viernes, 13 de octubre de 2023

IX, Belh senher dieus, quo pot esser sufritz

IX.


Belh senher dieus, quo pot esser sufritz

Tan estranh dols cum es del jov' enfan,

Del fill del rey de Castella prezan,

Don anc nulhs homs jorn no s parti marritz,

Ni ses cosselh ni dezacosselhatz;

Qu' en lui era tot lo pretz restauratz

Del rey Artus qu' om sol dir e retraire,

On trobavan cosselh tug bezonhos;

Ar es mortz selh que degr' esser guizaire,

Lo mielhs del mon, de totz los joves bos.


Anc filhs de rey no fon vistz ni auzitz

Qu' en tan ric loc fos vengutz per semblan,

Don man dolen n' iran tos temps ploran,

Quar plus es grans, quan degra esser fenitz,

Lo dols de luy, que quant es comensatz;

Quar elh era en tan ric loc pauzatz,

Qu' anc non nasquet tan desastrucs de maire

Que lai non fos astrucx totas sazos;

Don paradis puesc dir, al mieu veiaire,

Qu' es aital cortz que no y a sofraytos.


Ben degra esser Ferran capdels e guitz,

S' a dieus plagues que est mon ames tan

Lo belh e 'l bo a tot fag benestan,

Lo larc e 'l franc, lo valen e 'l grazitz,

Don cuiavon qu' en elh fos esmendatz

Lo jove reys, e 'N Richartz lo prezatz,

E 'l coms Jaufres, tug li trey valen fraire

Cui semblava de cors e de faissos

E de ric cor, e de totz bes lo paire,

Qu' er es dolens de proeza e de dos.


Anc joves reys no fon natz ni noyritz,

Del flum Jordan tro al solelh colguan,

Don fos tal dol, pus neguero 'l jaguan;

Quar li Franses ne fan dol e grans critz,

E li Engles, tug silh d' ams los regnatz,

Li Alamans, totz lors ricx parentatz,

Senhor del mon, e 'l valen emperaire,

E Samsuenha, Espanha et Aragos,

Qu' *al mon non es crestias de lunh aire

Que sieus liges o dels parens no fos.


Mas elh era sobre totz elegitz

El melhor loc, si visques mais un an,

Servir a dieu de cor e de talan,

Fons de belhs dos, murs contra 'ls Arabitz,

Solelh de mars, abrils renovellatz,

Miralh del mon, ab cuy pretz es renhatz;

Qu' en dirai pus, que nulhs no sap retraire

Lo dampnatge que sest mon doloiros

A pres en luy; e dieus, vers perdonaire,

Perdon' a luy, pus venjatz s' es de nos.


Ai! quals dols es, quar elh es chastiaire

A tot lo mon, als valens et als pros!


Giraud de Calanson.

VIII, Anc non cugey que m pogues oblidar

VIII.


Anc non cugey que m pogues oblidar

Lo dan qu' ai pres d' amicx e de senhors,

Mas lo gran dan oblid' om pel maiors,

Qu' aisso es dans que no s pot esmendar,

Qu' el melhor coms del mon e 'lh mielhs apres,

Lays m' o, que tug sabetz be del marques

D' Est quals era, no 'l vos qual lauzar ges,

Mortz es, mas ieu no cre que negus temps

Morisson tans de bons costums essemps.


Qu' elh fon savis, conoyssens e saup far

A mezura tan qu' era sa valors

El plus aut grat poiatz e sos pretz sors,

E sostener que no s pogues baissar

Lo saup ab sen, pueys fo larcs e cortes,

Humils als bos et als mals d' orguelh ples,

E vas domnas adretz en totas res,

E vertadiers a son poder tos temps,

Qu' el cor e 'l sen e 'l faitz hi mes essemps.


Autre dol ai que m' es greus a durar

Del guai comte Verones qu' era flors

De gran beutat e de totz bes colors;

Qui 'ls sieus bos aips vos volia comtar

No 'ls poiria totz retrayr' en un mes,

Ni non es hom qui tener se pogues,

Si 'ls auzia, que del cor no 'l plaingues;

Per so que mais no falhiran tos temps

Aquist duy dol que son vengut essemps.


Senher marques, vos faziatz donar

A tals cui dar no fora ja sabors,

Pueys faziatz als menutz donadors

Creisser lurs dons, quant auzian parlar

Del vostre fait cum era sobremes.

Qui fara mais los belhs dos ni 'ls grans bes,

Ni de qual cort venra tan rics arnes

Cum fazia de la vostra tos temps,

Quar negus tant cum vos non dava essemps!


Senher marques, que faran li joglar

A cui fezes tans dons, tantas honors!

Mas un cosselh non sai als trobadors,

Laisso' s morir et ano' us lai sercar;

Quar sai no vei guaire qui de lor pes,

Quar vos no y etz, ni 'l valens coms no y es;

Pauc nos laisset dieus vas que trop n' a pres,

Si laisset, tant que durara totz temps,

Plangz e sospirs e dolors tot essemps.


Aquelh vers dieus, que fo et er totz temps, 

Los meta amdos en paradis essemps.


Aimeri de Péguilain.

VII, Era par ben que valors se desfai,

VII.


Era par ben que valors se desfai,

E podetz o connoisser e saber,

Quar selh que plus volia mantener

Solatz, domney, largueza ab cor verai,

Mezura e sen, conoissensa e paria,

Humilitat, orguelh ses vilania,

E 'ls bons mestiers totz ses menhs e ses mai,

Es mortz, Guillems Malespina marques

Que fo miralhs e mayestre dels bes.


De bons mestiers el mon par non li sai,

Qu' anc non fon tan larcs, segon mon parer, 

Alixandres de manjar ni d' aver,

Qu' elh non dis non qui 'l quis, n' i trobet plai, 

Ni ges d' armas Galvains plus non valia,

Ni non saup tan Yvan de cortezia,

Ni s mes Tristans d' amor en tan d' assai;

Hueymais non er chastiatz ni repres

Negus, si falh, pus lo miralhs no y es.


On son eras siei dig plazent e guai,

E siei fag plus poderos de poder,

Qu' els autres fagz fazian desvaler.

Oi dieus! cum son escurzit li clar rai

Qu' alumavan Toscana e Lombardia,

Per que quascus anava et venia,

Ab lo sieu nom, ses dopte e ses esmai,

Qu' aissi saup pretz guizar, tan fon cortes,

Cum l' estela guidet los reys totz tres.


Per cui venran soudadier de luenh sai,

Ni 'l ric joglar que 'l venian vezer,

Qu' elh sabia honrar e car tener

Plus que princeps de sai mar ni de lai,

E manhta gens ses art, ses joglaria,

Per lo sieu don on negus non falhia;

Que manh caval ferran e brun et bai

Donava plus soven et autr' arnes

De nulh baron qu' ieu anc vis ni saubes.


Belhs senher cars, valens, e que farai?

Ni cum puesc sai vius ses vos remaner?

Que m sabiatz tan dir e far plazer

Qu' autre plazers contra 'l vostre m desplai;

Que tals per vos m' onrava e m' aculhia

Que m' er estrans, cum si vist no m' avia;

Ni ja nulh temps cambi non trobarai

Ni esmenda del dan qu' ai per vos pres,

Ni eu non cre qu' om far la m' en pogues.


Lo senher qu' es una persona en tres

Vos valha aissi cum ops ni cocha us es.


Aimeri de Péguilain.