sábado, 11 de septiembre de 2021

Abril. 1463. Ara hojats queus fa a saber la Senyoria

1.° DE ABRIL.


Para
conservación de los derechos de la Generalidad, proveyó el
diputado Çaportella que en este día fuese publicado en Tarragona,
por los lugares de costumbre, el siguiente pregón.
(Bofarull Jr. aún no sabe distinguir las generalidades, derechos de entrada y
salida y otros: generalitats, drets de entrada e exida y altres, de lo que él llama la
Generalidad - Generalitat -, que es precisamente la “casa de la deputacio” que aparece en muchísimos textos, ya en los que editó
su padre “el tachón”, el de los condes-reyes y monarquía catalano-aragonesa. Vaya par de imbéciles en el archivo general de la Corona de Aragón. Pero no serán los únicos. )


Ara
hojats queus fa a saber la Senyoria per instancia e requesta
feta per lo magnifich mossen Bernat Çaportella cavaller diputat
del General de Cathalunya
a tota persona stranya o privada de
qualsevol ley o condicio sia qui haja meses en la present
ciutat des que es reduida a la obediencia del senyor Rey algunes
mercaderies robes o coses tretes de la ciutat de Barchinona o de
altres ciutats viles o lochs qui no sien de la dita obediencia o
aquelles metra de aci avant que les que son stades meses hagen
a denunciar e manifestar al collidor dels drets de les
Generalitats
en la ciutat present. E aço daci a dissapte
primer vinent per tot dia. E les que de aci avant metran hagen
per semblant a manifestar axi com les metran. E per quiscunes pagar
al dit collidor los drets de generalitats de intrada e
altres acustumats pagar sots pena de perdre les tals mercaderies
robes o coses. E encara de pagar los bans e penes que imposats son.

E guart si qui ha guardar si ha. Les altres
ordinacions daquen fetes stants en sa força e valor.

20
DE ABRIL.

En este día, requeridos a instancia de Çaportella
el baile y colector de la villa de Reus, prestaron juramento y
homenaje, en poder del diputado local de la ciudad y campo de
Tarragona, Pedro Alambau, de cumplir y ejecutar los
requirimientos de aquel, quien destituyó al antiguo colector
de la referida ciudad.

22 DE ABRIL.

Daqui avant lo
jorn XXII del mes de abril del dit any MCCCCLXIII a quatre ores
apres mig jorn del dit dia o aquen entorn lo dit magnifich
mossen Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
personalment constituit en la sglesia de la Seu de la dita ciutat de
Terragona en presencia dels nobles e magnifichs mossen Rodrigo de
Rebolledo cavaller conseller e camerlench del dit senyor Rey e per Sa
Magestat capita General en la present ciutat e camp de Terragona
mossen Peregri Mir ardiacha de Vilasecha vicari en lo
spiritual e mossen Anthoni sacrista en la Seu de Terragona e oficial
del Reverendissim Patriarcha e archabisbe de la dita Seu del noble
mossen Guillem Arnau de Cervello mossen Bernat Calba mossen Berenguer
de Montpalau cavallers den Johan Albanell den Pere Arlambau consols
de la dita ciutat de Terragona e de altres molts aqui stats en
moltitut copiosa e present mi dit Pere Perello notari e los
honorables micer Pere Boquet e micer P. Momany per testimonis en aço
presents dona exhigi e presenta lo dit mossen Çaportella e per mi
dit notari requeri en presencia de les dites notables e auctentiques
persones esser lesta una cedula de paper scrita de tal tenor.


Com per la inobediencia e notoria rebellio feta e comesa en
la ciutat de Barcelona per molts e diversos de aquella en nombre
copios afermants representar la dita ciutat e semblantment en algunes
altres ciutats viles e lochs del Principat de Cathalunya contra la
Majestat del lllustrissimo nostre Rey e Senyor ço que ab molta dolor
se conmemora. Los deputats e hoydors de comptes del General
del dit Principat acostumats residir en la dita ciutat de Barcelona
no hagen haguda facultat de usar liberament de lur ofici abans son
stats detenguts violentment en la dita ciutat e en aquella han
sostenguda gran oppressio per la qual los ha covengut adherir a
moltes coses impertinents e no degudes quals per los rebelles eren
sforçades fins tant que per la gracia divinal es stat permes e
atorgat a mi Bernat Çaportella hu dels dits deputats quem so exhimit
e desliurat de la dita oppressio fugint cautament e secreta de la
dita ciutat de Barcelona
ab una galera per mar e transferint me a la present ciutat de
Terragona terra de obediencia e fidelitat del dit serenissimo nostre
Rey e senyor. En la qual de continent fuy prevengut dissenti e
expresament contradigui a
tots actes per mi e per los dits meus condeputats e hoidors de
comptes fets e que daquiavant se farien deniants a la vera
obediencia e fidelitat del dit Serenissimo senyor Rey e altres actes
en dan e destruccio de la cosa publica del dit Principat a qualsevol
altres quis sien fets os farien durant la inobediencia e rebellio
dessus dites segons dels dits dissentiment e contradiccio per mi dit
Bernat Çaportella fets apar per acte publich rebut e testificat en
presencia de persones de gravitat e en nombre copios per lo honorable
En Gaspar Maymo notari e loctinent de prothonotari del dit senyor Rey
cert dia del mes de janer prop passat. E com de aquell temps
ença que yo dit Bernat Çaportella hisqui de la dita
ciutat de Barcelona haja sperats los altres meus condeputats e
hoidors de comptes si pogueren exir de la dita ciutat e
oppressio que sostenen en aquella de la qual fins aci no son exits
crech yo no havent ne facultat o si la han e no la volen
pendre ço que no crech serien participants en la inobediencia e
rebellio publicament tractades e fetes en la dita ciutat encontre la
Majestat del dit senyor Rey. Les quals inobediencia e rebellio no
cessen abans tots dies augmenten en manifestes errors. E axi per
qualsevol via de les dessus dites los dits deputats e hoidors de
comptes detenguts en la dita ciutat violentment e romanints e stants
per lur grat no son idoneus ne han aptitut al regiment de llurs
oficis abans la potestat tota dels dits oficis seria e es en mi dit
Bernat Çaportella unich deputat essent en libertat e
en sa obediencia e fidelitat del dit senyor Rey. E com covinga
al bon stament de la cosa publica del dit Principat lo dit ofici de
deputacio continuar se com dabans ço que a mi dit Bernat
Çaportella sguarda e pertany per les causes e rahons dessus dites.
Per tant Deu volent entench proceir e procehire a tots e sengles
actes al dit ofici de diputacio pertanyents. La qual cosa deduhints
de present en alguna prathica remesa laltra als cassos segons se
ingeriran pronunciu e declar que tots e sengles
diputats locals e altres oficials e ministres de la dita Diputacio
en qualsevol ciutats viles lochs o passos del dit Principat
constituits no essents de vera obediencia del dit Senyor Rey son
indignes e inabils als dits oficis e tots aquells ab la present dels dits oficis remog e prive e declare
esser remoguts e privats. A provisio dels quals dits oficis en altres
persones obedients e faels al dit senyor Rey en apres Deu volent
procehire axi com me sera vist fahedor. Les quals coses vull e man
per vos notari esser continuades e de aquelles esser acte publich en
memoria sempiterna.
Sigue el mandato de Çaportella a su
secretario Perelló, para poner en pública forma la antecedente
cédula, y la remoción, en virtud de la misma, del cargo de racional
de la Diputación
, al que antes lo ejercía, nombrando en su
lugar a Juan Berenguer Thorá, de Barcelona.

Abril. 1463. Ara hojats queus fa a saber la Senyoria

1.° DE ABRIL.


Para
conservación de los derechos de la Generalidad, proveyó el
diputado Çaportella que en este día fuese publicado en Tarragona,
por los lugares de costumbre, el siguiente pregón.
(Bofarull Jr. aún no sabe distinguir las generalidades, derechos de entrada y
salida y otros: generalitats, drets de entrada e exida y altres, de lo que él llama la
Generalidad - Generalitat -, que es precisamente la “casa de la deputacio” que aparece en muchísimos textos, ya en los que editó
su padre “el tachón”, el de los condes-reyes y monarquía catalano-aragonesa. Vaya par de imbéciles en el archivo general de la Corona de Aragón. Pero no serán los únicos. )


Ara
hojats queus fa a saber la Senyoria per instancia e requesta
feta per lo magnifich mossen Bernat Çaportella cavaller diputat
del General de Cathalunya
a tota persona stranya o privada de
qualsevol ley o condicio sia qui haja meses en la present
ciutat des que es reduida a la obediencia del senyor Rey algunes
mercaderies robes o coses tretes de la ciutat de Barchinona o de
altres ciutats viles o lochs qui no sien de la dita obediencia o
aquelles metra de aci avant que les que son stades meses hagen
a denunciar e manifestar al collidor dels drets de les
Generalitats
en la ciutat present. E aço daci a dissapte
primer vinent per tot dia. E les que de aci avant metran hagen
per semblant a manifestar axi com les metran. E per quiscunes pagar
al dit collidor los drets de generalitats de intrada e
altres acustumats pagar sots pena de perdre les tals mercaderies
robes o coses. E encara de pagar los bans e penes que imposats son.

E guart si qui ha guardar si ha. Les altres
ordinacions daquen fetes stants en sa força e valor.

20
DE ABRIL.

En este día, requeridos a instancia de Çaportella
el baile y colector de la villa de Reus, prestaron juramento y
homenaje, en poder del diputado local de la ciudad y campo de
Tarragona, Pedro Alambau, de cumplir y ejecutar los
requirimientos de aquel, quien destituyó al antiguo colector
de la referida ciudad.

22 DE ABRIL.

Daqui avant lo
jorn XXII del mes de abril del dit any MCCCCLXIII a quatre ores
apres mig jorn del dit dia o aquen entorn lo dit magnifich
mossen Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
personalment constituit en la sglesia de la Seu de la dita ciutat de
Terragona en presencia dels nobles e magnifichs mossen Rodrigo de
Rebolledo cavaller conseller e camerlench del dit senyor Rey e per Sa
Magestat capita General en la present ciutat e camp de Terragona
mossen Peregri Mir ardiacha de Vilasecha vicari en lo
spiritual e mossen Anthoni sacrista en la Seu de Terragona e oficial
del Reverendissim Patriarcha e archabisbe de la dita Seu del noble
mossen Guillem Arnau de Cervello mossen Bernat Calba mossen Berenguer
de Montpalau cavallers den Johan Albanell den Pere Arlambau consols
de la dita ciutat de Terragona e de altres molts aqui stats en
moltitut copiosa e present mi dit Pere Perello notari e los
honorables micer Pere Boquet e micer P. Momany per testimonis en aço
presents dona exhigi e presenta lo dit mossen Çaportella e per mi
dit notari requeri en presencia de les dites notables e auctentiques
persones esser lesta una cedula de paper scrita de tal tenor.


Com per la inobediencia e notoria rebellio feta e comesa en
la ciutat de Barcelona per molts e diversos de aquella en nombre
copios afermants representar la dita ciutat e semblantment en algunes
altres ciutats viles e lochs del Principat de Cathalunya contra la
Majestat del lllustrissimo nostre Rey e Senyor ço que ab molta dolor
se conmemora. Los deputats e hoydors de comptes del General
del dit Principat acostumats residir en la dita ciutat de Barcelona
no hagen haguda facultat de usar liberament de lur ofici abans son
stats detenguts violentment en la dita ciutat e en aquella han
sostenguda gran oppressio per la qual los ha covengut adherir a
moltes coses impertinents e no degudes quals per los rebelles eren
sforçades fins tant que per la gracia divinal es stat permes e
atorgat a mi Bernat Çaportella hu dels dits deputats quem so exhimit
e desliurat de la dita oppressio fugint cautament e secreta de la
dita ciutat de Barcelona
ab una galera per mar e transferint me a la present ciutat de
Terragona terra de obediencia e fidelitat del dit serenissimo nostre
Rey e senyor. En la qual de continent fuy prevengut dissenti e
expresament contradigui a
tots actes per mi e per los dits meus condeputats e hoidors de
comptes fets e que daquiavant se farien deniants a la vera
obediencia e fidelitat del dit Serenissimo senyor Rey e altres actes
en dan e destruccio de la cosa publica del dit Principat a qualsevol
altres quis sien fets os farien durant la inobediencia e rebellio
dessus dites segons dels dits dissentiment e contradiccio per mi dit
Bernat Çaportella fets apar per acte publich rebut e testificat en
presencia de persones de gravitat e en nombre copios per lo honorable
En Gaspar Maymo notari e loctinent de prothonotari del dit senyor Rey
cert dia del mes de janer prop passat. E com de aquell temps
ença que yo dit Bernat Çaportella hisqui de la dita
ciutat de Barcelona haja sperats los altres meus condeputats e
hoidors de comptes si pogueren exir de la dita ciutat e
oppressio que sostenen en aquella de la qual fins aci no son exits
crech yo no havent ne facultat o si la han e no la volen
pendre ço que no crech serien participants en la inobediencia e
rebellio publicament tractades e fetes en la dita ciutat encontre la
Majestat del dit senyor Rey. Les quals inobediencia e rebellio no
cessen abans tots dies augmenten en manifestes errors. E axi per
qualsevol via de les dessus dites los dits deputats e hoidors de
comptes detenguts en la dita ciutat violentment e romanints e stants
per lur grat no son idoneus ne han aptitut al regiment de llurs
oficis abans la potestat tota dels dits oficis seria e es en mi dit
Bernat Çaportella unich deputat essent en libertat e
en sa obediencia e fidelitat del dit senyor Rey. E com covinga
al bon stament de la cosa publica del dit Principat lo dit ofici de
deputacio continuar se com dabans ço que a mi dit Bernat
Çaportella sguarda e pertany per les causes e rahons dessus dites.
Per tant Deu volent entench proceir e procehire a tots e sengles
actes al dit ofici de diputacio pertanyents. La qual cosa deduhints
de present en alguna prathica remesa laltra als cassos segons se
ingeriran pronunciu e declar que tots e sengles
diputats locals e altres oficials e ministres de la dita Diputacio
en qualsevol ciutats viles lochs o passos del dit Principat
constituits no essents de vera obediencia del dit Senyor Rey son
indignes e inabils als dits oficis e tots aquells ab la present dels dits oficis remog e prive e declare
esser remoguts e privats. A provisio dels quals dits oficis en altres
persones obedients e faels al dit senyor Rey en apres Deu volent
procehire axi com me sera vist fahedor. Les quals coses vull e man
per vos notari esser continuades e de aquelles esser acte publich en
memoria sempiterna.
Sigue el mandato de Çaportella a su
secretario Perelló, para poner en pública forma la antecedente
cédula, y la remoción, en virtud de la misma, del cargo de racional
de la Diputación
, al que antes lo ejercía, nombrando en su
lugar a Juan Berenguer Thorá, de Barcelona.

MARZO, 1463.

MES DE MARZO.


Molt alt e
molt excellent Princep e virtuos Rey. Si la sentencia dels antichs
philosofos havie que aquell sol fos elet a la dignitat reyal qui
excellia los altres en splendor de enteniment quant mes la tal
dignitat es apperada a la Excellencia vostra per la vera prosapia de
aquella e per la tanta sua illustracio. Expandida e divulgada fonch
per lo univers la gloriosa fama del rey Salamo per regir lo
seu regne
ab saviesa molt gran e qui en la puericia
sua en la qual pres lo ceptre reyal hagues fet entre les dues alterquants fembres lo admirable judici per lo qual de la
cosa tant occulta se manifesta la veritat. E fonch tanta la
celebritat del nom seu que pervingue a les extremitats del mon don li
venien trahuts e precioses ofertes que lo seu reyal stat magnificaven
admirablement. E si les coses en vostra reyal persona concorrents son
diligentment pensades que alre direm que haver en aquest nostre temps
un altre Salamo qui circa la edat matexa haje començat regnar e son
regne governat ab justicia e prudencia singular. Qui traspassant lo
freu de Gades
stena la sua potencia entre los africans e per zel
de la fe catholica contra aquells de la dita fe enemichs tingua
admirables municions a terror lur e a presidi de la nostra Europa.
Qui faça investigar les mars oceanes a totes altres gents spantoses
e incognites e les gents barbares vagues e incultes en aquelles
atrobades sotsmeta a fi per aquelles domar e instruir en la
conversacio humanal. De que ultra lo domini de les precioses cases a
vostra reyal corona acquisides es a aquella pertinent e deguda gloria
e inmenses laors. A tal donchs e tant virtuos rey es digna cosa
significat esser lo que molt tocha tota reyal dignitat per interposar
en la causa comuna la sua auctoritat e decret. Feta es en lo Principat de Cathalunya per alguns dels vassalls iniqua
conspiracio contra la reyal Magestat e la insigna provincia olim
mundissima es per aquells contaminada e infecta de gran error. Obra
es stada de algunes malicioses persones les quals temptades per lo
maligne sperit e inseguint algunes lurs passions han volgut
subvertir lo bo e tranquille stat del dit Principat e les quals per
conduir a aço los pobles han sembrades fames falsissimes contra la
dita reyal Magestat dihent aquella haver proposit mal tractar e
destruyr to dit Principat difamant la de crueltat e de altres
perverses condicions e donant studi en fer se coses algunes per miga
del cos del lllustrissimo don Carles de bona memoria primogenit del
dit senyor Rey han volgut dir e sforçar aquelles esser miraculoses
en approvacio e confirmacio del que prosseguien e fahent les per tals
publicar per algunes ecclesiastiques persones per peccunies
corrompudes han facilment tirats los pobles a lur opinio e voler. Als
quals pobles donant entendre que convenia per lur salvetat tenir
exellada o desterrada la dita Majestat reyal del dit Principat. Com
moltes e diverses persones vehessen aço esser indigna cosa e a
infidelitat redundant es daquen exida scisma e
gran divisio entre los poblats en lo dit Principat. En la qual los
rebelles e adversants a la dita reyal Magestat acompanyats de la
malicia del temps han apoderat
e prevalgut e apres moltes cruels persequucions fetes e dades als
faels e devots a la dita Reyal Magestat han mesa la terra en armes e
fet gran exercit de gent de cavall e de peu e aquell partit en dues
parts. La una encontra la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo
senyor don Ferrando primogenit novament jurat qui eren en Gerona
ciutat del dit Principat laltra encontra la dita reyal Majestat per
obstar li la sua venguda. Son stats sitiats la dita senyora Reyna e
senyor Primogenit en un castell o força de la dita ciutat e dins
aquella ab bombardes e altres artelleries durament combatuts per
apresonar aquells. Los quals indubitadament foren stats presos o dins
la dita força per armes o per fam morts sino per la ajuda de Deu e
del Illustrissimo Rey de França lo qual vehent tanta iniquitat
sentintse de aquella com a reyal persona tramete de ses gents qui
romperen lo dit siti e la dita senyora Reyna e senyor Primogenit
deliuraren bellicosament. Laltra part del dit exercit encontra lo dit
Senyor Rey tramesa vingue a batalla campal ab la sua Reyal Majestat
en la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fet un gran
strall de la gent del dit exercit e semblant strall es stat
fet per altres jornades en les quals es stat conflicte entre les
gents del dit senyor Rey e les gents rebelles del dit Principat en
que Nostre Senyor Deu manifestant assats la justicia del dit Senyor
Rey mante e ajuda aquell maravellosament. Aço empero no contrastant
indurats los rebelles com lo animo de Pharao no han disistit ne
desisten de lur malicia e iniquitat abans sobre tot mes durament
augmentant en aquella com persones per la gravosa de lur pecat de tot
remey e venia desconfiants e en punt de desesperacio constituides han
proclamet strany Rey e continuades violencies e
oppressions a tots los faels e devots a la vera reyal magestat. E no
solament aprovades persones mas als deputats del General del dit
Principat lo ofici dels quals es molt preheminent e lur consistori
quasi numen e divinal refugi e conservacio de la corona Reyal
e de les libertats del Principat desses dit es
stada feta gran oppressio. En virtut de la qual e per evitar la mort
la qual stretament los es stada cominada los ha covengut adherir a la
maliciosa part e fer e signar letres e provisions que aquella ha
volgut. Com alre nols sie possible fer obstant la dita oppressio en
la qual son detenguts en la ciutat de Barcelona hon aquestes
coses se tracten principalment. De la qual oppressio los dits
deputats si possible los ere voluntariament exirien e a tals
actes contradirien. Com he fet e faç yo Bernat Çaportella hu
dels deputats dessus dits per lo braç o stament militar qui
migançant lo divinal adjutori me so de la dita oppressio desliurat
fugint cautelosament e secreta ab una galea per mar de la dita ciutat
de Barcelona e restituint me en libertat he fet e faç lo que so
tengut envers mon rey e senyor e lo que sens falla los altres
meus condeputats per lur bona fidelitat farien si podien haver
libertat (muy pocos lo harían, los demás diputados harían lo
que hemos visto en el año 2021 y anteriores.
).
Que dire molt
alt e molt excellent rey e virtuos senyor de aquests afers dels quals
lo enarrar serie longa pagina e aquells recitar ni expandir sino en
quant la necessitat importa es cosa molesta a tot fael
cathala
. Lo dit Illustrissimo rey de França e per dignes
virtuts en les quals als seus gloriosos antecessors resembla
meritament Christianissimo appellat no content de la gloriosa obra
per sa excellencia feta en subvencio e desliurament de la
Illustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor Primogenit e no
molt aço per la inmensa magnanimitat sua stimant si la causa tant
justa del dit S. Rey en tot no ajuda e continua fins a la desigada fi
ha presa aquella no altrament que propia e ab qual potencia de gent
darmes ab quals treballs o despeses e ab qual diligencia e cura
aquella prosseguescha es notori a tot lo mon. De que li es atribuida
honor e gloria inmortal. En la qual haver participi es degut a la
Excellencia de vos virtuosissimo Rey per ferhi per obra lo ques diu
haver hi ya ofert e segons de aquella se spera fermament. En
aço lalta dignitat e lo interes a tota tal dignitat fet per lo
crim de Magestat lesa
les multiplicades virtuts de la celsitut
vostra e altres dignes sguarts hi conviden aquella e necessiten no
fallir.
E lo Illustre Rey de Castella al qual los rebelles son
recorreguts si dignament li plaura attendre detestara los dits
rebelles e no volra denigrar la excellencia sua en lo peccat de
aquells ne donar eximpli ne via als subdits seus de attemptar
rebellions les quals meritament se procuraria donada per la sentencia
per la veritat qui no pot mentir dihent Eadem mensura qua mensi fuerunt remercietur et vobis. No es pertinent al seu Reyal coratge
inclinat esser a cubdicia de acquirir e dilatar sos dominis en
perjudici daltri e ab la sedicio e scisma qui es en
Cathalunya havent principi de les appassionades persones qui han
seduhits los pobles e precipitats en aquest error del qual son
inmunes la major part dels prelats barons militars e altres persones
generoses. E res alre de aço no pot provenir que scandils e
inconvenients. Ignorar no deu lo lllustre Rey que no es alguna
potencia a la qual sie deguda gloria e honor ne que importe alguna
part de felicitat sino aquella la qual ab honestat e justicia es
adquisida. E contra aquell que vol sforçar altrament es la elegant
exclamacio del gran Seneca quant diu O miserabilem illum qui cedibus
et rapinis potencia crevit et cetera. Si donchs molt alt e molt
excellent Rey e virtuos senyor es axi que tota iniquitat e
injusticia sia a Deu e als homens odiosa e la deguda obediencia que
Nostre Senyor Deu se ha reservada e aquella manada esser atribuida
als princeps e reys qui son en la terra no per altri que per Deu
deputats e loctinents de aquell es axi maliciosament sotstreta a la
Magestat del dit nostre Rey e senyor mantenir e ajudar aquesta sua
causa que es alre que obsequi divinal e ofici de home virtuos e
maximament del constituit en la reyal dignitat illustrada e ornada de
santa prudencia e altres virtuts de les quals splendex la privilegiada persona vostra a la qual per deute de honor es feta la
present ab tota humil e devota reverencia per mi dit Bernat

Çaportella
diputat. Suplicant lo poder divinal conserve en tota
felicitat longament la dita Excellencia vostra qui mane a mi tot ço
que de sa merce sia. Feta en la ciutat de Terragona a VII dies de
març any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
- De la
Excellencia vostra. - Humil e devot servidor Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.