martes, 17 de octubre de 2023

XXI, Emperaire, per mi mezeis,

XXI.


Emperaire, per mi mezeis,

Sai, quant vostra proeza creis,

No m sui jes tardatz del venir,

Que jois vos pais e prez vos creis,

E jovens vos ten baud e freis

Que fai vostra valor doucir.


Pois lo fils de dieu vos somo

Qu' el vengetz del ling Farao,

Ben vos en devetz esbaudir;

Contra 'ls portz faillon li baro,

Li plus de conduich e de do,

E ja dieus no 'ls en lais jauzir.


Mais entr' els de lai es remas

Ad ops d' Espaingna e del vas;

En devetz ben l' afan soffrir,

E 'ls Sarrazis tornar atras,

E de l' aut orgoill forvenir,

E dieus er ab vos al fenir.


Als Amoravis fai conort

Per las poestatz d' outra 'l port,

C' ant pres una tella ad ordir

De drap d' enueia e de tort,

E ditz cadaus c' a sa mort

S fara de sa part desvestir.


Mas de lai n' ant blame li ric

C' amon lo sojorn e l' abric,

Mol jazer e soau dormir,

E nos sai, segon lo prezic,

Conquerem de dieu per affic

L' onor e l' aver e 'l merir.


Trop si van entr' els cobeitan

Aicill que vergoigna non an,

E s cuian ab l' anar cobrir;

Et eu dic lor, segon senblan,

Qu' el cap derrier e 'ls pes avan

Los coven dels palaitz issir.


Per pauc Marcabrus non trasaill

De joven, can per aver faill

E cel qui plus l' ama acuillir,

Can venra al derrier badaill,

E mil marcs non daria un aill,

Si lor fara la mortz pudir.


Ab lavador de Portegal

E del rei navar atretal,

Ab sol que Barsalona i s vir

Ves Toleta l' emperial,

Segur poirem cridar reial,

E paiana gen desconfir.


Si no fosson tan gran li riu,

Als Amoravis fora esquiu,

E pogram lor o ben plevir,

E s' atendon lo recaliu

E de Castella 'l seingnoriu,

Cordoail farem magrezir.


Mas Fransa, Peitau e Beriu

Aclina un sol seignoriu,

Venga sai dieu son fieu servir;

Qu' eu no sai per que princes viu,

S' a dieu no vai son fieu servir.


Marcabrus.

XX, Tornatz es en pauc de valor

XX.


Tornatz es en pauc de valor

Lo segles, qui ver en vol dir,

E 'l clergue son ja li peior

Que degran los bes mantenir,

Et an un tal usatge

Que mais amon guerra que patz,

Tan lur play maleza e peccatz;

Per qu' al premier passatge

M' en volria esser passatz,

Qu' el mais de quan vey mi desplatz.


E son ves els mezeis trachor

Li ric malvat, per qu' els n' azir;

Qu' els an huelhs e non an lugor,

Ni 'n res no sabon avenir

Que sia d' agradatge;

Tan los eyssorba cobeitatz,

Enjans, feunia e malvestatz

Que perdut an paratge;

E per aiso pert sas clardatz

Pretz e valors e lialtatz.

Ben volgra acsem un senhor

Ab tan de poder e d' albir

Qu' als avols tolgues la ricor

E no 'ls laisses terra tenir,

E dones l' eretatge

A tal que fos pros e prezatz;

Qu' aissi fo 'l segles comensatz,

E no y guardes linhatge,

E mudes totz los ricx malvatz

Si cum fan Lombartz poestatz.


Quan cug chantar, ieu planc e plor

D' aisso que vey esdevenir,

Car per pauc no muer de dolor

Quan en mon cor pens e cossir

La perd' e 'l gran dampnatge

Qu' a pres cortezia e solatz;

Que si de chantar vos mesclatz,

Ni us donatz alegratge,

Totz diran vos etz fols proatz,

Si de totz joys no vos layssatz.


E prec al bon emperador,

Que s' es crozatz per dieu servir,

Qu' el muova ab forsa et ab vigor

Ves la terra on dieus volc murir

E mes son cors en gatge

Per nos, e 'n fo en crotz levatz,

E per nos batutz e nafratz;

Don fan gran vilanatge,

Quar per nos son tan sufertatz,

Los Turcx fals e desnofezatz.


Emperaire, si be us pessatz

Cum fay dieus vostras voluntatz,

E l' avetz fin coratge,

Hom dira vos etz coronatz

De pretz sobre totz, e renhatz.


Sirventes, Mon Cenis passatz

Et a En Oth del Caret digatz

Qu' ie us tramet per messatge, 

Qu' el s' an lai on Jesus fo natz

Puois er son bon pretz coronatz.


Folquet de Romans.

XIX, Totz hom qui ben comensa e ben fenis

XIX.


Totz hom qui ben comensa e ben fenis

Lonha de si blasm', e reten lauzor,

Quar dieus dona a bon comensador

Bona forsa tan qu' es bona la fis,

Et anc ses dieu fi ni comensamen

No vim portar frug de bona semensa,

Mas selh qu' en dieu fenis e ben comensa

Ren frug de pretz e frug de salvamen.


Aquest bos frugz nays primier e floris

De bona fe, e pueys quant es en flor

Bonas obras noyrisso 'l ab doussor;

Qu' ab la fe nays et ab obra s noyris;

E qui d' est frug manjara veramen

Volra morir en nom de penedensa,

Don er sa mortz justa vera naysensa,

Qu' el jorn qu' om mor per dieu nays justamen.


Justamen es natz selh qui dieus grazis;

Pus justamen viu tos temps ses dolor,

Quan justamen et ab doussa sabor

A 'l frug manjat per que s' arma gueris;

E doncx anem trastug cominalmen

Manjar d' est frug qu' es la nostra guirensa,

E trobar l' em oltra mar, ses falhensa,

Lai on dieus fo mortz e vius eyssamen.


La sua mortz fo dreyturiers camis

Per on devem anar tuyt peccador,

E qui morra per dieu lo creator

Viura tos temps jauzens en paradis,

Quar aital mortz es vida ses turmen

E verays frugz de Crist a cuy agensa,

Per que quascus deu aver sovinensa

D' aquest morir per viure lonjamen.


Dieus a somost tal frug que non peris;

Lo valen reys Frederic mon senhor,

E totz aisselhs que per la su' amor

Volran morir e viure, so m' es vis,

Qu' anon manjar sobre paguana gen

Que descrezon Crist e sa conoyssensa

E la vera crotz on non an crezensa,

E 'l sepulcre decrezon malamen.


Senher verays, Ihesus, cui soy aclis,

Lums dreyturiers de vera resplandor,

Salvaire Crist, donatz forsa e vigor

E bon cosselh als vostres pellegris,

E 'ls defendetz de pena e de mal ven,

Si que puescon passar senes temensa 

Lai per cobrar, ab la vostra valensa, 

La sancta crotz e 'l verai monimen.


Reys Frederics, vos etz frugz de joven

E frugz de pretz e frugz de conoyssensa,

E si manjatz del frug de penedensa,

Feniretz be lo bon comensamen.


Guillaume Figueiras.