miércoles, 18 de octubre de 2023

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXII.


Ja nuls hom pres non dira sa razon

Adrechament, si com hom dolens non;

Mas per conort deu hom faire canson:

Pro n' ay d' amis, mas paure son li don,

Ancta lur es, si per ma rezenson

Soi sai dos yvers pres.


Or sapchon ben miey hom e miey baron,

Angles, Norman, Peytavin e Gascon,

Qu' ieu non ay ja si paure compagnon

Qu' ieu laissasse, per aver, en preison;

Non ho dic mia per nulla retraison,

Mas anquar soi ie pres.


Car sai eu ben per ver, certanament,

Qu' hom mort ni pres n' a amic ni parent,

E si m laissan per aur ni per argent,

Mal m' es per mi, mas pieg m' es per ma gent,

Qu' apres ma mort n' auran reprochament,

Si sai mi laisson pres.


No m meravilh s' ieu ay lo cor dolent,

Que mos senher met ma terra en turment;

No li membra del nostre sagrament

Que nos feimes el Sans cominalment;

Ben sai de ver que gaire longament

Non serai en sai pres.


Suer comtessa, vostre pretz sobeiran

Sal dieus, e gard la bella qu' ieu am tan,

Ni per cui soi ja pres.


Richard Coeur de Lion.

Richard Coeur de Lion

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXI.


Un sirventes farai novelh, plazen

Ancmais non fis; non m' en tenra paors

Qu' ieu non digua so qu' aug dir entre nos

Del nostre rey que pert tan malamen

Lai a Melhau, on solia tener,

Qu' el coms li tolh ses dreg et a gran tort,

E Marcelha li tolh a gran soan,

E Monpeslier li cuget tolre antan.

Coms de Tolza, mal guazardon aten

Selh que vos sier, don vey qu' es grans dolors,

Quar de servir tanh qualque guazardos;

Doncs be us servi lo rey Peire valen

Que ab sa gent vos anet mantener,

E mori lai, don fo gran desconort;

Pero aisselhs que foron al sieu dan

Anatz creyssen, e 'l rey Jacme merman.


Al comte dic non aia espaven

De Proensa, qu' en breu aura socors,

Qu' el nostre reys, quar trop n' es coratgos

Que li valha, quan n' aura mandamen

Sai en Chiva; pero ieu 'lh fatz saber

Qu' En Berenguier li a 'l castelh estort,

E ditz que reys que lo sieu vai donan,

Ni s' en torna, fai costuma d' efan.


Comte d' Urgelh, assatz avetz fromen

E civada e bos castelhs ab tors,

Ab que de cor no sias temeros, 

E demandatz al rey tot l' onramen 

De lai d' Urgell que soliatz tener,

E no y guardetz camp ni vinha ni ort;

E si no fagz, ja l' autra sanh Joan

No veiatz vos, s' el mieg non faitz deman.


Bona domna, ie us am tan lialmen

Que, quan no us vey, cuia m' aucir amors,

E quan vos vey, sui tan fort temeros

Que dir no us aus mon cor, tal espaven

Mi pren de vos no us fezes desplazer;

Doncs que farai, dona? qu' en breu sui mort

En dretz d' amor, qu' autra non vuelh ni 'n blan,

E quan vos vey, no vos aus far semblan.


Lo nostre reys assatz a de poder

Mest Sarrazis; mas lai de vas Monfort

Volgra vezer hueimais son auriban

Contra totz selhs qui 'l van d' onor baissan.


Bertrand de Born.

XX, Quan la novella flors par el verjan

XX.


Quan la novella flors par el verjan

Don son vermelh, blanc e vert li brondelh, 

Ab la doussor qu' ieu mov del torn de l' an, 

Cobri mon chant cum fan li autre auzelh; 

Quar per auzelh mi teng en mantas res,

Qu' a amar m' es la gensor qu' anc nasques; 

Amar l' aus ieu et aver cor volon,

Mas non l' aus dir mon cor, ans lo y rescon.


Ieu non sui drutz ni d' amor no m fenh tan,

Qu' el mon domna non razon ni n' apelh

Ni non domney, e si m val atrestan,

Quar lauzengier fals, enoios, fradel,

Mal ensenhat, vilas e mal apres

M' an ab mentir aitan aut entremes

Que fan cuiar que la genser del mon

Mi tenha gai, jauzent e deziron.


Qu' om ses domna no pot far d' amor chan, 

Mas sirventes farai fresc e novelh,

Pos castiar cuion en guerreian

Nostre baron lo senhor de Bordelh;

Qu' el sia francs, savis e ben apres,

Mal l' estara, s' enquer vilas non es,

Que aia gaug quascus, si 'lh li respon,

E no 'ls enoi, si be 'ls ra, o si 'ls ton.


Anta n' aura, s' aissi pert son afan

En Lemozi ont a trag mant cairelh

En tanta tor, tans murs et tant auvan

Fag e desfag, e fondut tan castelh,

E tant aver tolt e donat e mes,

E tant colp dat e receuput e pres,

E tanta fam, tanta set e tan son,

Com el n' a trag d' Agen tro a Nontron.


Rassa, per vos remanon sai claman

En Caersi e sai vas Monsaurel;

Per vostre pro avetz fag lo lur dan,

So m dis N Aimars; e 'l senher de Martelh

E 'N Tallafers e 'N Folcans e 'N Jaufres,

E tug aquilh qu' ab vos s' eron empres,

Non an per vos ges las patz en que son,

Ans ne fan grat al pros comt En Raimon.


Una ren sapchon Breton e Norman

Et Angevi, Peitavi e Manselh,

Que, d' Ostasvalhs entro a Monferran,

E de Roziers entro lai Mirabelh,

No i aura un no 'l veia son arnes;

E pus lo coms o vol, e sos dreg es,

Deman ades la terra Sanh Aimon

Tro la crisma li pauzon sus el fron.


Sirventes, vai a 'N Raimon Gausceran

Dreg a Pinos, que ma razon l' espelh;

Pus tant aut son siey fait e siey deman

De lieys que ten Cabreira e 'l fons d' Urgelh,

A mon fraire en ren gratz e merces

De Berguedan del ric joy que m trames,

Que de gran dol me tornet jauzion,

Quan nos partim amdui al cap del pon.


Gausceran Durtz e son frair' En Raimon

Am atretan cum seron mey segon.


Si cum l' auzel son tug sotz l' Aurion,

Son las autras sotz la gensor del mon.


Bertrand de Born.