martes, 17 de octubre de 2023

XV, Lo senher que formet lo tro

XV.


Lo senher que formet lo tro

E tot quan terr' e mar perpren,

E venc pel nostre salvamen

Recebre mort e passio;

E, quan vi que sa gen perdia,

En resors de mort al ters dia,

Et en enfern n' anet dece

Per nos salvar, vera merce.


Aisi com nos det gueriso

E 'n liuret son cors a turmen,

Nos quer qu' el dezeretamen

Que ill faun Sarrazi felo

Lo seguam tug la dreita via;

Que la votz del cel nos escria:

“Sortz, e mort venetz a merce."

E no la vol qui no m' en cre.


Totz nos apela a razo

Quar son aspre li faillimen,

E pot nos sorzer veramen

Sel que peri 'l rei Farao;

Seguam lo, com ditz la clersia:

E poira 'l dir senes fadia

Qui morra: “Tu morist per me,

Vers dieus, et ieu soi mortz per te!”


E qui viura, ses faillizo,

Er cazatz d' onrat pretz valen,

Et er salvatz plus salvamen

Que Jonas qu' eisit del peiso,

Qu' era peritz pel tort c' avia.

Al senhor laisem la folia,

E seguam dieu que val, qui 'l cre 

Mena peccador a merce.


Al rei Felip et a 'N Oto,

Et al rei Joan eisamen

Laus que fasson acordamen

Entr' els, e segon lo perdo,

E servon a sancta Maria

Don sos fils pert la senhoria

De Suria, del comte de

Sur tro al regne d' Egipte.


Las poestatz e 'l ric baro

E ill pros cavalier e il sirven,

E auri' obs l' afortimen,

Anem tug que dieus nos somo;

Quar si negus hi remania,

Enferns er a sa companhia;

Cel que dieu laisa e 'n enfern te,

En enfern aura la merce.


Hueimais parran li ric e ill pro,

E 'ls coratjos ab ardimen

Al be ferir demantenen;

Aras parran li adreg e ill pro,

Qu' el bos armatz somo e tria

Nostre senher cui non oblia,

E laisa 'ls malvatz d' avol fe,

E 'ls pros vol menar a merce.


Lo chans tenra deves Suria

E ill crotz on dieus nos rezemia 

E 'l saint sepulcre e 'l loc on e 

A cobrar qui volra merce.


Profeta, vai e te ta via

Vas Magna, on pretz no s desvia, 

Al senhor qui lo guard' e 'l te

Plus que no faun Juzieu lur fe.


        Pierre d' Auvergne

XIV, Aras pot hom conoisser e proar

XIV.


Aras pot hom conoisser e proar

Que de bons faitz ren dieus bon guizardo, 

Qu' al pros marques n' a fag esmend' e do 

Que fai son pretz sobr' els melhors puiar,

Si qu' els crozat de Fransa e de Champanha

L' an quist a dieu per lo melhor de totz,

E per cobrar lo sepulcr' e la crotz

On fon Ihesus, qu' el vol en sa companha

L' onrat marques, e dieus a 'l dat poder

De bons vassalhs e de terr' e d' aver

E d' ardit cor, per mielhs far so que 'l tanha.


Tant a d' honor, e vol honratz estar,

Qu' el honra dieu e pretz e messio

E se mezeis, que s' eron mil baro,

Essems ab lui, de totz se sap honrar;

Et honra 'ls sieus et honra gent estranha,

Per qu' es desus quan l' autre son desotz;

Qu' ab tal honor a levada la crotz

Que non par ges mais honors li sofranha,

Qu' ab honor vol est segl' e l' autre aver,

E dieus l' a dat genh, forsa e poder

Qu' els ai' amdos, per que pretz l' acompanha.


Selh que fetz l' ayr' e cel e terra e mar

E caut e freg e vent e plui' e tro

Vol qu' a son guit passon mar tug li bo,

Si cum guidet Melchion e Gaspar

En Bethleem; qu' el plan e la montanha

Nos tolo 'ls Turc, e dieus non vol dir motz;

Mas a nos tanh, per cui fo mes en crotz,

Que lai passem; e quals que sai remanha

Vol s' avol vida e sa greu mort vezer;

Qu' en grans peccatz estam qu' om deu temer,

Don quecx er sals, s' en flum Jordan se banha.


Mas tan nos fan nostres peccatz torbar

Que mortz vivem e re no sabem quo,

Qu' un non y a tan galhar ni tan pro,

Si 'l a un gaug, non aia autre pessar,

E s' a honor que anta no 'l sofranha,

Quar per un gaug n' a 'l pus rics mil corrotz;

Mas dieus es gauz per qu' om si senha en crotz;

E re non pot perdre qui lui guazanha;

Per qu' ieu am mais, s' a dieu ven per plazer,

Morir de lai, que sai vius remaner

En aventura, e fos mia Alamanha.


Dieus se laisset per nos en crotz levar,

E receup mort, e 'n sufri passio,

E 'n fo aunitz per fals Juzieu fello,

E 'n fon batutz e liatz al pilar,

E 'n fon levatz el trau qu' er' en la fanha,

Martiriatz de correjas ab notz,

E coronatz d' espinas en la crotz;

Per qu' a dur cor totz hom qu' el dan non planha

Que ns fan li Turc que volon retener

La terr' on dieus volc vius e mortz jazer,

Don nos eschai gran guerr' e gran mesclanha.


Nostr' estol guit sanh Nicolaus de Bar;

E 'ls Campanhes dresson lur guonfaino,

E 'l marques crit Montferrat e 'l Leo,

E 'l coms flamencs crit Flandres als colps dar;

E feira quecx qu' espaz' e lansa y franha,

Que tost aurem los Turcs sobratz e rotz,

E cobrarem el camp la vera crotz

Qu' avem perduda; e il valen rey d' Espanha

Fassan gran ost sobre Maurs conquerer,

Qu' el marques vai ost e setges tener

Sobr' el Soudan, e pas cui breu romanha.


Nostre senher nos mand e ns ditz a totz

Qu' anem cobrar lo sepulcr' e la crotz:

E qui volra esser de sa companha

Mueira per lui, si vol vius remaner

En paradis, e fassa son poder

De passar mar e d' aucir la gen canha.


Bels Cavayers, per cui fas sons e motz,

No sai si m lais per vos o m lev la crotz;

Ni sai cum m' an, ni non sai com remanha,

Quar tan me fai vostre bel cors doler,

Qu' en muer si us vey, e quan no us puesc vezer

Cug murir sols ab tot' autra companha.


                                Rambaud de Vaqueiras.

XIII, Hueimais no y conosc razo

XIII.


Hueimais no y conosc razo

Ab que nos poscam cobrir,

Si ja dieu volem servir,

Pos tant enquer nostre pro 

Que son dan en volc sufrir; 

Qu' el sepulcre perdem premeiramen, 

Et ar suefre qu' Espanha s vai perden 

Per so quar lai trobavon ochaizo; 

Mas sai sivals no temem mar ni ven: 

Las! cum nos pot plus fort aver somos, 

Si doncx no fos tornatz morir per nos!


De si mezeis nos fes do,

Quan venc nostres tortz deslir;

E fes so sai a grazir,

Quan si ns det per rezemso:

Doncx qui vol viure ab morir 

Er don per dieu sa vid' e la y prezen, 

Qu' el la donet e la rendet moren, 

C' atressi deu hom morir no sap quo. 

Ai! quant mal viu qui non a espaven

Qu' el nostre viures, don em cobeitos, 

Sabem qu' es mals, et aquel morir bos.


Auiatz en qual error so

Las gens, ni que poiran dir,

Qu' el cors qu' om no pot gandir

De mort, per aver que y do,

Vol quecx gardar e blandir;

E de l' arma non a nulh espaven

Qu' om pot gardar de mort e de turmen: 

Pens quecx de cor s' ieu dig vertat o no, 

E pueys aura d' anar melhor talen;

E ja no y gart paubreira nuls hom pros,

Sol que comens, que dieus es piatos.


Cor sivals pot aver pro,

D' aitan pot quecx s' en garnir,

Que l' als pot dieus totz complir

E nostre reys d' Arago;

Qu' ieu no cre saubes falhir

A nulh que y an' ab bon cor e valen,

Tan pauc vezem que falh' a l' autra gen;

Non deu ges far a dieu peiurazo,

Qu' elh l' onrara, si 'lh li fai onramen;

Qu' ogan si s vol n' er coronatz sa jos,

O sus el cel; l' us no ilh falh d' aquestz dos.


E non pretz folha razo

Lo reys castellas, ni s vir

Per perdre, ans deu grazir

A dieu, qu' elh mostr' e 'l somo

Qu' en lui se vol enantir,

Et autr' esfortz ses dieu torn a nien;

C' aissi valra son ric pretz per un cen,

Si acuelh dieu hueimais per companho,

Qu' elh no vol re mas reconoyssemen:

Sol que vas dieu non sia ergulhos,

Mout er sos pretz onratz e cabalos.


Vida e pretz, qu' om ve de folha gen,

On plus aut son, cazon leugeiramen:

Bastiscam doncx en ferma peazo

El pretz que i s ten, quan l' autre van cazen; 

Que totz sos pretz, sos gaugz e sos laus fos 

En pessar fort, tant a dieus fait per nos.


Bels Azimans, dieus vezem que us aten,

Qu' en aissi us vol gazanhar francamen,

Qu' onrat vos te tant que a mi sap bo;

No 'l fassatz doncx camjar son bon talen,

Ans camjatz vos; que mais val per un dos

Qu' om s' afranha ans que fortz caia jos.


Folquet de Marseille.