miércoles, 18 de octubre de 2023

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVI.


En luec de verjanz floritz

E foillatz,

Volgra per champs e per pratz

Vezer lansas e penos,

Et en luec de chanz d' auzeus

Auzir trompas e flauteus,

E granz retinz de colps e de cridanz; 

C' adoncs fora cabalos lo mazanz.


Bel m' es lo retinz e 'l critz

Dels armatz,

Can sui ben encavalgatz

Et ai bellas garnizos;

C' aitan gai sui et irneus

A l' encontrar dels tropeus, 

Com li privat en chambras e parlanz, 

E tan volgut com il en cochas granz.


Per qu' eu volgra fos partitz

Lo prezatz

Reis N Anfos de sos regnatz,

Qu' adoncs faria dels pros

E dels valenz sos chapdeus;

Qu' en faitz perillos ni grieus

Non ten pro lauzenziers ni sopleianz,

C' al maior ops li fail cors e talanz.


Mas trop mi par endurmitz,

Que m desplatz,

Car en vey desconortatz

Los sieus, e meins corajos;

E s' ara, mentr' es noveus

L' afars, non conorta 'ls sieus,

Venir l' en pot tals mescaps e tals danz 

Qui 'l fara pro, si 'l restaur' en des anz.


Reis N Anfos, ja 'ls crois marritz

Non crezatz,

Ni 'ls feingnenz alegoratz,

Car amon dinz lur maizos

Mais bos vis e bos morseus

C' ab afan penre casteus,

Ciutatz ni reignz, ni faire faitz prezanz, 

Tan lur es cars legors e pretz soanz!


Vai dir, sirventes noveus,

Celleis cui sui miels sieus,

Qu' el bes que m fai es a totz los prezanz

Enantimenz, e als crois desenanz.


Boniface Calvo.

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLV.


Un sirventes farai ses alegratge,

E chantarai iratz sobre feunia,

E mandarai, don m' es greu e salvatge,

Lai al comte proensal, on que sia,

Que re no val forsa ses ardimen

Ni honratz pretz ses gran afortimen,

Ni pot complir nulh bon comensamen,

Quan failh lai cor ont ajudar deuria.


Ben aia coms qu' es d' afortit coratge

E coms quan leu de cor no si cambia,

E pueys gran be quant egal son linhatge

Mante son pretz que deshonratz non sia;

Ben aia ieu e ma dona eissamen,

E ben Blacatz, quar en valor enten,

E ben lo coms proensals, quar tan gen

A defendut so que conquist avia.


Mais non pessetz de bruyt ni de barnatge,

Coms, derenan quar hom no vos creiria;

Sabetz per que? qu' a mortal volpilatge

Vos ten hom so que fezetz l' autre dia,

Don sui iratz e n' ai lo cor dolen,

Quar tan laissetz Marcelh' aunidamen,

Quar non yssitz trompan o combaten,

O quar sivals no vist qui us combatia.


Comte sai ieu plazen, de belh estatge,

Que totz lo mons l' acuzav' e 'l corria,

Que a vencut e restaurat paratge,

Gaug e solatz e pretz que si perdia;

E sapchatz be que non o fetz fugen,

Ans o a fag donan e combaten,

Aissi cum selh que a cor e talen

De far los faitz qu' el reys Richartz fazia.


Coms de Tolza, lo destric e 'l dampnatge,

L' anta e 'l dan que lo Baus sai prendia

Avetz vencut per vostre vassalhatge,

E restaurat per vostra galhardia,

Quar vos etz coms de valor e de sen,

E coms de joy e coms d' abelhimen,

E coms honratz sobre tot' autra gen,

E coms de pretz e de cavalairia.


Coms de Rodes, ab cor et ab talen

Devetz aver proeza et ardimen,

Quar pretz aura totz temps restauramen

En vostra cort, quant alhors si perdria.


Bertrand d' Alamanon.

XLIV, Ja de chantar nulh temps no serai mutz,

XLIV.


Ja de chantar nulh temps no serai mutz,

Pus la belha de qu' ieu sui enveyos,

A cui mi suy de leyal cor rendutz,

No vol ni 'l plai qu' ieu estey cossiros;

E pus ilh a de pretz la senhoria

E de beutat part totas las plazens,

Non dey passar en re sos mendamens,

Ni o fis anc ni farai ni o faria.


De mon senhor sitot fan grans lo brutz

De demandar sos dreitz e sas razos

A las ciutatz, leu s' en es retengutz;

Per so ditz hom que silh n' estai duptos,

Quar son lassat et an fait companhia,

E no calgra duptar lurs nozemens,

Quar negun, las! no pot esser tenens

Nozatz a tort, quar lo dreitz lo deslia.


Leu pot hom dir que, s' ieu en fos crezutz,

Ja no fora remazuda per nos

Esta guerra, pus qu' els faitz son mogutz;

Mas pus hi fon Marcelh' et Avinhos,

E nos fezem lo piegz qu' om far podia,

Que quan degram mais far d' afortimens,

Nos alonguem los mil marcx humilmens,

E no 'ls degram alonguar un sol dia.


Mas est afar vey qu' er leu retengutz,

Que de Fransa es vengutz lo ressos,

Que mos senher s' en es tant irascutz

Que tug dizon qu' el n' a levat la cros,

E vol passar en terra de Suria;

Guardatz s' o fai ben ni adrechamens,

Que so que pert de sai aunidamens,

Vol demandar ad aquels de Turquia.


Quar plus soven no s vira mos escutz

Lai ves Arle, e 'n sui felhs et iros,

Mas s' ieu m' aten en tro que despregutz

En sia 'l coms, ieu serai dreitz bretos,

Quar, on plus pren d' anta, mays s' umilia

Encontra selhs don li ven l' aunimens;

Per qu' ieu nulh temps no serai d' aitals sens,

S' om las rendas qu' ieu hi pert non rendia.


S' a mon senhor plai qu' ieu en patz n' esteia,

Prec li, si 'l plai, que mi sia suffrens,

Qu' ieu lur deman so de que sui perdens,

Qu' Alamano non es pas en Ongria.


Bertrand d' Alamanon.