miércoles, 18 de octubre de 2023

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVII.


S' ieu fos aissi senhers e poderos

De mi mezeys, que no fos amoros,

Ni no m' agues amors el sieu poder,

Ben feira tan qu' a totz feira saber

Del rey Felip, e quals mortz e quals dan

E quals dols es, quar el be non es pros,

E quar Peyteus vai ab Fransa merman.


E si Richartz pren lebres e leos,

Que non reman per plas ni per boyssos,

Enans los fai dos e dos remaner

Per sa forsa, c' us no s' auza mover,

E cuia ben penre d' aissi enan

Las grans aiglas ab los esmerilhos,

Et ab buzacx metr' austors en soan.

E 'l reys Felips cassa lai ab falcos

Sos passeratz e 'ls petitz auzelhos,

E siey home non l' auzan dir el ver,

Quar pauc e pauc se laissa dechazer

Say a 'N Richart que l' a tolgut oguan

Engolesme, don s' es fagz poderos,

E Toloza qu' el te sobredeman.


E pus per sa terra non es iros,

Membre 'l sa sor' e 'l marit ergulhos

Que la laissa e non la vol tener;

Aquest forfait mi sembla desplazer,

E tot ades que s' en vai peiuran,

Qu' el rey navar a sai dat per espos

A sa filha, per que l' anta i es pus gran.


E s' aissi pert sos dregz entre qu' es tos,

Lay quant er vielhs, en sera vergonhos,

E ja Franses non aian bon esper

Quar an lor tot qu' om sol sai tan temer;

No prezon re lur dig ni lur deman

Sai vas Peiteus, enans s' en fan janglos,

Quan son ensems En Richart e 'N Bertran.


E venram say ab las novelhas flors,

E lur bobans sera de sobr' en jos,

E ja 'N Gasto no ns poira pro tener

Que nos tollan lo mon pres San Sever,

A Rocafort tot quan tolgut nos an,

Si qu' en Peiteus seran nostres brandos

Gent alumatz, si que totz o veiran.


Bertrand de Born.

XVI, Al dous nou termini blanc

XVI.


Al dous nou termini blanc

Del pascor vei la elesta

Don lo nous temps s' escontenta,

Quan la sazos es plus genta

E plus covinens e val mais,

Et hom deuria esser plus guais,

E meiller sabor mi a jais.


Per que m peza quar m' estanc

Qu' ieu ades no vey la festa,

Q' us sols jorns mi sembla trenta

Per una promessa genta

Don mi sors temors et esglais,

E no vuelh sia mieus Doais

Ses la sospeysso de Cambrais.


Pustell' en son huelh o cranc

Qui jamais l' en amonesta,

Que ja malvestatz dolenta

No 'l valra mession genta

Ni sojorns ni estar ad ais,

Tan cum guerr' e trebaill e fais:

So sapcha 'l seinher de Roais.


Guerra ses fuec et ses sanc

De rei o de gran podesta,

Q' us coms laidis ni desmenta,

Non es ges paraula genta,

Qu' el pueys si sojorn ni s' engrays,

E membre li qu' om li retrais

Qu' anc en escut lansa non frais.


Et anc no 'l vi bras ni flanc,

Trencat, ni camba ni testa

Ferit de playa dolenta,

Ni en gran ost ni en genta

No 'l vim a Roam ni en assais,

E ja entro que el s' eslais

Lo reys on pretz non es verais.


Reys frances ie us tenc per franc,

Pus a tort vos fai hom questa,

Ni de Gisort no s presenta

Patz ni fis que us sia genta,

Qu' ab lui es la guerr' e la pais;

E jovens, que guerra non pais,

Esdeve leu flacx e savais.


Ges d' En Oc e No no m planc,

Qu' ieu sai ben qu' en lui no resta

La guerra ni no s' alenta;

Qu' anc patz ni fis no 'lh fon genta,

Ni hom plus voluntiers non trais,

Ni non fes cochas ni assais

Ab pauc de gent ni ab gran fais.


Lo reys Felips ama la pais

Plus qu' el bons hom de Carentrais.


En Oc e No vol guerra mais

Que no fai negus dels Alguais.


Bertrand de Born.

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XV.


Pus li baron son irat e lor peza

D' aquesta patz qu' an faita li duy rey,

Farai chanso tal que, quant er apreza,

A quadaun sera tart que guerrey:

E no m' es bel de rey qu' en patz estey

Dezeretatz, e que perda son drey,

Tro 'l demanda que fai aia conqueza.


Ben an camjat honor per avoleza,

Segon qu' aug dir, Berguonhon e Francey;

A rey armat ho ten hom a flaqueza,

Quant es en camp e vai penre plaidey;

E fora mielhs, par la fe qu' ieu vos dey,

Al rey Felip que mogues lo desrey

Que plaideyar armat sobre la gleza.


Ges aital patz no met reys en proeza

Cum aquesta, ni autra no l' agrey,

E non es dregz qu' om l' abais sa riqueza,

Que Yssaudun a fag jurar ab sey

Lo reys Henrics e mes en son destrey;

E no s cug ges qu' a son home s' autrey

Si 'l fieu d' Angieu li merma una cresteza.


Si 'l rey engles a fait don ni largueza

Al rey Felip, dreg es qu' el l' en mercey,

Qu' el fetz liurar la moneda engleza,

Qu' en Fransa 'n son carzit sac e correy;

E non foron Angevin ni Mansey,

Quar d' esterlins foro ill primier conrey

Que descofiron la gent Campaneza.


Lo sors Enrics dis paraula corteza,

Quan son nebot vi tornar en esfrey,

Que desarmatz volgr' aver la fin preza,

Quan fon armatz no volc penre plaidey;

E no semblet ges lo senhor d' Orley

Que dezarmatz fon de peior mercey

Que quant el cap ac la ventalha meza.


Ad ambedos ten hom ad avoleza

Quar an fag plait don quecs de lor sordey;

Cinc duguatz a la corona francesa,

E dels comtatz son a dire li trey;

E de Niort pert la rend' e l' espley,

E Caercins reman sai a mercey,

E Bretanha e la terra engolmeza.


Vai, Papiol, mon sirventes adrey

Mi portaras part Crespin e 'l Valey

Mon Izembart, en la terra d' Arteza.

E diguas li m qu' a tal domna sopley

Que jurar pot marves sobre la ley

Que 'l genser es del mon e 'l pus corteza.


Bertrand de Born.