lunes, 4 de diciembre de 2023

Bertrand de Born. Be m platz quar treva ni fis

Bertrand de Born.

Quant Richart aic faita la patz con Bertram de Born, e ill ac rendut son castelh d' Autafort, el crozet lo reis Richart, e passet oltra mar; e Bertran remas guerreian con N Aimar, lo vescomte de Lemoges, e con lo comte de Peirregors e con totz los autres baros d' eviron. E si com avez entendut, quan Richart s' entornava, el fo pres en Allemaigna, e si estet en preson dos ans, e si se rezemet per aver. E quan Bertran de Born saup qu' el reis devia issir de preison, molt fo alegrez per lo gran ben qu' el sabia qu' el auria del rei e per lo dan que seria a sos enemics. E sapchatz qu' En Bertran avia escrit en son cor totz los mals danz que aquist guerreaidor (guerreiador) avian faitz en Lemozin et en las terras del rei Richart, et en fes son sirventes:

Be m platz quar treva ni fis

No reman entr' els barons,

C'ades plantavon boissos,

Tant amon ortz e jardis,

Aize ab pauc de compaigna; 

Sembla i s gardon d' ansessis, 

Que ja lai, on us d' els fos,

Non intratz ses mesclaigna.


Ancaras i aura ris, 

E ben leu amaran nos, 

E acuilliran los pros, 

E ns daran dels Barbaris, 

Si volon qu' om ab lor remaigna; 

Que ja per cridar Paris, 

Senes autras messios, 

Non conqueran terra 'straigna.


Ja non creatz qu' om ressis

Puig de pretz dos escalos;

Mas al soteiran de jos

Pot ben esser que salis, 

Et en aquel que remaigna; 

Que per mil marcs d' esterlis

No 'n poiria poiar dos,

Car tem c' avers li soffraigna.


Ben volgra 'l reis fos devis, 

E que passes sai mest nos, 

E que saubes dels baros 

Quals es fals ni quals l' es fis,

E conogues la malaigna

De que clocha Lemozis,

Qu'era sieus, e fora il bos; 

Mas un sobros lo gavaigna.


Ben volgra l' en si auzis, 

Quoras qu'en fos poderos, 

E qu'en passes dos cedos 

Abanz que plus s' endurzis, 

Pois qu' es vengutz d' Allamaigna. 

E vuoill N Aimars, lo mesquis,

E 'N Gui s fassan partizos

Tan engals, qu' uns no s' en plaigna.


Mainier, gens pels chauzis, 

Si 'ls albergan mal me iros,

No m fassatz far mal a rescos, 

No us en serai plus aclis,

Ni per En Peiro Lacassaigna, 

De que s' es mal menatz Guis 

Vas mi de doas empreisos,

En amor et en compaigna.


Papiol, ja 'N Frederic

No en feira aital bergaigna

Com fetz sos fils En Enris, 

Can pres romieus ab bordos

Don conques Poill' e Romaigna.

---


Ar ven la coindeta sazos

Que aribaran nostras naus, 

E venra 'l reis gaillartz e pros,

C' anc lo reis Richartz non fo taus;

Adoncs veirem aur et argen despendre,

Peireiras far destrapar e destendre, 

Murs esfondrar, tors baissar e deissendre, 

E 'ls enemics encadenar e prendre.


Ges no m platz de nostres baros,

Qu'an faitz sagramens, non sai caus;

Per so n' estaran vergoignos

Com lo lops qu' al latz es enclaus,

Quan nostres reis poira mest nos atendre;

Qu' estiers nuills d' els no s' en poira defendre,

Ans diran tuit: “Mi non pot om mesprendre

De nuil mal plaitz, ans mi voill a vos rendre.”


Belha m' es preissa de blezos

Cubertz de teins e blancs e blaus, 

D' entreseings e de gonfanos

De diversas colors trertaus,

Tendas e traps e rics pavaillos tendre,

Lansas frascar, escutz trancar e fendre, 

Elmes brunitz, e colps donar e prendre... 


Ges no m platz compagna de basclos

Ni de las putanas venaus... 

E mainadier escars deuria hom pendre,

E ric home, quan son donar vol vendre;

En domn' escarsa no s deuria hom entendre

Que per aver pot plegar e descendre.


Ben sap l' usatge qu' a 'l leos

Qu'a ren vencuda non es maus,

Mas contr' orgoill es orgoillos:

E 'l reis non a baros aitaus;

Ans can vezen qu' el seus afars es mendre,

Poigna cascus cossi 'l posca mesprendre;

E no us cuges qu' eu fassa motz a vendre,

Mas per ric bar deu om totz jorn contendre.

___


Rassa, tan creys e mont' e pueia

Celha qu' es de totz enjans vueia, 

Son pretz, qu' a las melhors enueia, 

Qu' una no y a que ren y nueia

De vezer que sa beutatz lueia. 

Pretz e joven a, cuy qu'en cueia, 

Qu'el plus conoissent e 'l melhor 

Mantenon ades sa valor,

E la tenon per la gensor;

E sap far entieira honor,

Que no vol mas un preyador.


Rassa, domna qu' es fresqu' e fina,

Cuenda e guaia e mesquina,

Pel saur, ab color de robina, 

Blanca pel cors cum flor d' espina, 

Coide mol, ab dura tetina,

Que sembla conil per l' esquina,

Sai ieu ab un entendedor; 

Per que m' a sos lauzars sabor;

E vol mais paubre vasvassor

Que comte ni duc gualiador,

Que la menes a dezonor.


Rassa, als rics es ergulhoza,

E fai gran sen, a ley de toza,

Que no vol Peitieus ni Toloza

Ni Bretanha ni Sarragoza,

Ans es tant de pretz enveyoza, 

Qu' als pros paubres es amoroza,

Et a me pres per castiador; 

Prec li que tengua car s' amor 

Tant, que tug siey corteyador 

No s fassan de lieys fenhedor,

Mas retengua un sol amador.


Rassa, ricx hom qui res non dona, 

Ni honra, ni acuelh, ni sona,

E que senes tort ochaizona,

E que quer merc' e non perdona,

M' enueia, e tota persona 

Que servizi non guazardona;

E li ric home cassador

M' enueion, e 'l buzacador, 

Guaban la volada d' austor, 

Que jamais d' armas ni d' amor

Non parlara hom entre lor.


Rassa, la genser qu' anc fos nada, 

E la melhor del mon m' agrada, 

Tal qu' anc de mala re nomnada

Ni d' enguan non fon apellada; 

E peza m, car la us ai lauzada

E car la vos ai ensenhada.

A la fina fresca color,

Al pretz et a la gran valor

Pot hom leu triar la melhor, 

Per que s fan tug conoissedor

De me, vas qual part ieu azor.


Rassa, a totz o dic en plassa:

Malvatz es qui de guerra s lassa,

Ni que s' en recre, per menassa,

Tro qu' om se lays que tort no 'l fassa;

Mais am que rebeira ni cassa 

Que ricx hom m' acuelh e m' abrassa.

Mauris ab N Alguar, son senhor,

Pren guerra ab pretz valedor, 

E 'l coms a cor d' esvazidor, 

E 'l vescoms de defendedor

E veiam los lai al pascor. 


Marinier, vos avetz honor, 

E nos avem camjat senhor

Bon guerrier per torneyador.

E prec a 'N Golfier de la Tor

Mos chantars no 'l fassa paor.


Papiol, mon chantar recor 

Lai on es mon bel mal senhor.

Pierre Raimond de Toulouse. Us novels pessamens m' estai

Pierre Raimond de Toulouse.


Us novels pessamens m' estai

Al cor, per qu' eu n' ay greu cossir, 

Don fas mant angoissos sospir;

E n' ai soven mon cor plus guay,

E m gart miels de far desplazer,

E m' esfors en ben captener,

Quan vey que n' es luecx e sazos;

E selh qu' a son poder es bos,

Ben deu aver mais d' onransa.


Onramens grans cre que 'l n' eschai

A celh que sap en patz sufrir

Son dan, o belhamen cubrir,

Mantas vetz, so qu' al cor no 'l play;

E qui sobritas sap tener

De far e de dir non dever, 

Ges non s' en merma sa razos; 

Per qu' om non deu esser coytos

De far gran desmezuransa. 


Desmezura conosc hueymai

Que fai ma dona, ses mentir,

Pus que a se m fetz aissi venir, 

E so que me promes er m' estray; 

Que qui non a vezat aver 

Gran be, plus leu sap sostener 

Afan, que tals es belhs e bos, 

Qu'el maltraitz l' es plus angoissos, 

Quan li sove 'l benanansa.


Benanansa e fin joi verai 

Aic ieu de mi dons al partir. 

Partitz non suy, per qu' ieu m' azir, 

Quar a mos precs braus respos fay.

Denan sos pes l' irai cazer,

S'a lieys platz que denhe voler 

Que de lieys fasa mas chansos, 

Quar de me no suy poderos, 

Qu'en autra paus m' esperansa.


Ben esper, per l' afan que n' ai,

Que m vuelha mi dons mantenir,

Que non es autr', al mieu albir,

Ni fon tan belha, sotz lo ray.

Sopleian, quier que m denh valer;

Qu' ieu conosc, segon mon saber, 

Qu'ab los melhors se fai hom bos;

Et es assatz belha razos

Aver joy de fin' amansa.

Bernard de Ventadour. Estat ai cum hom esperdutz

Bernard de Ventadour.


Estat ai cum hom esperdutz

Per amor un lonc estatge;

Mas era m sui reconogutz

Qu' ieu avia fait follatge,

C'a totz era ades salvatge,

Car m' era de chan recrezutz;

Et on ieu plus estera mutz,

Plus feira de mon dampnatge. 


A tal domna m' era rendutz

Qu'anc no m' amet de coratge, 

E sui m' en tart aperceubutz,

Que trop ai fait lonc badatge;

Mas ieu segrai son usatge: 

De cui que m vuelha, serai drutz

E trametrai per tot salutz,

Et aurai mais cor volatge. 


Truans vuelh esser per s' amor, 

E cove qu' ab lieys aprenda;

Pero non vei domneiador

Que miels de mi s' i entenda;

Mas belh m' es qu' ab lieys contenda,

Qu' altra n' am plus bell' e melhor

Que m val e m' ajud' e m socor,

E m fai de s' amor esmenda.


Aquesta m' a fait tan d' onor,

Que platz li qu' a merce m prenda,

E membre 'l del sieu amador

Qu'el ben que m fara no m venda,

Ni m fassa far long' atenda,

Que lonc termini m fai paor;

Qu' ieu no vei malvatz donador

Qu'ab lonc respiet no s defenda.


Ma domna m fon al comensar

Franqu' e de belha companha;

Per so la dei ieu mais amar

Que si m fos fer' et estranha;

Que dregz es que domna s franha

Ves selui qui a cor d' amar:

Qui trop fai son amic preyar,

Dregz es qu' amix li sofranha. 


Domna, pensem del enginhar

Lauzengiers, cui Dieus contranha,

Que tan cum hom lor pot emblar

De joi, aitan se gazanha;

E que ja us non s' en planha; 

Lonc temps pot nostr' amors durar,

Sol, quan luecs er, vueilha m parlar,

E, quan luecs non er, remanha.


Dieu lau, enquer sai ieu chantar,

Malgratz n' aia Na Dolz Esgar,

E selh ab cui s' acompaha. (acompanha)

Fis Jois, ges no us puesc oblidar,

Ans vos am e us vuelh e us tenh car,

Quar m' etz de belha companha.


__


Quan vei la flor, l' erba fresqu' e la fulha,

E aug los chans dels auzels pel boscatge,

Ab l' autre joy, qu' ieu ai en mon coratge,

Dobla mos bes e m nays e m crois m bruelha; 

Que no m' es vis qu' om posca ren valer,

S' eras no vol amor e gaug aver;

Que tot quant es s' alegr' e s' esbaudeya.


Ja no crezatz qu' ieu de joy mi recreya, 

Ni m lais d' amar per dan qu' aver en suelha, 

Qu' ieu non ai ges poder qu' aissi m' en tuelha; 

Qu' amors m' assalh, que m sobresenhoreya, 

E m fai amar qui que ilh platz, e voler;

E s' ieu am lieis que no m deu eschazer,

Forsa d' amor m' i fai far vassalatge.


Mas en amor non a hom senhoratge:

E qui l' y quer, vilanamen domneya,

Que ren no vol amors qu' esser non deya:

Paubres e rics fai amors d' aut paratge; 

Si l' uns amics vol l' autre vil tener, 

Greu pot amors ab erguelh remaner, 

Erguelhs dechai, e fin' amors capdelha.


Ieu sec sella que plus ves mi s' erguelha, 

Et ella m fug que m fon de bel estatge,

Qu'anc pus no vi ni me ni mon messatge,

Per qu' ieu m' albir que ma dona m' acuelha;

Mas dreg l' en fas, qu' ieu m' en fas fols parer,

Quar per selha que m torn' a nonchaler, 

Esta ne aitan de lieis que non la veya.


Mas costum' es tostemps que folhs foleya

E ja non er qu' ieu eys lo ram no cuelha

Que m bat e m fier, per qu' ai razon que m duelha,

Quar anc no m pres d' autrui amor enveya;

Mas, fe qu' ieu dei lei e Mon Bel Vezer,

Si de s' amor m' en torn' en bon esper,

Jamais vas lieys non farai vilanatge.


Ja no m' aia cor fellon ni salvatge,

Ni contra mi malvatz cossels non creya, 

Qu' ieu sui sos hom liges, on que m' esteya, 

Si que del suc del cap li ren mon gatge, 

Mas mans juntas, li venc al sieu plazer; 

E ja no m vuelh mais de sos pes mover, 

Tro per merce m meta lai o s despuelha.


L' aigua del cor, qu' amdos los huels mi muelha, 

M' es ben guirens qu' ieu penei mon dampnatge; 

E conosc ben qu' ieu ai dig gran folhatge,

S' elha fai tan que perdonar no m vuelha, 

Quar mieus non sui, et ilh m' a en poder; 

Mais pert elha qu' ieu el mieu dechazer,

Per que l' er mal, s' ab son home plaideia.


Mon messatgier man a Mon Bel Vezer, 

Que silh que m tolc lo sen e lo saber

M' a tol mi dons e leys, que non la veia.

___


Lonc temps a qu' ieu no chantei mai, 

Ni m saubi far captenemen:

Mas ar no tem plueia ni ven, 

Tant sui intratz en cossire 

Cum pogues bos motz assire 

En est so, qu' ai aperit; 

Sitot no vei flor ni fuelha,

Miells mi vai qu' el temps florit,

Quar la rens qu' ieu plus vuelh me vol.


Totz me desconosc, tan be m vai, 

E s' om saubes en cui m' enten, 

Ni l' auzes mon joi far parven, 

Del miels del mon sui jauzire;

E, s' ieu anc fui bos suffire,

Era m' en tenc per garit,

Que re non sent mal que m duelha;

Si m' a pres jois e sazit

No sai si m sui aquelh que sol.


El mon tan bon amic non ai,

Fraire ni cozin ni paren,

Si m vai de mon joi enqueren,

Qu' ins en mon cor no l' azire;

E, s' ieu m' en vuelh escondire,

No s' en tenha per trait;

No vuelh lauzengiers mi tuelha

S' amor, ni 'n levon tal crit,

Per qu' ieu me lais morir de dol.

Lo cors a blanc, sotil e gai,

Qu'anc hom non vi tan avinen;

Pretz e beutat, valor e sen,

A trop mais qu' ieu no vos sai dire:

De lieys non es res a dire

Ab sol qu' ilh agues tan d' ardit

Qu' una vetz, quant se despuelha,

Me mezes en loc aizit, 

E m fezes del bratz latz al col.


S' ilh no m' aizis lai on ilh jai,

Si qu' ieu remir son bel cors gen,

Doncs per que m' a fag de nien?

Ailas! cum muer de desire!

Vol mi doncs mi dons aucire,

Quar l' am, o quar l' ai falhit?

Era 'n fassa so que s vuelha

Ma domna, al sieu chauzit,

Qu' ieu no m' en planh, sitot m' en dol.


Per sol lo bel semblan que m fai,

Quan pot, ni aizes lo cossen,

Ai tan de joi que sol no m sen;

Soven salh e volv e m vire,

E sai ben, quan la remire,

Qu'anc hom bellazor non vit:

Ni ges ves mi non s' orgoilla

S' amors, anz n' hai lo chausit

D' aitant quant mars clau ni revol.


Tan l' am que ren dir no l' en sai,

Mas ill s' en prenda esgardamen,

Qu' ieu non ai d' al re pessamen,

Mas cum li fos bos servire.

E s' ieu sai chantar ni rire 

Tot m' es per lei escarit.

Per merce 'lh prec que m' acuelha.

E pus tan m' a enriquit

No sia qui dona e qui tol.