miércoles, 18 de octubre de 2023

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XIX.


Non estarai mon chantar non esparja,

Pus N Oc e Non a mes foc e trag sanc,

Car gran guerra fai d' escars senhor larc,

Per que m sap bon dels reys, quan vey lur bomba,

Qu' en aion ops pals e cordas e pon,

E 'n sion trap tendut per fors jazer,

E ns encontrem a milliers et a cens,

Si qu' apres nos en chant hom de la gesta.


Colps n' agra ieu receubutz en ma tarja,

E fag vermelh de mon gonfainon blanc;

Mas per aisso m' en sofrisc e m' en parc,

Qu' En Oc e No conois q' un datz mi plomba;

E non es mieus lo senhal ni 'l ranson,

E non puesc luenh osteiar ses aver;

Mas ajudar puesc a mos conoissens,

L' escut al col e 'l capelh en ma testa.


Si 'l reis Felips n' agues ars una barja

Denan Gisorc, o crebat un estanc,

Si qu' a Roam n' intres per forsa el parc

E l' assetges pel pueg e per la comba,

Qu' om non pogues traire breu ses colon,

Adonc sai ieu qu' el volgra far parer

Carle que fon lo sieu meilhor parens,

Per cui fon Polha e Samsuenha conquesta.


Anta l' adutz, e de pretz lo descarja

Guerra seluy que hom non troba franc;

Per que non vuelh lais Caortz ni Caiarc

Mon Oc e Non, pus tan sap de trastomba;

Si 'l reis li do lo thesaur de Chinon,

De guerra a cor et agra en poder;

Tan l' es trebalhs e messios plazens,

Per qu' els amicx e 'ls enemicx tempesta.


Anc naus en mar, quant a perdut sa barja, 

Et a mal temps e vai urtar al ranc,

E cor pus tost d' una sageta d' arc,

E sailh en aut e pueys aval jos tomba,

Non trais tan mal, e dirai vos ben con,

Cum fas per lieys que anc no m volc tener

Jorn ni respieg, termenis ni covens,

Per que mos jois, qu' era floris, bissesta.


Vai, Papiolz, ades tost e correns

A Trasinhac on sias ans la festa,

Di m' a 'N Rogier et a totz sos parens

Qu' ieu no i trob plus ombra ni olm ni resta.

                Bertrand de Born.

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XVIII.


Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

Qu' en brieu veirem q' aura mais cavailhiers

Del valen rei de Castella 'N Anfos

C' aug dir que ven, e volra sodadiers;

Richartz metra a mueis e a sestiers

Aur et argent, e ten sa benanansa

Metr' e donar, e non vol sa fiansa,

Ans vol guerra mais que cailla esparviers.


S' amdui li rei son pros ni corajos,

En brieu veirem camps joncatz de qartiers,

D' elms e d' escutz e de branz e d' arsos,

E de fendutz per bustz tro als braiers,

Et a rage veirem anar destriers,

E per costatz e per piechz manta lansa,

E gaug e plor e dol et alegransa;

Lo perdr' er granz, e 'l gasainhz er sobriers.


Trompas, tabors, seinheras e penos

Et entreseinhs e cavals blancs e niers

Verrem en brieu, q' el segles sera bos,

Que hom tolra l' aver als usuriers,

E per camis non anara saumiers

Jorn afisatz, ni borjes ses duptansa,

Ni mercadiers qui enga dever Fransa,

Ans sera rics qui tolra volontiers.


Mas s' el reis ven, ieu ai en dieu fiansa

Q' ieu sera vius o serai per qartiers;

E si sui vius, er mi gran benanansa,

E se ieu mueir, er mi grans deliuriers.


Bertrand de Born.

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVII.


S' ieu fos aissi senhers e poderos

De mi mezeys, que no fos amoros,

Ni no m' agues amors el sieu poder,

Ben feira tan qu' a totz feira saber

Del rey Felip, e quals mortz e quals dan

E quals dols es, quar el be non es pros,

E quar Peyteus vai ab Fransa merman.


E si Richartz pren lebres e leos,

Que non reman per plas ni per boyssos,

Enans los fai dos e dos remaner

Per sa forsa, c' us no s' auza mover,

E cuia ben penre d' aissi enan

Las grans aiglas ab los esmerilhos,

Et ab buzacx metr' austors en soan.

E 'l reys Felips cassa lai ab falcos

Sos passeratz e 'ls petitz auzelhos,

E siey home non l' auzan dir el ver,

Quar pauc e pauc se laissa dechazer

Say a 'N Richart que l' a tolgut oguan

Engolesme, don s' es fagz poderos,

E Toloza qu' el te sobredeman.


E pus per sa terra non es iros,

Membre 'l sa sor' e 'l marit ergulhos

Que la laissa e non la vol tener;

Aquest forfait mi sembla desplazer,

E tot ades que s' en vai peiuran,

Qu' el rey navar a sai dat per espos

A sa filha, per que l' anta i es pus gran.


E s' aissi pert sos dregz entre qu' es tos,

Lay quant er vielhs, en sera vergonhos,

E ja Franses non aian bon esper

Quar an lor tot qu' om sol sai tan temer;

No prezon re lur dig ni lur deman

Sai vas Peiteus, enans s' en fan janglos,

Quan son ensems En Richart e 'N Bertran.


E venram say ab las novelhas flors,

E lur bobans sera de sobr' en jos,

E ja 'N Gasto no ns poira pro tener

Que nos tollan lo mon pres San Sever,

A Rocafort tot quan tolgut nos an,

Si qu' en Peiteus seran nostres brandos

Gent alumatz, si que totz o veiran.


Bertrand de Born.