miércoles, 18 de octubre de 2023

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXI.


Quant vei lo temps renovellar,

E pareis la fueill' e la flors,

Mi dona ardimen amors

E cor e saber de chantar;

E doncs, pois res no m' en sofraing,

Farai un sirventes cozen

Que trametrai lai per presen

Al rei Joan que s n' a vergoing.


E deuria s ben vergoignar,

S' il membres de sos ancessors,

Com laissa sai Peitieus e Tors

Al rei Felip ses demandar;

Per que tota Guiana plaing

Lo rei Richart, qu' en deffenden

En mes mant aur e mant argen;

Mas acest no m par n' aia soing.


Mais ama 'l bordir e 'l cassar,

E bracs e lebriers et austors

E sojorn, per que il faill honors,

E s laissa vius deseretar;

Mal sembla d' ardimen Galvaing,

Que sai lo viram plus soven;

E pois autre cosseil non pren,

Lais sa terra al seignor del Groing.


Miels saup Lozoics desliurar

Guillelme, e 'l fes ric secors,

Ad Aurenga, quan l' Almassors

A Tibaut l' ac fait asetjar;

Pretz et honor n' ac ab gazaing:

Ieu o dic per chastiamen

Al rei Joan que pert sa gen,

Que non lor secor pres ni loing.


Baron, sai vir mon chastiar

A vos cui blasme las follors

Que us vei far, e pren m' en dolors,

Car m' aven de vos a parlar,

Que pretz avetz tombat el faing,

Et avetz apres un fol sen,

Que non doptas chastiamen,

Mas qui us ditz mal, aquel vos oing.


Domna, cui dezir e tenc car

E dopt e blan part las meillors,

Tant es vera vostra lauzors

Qu' ieu non la sai dir ni comtar;

C' aissi com aurs val mais d' estaing,

Valetz mais part las meillors cen

Et ez plus leials vas joven

Non son a dieu cill de Cadoing.


Savarics, reis cui cors sofraing

Greu fara bon envasimen,

E pois a flac cor recrezen,

Jamais nuls hom en el non poing.


Bertrand de Born, le fils.

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXX.


D' un sirventes faire

Es mos pessamenz

Qu' el pogues retraire

Viatz e breumenz,

Qu' el nostr' emperaire

Ajosta grans genz.

Lombart, be us gardatz

Que ja non siatz

Peier que compratz,

Si ferm non estatz.


De son aver prendre

No us mostratz avars,

Per vos far contendre

Ja non er escars;

Si 'l vos fai pois prendre,

L' avers er amars:

Lombart, be us gardatz, etc.


De Puilla us soveigna

Dels valenz baros,

Qu' il non an que preigna

For de lor maizos,

Gardatz non deveigna

Atretal de vos;

Lombart, be us gardatz, etc.


La gent d' Alamaigna,

Non voillas amar,

Ni la soa compaigna

No us plassa usar,

Quar cor mi 'n fai laigna

Ab lor sargotar.

Lombart, be us gardatz, etc.


Grant Nogles ressembla

En dir Borderguatz

Lairan, quant se sembla;

C' uns cans enrabiatz

No voillatz ja venga,

De vos lo loignatz.

Lombart, be us gardatz, etc.


Dieus gart Lombardia,

Boloigna e Milans

E lor compaignia,

Bresa e Mantoans,

C' uns d' els sers non sia,

E 'ls bons marquesans.

Lombart, be us gardatz, etc.


Dieus salf en Sardeigna

Mon Malgrat De Totz,

Quar gens viu e reigna,

E val sobre totz,

C' uns quant l' arc non seigna

De deguna votz.

Lombart, be us gardatz, etc.


Saill d' Agaitz, be m platz

Quar tant gent reignatz

Verones honratz,

E si ferm estatz

Lombart be us gardatz.

Pierre de la Caravane.

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXIX.


En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

E sos belhs fils qu' era plazens e pros,

E 'l reys Peire de cui fon Araguos,

E 'N Dieguo qu' era savis e pros,

E 'l marques d' Est, e 'l valens Salados,

Adoncx cugei que fos mortz pretz e dos,

Si qu' ieu fui pres de laissar mas chansos,

Mas ar los vey restauratz ambedos.


Pretz es estortz qu' era guastz e malmes,

E dons gueritz del mal qu' avia pres,

Q' un bon metge nos a dieus sai trames

Deves Salern savi e ben apres,

Que conoys totz los mals e totz los bes,

E mezina quascun segon que s' es;

Et anc loguier non demandet ni ques,

Ans los logua, tant es francs e cortes!


Anc hom no vi metge de son joven,

Tan belh, tan bo, tan larc, tan conoissen,

Tan coratgos, tan ferm, tan conqueren,

Tan be parlan ni tan ben entenden,

Qu' el be sap tot, et tot lo mal enten;

Per que sap mielhs mezinar e plus gen,

E fai de dieu cap e comensamen,

Qu' el ensenha guardar de falhimen.


Aquest metges sap de metgia tan,

Et a l' engienh e 'l sen e 'l saber gran,

Qu' el sap ensemps guazanhar mezinan

Dieu e 'l secgle, guardatz valor d' enfan,

Qu' el sieu perden venc meten e donan

Sai conquerir l' emperi alaman;

Hueymais cre ben, com que y anes duptan,

Los faitz qu' om ditz d' Alixandr' en contan.


Aquest metges savis, de qu' ieu vos dic,

Fon filhs del bon emperador N Enric,

Et a lo nom del metge Frederic,

E 'l cor e 'l sen e 'l saber e 'l fag ric,

Don seran ben mezinat siey amic,

E i trobaran cosselh e bon abric;

De lonc sermon devem far breu prezic,

Que ben cobram lo gran segon l' espic.


Be pot aver lo nom de Frederic,

Que 'l dig son bon e 'l fag son aut e ric.


Al bon metge maiestre Frederic

Di metgia, que de metgiar no s tric.


Aimeri de Péguilain.