lo trellat, letra, metre, frances, vulgar cathala

30 DE ABRIL. (1461)

Se dio cuenta, en esta sesión, de unas cartas que habían recibido de Antonio Riquer, enviado al obispo de Elna para tratar del subsidio impuesto al clero del Principado; de otra que remitió Juan Ferrer; y de otra del diputado local de Perpiñan, conteniendo varias noticias de Francia; sobre lo que, no se tomó por de pronto ningún acuerdo, copiándose en seguida las mencionadas cartas, según es de ver.


Als molt reverend egregi noble magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort residents en Barchinona.
Molt reverents egregi nobles magnifichs senyors. Arribat en la present ciutat lo diumenge a vespre trobi que lo senyor bisbe de Elne ere poch havia e quasi en aquella hora arribat e pres posada en lo palau del bisbe on solie posar lo Senyor Rey e axi lo diluns mati doni les letres de creença de vostres magnificencies e de la ciutat de Barchinona als honorables pahers de la ciutat e al capita e En Johan Ferrer juxta la ordinacio de vostres magnificencies e explicada la creença a quiscu dells se oferiren promptes a la voluntat de vostres reverencies dient que asistencia e tot quant los fos possible per direccio del negoci eren contentissims fer en los dits fets e axi lo depres menjar muntam lo veguer de Barchinona e hun paher ab En Johan Ferrer e altres consellers del capita al dit senyor bisbe de Elne. E en presencia dels dessus dits dades les letres de creença li fonchexplicada per mi la creensa (creença y creensa) juxta forma de les instruccions abaquell millor tal (tal y tall) de paraules semblaesser fahedor segons la necessitat del negoci requeria. E lo dit senyor bisbe molt benignament hoida la dita creença me dix en efecte que al que hasguart a la primera part per lo prelats e altres convocats no poder personalment esser en la convocacio per sasenyoria feta e de la prohibicio feta per les reverencies e magnificencies vostres en no leixar los exirni venir atessa la necessitat acorrenten lo Principatet alias segons forma de les instruccions que a ell ere algun tant anugos(de enuig; enojoso) per quant axicomodament losnegocis nos porantractar ablo procuradorscom farie ab los principals e tals persones com eren los convocats. E que si a les reverencies vostres fossen notes les causes de la convocacio e la molta necessitat occorre en la provisio fahedoraper lo regne de Xipreen lo levantque indubitadament nolsaguerendetengutsles reverencies vostres pero pusfet ere que per aquella part no podia alsdir. En quant havie sguart al segon cap ço es de present sobreceure(sobreseure, con s, sobreceure, con c) en lo fahedor ates la necessitat urgentissima ocorre en lo Principat e que losmotius a sasenyoria recitats e per contemplacio de les reverencies vostres e de la ciutat de Barchinonadixsasenyoria que en loqui havia sguart a la persona suaere molt content pero que aquests fets no eren en facultat suae per quant ell esperave losenyor archebisbe de Çaragoça e agutacort ensempsab losqui conporrande les provincies axi de Çaragoça com de Tarrassona mefarie resposta prometentmeen lo migno enantar en res e axi forem fets molts replicats a quascun cap per los quals lo dit bisbe devie complaure e condescendre a la voluntat de vostres magnificencies s stant axi fabulant e ell stant en pensament volgue significar que si algun *ale (salto de linea) *avie de vostres magnificencies e sa anada aqui podie res profitar als fets ho faria pero que la tregua li semblave inportar gran dan e nocument al negoci. Axi mossenyors pensen vostres reverencies si serie expedient se mudas la convocacio aqui e se tractas aqui al faedor. Hocmedemana li donas en scrit ço que de paraula li havia explicat de part del Principat. E en aquell cap me aturiacort per poder comunicar ab los qui per vostres magnificencies me son datsper consellers en lo dit negoci e hagut acort lo veguer de Barchinonapahers de Leydae sosconsellers som tots en parer no deure sendartrelaten scrits sino que lo dit e explicat de paraula per mi ere segons forma de instruccions e tal comissio no me ere dada e axi no fore factible darla en scrits e poguereportar nocument algu e axi li fonchfeta per mi la resposta en presencia dels dit veguer paher e consellers. Stech nesobre pres e no currames insistir hi sino que dix no pensasen per nenguna via al mon ell ho demanas per voler pendre motiu algu contra lo Principatni nosaltres sino per haver forma de consultar carsasenyoria erecathalae teniaprelatura en Cathalunyae axi procurarie tota utilitat al Principat e no dan e axi ab moltes cortesiaspres fi nostre rahonament. E presa fi stant en partida sobrevenchnova enciutat. E mes se murmuracio gran en lo pobleque mossenyor dehiese voliafer fort al palau e lo Senyor Reyerea Leydaen tant que la ciutat trames a dir al senyor bisbe de Elna que ii plagues buydar lo palau. E axi de continent pres sopar sen devalla en ciutat a possaren la casa den Belver. Essen molt anujat e presa molta congoixa. Diguem li senyor aso es cas en termentsper lo qual vostre senyoria pot be compendre que es lo que ha mogut als diputats e consell en pregar vostres reverencies que a present li plagues sobresseure. Axi mossenyors ell se justifique granment e que no vol fer res sense voluntat del clero e no res contra aut preter voluntatis dient que les indicacions angranment tolt lo credit e per cobrar la vol la senyoria de nostre Senyor lo Papa que tot sia aci convertit en fustes e exercit per mar faedor per los de la provincia e tota lur voluntat e beneplacit e axi solicitant lo de resposta diu que de present fins haje agut consell dels convocats nom pot dar difinitiva resposta. Los convocats hic son molt pochs en nombre. No tinch pença que res façe. A present sta ab gran temor e si color pot pendra crech pendra spassa. Ham dit li hau scrit que aqui se dehia que li fessen *beure lo plom e les bulles e cruada en que he satisfet per la honor del Principat quant en mi es stat possible dient ignorar tals rahons e que de tal loch e persones indegut sa senyoria no devia creure ne menys pensar et alia. Axi mossenyors en part es profitos si be ne pertinentment dich crech indubitadament si ale li era dat de transferir se en aqueixa ciutat pus segur fos ho deliberarie sens molts prechs. Pensen vostres magnificencies que es de fer e rescriven e manenme tot lo que plasent los sia. De Leyda a XXVIIII de abril.
Apres feta la present me tremes a dir mossen de Euna per looficial de Terragona he per lo dega de Barchinonaque no prengues enuig en la triga de la resposta e que dema o dins dos jorns hauria resposta dessisiva (falta el punto) Certament segons lur parlar ell crech consultara vostres magnificencies de tot lo negoci car ultra la imposicio e indiccio de la decima o subsidi diu te altre carrech per la santitat de nostre senyor lo Papa e que mossen Villamari te a venir en Barchinona per quant es elet capita per nostre senyor lo Papa e axi ab companyia de altres galleres te a fer lo viatge e prestar la seguretat a mossen de Euna axi signifique de altres peccunies voler fer armada. E parlant li es stat dit que ni diners ni armes ni gent no pensava sens voluntat del Principat se permetes en aquest temps axir ni exaurir del Principat les quals paraules li han dat causa a consulta e repos del negoci. Placieus mossenyors atendre en tot lo mester car pens vostres magnificencies seran conplagudes si lo comensat ab efecte es proseguit e manen lo que plasent los sie. No hic ha sino tres o quatre dels convocats fins a la dada de la present. Mossenyors lo qui es promptissim a la ordinacio de vostres magnificencies Anthoni Riquer.

Als molt reverent e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per micer Riquer enbaixad or vostre he rebut una letra en la qual mes manat vulla entrevenir en los negocis que lo dit micer Riquer haura de manegar ab mossen de Elna per que mossenyors fonch acordat per lo dit micer Riquer mossen veguer de Barchinona e En Bernat Gralla paher e yo fossem en lo primer rahonament fahedor per lo dit micer Riquer ab lo dit senyor bisbe e axi fonch fet e per que axi del primer rahonament queshach hir ab ell com del segon que ses agut vuy lo dit micer Riquer ne scriu largament a vostra reverencia e honorables magnificencies e ha volgut per aço sia tremes lo present correu no cur gens de larch scriureu sols breument ho sumare. Lo rahonament contengue en efecte pregar lo dit senyor bisbe attesa la concurrencia del temps voler se transferir a les altres parts de sa legacio e sobreseure per al present en nenguns enantaments ques aguessen a fer aci per causa de la sua comissio o almenys ques mudas aqui. La sua resposta fonch denunciar lo gran fruyt ques segireen crestiandatdant seobra que los fets perque ell ve prenguen deguda conclusio e la gran honor que aquest Principat ne spere reportar allegant que en aquest fet no podiares delliberar sens sebudade soscompanyons e pusell sesmes allarguatsignificant jatsia no determenadament que ell no procehira en imposicio de decima mas que sens aço ell havia de fer altres coses moltes axi com ere provehir les gualeresde mossen Vilamarial qual ell havia aguda licencia del Rey que pogues servir la sglesia e havia a fer provisio de naus e altres vexellsmaritims per la armada fahedora per nostre sant Pare he com se fara açovolguerehaver colloqui ab sos companyons e que del anar aqui ell no sabia quin fruyt fere mas que si lo senyor arquebisbe de Terragona li scrivis quey anas que ell hi anare e certament crech diga aço per recel que ell ha que no li sie feta aqui alguna novitat e creu que si lo dit senyor arquebisbe li scrivia que vingues que no li scriuria que primer no aseguras qui la plaça e axi ell altre vegada es romas en pensament. Veig be ell sta ab gran dupte no li sia feta alguna novitat e ferneu quant volreu e ultra que de aqui ell ha hagut de tallarles bullese fondre los plomse moltes altres burlerias.Ha donat gran causa en la sua temor hun acte ques segui ahir ço es que arribat ell aci a Leydalo diumenge passat a vespre ell fonchaposantaten lo palau del bisbe e sesbesties foren meses en losstablesdel castell del Reyde quesseguique irmentre erem abell en lo parlament que lo dit micer Riquer li fahia en lo dit palau del bisbe se mes tant gran avalot en la ciutat dient que Leyda ere venuda e trahidaque en presencia de los qui eren alli ab ell la ciutat li trames a dir que buydaslopalau e si ben aguesvolgut entendre li digueren quesisquesde ciutat ab paraules corteses dientli que en Framenos(frares menors, frailes menores, flares menós) o en Praycadors (Predicadors, Predicadores)se podiabe alleugare tot hom se mes en armes en ciutat purtots los soldats vehentlo gran murmur de la ciutat que yom haguide exirdel dit rahonament e men hagui a devallar prest en ciutat per fer desarmar e reposar la gent e axi ell sen devalla del palau tantost. De aqui anant mossenyors a mi par que haureu molt poch afany en fer lo anar aqui ço que ell diu que porte es armar acinaus e galleresles patronies de les quals venen totes en mans de nostra nascio.Semblam mossenyors que sia molt necessari haver lo aqui e metrel en nececitatque lo que haja se faça per soletriga de la terra e puix ço que armara vinga en poder de gent fiada no sen pot seguir sino benefici gran e el Papavehentque la andreça de aquest negoci nos puixa haver sino per miga de la terra crechtenbecondecendra en quantes coses la terra voldra de la sua santedat car en lo temps de vuy potencie cumptaobedient. De tot aço com dit he per lo dit micer Riquer nes scrit molt amplament a vostra reverencia e honorables magnificencies les quals sabran triar lo que pus util sia al servey de Deu e a honor de la terra.
La vostra gent de peu sera apuntper al primer dia de maig lo qual faran la mostra e comenserande servir ab les roses. Tots se son a la derreria contentats de flixarse de sou aquests dies passats e serviran per tot lomes de maig que axils he soldejats.
Ab gent he perlat vuy qui ve de Navarra los quals partiren divendres passat. Compten com la setmana passada lo Rey de Castellaere en Arande ab molta gent darmes ha fet portar al Faro XXXX mil faneques de forment per provisio de la gent darmes e molta artellaria. Dimecres passat la gent de don Luis fill del conestable pres lo castell de la poblacion e mes la gent del Rey de Castella ha pres Hoyae Uxen e Vilacabredo e la conclusio es que Navarra es plena de gent darmes. Laltre dia los del Faro hi corregueren e portarensen V mil caps de bestiar menut. Lo mestre de Calatrava fill del Senyor Reystaen lo riu abCL rocins. Als al present noy ha de que fretur scriure majorment no podent scriure sino noves mal certes. Feta en Leyda a XXVIIII de abril.
Perque mossenyors lo present correu no va per fets del exercit vegen vostra reverencia e magnificencies fareu pagar aqui An Tora ho si volreu que yol pachaxi com dels altres viatges dels quals aqui no li es stat res pagat. Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Disapte a XXV del present arriba aci hun capella ab tres letres de mestre Johan Boreu tresorer del Rey de França la una dirigida a mossen laregent la governacio de aquests comtatslaltre als honorables consols de aquesta vila laltre es dirigida An Phelip Albert. La del dit regent o dels dits consols quaixdonen a una sustancia. Trametvos ab la present trellatde la dels consols e axi mateix altre trellat de hun memorial donat per lo dit capella com veureu. En la dita letra e memorial ha moltes coses de star ab grandissima sospita ab tot que aci se sospita que aquest portador nos hage trobades aquestes letres e per aclarir aquesta sospita vuy ha partit daci hun home per anar a Besesa parlar ab lo bisbequi es fill del dit mestre Johan Boreuper seber ja aquest home qui es vengut si es parent de la muller del dit mestre Johan com diu en sa letra. Hochencara sen porta una de les dites letres que aci ha portades per veure lo soscritsi es de ma del dit mestre Johan. Vengut que sia de tot seran avisades vostres grans reverencies. En aquest mig temps he delliberat fer la present he pregat lo portador qui sera Jaucme Solerguarda e cullidor del pas de Salsesqui ja per sos afers havia anar aqui que vulla cuytar e en dos jorns esser aqui. Placiaus manar ferlo pagar segons sos treballs. Losconsols de aquesta vila daçoscriuen e tremeten trellat de lurdita letrae dit memorial als lursmissatgers qui aqui son quin deuen esser ab vosaltres. Lo trellatde dita letrahavem fet metrede frances en vulgar cathalae aximateix del dit memorial. Daqui anantno he mes a dir sino queussoplichque de tantes consultes queushe fetes vos placia volermescriure de vostra intencio. E manen de mi vostres grans reverencia e providencies çoque plasent los siales quals la divina potencia tingaen sacontinua custodie.Scrita en Perpenya a vint e setde abrilany Mil CCCCLX hu. - La present fou spatxadaa XXVIII del dit corrent la vuytenahora devant mig jorn. - A vostreordinacio e manament prest Guabriel Giraudiputat local.

Mos honorables senyors. Yom recomana vos tant com jo pusch. Plassia vos asseber que a la requesta de alguns senyors stant en aquesta cort e asside mon bon voler jo vos scrich hi envie lopresent portador lo qual es parent de ma moller que vos hajau a gardar car yo son assegurat que en breu vos haureu grans fahenes de que me desplau. Yoen he scrit pus largament a Felip Alberte aixi lo portador de la present vos en dira pusamplament lo qual vos prech vullau fer aviar fins fora de vostra terra car per res que sia yono volria que la causa fos sabuda car meportaria gran dampnatge e a vos enuig della part de sa car per be fer on non deu haver nengunmal yo he scrit a mossenyor vostre governador o a sonlochtinent semblantment a la fi o per causa quen siauadvertits.
Mos tres honorables senyors yo no vos scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit siaguarda de vos e vos de bona vida e longa. Escrit a Bourgeslo penultim dia de març. - Lo tout vostre Johan Bereau tresorer de França.

Mos tres honorables senyors. Jom recom a vos tant com pusch.Plassia vos assaber que a la requesta de alguns senyors stant en aquesta cort e axi de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo present portador lo qual es parent de ma muller que vos hajau a guardar car jo son assegurat que en breu vos haureu grans fahenesde que me desplau. Jo en he scrit pus largament a Felip Albert e axi lo portador de la present vos en dira pus amplament lo qual vos prech vullau fer aviar fins fora de vostra terra car per res que sia jo no volria que la cosa fos sabuda car me portaria gran dampnatge e a vos anuig de la part dessa car
per be fer omno deu haver negun mal. Jo he scrit a mossenyor vostre governador o a son lochtinent semblantment a la fi quen siau advertits. Mos tres honorables senyors yo no vos scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit siaguarda de vos e vos do bona vida e longa. Escrit aBourges lo penultim dia de març.- Lo tot vostre Johan Bureau tresorer de Fransa.

Memorial de França que envia lo diputat local de Perpenya.
Primerament doscents colobrines charreguen de Berri a Tholosa.
A Carcassona que on aparelle lartellaria e arnesos per e en nom del comte don Marti Seneschal del dit loch.
Item sobre les confinies e terra de Borgunya sis milia homens darmes que son venguts de la terra e ducat de Bar en Lorena.
Item en lo pas de Provensa certes quantitats de fustes.
Item de aquells qui son e atturen al pas e comdat de Rossello que en sa guarda car ells deuen fer foch.
Item de mossenyor lo Dalfi no es negunes noves que vulla fer guerra de la part dessa e crech que se los senyors daquelldit comdat lo requerien que ell llur donariasecos al encontre de mossen Charles.
Mossen Carlesha jurat en la presencia del Rey que si lo sol (?) entra en la vila de Perpenya que ell hi entrara.
Item mes siau assegurats que lo Rey no donanegun secors ne gents darmes de saordenansa.
Item plus que los passatges del comdat de Foix son dats e delliurats e aballo cert nombre de gents.
Item plus que lo Rey no consent ne vol consentir tocant aquesta armada e en es molt mal content.
Item plus que lo Rey no es content que aquesta armada passe per sa terra ne per la terra de Lengadoch ne per altra part.
Item ha fet lodit mossen Carles gran *amas al duchat Danion e comdat Dumayne.
Itemdiu lo dit mossen tresorer que si ell pot en qualquemanera la causa sera nulla mes que tostemps on se guard en guardant sa honor.