jueves, 5 de octubre de 2023

Pierre Rogiers, Rougier, Peire Rogiers,

Pierre Rogiers.

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.



I.

Al pareissen de las flors,
Quan l' albre s cargon de fuelh,
E 'l temps gensa ab la verdura
Per l' erba que creys e nais,
Doncx es a selhs bona amors
Qui l' an en patz, ses rancura,
Q' us vas l' autre non s' erguelha.

Bos drutz non deu creire auctors
Ni so que veiran sey huelh
De neguna forfaitura
Don sap que sa domna 'l trays;
So que dis qu' a fait alhors
Creza, sitot non lo jura,
E so qu' en vi dezacuelha.

Qu' ieu vey de totz los melhors
Qui sempr' en devenon fuelh,
Qu' en queron tan lur dreitura
Tro que lur domna s n' irays,
E 'l ris torna 'ls pueis en plors;
E 'l folhs per mal' aventura
Vai queren lo mal qu' el duelha.

Qu' amors vol tals amadors
Que sapchon sufrir erguelh
En patz e gran desmezura,
Sitot lor domna 'ls sostrays;
Paucs plagz lur en sia honors,
Quar s' il sap mal ni s rancura,
Ilh queira tost qui l' acuelha.

Per aquest sen suy ieu sors,
Et ai d' amor tan quan vuelh;
Quar s' elha m fai gran laidura,
Quant autre s planh, ieu m' apais.
Sitot s' es grans ma dolors,
Suefre tro qu' elha m melhura
Ab un plazer, qual que s vuelha.

Mais vuelh trenta dezonors
Q' un onor, si lieys mi tuelh;
Qu' ieu sui hom d' aital natura
No vuelh l' onor qu' el pro lays;
Ni ges no m laissa 'l paors
Don mos cors non s' asegura;
Qu' ades cug qu' autre la m tuelha.

De mon dan prec mos senhors,
Mas l' amor de mi dons vuelh;
E que 'l prenda de mi cura,
Que trop es grans mos esmays.
Molt mi fera gen secors
S' una vetz ab nueg escura
Mi mezes lai o s despuelha.


Peire Rotgiers, quier secors;
E si 'l mals loindans li dura,
Pauc viura, qu' ades rauguelha.

II.

Tan no plou ni venta
Qu' ieu de chan non cossire;
Freidura dolenta
No m tolh chantar ni rire:
Qu' amors me capdelh e m te

Mon cor en fin joi natural;

E m pais, e m guid, e m soste,

Qu' ieu non suy alegres per al,

Ni al res no m fai viure.

Ma domna es manenta

De so qu' ieu plus dezire;

Del donar m' es lenta
Qu' anc non fui mais jauzire:

Ben sai que pauc l' en sove;

E ges no m par joc cominal,

Qu' ilh pensa petit de me:

Et ieu trac per lieys mal mortal,

Tal qu' a penas puesc viure.

Non truep qui m guirenta,
Ni qui m' o auze dire
Q' un' autra tan genta
El mon s' eli, ni s mire;
Ni d' autra non s' esdeve,
Mas qu' om digua que res no val;
Qu' elha ditz e fai tan be,
Q' una contra lieys non sap s' al,
Tal domna fai a viure.

Si s' en fenhon trenta,
Ges per so no m n' ahire;
Cuy que s vol si s menta,
Qu' a mi s denh escondire.
Adoncx sai ieu ben e cre
Q' us non a domna tan cabal,
Quar quecx la lauza per se:
Que s' el n' avia un' aital,
Ben pogra ses lieys viure.

Greu planh mal que senta
Drutz, quant es bos sufrire;
Qu' amors es valenta
A sel que n' es jauzire;

Qu' erguelh no vol ni mante,

Ans qui lo 'lh mostr' a lieys non cal:

Que mais n' auria ab merce
En un jorn, qu' en dos ans ab mal,

Sel qu' ab erguelh vol viure.
Si uns si prezenta

Qu' ill denh lonc se assire,

Ges no m' espaventa
Qu' ab mi l' ai' a devire.

Que domna, que pretz mante,

Deu aver fin cor e leyal;
E non crezas que s mal me

Contra son bon amic coral,

Als dias qu' ai a viure.

E s' il fai parventa
Qu' el guinh ni l' huelh lor vire,
Per so no s guaimenta
Mos cors, ni m mand aucire.
Ma domna fai manta re,
Per que platz a totz per engual:
E quascus, cum li cove,
Deu aculhir dins son ostal,
S' ab gran bontat vol viure.

Peire Rogiers, per bona fe,

Tramet son vers tot per cabal
A si dons clamar merce,
Qu' aprenda 'l, avans de Nadal,

S' ab grat de lui vol viure.



III.

Per far esbaudir mos vezis
Que s fan irat, car ieu non chan,
Non mudarai deserenan,
Qu' ieu non despley
Un son novelh qu' els esbaudey,
E chant, mais per mon Tort N' avez:
Quar trop dechai
Tot quan vei sai,
Mas ab lieys creis honors e pretz;
Per qu' el sieus conortz m' es plus bos,
Que tot quan vei sai entre nos.

De mi dons ai lo guap e 'l ris,
E sui fols s' ieu plus li deman;
Ans dey aver gran joy d' aitan.
A dieu m' autrey,
Non ai doncs pro quan sol la vey:
Del vezer suy ieu bautz e letz;
Plus no m' eschai,
Que ben o sai;
Mas d' aitan n' ai ieu joy e pretz,
E m' en fauc ricautz a sazos,
A guiza de paubr' ergulhos.

Anc ieu ni autre no 'lh o dis,
Ni elha non saup mon talan;
Mas a celat l' am atretan,
Fe qu' ieu li dey,
Cum s' agues fait son drut de mey:

E no i s taing qu' ieu ja l' ameissetz.

Doncs amarai
So qu' ieu non ai;
Oc, qu' eyssamen n' ai joy e pretz,
E suy alegres e joyos,
Quan res non es cum si vers fos.

De totz drutz suy ieu lo plus fis,

Qu' a mi dons no dic re ni man,

Ni 'l quier gen fait, ni bel semblan.
On qu' ilh estey
Sos drutz suy, et ab lieys domney,
Totz cubertz e celatz e quetz.
Qu' ilh no sap lai
Lo ben que m fai,
Ni cum ai per lieys joi e pretz.
No s tanh que ja 'l sapcha enoios
Qu' ieu sui sai sos drutz a rescos.

Per s' amor viu, e si m moris,
Qu' om disses qu' ieu sui mortz aman,
Fait m' agra amors honor tan gran,
Qu' ieu sai e crey
Qu' anc a nulh drut maior non fey.

Vos jutgatz, domna, e destrenhetz;

Quar s' ieu m' esmai,
E si maltrai,
Ni muer per vos, joys m' es e pretz;

De vos m' es totz mals bes, dans pros,

Foldatz sens, tortz dregz e razos.

Ieu mai que mai,
Ma domna, ieu sai
Que vos mi donatz joy e pretz;
E vuelh mais morir a estros,
Ja 'l sapcha negus hom mas vos.

Bastart, tu vai,
E porta m lai
Mon sonet, a mon Tort N' avetz:
E di m' a 'N Aimeric lo tos
Membre 'l dont es, e sia pros.

IV.

Tant ai mon cor en joy assis,
Per que non puesc mudar non chan;
Que joys m' a noirit pauc e gran,
E ses lui non seria res.
Qu' assatz vei que tot l' als qu' om fai

Abaiss, e sordey, e dechai,
Mas so qu' amors e joys soste.

Lo segles es aissi devis
Que perdut es, quan l' avol fan;
Mas ab los pros vai pretz enan,
Et amors ten se ab los cortes:
E d' aqui son drut cuend e guai;
Per que s te jois que tost non chai,
Qu' estiers del mais hom no 'l soste.


Si 'l jois d' amor no fos tan fis,
Ja non agra durat aitan;
Mas no y a d' ira tan ni quan,
Qu' el dans n' es pros, e 'l mals n' es bes
sojorns cui plus mal en trai;
Demandatz cum qu' ie us o dirai:
Quar apres n' aten hom merce.

Pauc pren d' amor qui no sofris
L' erguelh, e 'l mal, e 'l tort, e 'l dan;
Qu' aissi o fan selh que re n' an:
Guerra m sembla qu' amors no i es,
Tan son li mal e sai e lai;
E non ai dreg el fieu qu' ieu ai,
S' al senhor don mov mals en ve.


Amors ditz ver et escarnis,
E dona pauza ab gran afan,
E franc cor apres mal talan;
Huei fai que platz, deman que pes;
E doncx qu' en diretz qu' aissi vai,
Que costa que tot torn en jai,
Pueis apres no i a re mas be.

Membra m' aras d' un mot qu' ieu dis,
E tal non vuelh qu' om lo m deman.
- No l' auzirem doncx! - Non onguan,
No us er digz, ni sabretz quals es.
- No m' en qal, qu' atressi m viurai.
Si us vivetz o us moretz, so sai
Non costa re mi dons ni me.

Mon Tort N' avetz en Narbones
Man salutz, sitot luenh s' estai;
E sapcha qu' en breu la veyrai,
Si trop grans afars no m rete.


Lo senher, que fetz tot quant es,
Salv e guart son cors cum si s fai;
Qu' ilh mante pretz e joi verai
Quan tota autra gen si recre.

V.

Entr' ira e joy m' an si devis
Qu' ira m tolh manjar e dormir,
Jois me fai rire et esbaudir,
Mas l' ira m passa 'l bon conort,
E 'l joys reman, don sui jauzens,
Per un' amor qu' ieu am e vuelh.


Domn' ai?.. Non ai... Ja 'n suy ieu fis?

No sui, quar no m' en puesc jauzir...

Tot m' en jauzirai quan que tir?
Oc, ben leu, mas sempre n' a tort...
Tort n' a... Qu' ai dig? boca, tu mens,
E dis contra mi dons erguelh!


Bona domna, per qu' ieu m' aucis,
Ara m podetz auzir mentir;
Que re no m fai, per que m' azir,
Non re sia per pauc tot mort.
Ben sui fols, e fatz es mos sens,
Quar ja dis so per que la m tuelh.

Molt am selieys que m' a conquis,
Et elha me; 
oc, s' o l' aug dir,
Creirai son dig senes plevir,
Oc ben, sol qu' ab lo fag s' acort,
E m' atenda totz mos covens,
E qu' ieu n' aia plus qu' ieu no suelh.


Per lieys ai ieu joy, joc e ris,
Mas ara 'n planh, plor e sospir,
E 'l mals que m' es greus a sufrir,
Torna m' a doble en deport.
Pauc pres lo mal qu' el bes lo vens,
Que plus m' en jau que no m' en duelh.

De luenh li sui propdas vezis,
Qu' amicx non pot nulhs hom partir
Si 'l cor si volon consentir:
Tot m' es bon quant hom m' en aport,
Mais am quan cor de lai lo vens,
Que d' autra si pres si m' acuelh.

Ja non dira hom qu' anc la vis
Que tan belha 'n pogues chauzir:
Qu' om no la ve que no se mir,
Quar sa beutatz resplan tan fort
Nuegz n' esdeve jorns clars e gens,
A qui l' esgarda de dreg huelh.

Lo vers vuelh qu' om mi dons me port,
E que 'l sia conortamens
Tro que ns esguardem de dreg huelh.

//


Tro que ns esguardem de dreg huelh.

dreg huelh de Oriol Junquerasdret ull.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Peire_Rogier

Pierre de Rougier o Peire Rogiers (1145 - Lodève, alrededor de 1197) fue un trovador francés de la escuela lemosina y auverniana, hijo del señor de Rouziers, en Auvernia.

Sus biógrafos aluden a que fue hijo de un señor de Auvernia: «Peire Rotgiers si fo d'Alvernhe... e fo gentils hom».

Ha sido identificado como perteneciente a la familia de los señores de Rouziers,​ cerca de Mauriac, en el departamento de Cantal.

Uc de Sant-Cirq (o Uc de Saint-Circ), el trovador biógrafo de trovadores, indicó que conocía las letras y que era canónigo de Clermont. Añade que era un buen cantante que abandonó su canonicato para hacerse juglar y hacer conocidos sus cuentos.

Fue a la corte de Ermengarda de Narbona, de gran valor y de gran inteligencia, que lo acogió y lo trató con honores. Se han conservado ocho sirventès, canciones de amor en las que Peire Rogier designa a la vizcondesa de Narbonne con la palabra clave "senhal".

A causa de calumnias que comprometían la reputación de la vizcondesa, Pierre Rogiers recibió la orden de abandonar su corte y se refugió cerca de Raimbaut d'Orange hasta 1173. Tras la muerte de Raimbaud en 1173, fue a la corte de Raimundo V de Tolosa; frecuentó también las de Alfonso IX de Castilla, después de la de Alfonso II de Aragón.

Se retira con otro trovador, Guilhem Azemar de Merueis, a la abadía de los hombres de Grandmont, cerca de Lodève, donde toma el hábito en 1194 y se queda hasta su muerte.

(Guillem Azemar si fo de Gavaudan d' un castel que a nom Merueis (9). - No revisado - 
Gentils hom era, filhs d' un cavallier que non era rics ni manens: el seigner de Merueis sil fetz cavallier. Et el era ben valens hom e gen parlans, e fon bos trobaires. Et non poc mantener cavaiaria, e fetz se joglars. E fon fort onratz per tota la bona gent, per los baros e per las domnas; e fetz mantas bonas chansos. E cant ac loue temps vescut, el se rendet a l' orde de "Grandmont" e lai mori. Chabaneau, Camille)


  1.  Cheyette, Fredric L. (2001). Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours. Ítaca: Cornell University Press. ISBN 0-8014-3952-3.
  2. Chabaneau, Camille (1885). «Les biographies des troubadours en langue provençale» (en francés).
  3.  Bouillet, Jean-Baptiste. Nobiliaire de Auvernia, tomo V (en francés). p. 419.

Bibliografía

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.

Pierre Rogiers.

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.



I.

Al pareissen de las flors,
Quan l' albre s cargon de fuelh,
E 'l temps gensa ab la verdura
Per l' erba que creys e nais,
Doncx es a selhs bona amors
Qui l' an en patz, ses rancura,
Q' us vas l' autre non s' erguelha.

Bos drutz non deu creire auctors
Ni so que veiran sey huelh
De neguna forfaitura
Don sap que sa domna 'l trays;
So que dis qu' a fait alhors
Creza, sitot non lo jura,
E so qu' en vi dezacuelha.

Qu' ieu vey de totz los melhors
Qui sempr' en devenon fuelh,
Qu' en queron tan lur dreitura
Tro que lur domna s n' irays,
E 'l ris torna 'ls pueis en plors;
E 'l folhs per mal' aventura
Vai queren lo mal qu' el duelha.

Qu' amors vol tals amadors
Que sapchon sufrir erguelh
En patz e gran desmezura,
Sitot lor domna 'ls sostrays;
Paucs plagz lur en sia honors,
Quar s' il sap mal ni s rancura,
Ilh queira tost qui l' acuelha.

Per aquest sen suy ieu sors,
Et ai d' amor tan quan vuelh;
Quar s' elha m fai gran laidura,
Quant autre s planh, ieu m' apais.
Sitot s' es grans ma dolors,
Suefre tro qu' elha m melhura
Ab un plazer, qual que s vuelha.

Mais vuelh trenta dezonors
Q' un onor, si lieys mi tuelh;
Qu' ieu sui hom d' aital natura
No vuelh l' onor qu' el pro lays;
Ni ges no m laissa 'l paors
Don mos cors non s' asegura;
Qu' ades cug qu' autre la m tuelha.

De mon dan prec mos senhors,
Mas l' amor de mi dons vuelh;
E que 'l prenda de mi cura,
Que trop es grans mos esmays.
Molt mi fera gen secors
S' una vetz ab nueg escura
Mi mezes lai o s despuelha.


Peire Rotgiers, quier secors;
E si 'l mals loindans li dura,
Pauc viura, qu' ades rauguelha.

II.

Tan no plou ni venta
Qu' ieu de chan non cossire;
Freidura dolenta
No m tolh chantar ni rire:
Qu' amors me capdelh e m te

Mon cor en fin joi natural;

E m pais, e m guid, e m soste,

Qu' ieu non suy alegres per al,

Ni al res no m fai viure.

Ma domna es manenta

De so qu' ieu plus dezire;

Del donar m' es lenta
Qu' anc non fui mais jauzire:

Ben sai que pauc l' en sove;

E ges no m par joc cominal,

Qu' ilh pensa petit de me:

Et ieu trac per lieys mal mortal,

Tal qu' a penas puesc viure.

Non truep qui m guirenta,
Ni qui m' o auze dire
Q' un' autra tan genta
El mon s' eli, ni s mire;
Ni d' autra non s' esdeve,
Mas qu' om digua que res no val;
Qu' elha ditz e fai tan be,
Q' una contra lieys non sap s' al,
Tal domna fai a viure.

Si s' en fenhon trenta,
Ges per so no m n' ahire;
Cuy que s vol si s menta,
Qu' a mi s denh escondire.
Adoncx sai ieu ben e cre
Q' us non a domna tan cabal,
Quar quecx la lauza per se:
Que s' el n' avia un' aital,
Ben pogra ses lieys viure.

Greu planh mal que senta
Drutz, quant es bos sufrire;
Qu' amors es valenta
A sel que n' es jauzire;

Qu' erguelh no vol ni mante,

Ans qui lo 'lh mostr' a lieys non cal:

Que mais n' auria ab merce
En un jorn, qu' en dos ans ab mal,

Sel qu' ab erguelh vol viure.
Si uns si prezenta

Qu' ill denh lonc se assire,

Ges no m' espaventa
Qu' ab mi l' ai' a devire.

Que domna, que pretz mante,

Deu aver fin cor e leyal;
E non crezas que s mal me

Contra son bon amic coral,

Als dias qu' ai a viure.

E s' il fai parventa
Qu' el guinh ni l' huelh lor vire,
Per so no s guaimenta
Mos cors, ni m mand aucire.
Ma domna fai manta re,
Per que platz a totz per engual:
E quascus, cum li cove,
Deu aculhir dins son ostal,
S' ab gran bontat vol viure.

Peire Rogiers, per bona fe,

Tramet son vers tot per cabal
A si dons clamar merce,
Qu' aprenda 'l, avans de Nadal,

S' ab grat de lui vol viure.



III.

Per far esbaudir mos vezis
Que s fan irat, car ieu non chan,
Non mudarai deserenan,
Qu' ieu non despley
Un son novelh qu' els esbaudey,
E chant, mais per mon Tort N' avez:
Quar trop dechai
Tot quan vei sai,
Mas ab lieys creis honors e pretz;
Per qu' el sieus conortz m' es plus bos,
Que tot quan vei sai entre nos.

De mi dons ai lo guap e 'l ris,
E sui fols s' ieu plus li deman;
Ans dey aver gran joy d' aitan.
A dieu m' autrey,
Non ai doncs pro quan sol la vey:
Del vezer suy ieu bautz e letz;
Plus no m' eschai,
Que ben o sai;
Mas d' aitan n' ai ieu joy e pretz,
E m' en fauc ricautz a sazos,
A guiza de paubr' ergulhos.

Anc ieu ni autre no 'lh o dis,
Ni elha non saup mon talan;
Mas a celat l' am atretan,
Fe qu' ieu li dey,
Cum s' agues fait son drut de mey:

E no i s taing qu' ieu ja l' ameissetz.

Doncs amarai
So qu' ieu non ai;
Oc, qu' eyssamen n' ai joy e pretz,
E suy alegres e joyos,
Quan res non es cum si vers fos.

De totz drutz suy ieu lo plus fis,

Qu' a mi dons no dic re ni man,

Ni 'l quier gen fait, ni bel semblan.
On qu' ilh estey
Sos drutz suy, et ab lieys domney,
Totz cubertz e celatz e quetz.
Qu' ilh no sap lai
Lo ben que m fai,
Ni cum ai per lieys joi e pretz.
No s tanh que ja 'l sapcha enoios
Qu' ieu sui sai sos drutz a rescos.

Per s' amor viu, e si m moris,
Qu' om disses qu' ieu sui mortz aman,
Fait m' agra amors honor tan gran,
Qu' ieu sai e crey
Qu' anc a nulh drut maior non fey.

Vos jutgatz, domna, e destrenhetz;

Quar s' ieu m' esmai,
E si maltrai,
Ni muer per vos, joys m' es e pretz;

De vos m' es totz mals bes, dans pros,

Foldatz sens, tortz dregz e razos.

Ieu mai que mai,
Ma domna, ieu sai
Que vos mi donatz joy e pretz;
E vuelh mais morir a estros,
Ja 'l sapcha negus hom mas vos.

Bastart, tu vai,
E porta m lai
Mon sonet, a mon Tort N' avetz:
E di m' a 'N Aimeric lo tos
Membre 'l dont es, e sia pros.

IV.

Tant ai mon cor en joy assis,
Per que non puesc mudar non chan;
Que joys m' a noirit pauc e gran,
E ses lui non seria res.
Qu' assatz vei que tot l' als qu' om fai

Abaiss, e sordey, e dechai,
Mas so qu' amors e joys soste.

Lo segles es aissi devis
Que perdut es, quan l' avol fan;
Mas ab los pros vai pretz enan,
Et amors ten se ab los cortes:
E d' aqui son drut cuend e guai;
Per que s te jois que tost non chai,
Qu' estiers del mais hom no 'l soste.


Si 'l jois d' amor no fos tan fis,
Ja non agra durat aitan;
Mas no y a d' ira tan ni quan,
Qu' el dans n' es pros, e 'l mals n' es bes
E sojorns cui plus mal en trai;
Demandatz cum qu' ie us o dirai:
Quar apres n' aten hom merce.

Pauc pren d' amor qui no sofris
L' erguelh, e 'l mal, e 'l tort, e 'l dan;
Qu' aissi o fan selh que re n' an:
Guerra m sembla qu' amors no i es,
Tan son li mal e sai e lai;
E non ai dreg el fieu qu' ieu ai,
S' al senhor don mov mals en ve.


Amors ditz ver et escarnis,
E dona pauza ab gran afan,
E franc cor apres mal talan;
Huei fai que platz, deman que pes;
E doncx qu' en diretz qu' aissi vai,
Que costa que tot torn en jai,
Pueis apres no i a re mas be.

Membra m' aras d' un mot qu' ieu dis,
E tal non vuelh qu' om lo m deman.
- No l' auzirem doncx! - Non onguan,
No us er digz, ni sabretz quals es.
- No m' en qal, qu' atressi m viurai.
Si us vivetz o us moretz, so sai
Non costa re mi dons ni me.

Mon Tort N' avetz en Narbones
Man salutz, sitot luenh s' estai;
E sapcha qu' en breu la veyrai,
Si trop grans afars no m rete.


Lo senher, que fetz tot quant es,
Salv e guart son cors cum si s fai;
Qu' ilh mante pretz e joi verai
Quan tota autra gen si recre.

V.

Entr' ira e joy m' an si devis
Qu' ira m tolh manjar e dormir,
Jois me fai rire et esbaudir,
Mas l' ira m passa 'l bon conort,
E 'l joys reman, don sui jauzens,
Per un' amor qu' ieu am e vuelh.


Domn' ai?.. Non ai... Ja 'n suy ieu fis?

No sui, quar no m' en puesc jauzir...

Tot m' en jauzirai quan que tir?
Oc, ben leu, mas sempre n' a tort...
Tort n' a... Qu' ai dig? boca, tu mens,
E dis contra mi dons erguelh!


Bona domna, per qu' ieu m' aucis,
Ara m podetz auzir mentir;
Que re no m fai, per que m' azir,
Non re sia per pauc tot mort.
Ben sui fols, e fatz es mos sens,
Quar ja dis so per que la m tuelh.

Molt am selieys que m' a conquis,
Et elha me;
oc, s' o l' aug dir,
Creirai son dig senes plevir,
Oc ben, sol qu' ab lo fag s' acort,
E m' atenda totz mos covens,
E qu' ieu n' aia plus qu' ieu no suelh.


Per lieys ai ieu joy, joc e ris,
Mas ara 'n planh, plor e sospir,
E 'l mals que m' es greus a sufrir,
Torna m' a doble en deport.
Pauc pres lo mal qu' el bes lo vens,
Que plus m' en jau que no m' en duelh.

De luenh li sui propdas vezis,
Qu' amicx non pot nulhs hom partir
Si 'l cor si volon consentir:
Tot m' es bon quant hom m' en aport,
Mais am quan cor de lai lo vens,
Que d' autra si pres si m' acuelh.

Ja non dira hom qu' anc la vis
Que tan belha 'n pogues chauzir:
Qu' om no la ve que no se mir,
Quar sa beutatz resplan tan fort
Nuegz n' esdeve jorns clars e gens,
A qui l' esgarda de dreg huelh.

Lo vers vuelh qu' om mi dons me port,
E que 'l sia conortamens
Tro que ns esguardem de dreg huelh.

//


Tro que ns esguardem de dreg huelh.

dreg huelh de Oriol Junqueras, dret ull.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Peire_Rogier

Pierre de Rougier o Peire Rogiers (1145 - Lodève, alrededor de 1197) fue un trovador francés de la escuela lemosina y auverniana, hijo del señor de Rouziers, en Auvernia.

Sus biógrafos aluden a que fue hijo de un señor de Auvernia: «Peire Rotgiers si fo d'Alvernhe... e fo gentils hom».

Ha sido identificado como perteneciente a la familia de los señores de Rouziers,​ cerca de Mauriac, en el departamento de Cantal.

Uc de Sant-Cirq (o Uc de Saint-Circ), el trovador biógrafo de trovadores, indicó que conocía las letras y que era canónigo de Clermont. Añade que era un buen cantante que abandonó su canonicato para hacerse juglar y hacer conocidos sus cuentos.

Fue a la corte de Ermengarda de Narbona, de gran valor y de gran inteligencia, que lo acogió y lo trató con honores. Se han conservado ocho sirventès, canciones de amor en las que Peire Rogier designa a la vizcondesa de Narbonne con la palabra clave "senhal".

A causa de calumnias que comprometían la reputación de la vizcondesa, Pierre Rogiers recibió la orden de abandonar su corte y se refugió cerca de Raimbaut d'Orange hasta 1173. Tras la muerte de Raimbaud en 1173, fue a la corte de Raimundo V de Tolosa; frecuentó también las de Alfonso IX de Castilla, después de la de Alfonso II de Aragón.

Se retira con otro trovador, Guilhem Azemar de Merueis, a la abadía de los hombres de Grandmont, cerca de Lodève, donde toma el hábito en 1194 y se queda hasta su muerte.

(Guillem Azemar si fo de Gavaudan d' un castel que a nom Merueis (9). - No revisado - 
Gentils hom era, filhs d' un cavallier que non era rics ni manens: el seigner de Merueis sil fetz cavallier. Et el era ben valens hom e gen parlans, e fon bos trobaires. Et non poc mantener cavaiaria, e fetz se joglars. E fon fort onratz per tota la bona gent, per los baros e per las domnas; e fetz mantas bonas chansos. E cant ac loue temps vescut, el se rendet a l' orde de "Grandmont" e lai mori. Chabaneau, Camille)


  1.  Cheyette, Fredric L. (2001). Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours. Ítaca: Cornell University Press. ISBN 0-8014-3952-3.
  2. Chabaneau, Camille (1885). «Les biographies des troubadours en langue provençale» (en francés).
  3.  Bouillet, Jean-Baptiste. Nobiliaire de Auvernia, tomo V (en francés). p. 419.

Bibliografía

La comtesse de Die.

La comtesse de Die.


I.

A chantar m' er de so qu' ieu no volria,
Tan me rancur de sel cui sui amia;
Quar ieu l' am mais que nulha res que sia:
Vas lui no m val merces ni cortezia,
Ni ma beutatz, ni mos pretz, ni mos sens;
Qu' en aissi m sui enganada e trahia,
Cum s' ieu agues vas lui fag falhimens.

D' aiso m conort quar anc non fis falhensa,
Amicx, vas vos, per nulha captenensa;
Ans vos am mais no fetz Seguis Valensa;
E platz mi fort que ieu d' amor vos vensa,
Lo mieus amicx, quar etz lo plus valens;
Mi faitz orguelh en digz et en parvensa,
Et etz humils vas totas autras gens.

Be m meravil cum vostre cors s' orguelha,
Amicx, vas me, don ai razon que m duelha;
E non es dregz qu' autra domna us mi tuelha
Per nulha re que us fassa ni us acuelha.
E membre vos qual fo 'l comensamens
De nostr' amor: ja dame dieus non vuelha
Qu' en ma colpa sia 'l departimens.

Proessa grans qu' en vostre cor s' aizina,
E lo rics pretz qu' avetz m' en atahina;
Q' una non sai loindana ni vezina,
Si vol amar, vas vos no si' aclina:
Mas vos, amicx, etz ben tan conoissens
Que ben devetz conoisser la plus fina;
E membre vos de nostres covinens.


Valer m degra mos pretz e mos paratges,
E ma beutatz, e plus mos fis coratges;
Per qu' ieu vos man, lai on es vostr' estatges,
Esta chanso que me sia messatges;
E vuelh saber, lo mieus belhs amicx gens,
Per que m' etz vos tan fers ni tan salvatges;
No sai si s' es orguelhs o mals talens.

Mas tant e plus vuelh que us diga 'l messatges

Que trop d' orguelh fai mal a manhtas gens.

II.

Ab joi et ab joven m' apais,
E jois e jovens m' apaia,
Quar mos amics es lo plus guais,
Per qu' ieu sui cuendeta e guaia;
E pois ieu li sui veraia,
Be is taing qu' el me sia verais;
Qu' anc de lui amar no m' estrais,
Ni ai en cor que m n' estraia.

Mout mi platz, quar sai que val mais,
Sel qu' ieu plus dezir que m' aia;
E sel que primiers lo m' atrais
Dieu prec que gran joi l' atraia;
E qui que mal l' en retraia
Non creza fors so qu' el retrais.
Qu' om cuoill mantas vetz los balais
Ab qu' el mezeis se balaia.

Domna que en bon pretz s' enten
Deu ben pausar s' entendensa
En un pro cavallier valen;
Pois ill conois sa valensa,

Que l' aus amar a presensa;

E domna pois am a presen,

Ja pois li pro ni li valen
Non diran mas avinensa.

Qu' ieu n' ai chauzit un pro e gen,
Per cui pretz meillura e gensa,
Larc et adreg e conoissen,
On es sens e conoissensa:
Prec li non aia entendensa,
Ni hom no 'l puesca far crezen
Qu' ieu fassa vas lui faillimen,
Sol non trob en lui faillensa.
Amicx, la vostra valensa

Sabon li pro e li valen;
Per qu' ieu vos quier de mantenen,

Si us platz, vostra mantenensa.

III.

Estat ai en gran consirier
Per un cavallier qu' ai agut,
E voill sia totz temps saubut
Cum ieu l' ai amat a sobrier.
Ara vei qu' ieu sui trahida,
Quar ieu non li donei m' amor;
Don ai estat en grant error
En leit e quan sui vestida.

Ben volria mon cavallier
Tener un ser en mos bratz nut,
Qu' el s' en tengra per errebut
Sol c' a lui fesses coseillier;
Quar plus m' en sui abellida
Non fis Floris de Blancaflor.
Mon cor eu l' autrei e m' amor,
Mon sen, mos oillz e ma vida.

Bels amics, avinens e bos,
Quora us tenrai en mon poder,
E que jagues ab vos un ser,
E que us des un bais amoros
Sapchatz gran talen n' auria
Que us tengues en loc del marrit,
Ab so que m' aguessez plevit
De far tot so qu' ieu volria.


//

Beatrix, comtesse de Die, condesa, comtessa, Dia







III. deutsch:

Ich hatte großen Kummer

Wegen eines Ritters, der mir gehörte

Und ich will, dass man allzeit weiß,

Wie sehr ich ihn geliebt habe.

Nun sehe ich, dass ich betrogen wurde

Weil ich ihm nicht meine Liebe schenkte,

Weshalb ich sehr gelitten habe

Bei Tag und bei Nacht. (wörtlich: wenn ich im Bett lag und wenn ich angezogen war)


Ich würde gerne meinen Ritter

Eines Abends nackt in meinen Armen halten

Und wünschte, dass er glücklich wäre

Allein wenn ich ihm als Kissen diente

Denn ich bin verliebter in ihn

Als es Floris in Blanchefleur war.

Ich schenke ihm mein Herz und meine Liebe,

Meinen Sinn, meine Augen und mein Leben.


Schöner, liebenswürdiger und guter Freund,

Wann werde ich Euch in meiner Gewalt haben

Wenn ich doch nur eines Abends mit Euch im Bett liegen

und Euch einen Liebeskuss schenken könnte!

Wisset, dass ich großes Verlangen hätte,

Euch anstelle meines Ehemannes bei mir zu haben,

Vorausgesetzt, Ihr hättet mir versprochen,

Alles zu tun, was ich wünschte.

Die, Drôme, France

Die, Drôme, France, M. MinderhoudMichiel1972

Von ihrem Werk sind nur vier „cansos“, 117 Verse, überliefert. Umstritten bleibt, ob die Trobairitz die Tenzone, das Streitgespräch «Amics, en gran cossirier» (Freund, in großem Kummer), BdT 46,3, zusammen mit ihrem geliebten Trobador Raimbaut d’ Aurenga gedichtet hat oder ob die Autorenschaft, wie es in den mittelalterlichen Handschriften steht, ganz allein Raimbaut d' Aurenga zukommt.

La comtesse de Die, Dia,

1:11

A chantar m'er de so q'ieu no volria

Ab ioi et ab ioven m'apais (Von Freude und Jugend ernähre ich mich), BdT 46,1

A chantar m'er de so q'ieu no volria (Ich muss singen über das, wovon ich nicht singen möchte), BdT 46,2 – die Melodie ist überliefert

Amics, en gran cossirier (Freund in großem Kummer), BdT 46,3 – Tenzone, ein Streitgespräch zwischen Raimbaut d’Aurenga und der Trobairitz.

Estat ai en greu cossirier (Ich hatte großen Kummer), BdT 46,4

Fin ioi me don'alegranssa (Wahre Freude schenkt mir Fröhlichkeit), BdT 46,5

La comtesse de Die. Buch. Libro. Llibre.

Aus einer äußerst lapidaren „Vida“, einer von einem anonymen Biographen im 13. Jhd. verfassten poetisch-legendären Lebensbeschreibung,[6] erfährt man in nur zwei Sätzen, dass die Trobairitz Comtessa de Dia mit einem – nicht näher bestimmten – „Guilhem de Peitieus“ (Wilhelm von Poitiers) verheiratet war und sich in einen Trobador, in Raimbaut d’Aurenga, verliebt hatte:

La comtessa de Dia si fo moiller d'En Guillem de Peitieus, bella domna e bona. Et enamoret se d'En Rambaut d'Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos.

„Die Gräfin von Die, eine schöne und gute Dame, war die Ehefrau des Seigneurs Wilhelm von Poitiers. Sie verliebte sich in Seigneur Raimbaut d’Aurenga und dichtete für ihn manch schönes Lied.[7]“

– Jean Boutière und Alexander Herman Schutz: Biographies des Troubadors. S. 83: XXVII La comtessa de Dia.

Beatriz de Dia, la comtessa de Dia, die „Gräfin von Die“, ist die bekannteste Trobairitz – so bezeichnet das Altokzitanische einen weiblichen Trobador.

Sie lebte im Hochmittelalter, im späten 12. Jahrhundert, in der Dauphiné, im heutigen Département Drôme. Die namengebende Stadt „Die“ hieß zur Römerzeit „Dea“ Augusta Vocontiorum zu Ehren der keltischen Kriegsgöttin Andarta der gallischen Vocontier. Im Altokzitanischen wurde aus Lateinisch Dea (Göttin) „Dià“, daraus wiederum Französisch „Die“.

Die Dichtungen und Kompositionen dieser Trobairitz, dieser «femme-troubadour»,[3] werden in der neueren romanistischen Forschung als gleichbedeutend mit der Trobadorlyrik der männlichen Spielleute angesehen. Beatritz de Dià ist deshalb so berühmt, weil sie die höfische Liebe aus weiblicher Sicht in einer für ihre Zeit außergewöhnlichen Freimütigkeit schildert.[4] Die Trobairitz vertauscht die Rollen. Am deutlichsten bringt sie ihren erotischen Anspruch in der letzten Strophe der „canso“ «Estat ai en greu cossirier» (Ich hatte großen Kummer) zum Ausdruck.

Kathedrale Notre-Dame. Die. Dia.


Siehe auch

Literatur

Bibliographie

  • Alfred JeanroyBibliographie sommaire des chansonniers provençaux. Manuscrits et éditionsÉditions Honoré Champion, Paris 1916. als PDF online, S. 37, 47 – auf Internet Archive.
  • Alfred Pillet und Henry Carstens: Bibliographie der Troubadours, Max Niemeyer Halle 1933. Ristampa anastatica dell'edizione Halle (Saale), Max Niemeyer Verlag, 1933, a cura di Paolo Borso e Roberto Tagliani. Ledizioni, Milano 2013, ISBN 978-88-95994-64-2. (460 namentlich bekannte Troubadoure sind hier alphabetisch aufgelistet und durchnummeriert. Beatritz („tz“ sic!) de Dia wird unter der Nummer 46. geführt.)

Biographien

  • (FR) Jean Boutière und Alexander Herman SchutzBiographies des Troubadors. Textes provençaux des XIIIe et XIVe siècles, Toulouse 1950, Neuauflage 1972, ISBN 0-8337-4000-8.
  • (FR) Camille Chabaneau: Les biographies des troubadours en langue provençale, Edouard Privat Toulouse, 1885 – auf GallicaII.— La comtesse de Die(im Abschnitt „IV Provence et Viennois“).
  • (FR) Margarita Egan (Hrsg.): Les Vies des troubadours. Union Générale d'Éditions, Paris 1985, ISBN 2-264-00638-2.

Editionen

  • Oskar Schultz-GoraDie provenzalischen Dichterinnen. Biographieen und Texte nebst Anmerkungen und einer Einleitung. Gustav Fock, Leipzig 1888. Comtessa (Beatritz) de Dia, S. 8/9 und 17/19: online – auf Internet Archive
  • Sernin Santy: La Comtesse de Die : sa vie, ses œuvres complètes, les fêtes données en son honneur, avec tous les documents. A. Picard Paris 1893: online – auf Internet Archive.
  • Gabrielle Kussler-Ratyé: Les chansons de la Comtesse Beatrix de Dia. In: Archivum Romanicum, Nuova rivista di filologia romanze, Vol. I, 1917, S. 161–182: online – auf Internet Archive.
  • Ingrid Kasten (Hrsg. u. Übersetzerin): Frauenlieder des Mittelalters: Zweisprachig. S. 164–178, Reclam 8630, Stuttgart 1990, ISBN 978-3-15-008630-8.

Sekundärliteratur

  • (FR) Pierre BecChants d'amour des femmes-troubadours: trobairitz et chansons de femme, Paris, Stock, 1995, ISBN 2-234-04476-6.
  • Ursula Peters: Das Ich im Bild: Die Figur des Autors in volkssprachigen Bilderhandschriften des 13. bis 16. Jahrhunderts. Verlag Böhlau, Köln 2008, ISBN 978-3-412-18806-1, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche.
  • Angelica Rieger: Trobairitz: Der Beitrag der Frau in der altokzitanischen höfischen Lyrik. Edition des Gesamtkorpus. Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, Band 233, 1991, ISBN 978-3-484-52233-6, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche
  • Angelica Rieger: Beruf: Joglaressa. Die Spielfrau im okzitanischen Mittelalter. In: Detlef Altenburg u. a. (Hrsg.): Feste und Feiern im Mittelalter. Paderborner Symposium des Mediävistenverbandes, Sigmaringen 1991, ISBN 3-7995-5402-5.
  • Dietmar Rieger (Hrsg. & Übers.): Mittelalterliche Lyrik Frankreichs I. Lieder der Trobadors. Zweisprachig Provençalisch – Deutsch. Reclams Universal-Bibliothek 7620, Stuttgart 1980 (Beatriz, S. 176–180, dazu Kommentar von Rieger S. 295ff, Lit.) ISBN 3-15-007620-X.
  • Dietmar RiegerDie altprovenzalische Lyrik. In: Heinz Bergner (Hrsg.): Lyrik des Mittelalters, Reclam 7896, Stuttgart 1983, ISBN 978-3-15-007897-6, S. 232.
  • Marilyn YalomWie die Franzosen die Liebe erfanden. 900 Jahre Leidenschaft, Graf Verlag 2013, ISBN 978-3-86220-038-2, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche

Weblinks

Commons: Beatriz de Dia – Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien

Einzelnachweise

  1. Jean-Loup Lemaître und François Viellard Portraits de troubadours – initiales des chansonniers provençaux I et K (Paris, BNF, ms. fr. 854 et 12473), Musée du pays d'Ussel, Paris 2006, ISBN 978-2-903920-35-7.
  2.  fol.126v — auf Gallica.
  3.  Pierre BecChants d'amour des femmes-troubadours: trobairitz et chansons de femme, Paris, Stock, 1995, ISBN 2-234-04476-6.
  4.  Dietmar Rieger (Hrsg. & Übers.): Mittelalterliche Lyrik Frankreichs I. Lieder der Trobadors, S. 296.
  5.  Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle: fol. 141r — auf Gallica
  6. Auf der Seite fol. 141r des Chansonnier provençal „I“, Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle, BnF ms. 854 fol. 141r Chansonnier provençal „I“ Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle: fol. 141r — auf Gallica aus dem 13. Jhd., steht in roten Schriftzügen, oberhalb der historisierten Initiale „A“ die kurze Vida der Comtessa de Dia. Das verzierte „A“ markiert den Beginn der „Canso“ «Ab joi e ab joven m'apais».
  7.  Alle Übersetzungen aus dem Altokzitanischen stammen vom Hauptautor dieses Artikels.
  8.  Estat ai en greu cossirier - gesungen.
  9.  «Estat ai en greu cossirier»: Text online und gesungen in altokzitanischer Sprache

Die (Diá en occitano vivaroalpino) toma su nombre del culto a la diosa voconcia Andarta.​ Cuando la ciudad de Die, entonces capital de los voconcios bajo el nombre de Dea Andartadea que significa «diosa», fue conquistada por los romanos, tomó el nombre de Dea Augusta Vocontiorom (hacia finales del siglo ii). Entonces sólo quedó el nombre de Dea y luego Diá, utilizado en el lenguaje cotidiano para designar a la diosa hasta su transposición al nombre francés Die.

Die (francés [di], en occitano Diá) es una población y comuna francesa, en la región de Ródano-Alpesdepartamento de Drôme.
Es la 
subprefectura del distrito de Die y el chef-lieu del cantón de Die.

Die, Dia, mapa