Esplanissada

Esplanissada.

Cop en la má uberta, normalmén a la esquena (espala a Fondespala); alguns brutos saluden aixina.

(DCVB)
ESPLANISSADA f. 

|| 1. ant. Esplanada. Per aver entrat en la esplanisada de la Ciutadela, Miquel Parets, i, 160 (ap. Aguiló Dicc.). 

|| 2. Cop donat de pla amb una arma blanca; cast. lapo, cintarazo. 
Li havien donades més de doscentes coltellades, però que totes eren estades esplaniçades, de manera que ni un fil de la sua roba li avien tallat, Lib. del Roser, 193 (ap. Aguiló Dicc.). 
a) fig. Cop fallat en l'acte sexual. 
Y vós, en beneyt, per a què voleu altra muller,
per dar-li splaniçades e no stocades?, 
Tirant, c. 205. 
Y com deu tirar en brega
bona stochada,
ell husa la splanissada
y may se cala, Coll. dames 170. 
|| 3. Cop fort, plantofada (Tortosa).
´
Fon.: əsplənisáðə (or.); asplanisáða (Tortosa).