lloseta, culla

Pedro J. Bel Caldú:

La lloseta i la culla eren los sistemes mes primitivos de posar trampes al moixóns. La culla es un clotet redó d'uns 12 cms de fondo i un atre tant de diámetro, fet damunt d'una roca a on s'hi acumule aigua de la pluja o s'hi ha de portar, si no plou per a que los moixóns s'acostumon a anar-hi a beure. Lo mecanisme consistix en posar una llosa de pedra que, al caure, tapare tot lo forat, se eixecave apoyan-la a enterra per un costat que se sostenie en possició oblicua en un kit de cuatre tochets. La clave ere lo tochets mes curt d'uns cinc o sis cms i amplet , de uns 2, cms. (si algú ho vol probar li recomanaría un palito de gelat tipo Magnum). Un tocho, de la medida adecuada aguante la llosa des de la punta hasta la part de dalt del tochet curt i els atres dos van des de cada lateral de la llosa a la part d'avall del tochet curt. Quan lo moixonet entre a beure, mou un dels tochos laterals i dispare tot lo mecanisme, cau la llosa i lo moixó quede atrapat dins de la culla o davall de la llosa según sigue el cas. A la llosa (sense culla) s´hi a de posar algún cebo (olives, grans de raïm, etc.) per a atraure al moixó. Jo, de menut, vaig cassar un gacho, vaig clavar la ma davall de la llosa i me va mossegar molt fort lo dit. Encara hi porto lo sinyal. Ha y fet un dibujet poc traçós per que done una idea de com se monte la culla. Segur que algú mel pot millorar.