Capitol XXXV. Com ans que la sancta donzella humilitat se despedis de la senyora

Capitol XXXV. Com ans que la sancta donzella humilitat se despedis de la senyora fon aqui la inclita germana sua obediencia: qui en presencia de aquella suplica la senyora li plagues obeyr a la voluntat de nostre senyor deu: e tornar resposta al missatger.

Stant axi rahonant se la sancta donzella humilitat ab la sua senyora sobreuengue altra donzella de singular reuerencia hobediencia nomenada. E dix a la dita humilitat. Aturau germana: car dauant vos vull parlar ab nostra senyora: e nons partirem les dos de sa altesa fins haja contentat lo nostre desig. ¶ E agenollant se hobediencia dauant la senyora com a molt priuada e amada per sa senyoria: e fauorida singularment entre totes les donzelles de la cort de sa altesa: acostas molt a sa merçe: e mirarla ab huna cara tota alegra e molt plaent: e ab vn amoros atreuiment prengue sa senyoria per la ma dient. ¶ Consurge consurge iduere vestimentis glorie tue: quia ecce jam venit plenitudo temporis: in quo misit deus filium suum in terris. Volent dir. Leuau leuau senyora vestiu vos les excellents robes de humilitat ab les quals vos acostumau de arrear en les grans solemnitats vostres: en les quals vestidures sta brodada (bordada) e deuisada tota gloria vostra. Ab aquesta vestidura vos contemplaua Dauid mirant vostra altesa en sperit: e perço dix. ¶ Astitit regina a dextris tuis in vestitu de aurato circundata varietate. Volent dir. o senyor e com sta gloriosa aquesta reyna per vostra magestat elegida en mare del vnigenit fill vostre: ab la vestidura daurada de aquell tan singular or de profunda humilitat: embellida e circuyda de totes les virtuts. ¶ Aquesta roba senyora es molt propria per a la present jornada. car sia certa vostra merçe: que ja es venguda la plenitut del temps tant desijat: en lo qual lo pare eternal nostre senyor deu dellibera trametre lo fill seu en la terra: dau li posada senyora: no stigau en cortesies: car en vostra senyoria sola se vol fiar: e metres en mans de vostra merce: e que per vostra altesa lo hajen a veure e conexer los homens: e pendre de ell vida e salut. ¶ Acceptau lo senyora alegrament obeint prestament a la voluntat de nostre senyor deu. Car aquesta sera la pus alta e pus meritoria hobediencia que vostra senyoria james haja feta: e mereixereu per ella totes les dignitats e excellencies que apres vos seguiran: les quals son inrecomptables. E nosaltres totes les donzelles de la cort de vostra senyoria alegres e joyoses de la exaltacio vostra hauem largament supplicat vostra altesa cascuna per si de aquest consentiment: e ara totes ensemps demanam a vostra senyoria aquesta merce: que placia a vostra altesa tornar resposta al excellent missatger: que altra cosa no spera sino hoir lo consentiment de vostra gloriosa boca. ¶ E al senyora escoltant ab molt plaer les rahons de la sua amada donzella hobediencia: afranquili (a + espay + fran + q + li) la cara mostrant que deliberaua contentar a ella e a totes les altres donzelles: e posar en obra lo que elles tant desijauen e demanauen.

Capitol XXXIIII. Com la cortesa e fauorida donzella humilitat supplica la Senyora:

Capitol XXXIIII. Com la cortesa e fauorida donzella humilitat supplica la Senyora: li plagues consentir e acceptar tan alta dignitat.

Fon aqui molt prest vna altra fauorida donzella humilitat nomenada: e acostant se a la senyora ab molta familiaritat besant la ma de sa senyoria dix li. ¶ O domina mea scio quia semper me audis. Volent dir. O senyora mia yo so certa que vos tostemps me hoyu (oíu) e creheu los consells meus. Perço senyora vull dir e supplicar a vostra senyoria: no vulla mes tardar ne pensar en esta fahena: sino sols pendre e acceptar la dignitat: que la magestat diuina us (diuinaus) vol donar: car delibera siau mare de deu e Reyna de parays. ¶ Be so certa senyora que la humilissima pensa vostra se altera de pujar en tan gran e inestimable grau. ¶ Senyora no temau res: consentiu prestament: car yo james me partire de vostra senyoria: e fare tal companyia a vostra merçe: que nostre senyor se delitara continuament en la profundissima humiliacio vostra: en tant (entant) que vostra altesa mateixa dira ¶ Quia respexit humilitatem ancille (a nassal+cille) sue: ecce enim ex hoc beatam me dicent omnes generationes. ¶ Volent dir. Car perço com lo senyor ha mirat la humilitat de la sua seruenta: sere yo dita beneyta per totes les generacions. ¶ O senyora sens nombre seran les excellencies que aconseguireu (a + espay + conseguireu) per lo gran amor quem teniu Yo senyora quim trobe axi ligada e vnida ab la voluntat e pensaments vostres: que no basta nenguna cosa creada a separar la liga vostra e mia. Yo senyora so la scala hon vostra merce es pujada a meritar esser mare de deu. E totes les persones que per amor mia se baixen son per deu exalçades. ¶ E com vostra senyoria haja mes en mi que nenguna altra pura creatura haja agut james ne haura: dignament sobre totes sereu exalçada: car sou vos posada sobre tan ferma pedra: que per molt que munteu en gran altea no haueu perill de caure. Car de vostra senyoria es dit. ¶ Bene fundata est domus domini supra firmam petram. Volent dir. Que vostra altesa qui sou la casa eleta per posada del fill de deu: sou axi ben fundada e fermada sobre mi: que nengun vent de superbia a les parets vostres acostar nos pora james. ¶ Axi senyora acceptau la excellencia de la dignitat maternal: car ab molta seguretat la posseyreu. car tant com mes pujareu en graus de dignitat tant sereu a mi pus affixa e acostada: e alla hon yo so senyora: superbia no saposenta: ans fuig de totes les encontrades mies. Car guerra mortal y hagut entre la dita superbia e mi: del començament del mon ença. E nostre senyor deu ha fauorejat tostemps la mia part. E tots los que han seguit e amat superbia per la potencia diuina son stats atterrats e confusos. E los amichs meus per la sua clemencia molt exalçats e dignificats: segons vostra senyoria ha lest en les histories antigues. ¶ Quia superbia nabugodonosor in bestiam muntauit: sed humilitas ioseph principem israel constituit: Car la superbia de Nabugodonosor lo feu tornar bestia: mes la humilitat d´Ioseph (o Joseph) lo constitui princep de israel E aximateix. ¶ Superbia pharahonem summersit: sed humilitas Moysen exaltauit. ¶ Car superbia feu perir pharaho en la mar roja: e sola humilitat exalça e prospera Moyses. ¶ Infinits son senyora los exemples que de aços porien donar: perque puch dir ab veritat. ¶ Qui me inuenerit: inueniet vitam: et hauriet salutem a domino. Car certament senyora qui a mi trobara em (e me, y me) haura en deuocio: pora dir que ha trobat vida a la sua anima: e ha posat la salut de la profunda font de la gracia diuina. ¶ Per que vos la mia senyora : hauent en mi tan plena Senyoria: no deueu duptar: que la gloria vostra sia vista e coneguda per tot lo mon. Car tots los queus preycaran e confessaran mare de deu: tambes (també es, també se, tamé se) diran de vostra senyoria. ¶ Benedicta tu virga iesse sub limis: quia propter humilitatem tuam vsquem ad sedentem in throno dilatasti. Volent dir: O beneyta sou vos senyora verga de jesse molt alta: car per la vostra profundissima humilitat vos sou tant estesa e dilatada que fins a la magestat diuina sient en lo tro e cadira sua sou plegada e de aqui lo fill de deu feu deuallar. ¶ O senyora puix tanta potencia us (potencia⁹) es donada per excellencia de la humilitat vostra sia de vostra merce executar la. ¶ Luceat lux vestra coram hominibus. Mostres senyora la lum de la vostra potencia: e clareje en presencia de tots los homens: perque ab gran admiracio lohen e glorifiquen lo pare eternal: qui tant vos ha dignificada e exalçada per la singular humilitat vostra. ¶ O senyora insigna placia a vostra senyoria conuidar prestament lo fill de deu que vinga a la posada vostra. Car yo se certament que sa magestat no spera sino quel crideu. ¶ O senyora y quant es excellent e singular la casa vostra: que lo rey e senyor del cel desija retraures en la humil sala del vostre glorios ventre: e aqui pendre conuit molt amoros: nol detingau senyora que ja es venguda la hora per la sauiesa diuina ordenada: en la qual se deu celebrar aquest misteri: segons scriu Salamo dient. ¶ Dum medium silentium tenerent omnia: et nox in suo cursu medium iter perageret: omnipotens sermo tuus domine a regalibus sedibus venit. Car lo dit Salamo vehent aquesta jornada en sperit: alegrant se molt dix: dreçant son parlar al pare eternal. O senyor clement com totes les coses del mon reposaran e callaran en gran silenci: e la nit acabara son curs e sera peruenguda a la mijania sua: ço es a les dotze hores la paraula omnipotent qui es lo fill vostre deuallara de la real cadira de la magestat vostra: E restant ab vos egual enclouras dins les entramenes de vna gloriosa verge. ¶ O ma senyora que vos sou aquesta verge: e non spereu altra: car vos sou la per deu tant amada e desijada: no prengau senyora tant carrech de fer sperar aquest senyor: que ab desig e molt plaer sta escoltant quant hoyra la vostra graciosa paraula. ¶ Ja senyora stan molt prop de tocar les dotze hores metas vostra merce a punct. Obriu les entramenes vostres: car molt es prop lo rey de gloria: qui dins elles vol pendre carn humana.

// Ejemple de captura de pantalla del llibre:

Aixina se veu aumentat:

Capitol XXXIII. Com la feruentissima donzella deuocio ...

Capitol XXXIII. Com la feruentissima donzella deuocio: inflama molt la Senyora al consentiment: per rembre la miserable captiuitat de natura humana.

Ficant lo genoll altra feruentissima donzella: que venia molt a punct (apunct): vestida de Carmesi mostrant lo seu inflamat desig: tenia los cabells molt rossos e stesos per les espatles significant les sues areglades (arreglades) intencions: Lo nom de la dita donzella era deuocio. ¶ La qual prenint les mans de la senyora e besant aquelles ab multissima dolçor dix a sa senyoria. ¶ Tu es qui extraxisti me de ventre: spes mea ab vberimus matris mee: in te proiecta sum ex vtero. ¶ Volent dir. O serenissima senyora e mare mia: be sab vostra merce: que apres de aquell doloros decayment dels primers pares: per la çeguedat dels homens yo fuy perduda morta e soterrada en la profunditat de la terra: Vos la mia senyora sou aquella quem haueu tret del ventre de la dita terra. ¶ E perço senyora puch dir que vos sou la sperança e vida mia: car de mamella so venguda en vostre poder: e no he coneguda altra mare ne nodriça sino vostra senyoria. Car del ventre de la mia mare Eua treta: he donat en vostres mans: car la dita eua ans quem hagues coneguda me perde per lo pecat. ¶ E vos senyora per los merits e gracia vostra me haueu cobrada en molt pus singular grau: e de vostra merce james me so partida. ¶ En lo temple ab vostra altesa me so criada e nodrida: yous fiu votar virginitat desijosa de molt acostar vos a deu: tostemps vos he acompanyada de nit e de dia: per vostra senyoria man conegut les donzelles del temple: seguint los exemples de la feruor vostra. ¶ Yo ma senyora segons vostra merce sab: so aquell foch que mana nostre senyor deu que creme tostemps en lo seu altar dient. ¶ Ignis autem in altari meo semper ardebit: quem nutriet sacerdos. Lo qual foch te a esser nodrit e conseruat per lo sacerdot. ¶ Aquest sacerdot senyora sera lo fill de deu: del qual diu Dauid. ¶ Tu es sacerdos in eternum secundum ordinem melchisedech. ¶ O senyora que vostra merce li ha a fer la vestidura sacerdotal: de les vostres purissimes sanchs perque puga offerir lo sacrifici agradable per la salut humana. Car lo dit fill de deu es tot foch diuinal: e ab la calor sua tinch yo a esser inflamada y conseruada. La lenya (llenya; leña) ab ques nodrira aquest foch seran les obres humils e de excessiua caritat que lo senyor fill de deu fara ab la humanitat: que de vostra senyoria pendra: ab la qual se mostrara als homens: e conuersara ab ells ab molta familiaritat: inflamant los amar a mi: fent los auorrir tota natura de delit temporal per sentir la dolçor mia. ¶ O senyora que yo no puch per nenguna altra via esser coneguda ni estimada per los homens sino per lo mija del Senyor fill vostre. ¶ Acceptau lo senyora: mostrau a natura humana aquesta antorcha gloriosa: feta de aquella purissima e molt blancha cera: ço es de la vostra mundissima carn: ab aquella excellentissima metxa: co es la anima sagrada: qui nouament sera creada vos consentint: e infusa dina aquell petit cors: e vnida ab la persona diuina: qui es lo foch antich: que no ha comencament (començament) ni fi. ¶ O senyora que aquesta es la lum tan desijada que ha de illuminar lo vniuersal mon: car de aquest senyor fill de deu e vostre sera dit. ¶ Erat lux vera que illuminat omnem hominem venientem in hunc mundum. ¶ Car ell sols es la vera e clara lum: que foscura no pot pendre: e de sa magestat pendran lum totes les creatures. ¶ O Serenissima senyora que aquesta claror e lum per vos la te hauer natura humana: No sens molta raho crida e demana ajuda a vostra senyoria trobant se exellada de la terra propria: e posada en tan cruel bandeig. ¶ In loco horroris et vaste solitudinis. Car ja sab vostra senyoria: que per lo peccat es lome lançat en aquesta terra miserable: qui fon feta sols per habitacio de les besties. Perque sia de vostra merce dar fi en aquest doloros exili. Car de vostra altesa han hauer lo guiatge per a tornar en la terra propia de parays. ¶ Ut gaudentes reuerterentur ad propria: qui flentes venerant ad patriam alienam. Perque ab goig e alegria peruinguen a la desijada patria sua los desolats fills de Adam: que ab tanta dolor e plors son venguts en la terra estranya. ¶ Los quals suppliquen vostra senyoria dient. ¶ Illumina splendore tuo cecitatem nostram: sis nobis solatium in tribulatione: captiuis liberationem impetrare digneris. Volent dir. O senyora sia illuminada la çeguedat nostra per la resplandor que de vos speram: ço es lo fill vostre: siau nos senyora confort e solaç en les tribulacions nostres: vullau senyora excellent impetrar libertat e franquea a nosaltres catius: qui a vostra merçe reclamam. ¶ O senyora piadosa hoydes estes clamors no vullau mes deteniruos: consentiu yous ne supplique: coneguen les gents que yo he tant ab vostra merce: que tot lo queus sera demanat per lo mija meu obtendran. ¶ E donant fi en son parlar la excellent donzella deuocio besa la ma de sa altesa tornant a recomanar a sa merce la miserable natura humana.