C, reg 1402, Ferrer de Magarola

C.
Reg. n. 1402,

En Pere etc. Al feel nostre en Ferrerde Magarola scriva nostre e de les taules dacordarde nostra senyoria salut et gracia. Dehimvos eus manam que observets e observar façats en les taules reyalsdacordar de nostra senyoria los capitols queustrametem closos e segellats sobre ço quispertany al offici e al conte de la nostra cortsegons que en aquells es pus largament contengut. Dada en Barcelona a XI dies de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLIX. - Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

XCIX. Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.

XCIX.
Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.

Ordena vol e mana lo senyor rey per raho de la guerra que ha ab losjenoveses e altres enamichs seus e per squivarquels seus sotsmeses no prenguen dampnatgeque alscuns navilis o vexels grans o pochsde la sua senyoria no pusquen ne gosen partir de ports plagues (platges, plages, playes, playas) o maritimesde la senyoria del dit senyor ne de lochs de la senyora reyna ni dels infants ni de prelatsrichs homens ne daltres sotsmeses del dit senyor dins la dita senyoria deça nedella mar sots pena de cors e daver sino en la forma seguent. - Declara empero lo dit senyorque tota galea o galeas grosses uxer o uxers armades e armats a III tires et abXXX sobresalients e darmes e daltres furnimentso a tot lo menys a II tires et ab LX sobresellents a coneguda del dit senyor rey o daquellsqui per ell sobre aço seran deputats pusquennavegar per portar vitualles e altres mercaderies per costereso per golfos o la on se volran exceptat emperoque no gosen navegar en la costera de Jenova neen lochs sotsmeses a jenoveses o a lurssenyors ne en lochs dels rebelles al senyor en Cerdenya e en Corcega. Declara empero lo senyor rey que si alcuns uxers o galeasgrossas armats e armades en la forma demunt dita navegaran per golf que hajen anar II en conserve: emperoque per costeras puscha anar una galea sola armada e I uxer armat en la forma demont dita: emperoque no gosen trer ne portar coses vedades. - Item declara lo dit senyor que tota nau o naus quisien de port de dues mil salmes o de dues mil salmesen sus pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeras o per golfs o la on se volran exceptat que no gosen navegar en la costera de Genova ne en lochs sotsmeses a genoveseso a lurs senyors ne en lochs dels rebells al senyor rey en Sardenya et en Corcega: axi empero que no gosen treer ne portar coses vedades. E si la nau sera de port de dues mil salmes haja e dejamenar C persones tengudes de nau ço es a saberLX mariners XX balesters e XX servicials losquals hajen de XVI anys en sus e tots hajencompliment de lurs armes. E si la nau sera de port de mes de dos mil salmes que meta o deja metre V homens mes anant per centenar de salmes que la dita nau mes portara axi mariners balesters com servicials al compte demont dit e que la dita nau o naus sien encuyrades de poba o proha(popa o proa) e ben encastillades e entoldades e enfalçades e fornides darmes et de tots altres forniments necessaris a la dita nau o naus a coneguda de aquells quel dit senyor sobre aço deputaralos quals sien tenguts de fer sagrament e homenatge de haverse sobre aço be et leyalment. - Vol emperoet ordona lo dit senyor que alcuna de les dites galeas e naus e uxers per lo dit senyor licenciades et licenciats segons que dit es no gosenpartir sens licencia e letra o albera del dit senyor rey o de aquelles persones qui per ell sobre aço seran deputats en aquells lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran: les quals persones a aço deputadores sien tengudes de fer sagrament et homenatge en poder dels officials majors dels lochs on seran deputades que ells be e lealmentse hauran en los dits affers no mudant en res la forma damont dita. - Vol encara e ordona lo dit senyor que per mills servar la sua ordinacio damont dita que en cascuna de les dites naus galeasuxers licenciades et licenciats per lodit senyor segons que dit es sien deputats II bons homens de aquells qui iran en les dites naus galeas e uxers ab poder de les persones quiseran deputades per lo senyor rey en los lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran losquals sien tenguts de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de fer tenir et observar ab acabament als patrons de les dites naus galeas e uxers la dita ordinacio segons que damont se conte.
- Item declara lo dit senyor que totes barques e lautsde pescar descuberts et descubertes qui son acostumades et acostumats de navegar per costera de pescar puguennavegar et pescar per las costeras de la senyoria del senyor rey et de terres de sos sotsmeses abgra vin et altres vitualles lenya et carbo obra de terra et spart no portant alscunesmercaderies altres ne navegant per golf. - Item vol e mana lodit senyor que tots e sengles altres vexells e navilis de la senyoria del dit senyor et de terres de ses sostmeses exceptats los demuntdeclarats sien trets en terra e meses en ports defenents dins XV dies apres que la present ordinacio sera publicada sots pena de perdre lo dit vexell. Empero declara lo dit senyor que si alscuns dels dits navilis non eren en temps que la present ordinacio se publicara en los lochs don serien que aquells navilis hajen spay de tornar a lurs lochssi tornar hi volran sens robes empero o mercaderies: e que dins XV dies apres que seran junts en lurs lochs sien trets en terra o mesos en ports deffenents sots la dita pena. Empero en açono sien entesos losvexells qui en temps que la present ordinacio se publicaraseran absents de la terra e senyoria del senyor rey troque sien junts en les terres et senyoria del dit senyor: e lavors sien tenguts de tenir et observar la dita ordinacio sots la dita pena. - Item mana et ordona lodit senyor que en aquesta inibicio no sien entesesalscuns navilis o vexells qui sien de persones destranya nacio ans aquests pusquennavegar venir star et tornar a lur voluntat vendre et comprar e trer lurs mercaderies exceptadesempero coses vedades et que asseguren convinentment en poder de aquelles persones qui per lo senyor rey sobre açoseran deputades que aço que hic trauran no porten en la costera de Genoa ne en lochssotsmeses a genoveses o a lurs senyors neen lochs de rebelles al senyor rey en Serdenyae en Corcega: ne encara no gossen traure ne levar alscunes robes o mercaderies dels sotsmesesde la senyoria del dit senyor la quantitat de les quals no vallames de XXV solidos barchinonenses: e que daço facensagrament los dits strangers e si eren trobats en locontrari que fossen punits de la frau et perjuria coneguda del senyor rey e de aquells qui per lo dit senyor hi seran deputats. - Item que tot patro strangerans que partescha de la senyoria del senyor reyfaça sagrament en poder de les persones qui sobre açoper lo senyor rey seran deputades que no levaraportara ne navegara homens de la senyoria del dit senyordins ne fora la sua senyoria sens speciallicencia del senyor rey. - Item ordona e mana lodit senyor que si alscunes persones de la senyoria del dit senyor rey carregaran o trauran alcunes robes o mercaderies oltra la valor de XXV solidos barchinonenseslo quintar e aquells carregara en vexell o vexells qui no sien capitulats segons la forma damont dita que perden les dites robes o mercaderies e la persona et persones daquell o daquells qui en losdits vexell o vexells iran stien a mercedel senyor rey. - Item mana et declara lo dit senyor no contrastant la dita inhibicio puguen et puxen trerlurs mercaderies e robes de la senyoria del dit senyor reyexceptades coses vedades ab navili et navilisde stranya nacio qui sien de port de mil salmeso de mes pus quen asseguren que passen dreta via a lestret de Gibraltar. - Item mana et ordona lodit senyor que negun mercader nauxer mariner ballesterservicial palagrins ne nenguna altrepersona de la senyoria del dit senyor rey no gos ne deja anar ne navegar sino tant solament abnavili dels sotsmeses et de la senyoria del senyor reysegons la ordinacio del dit senyor et aço sots pena de cors et daver. - Item mana et ordena lodit senyor que en cas que a ell fos ben vist faedor o a aquells a qui ell ho comanara denviar o licenciaralscuns lenys armats barches armades o lautsper missatgeria o per pendra lengua que en aytalcas se puxa fer: empero quels dits lenysarmats o barches armadas e lauts armats no hi puixen trer cambi ni mercaderies ni altres robes ne palagrins ni altres persones de la senyoria del dit senyor sino tan solament aytantes persones com fossennecessarias en armament dels dits lenys armats barquesarmades o lauts armats si donchs non havien licencia del dit senyor o dels damunt dits. E si lopatro o patrons dels dits lenys o barchas o lautseren atrobats en lo contrari que sienencorreguts en pena de cors e daver. - Item vol et ordona lo dit senyor quels scrivansqui seran deputats per los damunt dits a fer losalberans de les dites licencies no demanen ne reeben per quescun albera per gran que siasino IIII diners et II diners per albera de resposta della on seran anats et no mes anant et quelsdits alberans sien registrats largament per loqual registrar no prenguen res sino segons que dit es: et alguns dels dits scrivans no presumesquen ne gosenpendre mes anant ne donen algu empatxament als demunt dits per haverne mes sotspena de perdre lurs officis et de estar a mercedel senyor rey. - E si per ventura alcu o alcunssia que sien de la dita senyoria del dit senyor o de la terra de la senyora reyna dels infants o prelats richshomens o daltres sotsmeses del senyor reyper lur folia fahien o venien contra losdits capitols o alcu daquells sien encorregutssens tota merce en pena de cors et daver: et si eren atrobats en la mar ab vexells o navilisfaens contra les ordinacions damunt dites lo dit senyor ab la present ordinacio dona licencia a tot cossariet altre sotsmes seu que pusquen pendre de fet los dits vexells e navilis ab tot çoqui en aquells sera atrobat. E si aytals vexellso navilis seran de la terra del senyor rey que la meytat dels dits vexells o navilis et de les coses qui en aquells seran atrobades sien del senyor rey e laltra meytat daquells qui losdits vexells o navilis hauran preses: e les persones sien preses e estiguen a merce del senyor rey. E sils dits vexells o naviliso robes e mercaderies qui en aquells serien atrobades seran de la terra de la senyora reyna dels infants prelats richs homens e daltres sotsmeses del senyor reyque la terça part dels dits vexells e navilis e robes e mercaderies qui en aquells seran atrobades siadel senyor rey e la terça del senyor de la terra del qual seran los dits vexells e navilis e robes e mercaderies e laltre terça daquellsquils hauran preses e les persones estien a merce del senyor de qui seran. Declara empero lo dit senyor que si les robes o mercaderies qui seran atrobades en los vexells o navilis de la senyora reynadels infants prelats richs homens et daltressotsmeses de la senyoria del senyor rey que en aquest cas la meytat de les dites robes et mercaderies sia del senyor rey e laltre daquells quils hauran preses. - Item lo senyor rey ab tenor de la present inibicio revoca e anulla totes altres inhibicions de navegar per ell o per sos officials fetes troal jorn de la publicacio de la present inhibicio. - Item mana lo dit senyor fortment e espressa a procuradors governadors batles veguers justicies e a tots altres officials del senyor rey deça et della mar constituits que la sua ordinacio damont dita e les coses contengudes en aquella tenguen e observen e tenir e observar façensegons tenor e continencia de aquella e algun dels dits officials no presumescha alcuna cosa tocar ne mudar en la dita ordinacio ne fer o venir contra aquella sots pena de perdre lurs officis sens tota merce et de star a merce del senyor rey. - Data enBarchinona a XXVI dies de fabrer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil CCCLVl. - Dominus rex qui eam vidit et correxit mandavit michiFerrario de Magarola in suo plenissimo consilio.

Ferrer, Farrier

Los Ferrer llegaron de Palamós, de acuerdo, pero eso no quiere decir que fuesen de allí.

No existe ningún documento que acredite que el padre de Vicente Ferrer era de Cataluña, otra cosa es que desde Cataluña llegasen a Valencia. Los Ferrer de esa época eran provenientes de Inglaterra y los primeros de los que se tiene constancia eran Bernardo y su hijo (Ingleses) y Ausias Ferrer Lord de Escocia que estuvieron a las órdenes de Jaime I, como tantos otros extranjeros. Se saben los apellidos de la madre de San Vicente Ferrer, “Constanza Miguel Revert” pero del padre, Guillermo, curiosamente sólo nos dicen un apellido “Ferrer”, porque suena a catalán, pero Ferrer al igual que por ejemplo “Ferrier” que todavía existe en Inglaterra… Su nombre y apellidos eran William Stewart Ferrer. (William - Wilhelm - Guillem - Guillermo etc).

En la edad media la familia Ferrers sostuvo el gobierno de Derby, aunque la línea principal se extinguió, algunos descendientes en Inglaterra y Escocia todavía llevan el apellido Ferrer, mientras muchos emigraron a España.

Porque hay más de un escudo de FERRER, obviamente no todos los Ferrer son descendientes del mismo personaje.

El escudo de armas del apellido Ferrer, es de gules y muestra una banda de oro misma que se encuentra cargada con tres herraduras de azur.

Herraduras… Normal, en Inglaterra los que ponen herraduras son los FARRIER.

(He is a veterinary surgeon and farrier) (Es veterinario y herrador.)

Hay quien dice que si Ferrero o el italiano Ferrero, nada que ver, herrero en inglés es blacksmith, y queda claro pues, que Ferrer viene de herrador: Ferrier: Ferrer.

¿Pero no es latín? Muchos latinismos se utilizan en diversos idiomas, incluso en aquellos que no derivan del latín, como el inglés. El latín y el griego fueron alguna vez considerados la piedra angular de la mejor educación británica.

Piensen en el número de palabras del latín que forman parte del lenguaje inglés: Alias, álibi (coartada), exit (salida), terminus (final)'', dijo Peter Jones, profesor universitario y fundador del grupo caritativo Friends of Classics.

Está basada en estudios sobre el tema, los primeros Ferrer aparecen en “TROVAS DE MOSSEN FEBRER” de las cuales reniegan los catalanistas, pero las cosas hay que estudiarlas y si se puede, comprobarlas, un ejemplo: trova 253, “Arnaldo Fuster, que desde Aragón vino a la conquista bla, bla …y quedó heredado en el lugar de La Font de Encarroz…” (la Font den Carroz, etc)

Pues bien, si algún día se te ocurre ir a La Font de Encarroz, comprobarás que el porcentaje más elevado de sus habitantes es el de los apellidados “Fuster”, quedando demostrada la veracidad de las trovas… porque lo que si tenemos claro es que Mossen Febrer no era un adivino como Nostradamus, y no podía saber que siglos más tarde habrían tantos Fusters en dicho pueblo como para haberse inventado dicha trova 253. 

Y las casualidades, no existen.

Ferradura - ferré -