miércoles, 18 de octubre de 2023

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XI.


Gent fai nostre reis liouranda,

Per so son tuit gras

Sei Engles e nou e ras,

E chascus porta guirlanda;

E Frances son rusillos

De portar lurs garnisos,

E suefron set e fam e pluia e ven;

E 'l reis conquier l' autrui, e 'l sieu defen.


Reis que gran terra demanda

Par que fassa gas,

Quan caval non trai del pas

Ni calsas de fer non randa;

Ben fe 'l reis qu' es corajos

Quan venc sai entr' els Bretos, 

Mas la honors tornara en nien,

S' es tals la fis com fes comensamen.


Guerra vol c' om sanc espanda

E c' om fuec n' abras,

E que ja non sia las

De donar ni metr' a ganda;

Qu' ieu sai fraires aitals dos,

L' us es reis, l' autr' es coms pros:

Mas ges no ditz vertat aicel que men,

Ni tuit lauzat no son pro ni valen.


Al valen rei, qu' el gen blanda,

Sirventes, diras

Qu' enans que passes lo pas

Gard ben si l' es foudatz granda,

Si l' es sens o dans o pros;

Car per seinhor durmilhos

Non voill intrar en guerra ni en conten,

Car greu conquier hom ben terra en durmen.


Breton son fors de garanda

E son d' onor bas,

Car anc hom de San Thomas

N' intret en Breselianda;

Ben paron de bon cor blos

E tornat de sus en jos,

Car lor Artus demandon freuolmen;

Non dirai plus, car negus no m' enten.


Sirventes, vai t' en cochos

Al comte qu' a nom N Ugos,

Car el val tan e ve e sap e sen

Que ja no vol penre malvatz argen.


Bertrand de Born.

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

X.


Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat 

A l' auzen de mon menassat

De l' afar d' aquesta guerra, 

D' aquest juec que vey entaulat, 

E sabrem, quan l' auran joguat, 

Dels quals dels filhs er la terra.


Tost l' agra 'l Reys joves matat,

Si 'l coms no 'l n' agues essenhat,

Mas aissi 'ls clau e 'ls enserra

Qu' Engolmes a per fort cobrat,

E tot Centonge desliurat

Tro lai part finibus terra.


Si 'l coms pot far sa voluntat

Que no 'l vendon cyst afiat,

Ni del tot si dezenferra;

Qu' anc cynglar no vim pus irat,

Quan l' an brocat ni l' an cassat,

Qu' elh er mai sos cors non l' erra.


De mos senher lo Rey annat

Conosc que an siey filh peccat,

Que del sojorn d' Anglaterra

L' an ahoras dos ans lunhat,

Del tot lo 'n tenh per enguanat

Mai quan de Johan Ses Terra.


Li guazan si son acordat

Entr' elhs e ves lui revelat,

Com aissilh de Lombardia;

Mai volon esser be menat

Per rey que per comte forsat,

D' aitan lur en trac guarentia.


Aquest juec tenc per guazanhat

Deves vos e per envidat,

Que dels pezos de valia

Avem l' estachier desliurat,

Que tug n' aneron esfredat

Ses comjat, q' us non prendia.


En Lemozi fon comensat,

Mas de sai lur es afinat,

Qu' entre Fransa e Normandia,

Ves Giortz e ves Nuovmercat,

Vuelh qu' en auion cridar: “Arrat 

E Monjoy e deus aia.”

 

Lo sen venserem ab foudat

Nos Lemozin et envezat

Que volem qu' om do e ria;

Qu' els Normans en son enviat,

E dizon, si s n' eron tornat,

Q' uns mais d' elhs sai non venria.


Lo Rey tenc per mal cosselhat

De Fransa e per piegz guizat,

Car vey que sos fagz estanha

Que 'l valrion mais daurat;

E si no val a son conhat,

Sens e pretz tem que 'l sofranha.


Frances, si com es abdurat

Sobre totz e li plus prezat,

Paresca q' us non remanha

Companh qu' el Reys aia mandat; 

Que jamais no seretz prezat, 

Si non etz en la mesclanha.


Lo dux de Berguonh' a mandat

Qu' el nos ajudara l' estat

Ab lo secors de Campanha,

On venran tals cinc cens armat

Que, quan tug serem ajustat,

Non er Peitieus no s' en planha.


Reys qui per son dreg si combat

A mielhs dreg en sa eretat;

E quar conqueret Espanha

Karles, n' a hom tos temps parlat,

Qu' ab trebalh et ab larguetat

Conquier Reys pretz e 'l guazanha.


Senhe' 'N Rassa, aquest comtat

Vos cresca 'l Reys ab Bretanha.


Lo Reys joves s' a pretz donat

De Burcx tro qu' en Alamanha.


Bertrand de Born.

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

IX.


Ges no mi desconort

S' ieu ai perdut,

Qu' ieu non chant e m deport,

E non m' aiut

Com cobres Autafort

Qu' ieu ai rendut

Al senhor de Niort,

Car la volgut;

E pois en merceian

Li sui vengutz denan,

E 'l coms en perdonan

M' a receubut baisan;

Ges no i dei aver dan,

Qui qu' en dises antan,

Ni lausengier non blan.


Vas mi son perjurat

Trei palazi,

E 'l quatre vescomtat

De Lemozi,

E li dui penchenat

Peiragorzi,

E li trei comte fat

Engolmezi,

E 'N Sestols ab Gasto,

E tuit l' autre baro

Que m feron plevizo,

E lo coms de Dijo,

E Raimons d' Avigno,

Ab lo comte breto,

Et anc uns no m tenc pro.


Si 'l coms m' es avinens

E non avars,

Mout li serai valens

En sos afars,

E fis com fins argens,

Humils e cars;

E 'l coms sega lo sens

Que fai la mars,

Quan ren i chai de bo

Vol ben qu' ab lieis s' esto,

E so que no 'l te pro

Gieta fors el sablo;

Qu' aissi s tainh de baro

Que fassa son perdo,

E s' el tol que pois do.

 

Ses pro tener amic

Tenc per aital

Com fas mon enemic

Que no m fai mal; 

Qu' en un mostier antic 

De San Marsal

Mi jureron mant ric

Sobr' un missal;

Tals mi plevic sa fe

Non feses patz ses me,

Qu' anc pois no m' en tenc re,

Ni li sovenc de me,

Ni 'll membret mas de se,

Qant si mes a merce;

E non estet ges be.


Lo comte vueill pregar

Que ma maiso

Mi comant a gardar,

O que la m do;

Q' ades mi son avar

Tut sist baro,

Q' ab els non puosc durar

Ses contenso;

Ara mi pot cobrar

Lo coms ses mal estar,

Et ieu vas lui tornar

E servir et onrar;

E non o volgui far,

Tro c' al dezamparar

Sui vengutz d' En Aimar.


Ma bella Esmenda s gar

Hueimais de sordeiar,

Que ja per meilhurar

Non la cal trebailhar;

Qu' el mon non sai sa par

De joi ni de parlar

Ni de bell domneiar.


Domna, ab cor avar

De prometr' e de dar,

Pois no m voletz colgar,

Donasses m' un baisar;

Aissi m podes ric far

E mon dan restaurar,

Si dombres dieus mi gar.


Papiol, mon chantar

Vai a mi dons contar;

Per amor d' En Aimar

Mi lais de guerreiar.


Bertrand de Born.