no delibera donar la clau a nengu sino sols al fill vostre: segons: diu Ysayes parlant en persona del seu diuinal pare lo qual diu. ¶ Dabo clauem domus dauid super humerum eius: et aperiet et non erit qui claudat: claudet et non erit qui aperiat. Volent dir: com lo meu vnigenit fill sera humanat yo li dare (daré; donaré) la clau de la casa de Dauid: la qual portara sobre sos muscles: e obrira e no sera nengu qui puga tanquar: e si ell tanqua nengu no pora obrir. ¶ O ma senyora que aquesta clau me par a mi significa la mort preciosa del fill de deu: Lo qual en quant deu no la pot hauer: car es impassible e inmortal: per vos senyora la te hauer. Car mortal e passible lo haueu a concebre e parir. E sera vberta aquella real casa de Dauid: ço es la gloria de paradis: hon regnara lo dit Senyor fill vostre com a Rey pacifich e infinidament misericordios: e sera cantat a gloria sua. ¶ Rex pacificus magnificatus est: qui aperuit credentibus regna celorum. Volent dir: gloria e magnificencia sia donada al Rey pacifich: qui ab la impreciable clau de la sua mort ha vbert als crehents en ell lo regne del cel. ¶ O senyora sabeu quant se posara lo fill vostre aquesta clau sobre los seus muscles: en lo darrer dia de la vida sua. Car portara la creu en que deu morir publicament sobre les sues spatles per la ciutat de Jherusalem mostrant que ab ella te a obrir parays. ¶ Aquesta clau senyora fins açi es stada molt auorrida (avorrida) e menyspreada plena de rouell (rovell) de peccats. Car no ses acostumat fins a la present jornada posar en creu sino criminosos e peccadors. Ara senyora sera mudada la sort de aquella creu: car per la preciosa mort del senyor fill vostre qui en ella sera celebrada perdra tot rouell e sera molt ben daurada e singularment esmaltada de aquella sanch purissima del vostre fill. E sera per tot lo mon molt exalçada e lohada e digna de esser clau de parays: e per ella sera lome remut (redimit; redimido) e saluat. ¶ E tot aço aconseguira natura humana per lo vostre consentiment no tardeu senyora ¶ Quia occuli hominum in te sperant domina: vt tu des escam illorum in tempore oportuno: Car los vlls de tots los homens en vos senyora miren: e speren suplicant vostra clemencia: los vullau donar lo pa de vida: puix lo temps oportu es vengut: que la pietat diuina ha posat esta fahena tota en poder vostre. E vol sa magestat que aquest pa qui te a fartar la fam insaciable dels homens vos sola lo hajau a pastar dins lo vostre insigne ventre. Car de vostra merce es dit per Salamo. ¶ Facta est quasi nauis de longe portans panem. Volent dir que sou feta axi com a nau portant de molt luny lo pa als famejants Car del cel lo fareu deuallar inuisible e immortal: e pastat per vos visible e palpable e mortal als homens lo comunicareu. E yo senyora lo coure (couré; coceré) en aquella fornal de la creu ab lo ardent foch meu: perque sia pus dolç e pus saboros: e conuidare als homens que vinguen en (y ne) mengen e tasten la suauitat (suavitat) de aquest pa de vida: e dire a ells. ¶ Accipite et manducate hic est panis de celo descendens: si quis ex ipo manducauerit non morietur in eternum Dient los ab gran plaer que prenguen e mengen de aquest pa celestial q es vianda dels benauenturats: e nengu que de ell menjara dignament: no morra eternalment. ¶ O senyora ab quant plaer fare yo aquesta cena o conuit (convit) a tota natura humana. Mes ja sab vostra senyoria que sens vos no puch fer res: vos ma senyora sou la que haueu a rebre lo tresor e apres comunicarleu a mi: e yol despendre largament ab feruor de amor. Sia de vostra merce no tardeu de pendre ço que ab tanta liberalitat vos es offert. E apres que la sancta donzella caritat nomenada hague de tot son poder inflamada la senyora en la amor de natura humana suplicant sa merçe que consentis per la salut e reparo d´aquella: torna a besar les mans de sa senyoria donant fi en son parlar: e apartas per fer loch a les altres nobles donzelles que volien sa merçe de aço mateix supplicar.

Capitol XXIIII. embaxador concebiment Elisabeth induhi sa merçe resposta.

Capitol XXIIII. Com lo embaxador dix a la senyora lo concebiment de Elisabeth: e induhi sa merçe a tornar resposta.

Senyora per que vostra merçe veja es alegre de les marauelloses obres diuines: recomptare a vostra merce vna noua marauella: La qual es aquesta. ¶ Ecce elisabeth cognata tua: et ipsa concepit filium in senectute sua: et hic mensis est sextus illi: que vocatur sterilis: quia non erit impossibile apud deum omne verbum. Car sia certa vostra senyoria: que aquella tan amada cosina germana vostra Elisabeth muller de zacaries: ha concebut vn fill en la antiga edat sua (senectute : senectud, senectut; vellea): e es ja de sis mesos prenyada: aquella que del tot era steril per natura e per edat: Car nenguna cosa no es impossible a nostre senyor deu de quantes dir ni rahonar se poden. ¶ Ara senyora vostra merce ha hoit largament tot lo fet de aquest misteri: e lo modo e la manera. ¶ Jocundare (Iocundare) filia syon: et exulta satis filia iherusalem. &c (7c, c en rayeta damún) quoniam auditui tuo datum est gaudium et leticia. Alegrau vos senyora filla de syon: feu gran festa filla de jerusalem: car a la hoyda vostra es donat gran goig e alegria. E per ço senyora suplicam ara a vostra merçe tota natura angelica e humana dient. ¶ Audiamus et nos a te responsum leticie: quod desideramus: vt iam exultent ossa humiliata. Volent dir: que sia de vostra merce hojam aximateix nosaltres resposta de alegria segons desijam: per ques puguen adelitar e hauer goig los ossos humiliats e aterrats de Adam e dels fills seus: los quals senyor speren ab grandissim desig lo consentiment vostre: e dien. ¶ Expectamus et nos o domina verbum miserationis: quos miserabliter premit sententia dampnationis. Volent dir. O senyora: e nosaltres ab gran fam speram la paraula de clemencia e miseracio: los quals ab tanta miseria som opremuts per sentencia de dampnacio. ¶ Et ecce offertur tibi precium nostre salutis: statim liberabimur si consentis. E veus excellent senyora: que a vos es offert lo preu de nostra salut: acceptau lo senyora per merce: car tantost serem deliures si consentiu. ¶ In sempiterno deu verbo facti sumus omnes: et ecce morimur: in tuo breui responso sumus reficiendi: vt ad vitam reuocemur: Car per la paraula de deu eternal som fets homens: e veu senyora que ara morim: e per la vostra breu resposta serem reforçats: e a vida retornats. ¶ Hec suplicat a te o pia virgo flebilis Adam cum misera sobole sua exul de paradiso. O piadosa verge que de aço suplica a vostra merce lo ploros e dolorat Adam ab tota la miserable generacio sua trobant se exellats de parahis. ¶ Hec abraam hec dauid hec ceteri flagitant sancti patres tui: qui et ipsi habitant in regione vmbre mortis. Car aço senyora demana e desija Abraam e Dauid: e tots los sancts pares vostres: los quals stan e habiten en aquella dolorosa regio apartada de tot delit acompanyada de hombra (ombra; vmbre, umbre; umbría; sombra) de mort. ¶ Hoc totus mundus tuis genibus prouolotus expectat. O senyora excellent que aço spera e demana tot lo mon ab los genolls ficats dauant vostra alta senyoria. E no sens (seus) molta raho. ¶ Quia ex ore tuo pendent consolatio miserorum et salus deniquem vniuersorum filiorum adam totius generis tui. Car en vostra altesa e en la vostra boca graciosa sta e penja la consolacio dels miserables: la salut aximateix vniuersal dels fills de Adam: e de tota la generacio vostra. ¶ Da virgo responsum testinanter: o domina responde verbum: quod terra: quod inferi: quod expectant et superi. O verge senyora donau prest resposta: o excellent senyora placiaus dar paraula: car tota la terra la spera: los que son en los lims de infern infatigablement la demanen e la desijen: e los ciutadans de la sobirana ciutat no ab menys desig la speren. ¶ Ipse quoq3 omnium rex et dominus quantum concupiuit de corem tuum: tantum desiderat et responsionis assensum: in qua nimirum proposuit saluare mundum. Car aquell Rey e senyor de tots: tant com mes ama la bellea de vostra senyoria ab major desig spera la resposta del consentiment vostre. per mija de la qual delibera saluar lo mon ¶ Et cui placuisti in silentio: iam magis placebis ey verbo: cum ipse tibi clamet*e celo. o pulcra inter mulieres fac me audire vocem tuam. Car aquell senyor a qui tant haueu plagut per virtuos silenci: ara senyora li plaureu molt mes ab la dolçor del vostre parlament: car ell mateix a vos senyora crida del cel dient. O bella entre totes les dones feu me hoir la vostra desijada veu. O senyora que sperau. ¶ Responde verbum: et suscipe verbum: profer tuum: et concipe diuinum. Sia de vostra merçe senyora respondre paraula: e rebreu paraula: donau senyora ço que vostre es: e concebreu lo que es diuinal: Emitte transitorium: et amplectere sempiternum. Trameteu senyora e donau ço que es transitori: e abraçareu e pendreu lo que es sens fi. ¶ Aperi virgo beata cor fidei: labia confessioni: viscera creatori. Obriu verge benauenturada lo cor vostre a la fe e crehença de aquest diuinal misteri: la boca vostra confesse e manifeste lo que fermament creheu: les entramenes vostres sien vbertes al creador. ¶ Ecce desideratus cunctis gentibus foris pulsat ad hostium. Veu senyora que lo desijat de totes les gents sta defora e toca a la porta. ¶ O site morante pertransierit: et rursus incipies dolens querere: quem diligit anima tua. ¶ O senyora guardau que si molt lo feu sperar: partirsa de aqui: e lauors començareu a dolorar e congoxar cerquant ab molta ansia: aquell qui ama la vostra anima. ¶ Surge: curre: aperi: surge per fidem: curre per deuotionem: aperi per confessionem: Leuau vos senyora e correu e obriu: lo vostre leuar excellent senyora sera per fe: e lo correr per deuocio: e lauors obrireu per confessio.