Capitol CIII (ciij). Com lo glorios Joseph staua temeros pensant en lo estrem de la mort.

Capitol CIII (ciij). Com lo glorios Joseph staua temeros pensant en lo estrem de la mort.

Venint lo terme per lo senyor asignat: que lo sanct home joseph deuia retre la anima sua: temoros de si mateix recordantse de la freuoltat de natura humana: pensant que en la larga vida sua no hagues comes alguna cosa digna de reprensio. Quia bonarum mentium est ibi culpam timere: vbi culpa non est. Car de les bones penses e virtuoses se pertany tembre esser culpable de ço que no es nenguna culpa. E aquell engana si mateix: que cuyda esser quiti de peccat e culpa: ans deuen dir los mortals fills de Adam: confessant la misericordia sua. ¶ Si dixerimus quoniam peccatum non habemus ipsi nos seducimus et veritas in nobis non est. E perço en la present vida: negu no pot esser segur de si mateix: fins sia passat per aquell stret juy de la mort: en lo qual sera fet examen de la vida de cascu: en presencia de aquella sauiesa diuina: a qui totes coses son manifestes e excusacio neguna donar nos pot. E de aquest estret juy es dit. ¶ Cum rex iustitie sederit in trono: quis gloriabitur castum se habere cor: Aut quis gloriabiter mundum se esse a peccato: Car com lo rey de justicia seura en la sua cadira judicial e voldra fer examen de les nostres obres: quis gosara gloriejar que haja agut lo cor pur ne cast: ne qui gosara dir que sia munde de peccat: com ignorem del tot les obres nostres de quina estima son dauant deu: o si son dignes de premi o de pena. car diu job. ¶ Nunquid homo dei comparatione iustificabitur. Volent dir que la baxea del home per sanct que sia: comparat a laltitut de nostre senyor deu: no pot esser justificat ne sens culpa trobat. E perço aquest sanct hom joseph ple de sauiesa: ab tot hagues viscut virtuosament vehentse tant propinque a la mort: alterat de aquests tals pensaments temoros de si dix. ¶ Tremens factus sum ego: et timeo dum discussio venerit atquem ventura ira. Volent dir. yo so posat en gran temor e tremolament: car lo temps es vengut en lo qual la vida mia te a esser examinada. E so cert que qui mes gracies ha rebut de mes te a donar compte. ¶ E com yo entrels mortals sia stat per nostre senyor deu tant exalçat: que la cura del seu fill maja comanat: quin compte li pore retre de aquesta gran dignitat en que ma posat: Car los angels nostenen per dignes de seruir aquest senyor. Que dire yo: que so pols e cendra: e no se si lo seruir es stat accepte a sa magestat: ans tem. Ne exeat iusticie regl´a d´thesauris illi^9: et inueniatur tortum: quod videatur rectum. Car no se si exiria aquella regla de justicia dreta: dels alts secrets diuinals e que trobe en mi tort: ço que yo estimaua esser dret. Car negu no sab jutjar de si la veritat de les obres sues: e perço es ben dit. ¶ Ne laudaueris hominem in vita sua: lauda post vitam magnifica post consumationem: lauda nauigantis felicitatem: sed cum venead portum: Lauda ducis virtutem: sed cum peruenerit ad trihumphum. Car negu no deu esser loat en la vida present: per les grans mutacions que en aquella poden venir ans de la fi. E la seguretat del home nos pot hauer sino apres la mort. e lauors es digne de esser loat e magnificat puix virtuosament ha acabat la peregrinacio sua. Car lo qui nauega ab gran felicitat e bonança: no pot esser dignament loat: fins que es peruengut al port de seguretat. Ne lo valent caualler meritament no es loat fins que seu en la thriumphal cadira: e reb la corona de la victoria. E perço ab molta raho deu star lo home reçelos del juhi seu: per sanctament que haja vixcut. Car sab lo jutge esser tan just: que no lexa res impunit: del qual es dit. ¶ Qui seruiunt ei: non sunt stabiles et in angelis suis reperit prauitatem: quanto magis hi qui habitant domos luteas: qui terrenum habent fundamentum. Car en los angels qui en tanta excellencia hauia creat ha trobat tant que punir: quant mes trobara: en lome qui sta e habita en casa de fanch hauent los fonaments de terra: Car lo cors mortal qui es de miserable fanch te lanima del home axi closa e tancada en la present vida: que no pot veure ne sentir sino coses terrenals: ne pot fer juy de si mateixa: trobantse en tal preso: en la qual totes les coses li son fosques: e res clar no veu. e perço deu dir lo home dins sa consciencia. ¶ Si iustificare me voluero: os meum condempnabit me. Si innocentem ostendere: prauum me comprobabit. Volent dir. Si yom vull justificar la mia boca me condamnara. car confessant yo esser home: me constituixch peccador, e com mes me vull monstrar innocent e sens culpa: pus manifests faç los defalliments e culpes mies. E perço din molt be Dauid en lo psaltiri. ¶ Sciant gentes quoniam homines sunt. Car la persona qui humiliar se vol: no li cal sino que conegua que es home: E lauors sera cert quantes son les miseries que seguex en la natura del home. e conexera quanta raho te de humiliarse e de tembre en tota la vida sua. Car qui les coneix tostemps troba dins si causes de perill: quel fan viure en gran temor del juy de deu. e aquesta es la vera sauiesa quel home deu studiar en la vida present: esforçant se en perfetament conexer si mateix e tembre e amar lo seu pare e creador: qui es jutge dreturer. E daquesta virtuosa temor: parla lo ecclesiastich dient. Ynicium (Inicium, initium) sapientie: timor domini. Volent dir que lo començ de sauiesa es tembre deu: e en altre loch diu. Timenti dominum bene erit in extremis: et in die functionis sue benedicetur. Car qui tem deu durant la vida sua: gran misericordia e be trobara en lo extrem de la mort: e en lo dia de la fi sua sera beneyt e rebra aquella gracia final: que eternalment durara. E per ço com lo glorios joseph spos de la senyora nostra era stat molt largament en la sobirana scola de virtuts: ço es en la companyia del senyor e de la sua mare aprengue aqui sta sciencia virtuosa e tan profitosa de sancta temor: la qual ell mostra en lo temps que era mes necessaria ço es en la hora de la mort. Car aqui es tot lo perill dels mortals: e perço es scrit. ¶ Ubi te inuenero: ibi te iudicabo. Car en lo stament quel home es trobat en la mort en aquell es jutgat: perque es sobirana sauiesa tembre en cars de tan gran perill.

Capitol CII. Com la segona persona que mori de que la senyora se dolgue molt: fon Joseph spos seu.

Capitol CII. Com la segona persona que mori de que la senyora se dolgue molt: fon Joseph spos seu.

La segona persona cara: que la senyora perde en aquell temps per mort: fon lo glorios patriarcha Joseph spos de sa senyoria: e fon aço com lo senyor fill seu hague complit vint e cinch anys de la edat sua. Car veent lo dit senyor: que aquest sanct hom se affligia tant de les dolors e passions sues e que nunqua se era alegrat desque li esdeuengue aquell cars doloros de la perdua de sa magestat: ne james podia parlar de aço sens abundoses lagrimes stant tostemps ab gran recel que no ves ne sentis nouelles dolors en la persona de aquell senyor que tant carament amaua: perque dellibera sa clemencia mogut ab pietat molta: acostantse lo temps de la persecucio sua donar repos al virtuos vell e traurel de la vida present: E stant vn dia lo senyor ab la mare sua: rahonant se en la secreta cambra sua: sobreuengue lo dit joseph: lo qual ab molt plaer aculliren en lo seu parlament, car era molt digne de sentir los diuinals secrets. ¶ E lo senyor comença recomptar a la senyora mare sua e a Joseph: com lo temps de la persecucio sua se acostaua e que passats cinch anys se manifestaria al mon: e preycaria la ley euangelica per spay de quaranta mesos. En lo qual temps la persecucio sua seria tanta e tan crua: que no podia esser estimada ni recomptada. E hoynt aquest rahonament lo virtuos Joseph: fon axi trauessat de extrema dolor: que vingue en punct de mort. E ab grandissim plor lanças als peus de sa magestat: dient. ¶ Domine tu scis quia amo te: tege prius occulos meos. Volent dir. O senyor meu: vos sols sabeu yo quant vos ame: placia a la clemencia vostra tancar primer los meus vlls per mort: ans que yo no veja tanta dolor: durar ni comportar senyor no la poria.
¶ La senyora excellent moguda de molta pietat: agenollas dauant lo senyor fill seu. E ab gran abundancia de lagrimes dixli. O senyor e vida mia puix axi habeu ordenat: que la vida mia sia tan larga: que haja a veure la fi de les vostres dolors: placia a la clemencia vostra hauer pietat de aquest qui per pare teniu en la terra. Apartaulo senyor de tanta pena: atorgau li per merce la sua demanda. Car molt millor es a ell morir fill meu: que veure a vos en tanta dolor e turment. ¶ E lo senyor hoyda la peticio de la sua amada mare: e del virtuos Joseph e car seruidor seu: volentlo contentar del seu desig: dixli. O patriarcha venerable dignes son les vostres lagrimes de esser exaudides. Car proceexen de molta amor: la qual es per mi acceptada. eus faç cert pare meu que de açi a tres dies finara la penosa peregrinacio vostra: e anareu a reposar en lo si de Abraam ab los altres pares: als quals portareu la noua per ells tan desijada: Dient los quant es prop la redempcio sua: que vos per no veure la execucio de aquella: habeu demanat ab gran instancia sia abreujat (abreuiat) lo terme de la vida vostra. ¶ E joseph hoyda la resposta del senyor molt consolat lanças als peus de sa magestat: regraciant a sa clemencia la pietat e caritat que li hauia. E dix a sa senyoria. O rey de vida infinides gracies sien fetes a la pietat vostra: que axim voleu aconsolar e alegrar: apartant me de veure e sentir la gran desconexença de aquest poble: que a vos senyor e redemptor seu hagen a donar la mort. ¶ Aço senyor te la anima mia tan turmentada: que la mort que als mortals es tan spantosa a mi sera delitosa: segons diu job. ¶ Anime esurienti: amara dulcia esse videntur. Car a la anima famejant les coses amargues li paren dolçes. ¶ E axi senyor tota pena e turment me sera repos: puix yo no veja la vostra persona mal tractar: ne la vostra mare posada en tan extrema dolor. Car so cert que ella veent a vos sostenir pena en lo cors: sera axi turmentada en la anima: que la menor de les vostres dolors sera a ella pijor que mort. ¶ Donchs que fare yo senyor vehent les dos persones a mi tan cares en tan extrema angustia: la mort sola senyor es aquella que a mi pot apartar d´aquesta pena: per ço la deman e la desije: vinga senyor prestament done fi a la mia vida.

Capitol CI. Com mori sancta Anna: e comana la sua anima al senyor net seu.

Capitol CI. Com mori sancta Anna: e comana la sua anima al senyor net seu.

Hauent pres comiat de tots aquells la excellent Anna: acostant se la hora del seu passament: giras ab cara molt alegre al senyor net seu. E prenint les sues diuinals mans: dix li. O senyor hi vida mia: vos siau confort meu: en aquest doloros extrem de la mort: Car vos sol me podeu dar seguretat en aquest viatge tan perillos: en les vostres sagrades mans senyor meu coman la anima mia. E axi ixque aquella gloriosa anima confortada e aconsolada: per lo seu excellent net: Lo qual mana als sancts angels: que la portassen als lims: hon eren los antichs pares: dient senyant e beneint la sua abia.
¶ Chorus angelorum te suscipiat: et in sinu abrahe (Abraham, Abraam, Ibrahim) te collocet. E portada aquella anima en lo loch per lo senyor manat: la senyora dona orde a la sepultura de la virtuosa mare sua: com aquella que era filla major e ordenadora de la casa. E lo senyor net seu acompanya lo cors a la sepultura ab totes les cerimonies: que de persona de tal deute se acostumen fer. Car ab tot fos fill de deu: sa clemencia estimaua molt es tenia per honrat dels parents: qui li atenyien de part de la senyora sa mare: per amor de la qual los amaua a tots de singular amor. E nos volia nomenar: sino fill de home: ço es de sa senyoria gloriejantse de esser fill de tan virtuosa mare oblidant e callant totes les altres excellencies de la magestat sua. E la senyora apres la mort de la virtuosa e sancta mare sua: resta ab vn gran enyorament de la companyia sua a ella tan cara: e tan amable.