Capitol XCVIII. Com lo terç dia tornant la senyora en gierusalem per cercar lo seu fill: trobat aquell en lo temple.

Capitol XCVIII. Com lo terç dia tornant la senyora en gierusalem per cercar lo seu fill: trobat aquell en lo temple.

Venint lo terçer dia sa altesa torna en hierusalem ab infinit treball e multissima dolor. E cercal per la ciutat ab molta fatiga: anant de casa en casa: dient a les dones qui mostrauen hauer pietat de sa senyoria. ¶ Adiuro vos filie hierusalem si inueneritis dilectum meum: vt annuncietis ei: quia amore langueo. Volent dir. O filles de hierusalem qui mostrau hauer (haner) pietat de la dolor mia: yous deman de gracia: si vosaltres sabeu ni trobau lo amat meu que denuncieu a ell: que yo del tot defalch per la amor sua: qui nom dona repos ni remey fins que haja cobrada la desijada vista sua. ¶ E passats los tres dies perdent ja sa senyoria: totes les forçes de sa persona no podentse tenir en cames: delibera de anar al temple e aqui reclamar al pare eternal: que li plagues hauer pietat de la incomportable pena sua. E entrant sa senyoria dins lo dit temple feta reuerencia a la magestat diuina rompe en infinides lagrimes: recordantse ab quant plaer era venguda en aquell loch ab lo senyor fill seu en les festes de pasca prop passada: e que lauors se trobaua tan dolorada hauent perduda tan cara e tan amable companyia. e alçant sa senyoria los seus piadosos vlls veu prop la altar vna gran flota de mestres e doctors que tenien gran disputa. e lo amat fill seu. Sedentem in medio doctorum audientes illos et interrogantem. E quina vista fon aquella de tanta alegria: les entrames (entramenes) de sa senyoria se atendriren per infinit e sobtos goig: e abundant en lagrimes defallintli la força per sobres d´alegria sa senyoria caygue en terra perdent lo parlar. E lo senyor girantse veu la senyora mare sua axi alterada: fon tirada sa clemencia ab la cadena d´amor que dins lo cor de la sua mare tenia ligada. E lexant la disputa e tot lo restant cuyta per anar a la senyora mare sua. E essent junct ab sa senyoria vesali les mans ab molta reuerencia com a mare sua carissima. E la senyora retornant de mort a vida ab alegria inestimable abraça stretament aquell fill tan amat: e posantlo en la sua falda besaual ab extrema dolçor tenint la boca sua ab la del fill per vna gran peça: regant li lo cap e la cara de gojoses lagrimes parlantli de cor: que de boca no podia. En aquest refrigeri stigue sa merce vna gran estona. e dreçantse sa altesa mirant lo seu amat fill en la cara: dixli ab vna gran dolçor de cor. ¶ Fili quid fecisti nobis sic: ecce pater tuus et ego dolentes querebamus te. Volent dir. O fill e vida mia hi perque haueu permes que lo pare vostre Joseph e yo qui so vera mare vos hajam perdut e çercat ab tanta dolor: y no sabeu vos amor mia: que yo no he vida ne repos sens la vostra vista: E qualseuull loch es a mi delitos puix tinga la companyia vostra: perque senyor meu me haueu apartat de la vostra presencia: qui es la mia alegria e delit: o senyor e si joseph que solament nom de pare ha cuydat morir per doloros enyorament de la presencia vostra: qui pot rahonar ni estimar: quanta es stada la dolor mia queus he parit e criat: vos sols vida mia sabeu lo pes de les mies dolors: qui sou molt cert de la feruent amor que yous tinch: la qual me te axi ab vos vnida e ligada: que sols vn moment esser de la vostra vista apartada: es a mi pena tan crua: que raonar no la puch. E vos senyor meu haueu me leixat tres dies en turment tan doloros: que ja durar ni portar nol podia: si nom haguesseu acorregut ab la dolçor de la vostra amable e desijada vista: la qual me ha tant alegrada: que sobtosament ses apartada de mi tota pena e dolor. E tornantlo a besar moltes vegades deyali ab lagrimes de intrinseca amor: Ay senyor e vida mia: nom dexeu altra vegada: no senta yo pus tant penosa dolor yo fill meu ire (jre) ab vos hon se vulla que volreu anar. Car treballar ensemps ab vos: es a mi repos. ¶ E lo senyor respongue a la senyora mare sua curt: perque les paraules sues no fossen enteses per la gent: que aqui se era ajustada: mes la dita senyora les entes molt be: e les conserua dins lo armari del seu piados cor sentint largament la dolçor de amor ab que eren dites. car dixli. ¶ Quid est qp me querebatis: nesciebatis: quia in hijs que pris (r en virgulilla) mei sunt oportet me esse: Volent dir O senyora mare perquem haueu çercat ab tan dolorosa fatiga: e no sabeu vos que a mi es necessari entendre en les obres del meu diuinal pare: Les quals dilacio neguna no comporten. E ab tot que de vos senyora me sia corporalment apartat: la amor mia es tostemps ab vos: e les dolors vostres me son propries. car yo apartat de vos en la vida present: no puch esser sens molta pena. Car vos senyora mare sou la persona a mi pus cara e pus amada: que sia entre totes les creades: segons testifica Salamo: parlant en persona mia: dient de vos mare mia.
¶ Una est dilecta mea: vna est amica mea: vna est columba mea perfecta mea. Car en vos es lo repos meu: trobant dins vos tota perfectio de amor: vos sou la cambra dels meus delits: veu me açi senyora prest de tornar ab vos en natzaret: e sere subdit vostre obeint vos e seruint vos com a mare molt cara. E no solament a vos: ans encara al virtuos Joseph per amor vostra.

Capitol XCVII. Com lo seguent dia la senyora ixque de casa cercant lo seu fill.

Capitol XCVII. Com lo seguent dia la senyora ixque de casa cercant lo seu fill.

Venint lo dia seguent crexia la dolor de sa senyoria veent axi passar lo temps sens que sa merce no hauia trobat consolacio alguna: ne remey en la pena sua. Trauessada sa senyoria de dolor: ixque de la cambra e troba joseph en terra mes mort que viu. E augmentant la senyora son doloros plor: dixli. O joseph: y que farem hi hon irem: que pugam trobar aquest thresor inestimable que hauem perdut. E ell respongue a sa senyoria que era molt prest de anar alla hon sa merçe volgues e manas: car lo reposar li era pena. E la senyora dix: que deliberaua anar per tots los lochs d´en torn del cami per hon eren venguts. E joseph mes se primer ab moltes lagrimes seguintlo la senyora ab dolor no recomptable. e axi anaren los dos a soles. Car la gent quels hauia acompanyat lo dia passat: ja eren tornats a ses cases. que de dolor estranya e que no toque cascu sen aconorta lo primer dia. E la senyora axi anant per tots los logarets e alqueries: que eren en lo cami cercaua lo amat fill. E no trobantlo augmentaua la dolor sua en tan extrema quantitat que deya. ¶ Tedet animam meam vite mee. Volent dir. O senyor que ja la anima mia auorreix la corporal vida: sentint tan dolorosa soledat: Quina vida senyor pot esser la mia trobant me deuos (de vos) apartada: sino pijor que mort: o senyor e vida mia: que ja son passats dos dies que yo nous he vist ni sentit res de vos que alegrar me puga: pot esser major dolor de mare que sostenir tan larga absencia: La mort senyor seria a mi repos apartant me de tan aguda pena. O senyor e vida mia e nom haueu dit vos moltes vegades que yo so lo verger dels vostres delits: donchs senyor meu ara cride e sospire a la vostra clemencia: dient. ¶ Veniat dilectus meus in hortum suum: et comedat fructum pomorum suorum. Volent dir. Vinga (se llich Viga, la i no es nassal) lo amat meu en lo seu ort: e menge lo fruyt de amor: que dins la anima mia ha sembrat: car altre nol pot cullir sino ell. O fill meu que vos sou lo meu amat la mia vida lo meu repos: posseidor de la alegria mia. car en vos senyor reposa tot lo meu delit: deixau vos trobar a mi pietat infinida. Si voleu la vida mia: feneixca senyor esta longa mort: la qual sofir per la absencia vostra. Alegraume fill meu ab la vostra tant desijada vista: la qual sola basta a remeyar les dolors e penes mies. E ab aquesta dolor e plant passa la senyora tot lo dia e seguent nit çercant e no trobant lo que tant amaua. Augmentaua de dolor en dolor sens negun remey.

Capitol XCVI. Com la senyora perde lo seu amat fill e de la inestimable dolor sua e del prom Joseph.

Capitol XCVI. Com la senyora perde lo seu amat fill e de la inestimable dolor sua e del prom Joseph.

Car trobant se lo senyor de edat de dotze anys venint la gran festa pascal puja la senyora mare sua en hierusalem per solemnizar la festa acompanyada de Joseph spos seu portant ab si aquella diuinal comanda del fill de deu e seu. E passats los dies solemnes la senyora delibera tornar a casa sua. e lo senyor en la partida se absenta de sa merce per complir los misteris per lo seu diuinal pare ordenats: e la senyora mare sua en aquell cars no hague nengun sentiment: car la presencia de aquell tan amat fill era axi empremtada continuament en lo enteniment de sa senyoria que li paria veurel continuament dauant si. e com fon sa merce a la fi de la jornada regoneixent se: troba menys lo thresor impreciable: Lo qual james hauia perdut de vista del dia quel pari fins aquella jornada E lauors sa senyoria experimenta dolor tan excessiua en tota la vida sua james tala ne tan aguda la hauia sentida ne que tant turment hagues donat al seu piados cor: que sens la presencia del seu fill reposar vn sol moment no podia. e ferida de dolor: dix lo parlar de job. ¶ Nunc in me metipera marcessit anima mea: et possedit me dies afflictionis. Volent dir. O que la mia anima en aquesta hora deffall per exterma (extrema) e crua dolor: car posseit me han dies de amargosa afflictio: Ab tot que en aquesta sobtosa dolor sa senyoria hague algun poch de remey pensant si per ventura lo senyor fill seu seria ab Joseph: lo qual encara no era plegat: Car la honesta costuma dels juheus era que en lo caminar les dones anauen separades dels homens: e los fadrins de poca edat hauien libertat de anar ab les dones: o ab los homens. E sa senyoria ab aquesta sperança staua a la porta de la posada mirant quant vendria joseph no sens moltes lagrimes recelosa del que li sdeuengue: e vehent lo venir sol sens aquell que ella tant desijaua: caygue sa senyoria en terra ab vn doloros sospir e crit dient. ¶ Puer non comparet et ego quo ibo: Volent dir. O joseph e hon es aquell qui nomenar no gose: car les entramenes mies son turmentades per viua dolor com no veig aquell que dins elles nou me fos stat nodrit: hon ire: hon lo cercare: E joseph que hoy vna tan dolorosa noua que perdut haguessen lo fill de deu a ell tan carament acomanat: cuyda morir lançant tan grans crits e plors: que tots los mirants mouia a molta pietat. E la dolor de la senyora e del dit joseph era tanta que la hu no podia consolar laltre: e les gents quels veyen en tanta dolor acostauen se a ells per saber la causa de tanta tristicia: e la senyora ab vn grandissim sospir dixlos: ¶ Quesiui quem diligit anima mea: quesiui illum et non inueni: vocaui et non respondit mihi. Volent dir. O amichs meus que voleu sentir de la extrema dolor mia nos pot rahonar ne compendre: car yo he perdut e cerque aquell qui ama la mia anima: cerquel e nol trobe: cridel e no respon a mi. O dolor sens mesura que mare haja a sentir tal desolacio d´esser apartada de la vista de vn fill tan amat e no saber hon es. E girant son parlar al fill deya. O vida mia que sens vos viure o puch les dolors que fins açi he passat eren a mi no res tenint la presencia vostra: ara senyor la absencia vostra turmenta tan cruament la mia anima que noy ha pena: que comparar se puga a perdua tan dolorosa. O senyor meu y hon sou deixau vos trobar a mi que sens vos no he repos. E sa senyoria leuant se ab força damor no podent sofferir lo enyorament doloros que sentia turmentant la sua anima de intrinseca pena: dix. ¶ Surgam ergo eundo de loco ad locum et circuibo per vicos et plateas et queram quem diligit anima mea. Volent dir. yom leuare acorada de extrema dolor e ire de loch en loch e circuire per tots carrers e places e cercare aquell qui tinch trauessat dins les entramenes mies: en lo qual reposa lamor e vida mia: car aquest sols ama la anima mia E ab aquesta dolor e planct sa senyoria ixque de casa acompanyada de joseph e de algunes piadoses dones qui no la volgueren leixar vehent la tant dolorada: e cercaua lo senyor fill seu. Inter cognatos et notos. Car en aquell loch hauia molta gent de natzaret parents e coneixents de la senyora e de joseph qui venien de la solemnitat de la pasca: e a aquests sa merce demanaua ab piadosa veu e multissimes lagrimes dient. Haueu vist lo meu amat fill: haueu vist la vida mia sens la qual reposar no puch: O quin coltell de dolor trauessaua la anima de sa senyoria com cascu li deya que nol hauia vist ni sabia cosa nenguna dell: E axi creixia de dolor en dolor cercant lo per gran part de la nit sens res sentir que consolacio nenguna li pogues donar. e vevent (vehent) sa senyoria que lo seu treball aprofitaua molt poch e no res: ne trobaua negun rastre del thresor que cercaua e per no donar tan larga fatiga a les dones virtuoses qui a sa merce acompanyat hauien: dellibera sa senyoria tornar a la posada sua: e aqui separada de tots se tanca en vna cambra ab dolor no recomptable: e prostrant se en terra rompent en doloroses e abundoses lagrimes recorregue a aquell qui remeyar podia la dolor sua ço es nostre senyor deu: dient a la magestat sua. O pare eternal a vostra eternal bonea ha plagut per sola clemencia vostra que yo sia mare del vostre excellent fill. o senyor que tant com yo fuy alegra de trobar me mare de vn tan singular fill tant so ara dolorada e turmentada de hauer o perdut. O senyor thresor infinit me hauieu comanat mirau com lo he guardat: que compte negu yo nous ne puch donar. O senyor que dolor sens remey turmenta la mia anima trobant se apartada de tan amable companyia. O senyor que nunqua fon mare tan rica ne tan heretada de vn fill de tanta valor: ne tan poch sera trobada mare tan dolorada de hauer perdut tan gran thresor. Ajudau me rey de vida vos qui sabeu la mia dolor. e girant sa senyoria lo parlar al fill tan amat atendrirense les entramenes de sa merce crexent en dolor e multitut de sospirs e deya. O vida mia yo so molt certa esser verdader lo que es scrit en lo libre de job qui diu. ¶ Nihil in terra sine causa fit. Car nenguna cosa vos fill meu no feu sobre la terra sens molta raho: e se be que aquesta absencia quem haueu feta es per algun gran misteri e molt rahonable: mas que fare yo amor mia que ignorant la causa sent dolor infinida de la perdua de vostra vista: e puch dir ab gran veritat. ¶ O in quanta miseria sedeo sine te vita mea: in quo residet tota felicitas mea. Car en dolor e miseria so posada trobant me de vos vida mia apartada. Car en vos senyor reposa tota la felicitat e alegria mia: e sens vos viure no puch: acorreu me senyor que jam defall la vida. o fill tan amat mostraume la vostra cara: e tornare de mort a vida: o pietat infinida qui a tots los dolorats sou clement hajau pietat de mi mare vostra qui per la absencia vostra so axi turmentada: vos sols senyor meu sabeu la dolor mia nom deixeu mes penar yous ne supplich vida mia: o loch tan desijat hon es ara lo meu fill e tota la amor mia: si yot podia saber ni trobar finarien les dolors e penes mies: o senyor y ab quant plaer besaria yo aquell loch hon reposen los peus vostres: quin delit seria lo meu queus pogues abraçar e tocar: o senyor y vida mia y qui ha cura de la vostra delicada persona: car ja es passat vn dia entregue que nous he vist: e aquesta dolorosa nit axi la passare senyor en tan cruel pena: o amor mia y que haueu vos menjat en lo dia passat: ne hon dormiu aquesta nit: quanta fretura e dolor vos acompanyen alla hon sou. Car so certa que vos senyor sentiu la mia dolor e yo la vostra. E aço turmenta la mia anima. Car si yo pensas: o sabes que vos vida mia stau ab repos alla hon sou: hauria algun remey la dolor mia: ara senyor no sent ni pense sino coses quem turmenten e creixen la dolor mia: e puch dir ab veritat. ¶ Subuersum est cor meum in memetipera quoniam amaritudine plena sum: quia longe factus est a me consolator meus. Car regirat e alterat es lo cor meu dins mi mateixa perço com me trobe plena e recomplida de amaritut: car partit ses de mi lo consolador meu: o vida mia y com pore trobar repos apartada de la vostra tan amable companyia: o senyor quina soledat tan dura es aquesta que yo sent: tots los lochs me son trists e dolorosos: puix no se ni trobe aquell loch per mi tan desijat hon vos stau ara fill meu: e deya. ¶ O salus et gaudium anime mee. quare auertis faciem tuam a me et obliuisceris tribulationem meam: Volent dir. o senyor qui sou salut hi goig de la mia anima: perque haueu apartat la faz vostra de la mia vista: sou vos oblidat senyor de la tribulacio e dolor mia: yo so molt certa que no: ans senyor crech la sentiu agudament. Ajudau me rey de vida. car ja defall la humanitat mia e no pot portar pes de tanta dolor.signopi Scientie tue nihil poterit occultari: tibi enim sunt omnia nuda et aperta. Car a la sciencia vostra e saber senyor res no es amagat: ans a vostra clemencia son manifestes e vbertes totes les coses: hi sabeu que yo no puch manifestar ni dir per boca la minima part de la dolor mia. Ajudau me senyor meu: car la sola presencia vostra pot remeyar la pena mia. E en aquest doloros plant: passa la senyora tota la nit: sens dormir: ne menjar.