miércoles, 18 de octubre de 2023

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIII.


Del rei d' Arragon consir,

Que mantas genz l' au lauzar,

E totz sos faitz vei grazir;

Donc ben dei meravillar

Cossi pot far era treguas ni fis,

Qu' anc chai chastels no fo per lui assis:

Mais volc guerra filz del rei d' Etobia

Lo jorn que venc cavalcar a Peria.


Si son pretz vol enantir,

Ges er no s deu acordar;

Anz li deu ben sovenir

Qu' el coms fetz Sancho passar

En Proensa, e si 'l reis s' afortis,

Mais n' er temsutz per totz sos enemis:

Joves deu far guerra e cavalaria,

E quant er veillz, taing ben qu' en patz estia.


Eu vic ogan, ses mentir,

Mon Austoret amparar,

Si qu' anc pois no 'l dec faillir

Tro 'l fetz sa terra cobrar,

Cella que ill tol lo coms que sos paris

E sos oncl' es e sos peires vezis;

Trenta castels ten de sa seingnoria:

Mal' er la fins, se aquels no ill rendia.


A mo Joan auzi dir

Que fai 'N Aimeric jurar

Et a 'N Bertran, a venir

Per lo comte guerreiar;

Totz tres gaban qu' els marcs e 'ls esterlis

Faran metre els enaps e 'ls bacis,

E 'l reis fara merce e gaillardia,

Se saint si lo mante e l' abazia.


Guionet, si m vols servir,

Lo comte m vai saludar,

E di qu' a lui volc esdir

Tro m fetz Angles gueraiar,

Non li fis mal, anz era sos amis

Mais de fizel perponz de saint Daunis;

Si ren m' a tolt pois, perdonat li sia,

De tot aisso qu' eu tenc en ma baillia.


Quant que m fezes ejauzir

Amors, era m fai plorar,

E m tol manjar e 'l dormir

Per vos, domna, cui dieus gar:

No us puos vezer, mas be us sui francs e fis, 

Qu' autra del mon no m platz ni m' abellis

Mais am de vos sol la bella paria

Que s' autra m des tot quant eu li queria.


Bona domna, la meiller qu' anc hom vis,

Ja no cuiges que mos cors vos trais,

Mas am vos mais que mi ni ren que sia.


Rambaud de Vaqueiras.

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXII.


Ja nuls hom pres non dira sa razon

Adrechament, si com hom dolens non;

Mas per conort deu hom faire canson:

Pro n' ay d' amis, mas paure son li don,

Ancta lur es, si per ma rezenson

Soi sai dos yvers pres.


Or sapchon ben miey hom e miey baron,

Angles, Norman, Peytavin e Gascon,

Qu' ieu non ay ja si paure compagnon

Qu' ieu laissasse, per aver, en preison;

Non ho dic mia per nulla retraison,

Mas anquar soi ie pres.


Car sai eu ben per ver, certanament,

Qu' hom mort ni pres n' a amic ni parent,

E si m laissan per aur ni per argent,

Mal m' es per mi, mas pieg m' es per ma gent,

Qu' apres ma mort n' auran reprochament,

Si sai mi laisson pres.


No m meravilh s' ieu ay lo cor dolent,

Que mos senher met ma terra en turment;

No li membra del nostre sagrament

Que nos feimes el Sans cominalment;

Ben sai de ver que gaire longament

Non serai en sai pres.


Suer comtessa, vostre pretz sobeiran

Sal dieus, e gard la bella qu' ieu am tan,

Ni per cui soi ja pres.


Richard Coeur de Lion.

Richard Coeur de Lion

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXI.


Un sirventes farai novelh, plazen

Ancmais non fis; non m' en tenra paors

Qu' ieu non digua so qu' aug dir entre nos

Del nostre rey que pert tan malamen

Lai a Melhau, on solia tener,

Qu' el coms li tolh ses dreg et a gran tort,

E Marcelha li tolh a gran soan,

E Monpeslier li cuget tolre antan.

Coms de Tolza, mal guazardon aten

Selh que vos sier, don vey qu' es grans dolors,

Quar de servir tanh qualque guazardos;

Doncs be us servi lo rey Peire valen

Que ab sa gent vos anet mantener,

E mori lai, don fo gran desconort;

Pero aisselhs que foron al sieu dan

Anatz creyssen, e 'l rey Jacme merman.


Al comte dic non aia espaven

De Proensa, qu' en breu aura socors,

Qu' el nostre reys, quar trop n' es coratgos

Que li valha, quan n' aura mandamen

Sai en Chiva; pero ieu 'lh fatz saber

Qu' En Berenguier li a 'l castelh estort,

E ditz que reys que lo sieu vai donan,

Ni s' en torna, fai costuma d' efan.


Comte d' Urgelh, assatz avetz fromen

E civada e bos castelhs ab tors,

Ab que de cor no sias temeros, 

E demandatz al rey tot l' onramen 

De lai d' Urgell que soliatz tener,

E no y guardetz camp ni vinha ni ort;

E si no fagz, ja l' autra sanh Joan

No veiatz vos, s' el mieg non faitz deman.


Bona domna, ie us am tan lialmen

Que, quan no us vey, cuia m' aucir amors,

E quan vos vey, sui tan fort temeros

Que dir no us aus mon cor, tal espaven

Mi pren de vos no us fezes desplazer;

Doncs que farai, dona? qu' en breu sui mort

En dretz d' amor, qu' autra non vuelh ni 'n blan,

E quan vos vey, no vos aus far semblan.


Lo nostre reys assatz a de poder

Mest Sarrazis; mas lai de vas Monfort

Volgra vezer hueimais son auriban

Contra totz selhs qui 'l van d' onor baissan.


Bertrand de Born.