miércoles, 18 de octubre de 2023

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXIX.


En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

E sos belhs fils qu' era plazens e pros,

E 'l reys Peire de cui fon Araguos,

E 'N Dieguo qu' era savis e pros,

E 'l marques d' Est, e 'l valens Salados,

Adoncx cugei que fos mortz pretz e dos,

Si qu' ieu fui pres de laissar mas chansos,

Mas ar los vey restauratz ambedos.


Pretz es estortz qu' era guastz e malmes,

E dons gueritz del mal qu' avia pres,

Q' un bon metge nos a dieus sai trames

Deves Salern savi e ben apres,

Que conoys totz los mals e totz los bes,

E mezina quascun segon que s' es;

Et anc loguier non demandet ni ques,

Ans los logua, tant es francs e cortes!


Anc hom no vi metge de son joven,

Tan belh, tan bo, tan larc, tan conoissen,

Tan coratgos, tan ferm, tan conqueren,

Tan be parlan ni tan ben entenden,

Qu' el be sap tot, et tot lo mal enten;

Per que sap mielhs mezinar e plus gen,

E fai de dieu cap e comensamen,

Qu' el ensenha guardar de falhimen.


Aquest metges sap de metgia tan,

Et a l' engienh e 'l sen e 'l saber gran,

Qu' el sap ensemps guazanhar mezinan

Dieu e 'l secgle, guardatz valor d' enfan,

Qu' el sieu perden venc meten e donan

Sai conquerir l' emperi alaman;

Hueymais cre ben, com que y anes duptan,

Los faitz qu' om ditz d' Alixandr' en contan.


Aquest metges savis, de qu' ieu vos dic,

Fon filhs del bon emperador N Enric,

Et a lo nom del metge Frederic,

E 'l cor e 'l sen e 'l saber e 'l fag ric,

Don seran ben mezinat siey amic,

E i trobaran cosselh e bon abric;

De lonc sermon devem far breu prezic,

Que ben cobram lo gran segon l' espic.


Be pot aver lo nom de Frederic,

Que 'l dig son bon e 'l fag son aut e ric.


Al bon metge maiestre Frederic

Di metgia, que de metgiar no s tric.


Aimeri de Péguilain.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXVIII.


Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

No m fai chantar ni m merma mon talen,

Mas alor chan quant aug dir a la gen

Que bens li deu venir qui ben s' agura;

Dieus! tota bon' aventura

De patz ducs qu' es coms e marques

E patz de clercs e de Frances!


Patz sitot s' es bon' e ferma e segura,

Patz d' amistat qu' a tot estion gen,

Patz qu' a facha pros hom e leialmen,

Patz com puesc om ben amar ses rancura,

Bona patz mi platz cant dura,

E patz forsada no m platz ges;

D' avol patz ven mais mals que bes.


En cort de rei deu hom trobar drechura,

Et en glesa merce e chausimen,

E franc perdon de mortal faillimen,

Segon los ditz de la sainta escriptura;

E reis deu gardar mesura,

Car qui no 'l garda res peitz l' es,

Luocs fora que dans l' en vengues.


Si com hom mor de mortal forfaitura,

Deu esser ricx, cel que de bon talen

Serf bon seignor a poder lonjamen,

Qu' el bos seigner creis los sieus e 'lz meillura,

E 'l malvatz fort se peiura;

Per que m plagra fort c' om valgues

Als pros, et als malvatz nogues.


Reis deu amar et onrar sa natura,

Et al meillor deu far meilluramen

De mais d' onor et de mais d' onramen,

E deu gardar sa cort de desmesura;

E reis, c' a de bon pretz cura,

Deu creire als valens, als cortes,

Als plus onratz e meills apres.


Bernard de la Barde.

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVII.


Ab greu cossire

Fau sirventes cozen; 

Dieus! qui pot dire 

Ni saber lo turmen,

Qu' ieu, quan m' albire,

Suy en gran pessamen;

Non puesc escrire

L' ira ni 'l marrimen,

Qu' el segle torbat vey,

E corrompon la ley

E sagramen e fey,

Q' usquecx pessa que vensa

Son par ab malvolensa,

E d' aucir lor e sey,

Ses razon e ses drey.


Tot jorn m' azire

Et ai aziramen,

La nueg sospire

E velhan e dormen;

Vas on que m vire,

Aug la corteza gen

Que cridon Cyre

Al Frances humilmen:

Merce an li Francey,

Ab que veio 'l conrey,

Que autre dreg no y vey.

Ai! Toloza e Proensa

E la terra d' Agensa,

Bezers e Carcassey

Quo vos vi e quo us vey!


Cavallairia,

Hospitals ni maizos,

Ordes que sia

No m' es plazens ni bos;

Ab gran bauzia

Los truep et orgulhos,

Ab simonia,

Ab grans possessios; 

Ja non er apellatz

Qui non a grans rictatz

O bonas heretatz;

Aquelhs an l' aondansa

E la gran benanansa;

Enjans e tracios

Es lor cofessios.


Franca clercia,

Gran ben dey dir de vos,

E s' ieu podia

Diria 'n per un dos;

Gen tenetz via

Et ensenhatz la nos;

Mas qui ben guia

N' aura bos gazardos;

Res no vey que us laissatz,

Tan quan podetz donatz,

Non autz cobeytatz,

Sofretz greu malanansa

E vistetz ses coinhdansa;

Mielhs valha dieus a nos

Qu' ieu no dic ver de vos!


Si quo 'l salvatges

Per lag temps mov son chan,

Es mos coratges 

Qu' ieu chante derenan;

E quar paratges

Si vai aderrairan,

E bos linhatges

Decazen e falsan,

E creys la malvestatz,

E 'ls baros rebuzatz,

Bauzadors e bauzatz

Valor menon derreira

E deshonor primeyra;

Avols ricx e malvatz

Es de mal heretatz.


Rey d' Aragon, si us platz,

Per vos serai honratz.


Bernard Sicart de Marjevols.