domingo, 2 de febrero de 2020

Ley XXVII. Com davant los cavallers con mengen deuen esser lestes les istories dels grans fets darmes.

Ley XXVII. 

Com davant loscavallers con mengen deuen esser lestes les istoriesdels grans fets darmes.

Bellament et gallarda tingueren be los antichs que feessen loscavallers aquestes coses que dites havem en la ley davant aquesta: e per ço ordenaren que axi com en temps de guerra aprenien fets darmes juyen e en altra manera que axi meseix en temps de pau o apresessen per oida e per enteniment: e per ço acostumaven los cavallers que quan menjaven quels legissen les istorias dels grans fets darmes quels passats havien fets en lo sen et en lesforç que havien hautsper victories et per acabar ço que volien: e la onno havien aytals istories fahiense retrerals cavallers bons ancians que en aquells bons fets eren estats. E oltra tot aço fahien mes quelsjuglars no dixessen davant ells altres cançons sino de junteset que parlassen de fet darmes: e aço meseixfahien quan no podien dormir cascu en sonalberch se fahien legir et recitar aquestes coses sobredites: e aços fahia per tal que oinhaguessen bon cor et esforçavense a fer be volencomplir ço quels altres havien fet o semblant o passar affany per aquella raho.

ley-xxviii-quinyes-coses-son-tenguts-de-guardar-los-cavallers

Ley XXVI. Com los cavallers deuen esser amesurats et ben nodrits en menjar et en beure et en dormir.

Ley XXVI. 

Com los cavallersdeuen esser amesurats et ben nodrits en menjar et en beure et en dormir.

Menjar beure et dormir son coses naturals sens les quals los homens no poden vire: pero aquestes deuen usar en tres maneres. La una ab temps laltra ab mesura la terça bellament etneta. E per ço los cavallers eren molt beacostumats antigament a fer aço: car be axi com en temps de pau menjaven a ora certa en manera que poguessen menjar dues vegades lo dia et de bons menjars et beapparellats et ab coses quels sabessenbones axi meseix com havien a guarrejar menjaven una vegada per lo mati et poch et lomenjar major fahien lo vespre: e açofahien per tal que no haguessen gran fam ni gran setet per tal que si fossen nafrats guarissen pus tost. E en aquella ora davenlos a menjar viandes grosses et que menjassen poc daquelles et quels abhundassenmolt et quels feessen les carns dures et forts: e axi meseix los daven a beure vin flach et molt amerat en manera que nolstorbas lenteniment nil sen: e quan fahiales grans calors davenlos un poch de vinagre abmolta aygua per ço quels tolgues la set et nols lexas encendre la cremor en manera que naguessen a esser malalts: e bevienlo axi meseixde dia quan havien gran set en manera quels conservas elscresques la vida et la salut e que no lals tolguessenmenjan et beven. E oltra tot aço hi trobaven altre gran profit que per aquesta raho no fahientan gran messio per que poguessen mils bastar als grans fets que es cosa ques conve molt als que han aguerrejar. Axi meseix los acostumaven que no fossendormidors per tal com lo massa dormir nou molt als grans fets que han a fer et senyaladament als cavallers com son en guerra: e per ço axi com consentien en temps de pau que portassen draps blans et molls en que jaguessenaxi no volgren que en guerra jaguessen sino en pochs draps et durs o en lurs espatleres o perpuntes: e aço fahien perque menys dormissenet acostumavense a sofrir treball car tenien que alcunplaer que haver poguessen no era tan bo com esser vencedors.


Ley XXV. En quinya manera se deuen vestir los cavallers.


Ley XXV.

En quinyamanera se deuen vestir los cavallers.

Draps de colors senyalats ordenaren los antichs que portassen vestits los cavallers mentre que fossen jovens axi com vermels festaquinsverts o blaus per ço que les belles colors los donassen plaer et alegria: mas negre burell ni altra color quels feesentristar no tengueren per be que vestissen sino en temps que ho haguessen a fer per necessitat: e aço feerenper tal que les vestedures fossen belles et ells anassen alegres els cresquessen loscoratges pera esser pus esforçats e aço per tolreira la qual segons la Sancta Scriptura desseca lososses et es cert que ira fa lom temeros et li fa fer son dan perque honest plaer fa lom alegre et ardit. E com se vulla que les vestedures fossen de talls de moltes maneres segons que son departides les costumesde les terres: pero lo mantell acostumaven de portar tots en aquesta manera quel fahien gran et lonchen guisa quels cobris fins als peus et sobrava tant de la una part et de la altra sobrel musclodret quey podien fer un nuu et fahienlo de guisa quen podien metre et trer lo cap sens algun embargament: et aquest mantell appellarenmantell cavalleros. E aquest nom lix dixeren per tal com nol devien portar aytal altres homenssino los cavallers. El mantell fo fet per aquesta manera per mostrar quels cavallers devien esser cuberts de cap a peus de la virtud subirana de humilitat pera obeir a lurs majors: el nuuhi feeren axi com a manera de ligament de religio et de honestat et mostrals que sien obedients no tansolament a lurs senyors mas encara a lurscapitans o officials: e per aquesta raho tenien lomantell axi be com menjaven o bevien com quan seyen o anaven o cavalgaven. E totes les altres vestedures portaven netes et fort gentilment fetes cascun segons losuses de lurs terres o lochs: e açofahien per tal que per quis vol quels vislos pogues conexer entre les altres gents per quelssabessen honrar. E aço meseix ordenaren de les armes que portassen que fossen belles et gallardes.